ENTREVISTA A LA DOCENT QUE ES VA NEGAR A OBRIR EL SEU COL.LEGI EL 9-N
"Els directors ens sentim pressionats per obrir els centres el 9N sense ordre escrita de la Generalitat"
Dolors Agenjo va saltar a la llum pública fa poc menys d'un any quan va decidir, de manera valenta, respectar la llei i la sentència del Tribunal Constitucional que va declarar il·legal la consulta independentista del 9 de novembre de 2014. Agenjo es va negar a lliurar les claus a la conselleria d'Educació de la Generalitat perquè pogués obrir l'institut que dirigia a Hospitalet de Llobregat (Barcelona) i es poguessin instal·lar les urnes, cosa que va declarar il·legal l'Alt Tribunal.
Dolors Agenjo, avui jubilada per dedicar-se a la seva tesi doctoral, ha decidit relatar a Vozpópuli com des de la Conselleria d'Educació de la Generalitat, dirigida fa un any per Irene Rigau que ha declarat aquesta setmana per organitzar juntament amb Artur Mas i el seu exvicepresidenta Joana Ortega a la consulta il·legal del 9N, se li va pressionar a ella ia altres directors d'instituts públics catalans perquè obrissin els seus centres i permetessin la celebració de la consulta el 9 de novembre de 2014. Agenjo es va negar perquè no va rebre cap notificació escrita d'aquella petició d'obertura que s'enfrontava radicalment a la decisió del Tribunal Constitucional.
Mentre des de la Generalitat es pressionava sense facilitar ordre per escrit per no tenir conseqüències legals als directors dels centres educatius perquè obrissin les portes, busquessin voluntaris i col·locaran les urnes, Dolors Agenjo se sentia entre "l'espasa i la paret" perquè ella volia complir la llei com a funcionària.
Pregunta. Per què es va negar a lliurar les claus perquè obrís el seu institut per celebrar el referèndum il·legal del 9 novembre 2014?
Resposta. Em vaig negar a lliurar les claus perquè la directora dels Serveis Territorials no m'ho va ordenar per escrit, mitjançant acte administratiu. La consulta catalana que va impulsar el govern d'Artur Mas, segons el Tribunal Constitucional i la carta remesa per la Delegada del Govern als directors dels centres públics, era il·legal. Per tant, si el director del centre no disposava d'una ordre, seria presumible que el centre s'havia obert per a albergar la consulta per iniciativa del propi director del centre. Els directors no són els propietaris del centre, però sí els responsables de tot el que pugui passar a les dependències del mateix, fins i tot en període de vacances escolars.
Les responsabilitats judicials serien, sense ordre escrita, del mateix director. Em semblava que jo, com a funcionària, no havia incórrer en una il·legalitat i no entenia com els nostres superiors jeràrquics pretenien deixar-nos en una situació d'indefensió. Feia la impressió que pretenien escudar-se en nosaltres, eludint així la seva responsabilitat.
"Sense ordre escrita les responsabilitats judicials serien del director; donava la impressió que pretenien escudar-se en nosaltres", explica Dolors Agenjo
P. - Els dies previs a aquesta data, va rebre vostè com a directora del centre pressions verbals o escrites de la Generalitat i del seu conselleria d'Educació, encapçalada per Irene Rigau, perquè obrís el col·legi i participés en el 9N?
R. A l'octubre vam ser convocats tots els directors de Barcelona-Comarques a una reunió al carrer Casp de la capital catalana, seu dels Serveis Territorials. La convocatòria es va remetre per correu electrònic i indicava com a motiu informar sobre la jornada de reflexió de la qual alguns centres seríem seu. En cas de no poder assistir, se'ns instava a comunicar urgentment via telefònica, de manera que s'entenia clarament que era molt important la nostra assistència. Un cop a la reunió, la directora de Serveis Territorials ens va dir que tots els centres seríem seu electoral i que busquéssim tres voluntaris entre el professorat, un dels quals s'ocuparia de les qüestions informàtiques i altre seria el coordinador. Va afegir que aniríem rebent informació sobre el que calia fer, que rebríem material que hauríem custodiar al centre i facilitar les taules i les cadires per a les votacions. Finalment, ha dit que, si entre els voluntaris no hi havia ningú de l'equip directiu, hauríem lliurar les claus del centre a un dels voluntaris.
P. - Però els van enviar una ordre per escrit de part de la Generalitat per obrir els centres públics educatius per a permetre instal·lar les urnes?
R. Un director va preguntar si ens anaven a facilitar una ordre per escrit per lliurar les claus, al que la directora va respondre que no calia, que la Generalitat és la propietària dels centres educatius i que simplement havíem lliurar si així se'ns requeria , encara que només fos verbalment. Davant la insistència d'altres directors, ha afegit que com veia que aquest tema ens preocupava, estudiaria la possibilitat de facilitar-nos algun escrit. Abans de concloure la reunió, jo vaig preguntar si era obligatori reclutar voluntaris. Immediatament alguns directors es van anticipar a la seva resposta dient que òbviament si la Directora de Serveis Territorials ens feia aquesta petició s'havia d'entendre com a obligatòria.
Jo vaig insistir en que volia que em respongués la directora de Serveis Territorials, que, després d'una breu vacil·lació, em va contestar que no era obligatori, però sí pertinent i que, si algun professor es dirigia a mi per oferir-se com voluntari, jo havia de comunicar al Departament d'Ensenyament.
P. Veig que aquesta reunió va deixar realment preocupada ...
R. Així les coses, la sensació entre bastants directors va ser la de sentir-nos entre l'espasa i la paret, la sensació que si complíem la llei i ens negàvem a col·laborar anàvem a quedar en una situació molt difícil davant dels nostres superiors, dels quals depenien els nostres càrrecs i la nostra avaluació. Si, per contra, complacíamos a la Directora de Serveis Territorials podíem incórrer en una greu responsabilitat de la qual se'ns podria demanar comptes. A alguns, a més, aquesta col·laboració ens suposava violentar les nostres conviccions. La situació era, per tant, de tensió i de profunda preocupació. Durant el temps que va intervenir des de la reunió fins al 9 de novembre, els directors vam mantenir una reunió per parlar del tema i intercanviem nombrosos correus electrònics en què expressàvem els nostres temors i malestar.
P. I vostè va accedir a convocar voluntaris per al 9N?
R. La Directora de Serveis Territorials va convocar una nova reunió, però, aquest cop només amb els directors que havien col·laborat aportant voluntaris. Com jo no vaig voler prestar-me a aquesta tasca, no vaig rebre la nova convocatòria i vaig pensar que ja no em dirien res més doncs havia quedat clar la meva voluntat de no participar de cap manera en la "jornada de reflexió". No obstant això, el dijous 6 de novembre, em va trucar una persona del Departament d'Ensenyament dient-me que era el coordinador dels voluntaris i que vindria al centre perquè li entregués les claus. Com li vaig contestar que sense ordre escrita no ho faria, al cap de poc temps em va cridar la directora de Serveis Territorials per requerirme el lliurament de les claus. Em vaig reiterar en la meva petició de l'ordre i em va contestar que ja ho consultaria. Aquell mateix matí vaig parlar amb altres dos directors que tampoc havien lliurat les claus i que se sentien molt angoixats per la situació. Dolors Agenjo va saltar a la llum pública fa poc menys d'un any quan va decidir, de manera valenta, respectar la llei i la sentència del Tribunal Constitucional que va declarar il·legal la consulta independentista del 9 de novembre de 2014. Agenjo es va negar a lliurar les claus a la conselleria d'Educació de la Generalitat perquè pogués obrir l'institut que dirigia a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) i es poguessin instal·lar les urnes, cosa que va declarar il·legal l'Alt Tribunal. Diversos professors ens sentim pressionats al no rebre l'ordre de lliurament de claus per obrir els centres educatius el 9N per escrit.
VP Share on twitter Share on facebook Share on google_plusone_share Share on email More Sharing Services 37
No hay comentarios:
Publicar un comentario