La caixa forta de Rosell

El president català, Artur Mas, últimament li creixen fins als nans. Pel que sembla, els té a casa: Josep Antoni Rosell, director general de l'empresa pública Infraestructures, va ser denunciat fa un temps a la Fiscalia Anticorrupció per algunes activitats sospitoses i per curioses coincidències en la seva trajectòria professional. Aquest alt càrrec va ser detingut la setmana passada en el marc 'Operació Petrus III' i posat en llibertat amb càrrecs.

Al final de setmana vam ser sorpresos pel lliurament d'una caixa forta que ha estat lliurada al jutge per part d'un col·laborador de Rosell que li havia confiat perquè la guardés fora de l'abast de la justícia lluny del seu despatx. El jutge ja ha anunciat que obrirà aquesta caixa a primers de setmana i promet contenir moltes sorpreses.

Tot això a banda dels 8 o 9.000 correu electrònic dirigits a empresaris en què s'indica als empresaris la manera d'ingressar a CatDem l'import de les mossegades que poden oscil·lar entre el 3% i el 20% del cost de l'obra, a canvi de les adjudicació d'obra pública per part de la Generalitat.

Tant Rosell com el seu superior, Joan Lluís Quer, figuren en una carta enviada al Ministeri Públic per un exalt càrrec de Gisa (l'empresa que ara es diu Infraestructures). Tots dos són homes de confiança d'Artur Mas, que divendres passat va arribar a qualificar de modèlic el comportament de l'empresa que controla l'obra pública. I pot ser modèlic, però un dels seus responsables ja ha passat per la caserna i un altre està sent investigat.

La carta, datada el 2011, detallava que Josep Antoni Rosell era subdirector general d'Infraestructures en l'últim Govern de Jordi Pujol, amb Artur Mas de conseller en cap '(conseller en cap). En aquella època, Rosell va ser un dels responsables de l'adjudicació de les obres del canal Segarra-Garrigues a una UTE de nom Aigües Segarra-Garrigues. Aquesta UTE estava formada per FCC (24,68%), Agbar (22,60%), Copcisa (21,6%) i Copisa (20%). La suma de l'adjudicació va ser de 1.103 milions d'euros, el que la convertia en l'obra civil més cara d'Europa.

Quan el Tripartit va arribar al poder el 2004, hi va haver la consegüent remodelació del Govern i Rosell va haver de deixar l'Administració. ¿I a on va ser? Doncs de director general d'Aigües Segarra Garrigues. ¿Pagament de favors prestats? A aquesta pregunta haurien de respondre els responsables del nomenament, però resulta fart sospitós que el polític que adjudica una obra milionària arribi mesos després a la cúpula de l'empresa adjudicatària.

Curiosament, en aquesta empresa també va aterrar com a president Josep Grau, conseller d'Agricultura. Es donava la circumstància que l'adjudicació del supercontracte de 1.103 milions es va fer des d'aquesta conselleria, que era en la qual estaven enquadrats els organismes que controlaven la gestió del regadiu català. Grau era, doncs, superior de Rosell i tots dos van coincidir en la companyia que es va emportar la major adjudicació de la història de la conselleria. Tot un exemple de favoritisme que produeix vertigen. Ara aquesta obra està paralitzada per falta de recursos ja que la seva execució ha patit un sobrecost d'un 80%.

La missiva detallava també que el control de totes les adjudicacions es feia des de la Unitat d'Avaluació Tècnica d'Ofertes, formada per dos tècnics aliens a Gisa: Albert Farreras i Jaume Cortasa, que depenien directament del director general, és a dir, de Rosell. El primer era fill d'un funcionari històric de la Junta d'Aigües i el segon, nebot d'un senador de CiU

L'home clau, investigat

Però no és l'únic cas: Joan Lluís Quer, president de Infraestructures, és a dir, el superior de Josep Antoni Rosell actualment, està sota investigació per algunes adjudicacions de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) el 2007. La carta enviada a Anticorrupció explica fins i tot que Quer, Rosell i els dos tècnics que controlaven la unitat d'avaluació havien coincidit a l'empresa pública Regs de Catalunya (Regsa), l'ens que controla els regs de la comunitat. Al juliol de 2014, la Fiscalia Anticorrupció va obrir diligències i, al juny de 2015 el jutjat d'instrucció número 8 va admetre a tràmit una querella de la Fiscalia.

Pel que sembla, les actuacions de Quer deixaven molt a desitjar: en 2007 es va fer amb un contracte per un import de 3,75 milions d'euros, que es va emportar una unió temporal d'empreses formada per Auditoria i Enginyeria SA, United Research Services España SA i ARTENGINY SL. La clàusula 2 deixava obert l'objecte de l'acord per "actuacions particulars associades a l'execució dels treballs del contracte principal". Així, a l'any següent es van fer fins a 38 contractes complementaris addicionals per un import global de 3,93 milions d'euros, és a dir, que l'adjudicació va ser de més del doble de l'inicialment pressupostat. Però no només hi va haver aquesta irregularitat: la UTE va contractar el 100% dels contractes complementaris; o sigui, cobrava de l'Administració un raig de diners i després ni tan sols feia la feina: el subcontractava, pagava als subcontractats i s'embutxacava netament la diferència. Una ganga en tota regla.

Les adjudicacions d'infraestructures des de l'època de Jordi Pujol ha estat sempre una de les majors fonts de finançament del CDC, dels membres del seu partit i de la seva nombrosa família, ara investigats per la fiscalia i pot representar un dels escàndols de corrupció institucional mes sonats d'Europa en els últims anys, concretament dins de l'etapa d'Artur Mas com a president.