València no es ven

El 27-S Ciutadans (C 's) va aconseguir un extraordinari resultat, impensable fa uns anys, i ha servit de mur de contenció a la irracionalitat. Si no fos perquè existim, avui estaríem parlant de majoria absoluta de l'independentisme, però no em sento feliç; no puc estar contenta quan gairebé el 50 per cent de la població ha votat per la independència. Són massa els que estan disposats a tirar-ho tot, a tirar-nos a tots per la borda.

Hem perdut tota autoestima perquè els que se suposa que havien de voler-nos i protegir-nos ens han maltractat. Més ben dit, han deixat que ens maltractin. Els que havien de defensar el nostre projecte de convivència i la nostra llengua comuna, els dos grans partits d'àmbit nacional, PP i PSOE, han pactat amb els mateixos partits nacionalistes que ens menyspreaven.

El partit socialista no només es va sumar a l'aquelarre sectari d'imposar llengües, sinó que va posar en marxa el simpàtic sistema de multes lingüístiques per retolar en espanyol. El PP, per la seva banda, va ser còmplice fins a última hora del Govern de Mas a canvi que els apuntalarà al poder. Tots dos van torçar el cap, que mai el gest, quan les lleis de política lingüística del capo Pujol van començar als vuitanta una purga de mestres hispanoparlants. Es va obligar a tots els professors amb plaça a reciclar-se per poder seguir exercint. La conseqüència va ser l'èxode de 14.000 docents i la consegüent presa a l'assalt del sistema educatiu per part d'hàbils nacionalistes. "Adoctrinad, aleccionad als nens que en deu, quinze o vint anys el país serà el nostre". El mateix que va dir el nostre conseller d'Educació, Vicent Marzà, en la seva última entrevista com a home lliure, abans de ser designat. "En deu o quinze anys, el país [aquest cop, el País Valencià] serà part dels Països Catalans".

Estic a Ciutadans no perquè cregui que puguem guanyar-los la partida, sinó per dignitat. Em nego a col·laboracionisme amb els que volen dinamitar el nostre sistema de convivència des de les institucions. Diuen que la culpa de l'independentisme l'ha un Estatut que a ningú li importava i que molt poca gent va votar. De riure. Si no encertem amb el diagnòstic, com anem a encertar amb la solució?

El secessionisme és essencialment un problema de nacionalisme lingüístic, que, amb l'excusa de protegir les llengües, es dedica a instrumentalitzar per generar odi. Bona prova d'això és que a la Catalunya francesa, amb Perpinyà al capdavant, el nacionalisme és residual. Allà on no hi ha llengua pròpia és més difícil crear sentiment de pertinença a una nació. A Catalunya ens hem caigut del guindo una mica tard. Porten trenta anys fent-li apartheid a tot el que soni hispà. Són diverses generacions segrestades pel catalanisme pujolista, una situació difícil de revertir.

A la Comunitat Valenciana ha arribat a les institucions, és a dir, al poder, el Bloc Nacionalista Valencià a través de Compromís. Com era d'esperar, s'han fet amb la conselleria de política lingüística i amb la d'Educació. Amb sinceritat, dóna calfreds només pensar-ho. Són tan pancatalanistes o més que els propis catalanistes. Estan disposats a importar les mateixes tècniques d'adoctrinament que tan bé han funcionat en altres comunitats on es va regalar el sistema educatiu dels nostres fills als nacionalistes. Ja ho va dir Gordó, el conseller de Justícia de la Generalitat, quan va parlar de forjar els països catalans: "Cal emprar l'astúcia". I així acaba l'editorial de La Veu del País Valencià:

El dret a decidir l'ha Exercit hui el poble català. Els valencians tindrem 1 Exemple de com exercir el dret a decidir sobre la nostra pròpia sobirania, si algun dia socialment Fora majoritària la voluntat de bastir l'Estat valencià. Enhorabona germans catalans!

Que ells ho intentin resulta previsible. Que nosaltres no ho denunciem o ens mantinguem impassibles no tindria perdó. En coneixem les tàctiques. Sabem de la seva astúcia i la seva paciència. Reconeixem la seva delicadesa en les formes, el seu exquisit maneig del llenguatge i la seva capacitat d'organització, però ja no podem al·legar desconeixement del seu fanatisme.

Ciutadans també aquí serà dic de contenció del nacionalisme. I aquesta vegada no tolerarem la complicitat dels dos grans partits d'àmbit nacional. Si es venen per un tros de pa, denunciarem la seva vilesa davant la ciutadania. Si mercadegen amb els nacionalistes a canvi de poder, que no esperin clemència. València és Espanya. València no es ven.

Carolina Punset, portaveu de Ciutadans a la Comunitat Valenciana.

http://www.libertaddigital.com/opinion/carolina-punset/valencia-no-se-vende-76818/