El futur de Madrid comença a pintar de gris fosc amb la irrupció de Podem amb una alcaldessa comunista que sota un llenguatge amable i conciliador amaga un sectarisme difícil de calibrar i amb les seves ocurrències està creant malestar en molts grups de la ciutat. Els seus batalletes amb els grups que estaven disposats a invertir en la ciutat han provocat una fugida de tots aquells que ja tenien preparats els seus projectes i que han donat com a solució, portar els seus diners a un altre lloc del món que l'hi posin més senzill.
La seva última ocurrència ha estat proposar als universitaris a netejar Madrid, ha obert un altre front a un col·lectiu que fins ara els tenia de cara. I al seu projecte de netejar les escoles per les mares dels alumnes a part d'impossible és una mostra de la seva impotència per resoldre el greu problema de la brutícia dels carrers de la capital, a part de posar en contra als professionals del sector que veuen perillar el seu lloc de treball. Li suggereixo a l'alcaldessa que si vol provar que comenci amb la portaveu de l'ajuntament, si s'exhibeix com a la capella, seria una atracció per als turistes.
El tancament d'una cèntrica terrassa madrilenya que podia haver-se resolt amb mà esquerra i no manar d'un cop de ploma als treballadors d'aquesta empresa a l'atur o la intenció de pujar l'Impost de Béns Immobles (IBI) als comerços i superfícies d'una determinada grandària són tan sols dos exemples, encara que molt significatius, de la "lluita de classes" que pretén ressuscitar Ara Madrid a la capital d'Espanya. Sort que fins ara no aconsegueix col·locar les seves propostes que una vegada i una altra són rebutjades en bloc per l'oposició.
Aquest tipus de mesures, per desgràcia, demostra una vegada més que Manuela Carmena no és l'alcaldessa de tots els madrilenys, ni pretén exercir com a tal, sinó que únicament governa per als seus, exercint el poder contra els altres. Aquest particular manera revengista i discriminatori d'entendre la política era moneda comuna a l'Europa de la primera meitat del segle XX i molt característica del socialisme més radical i abjecte.
Aquesta discriminació no és casual, ni de bon tros, sinó un petit reflex de la ideologia totalitària que propugna Ara Madrid i la resta de les formacions polítiques i grups socials afins. El mateix va passar amb l'IBI. Carmena es va abstenir en la rebaixa inicial de l'IBI que van aprovar de forma conjunta PP, PSOE i Ciutadans en el Ple municipal, però, en lloc d'executar la mesura, va aprofitar l'ocasió per decretar una pujada fiscal als comerços i grans superfícies, escudant-se en la manca d'ingressos. De nou, Ara Madrid menteix i retorça la veritat amb fins polítics.
Els comptes de l'Ajuntament llancen, fins ara, un elevat superàvit fiscal, de gairebé 1.000 milions d'euros a l'any, fruit de la gestió pressupostària de l'anterior govern local d'Ana Botella. Però la clau és que l'autèntic objectiu de l'esmentada pujada tributària era castigar les grans empreses pel simple fet de ser grans empreses. És a dir, el que buscava el sablazo fiscal no eren fins recaptatoris sinó purament ideològics.
Aquesta vergonyosa i aberrant forma d'actuar, valent-se dels poders públics per atacar als que el partit considera "enemics" -del poble, de la nació, de la raça ...- constitueix una violació flagrant de l'Estat de Dret, de la igualtat davant la llei i dels principis més bàsics de la democràcia. Aquest discurs ni és nou ni és innocent, sinó un símptoma alarmant de la profunda malaltia ideològica que pateixen certes formacions, començant per la plataforma de Manuela Carmena i Pablo Iglesias.
Jo crec que un país que disposa dels mitjans per no tenir problemes d'aquest tipus i que vol progressar, necessita uns governants que dictin normes amb justícia i governin amb equitat, perquè els estudiants estudiïn, els treballadors treballin, els ciutadans no embrutin tant i els escombriaires municipals netegin, que per això els paguen. I que si no hi ha més remei, recorri a l'àmplia borsa d'aturats que desitjarien viure del seu treball.
No hay comentarios:
Publicar un comentario