viernes, 2 de octubre de 2015

¿Guerra oberta entre els mitjans catalans?





El gir editorial pres per 'El Periódico de Catalunya' podria trencar la unanimitat dels mitjans catalans subvencionats per la Generalitat. El diari del grup Zeta ha donat un gir a la seva línia editorial des que el Grup Zeta va iniciar les negociacions amb els bancs per refinançar el seu deute i des que la família Lara anunciés el seu interès per entrar en el seu accionariat. Això ha creat polèmica en l'independentisme, que ha vist l'entrada d'un cavall de Troia al seu territori. D'un diari que, lluny de comprar els seus arguments, els qüestiona.

Els nous aires que corren per la redacció d'El Periódico de Catalunya han creat polèmica en les files del separatisme. El diari generalista del Grup Zeta ha decidit nedar contra corrent i qüestionar en les seves pàgines la idoneïtat d'una Catalunya independent, cosa que ha irritat una Generalitat acostumada a comprar voluntats en els mitjans de comunicació mitjançant ajudes directes o indirectes.

Una bona prova d'aquest canvi de línia editorial es troba dilluns passat, quan, al contrari que la resta de les capçaleres d'aquesta comunitat autònoma, ha qualificat en la portada el resultat de les eleccions del dia anterior com una "amarga victòria" per a Artur Mas, al no haver aconseguit que els partits independentistes obtinguessin més vots que els unionistes. Aquest missatge ha dolgut a Junts pel Sí, des d'on no han dubtat a emprendre-contra aquest rotatiu, a qui consideren com un cavall de Troia dins del seu territori.

Malestar en els secessionistes

Una bona prova del malestar existent a la coalició separatista amb el Grup Zeta són les recents declaracions del seu coordinador de campanya, Oriol Soler, en què qualificava la línia editorial del diari dels Asensio com "de vergonya aliena". El responsable definia l'hemeroteca d'aquest rotatiu com "un museu del antiperiodismo i la indignitat" i acusava als seus responsables de fomentar "la por (a la independència) de forma intolerable". "Treballaré per viure en un país on cap diari pugui condicionar unes eleccions d'una manera bruta i corrupta", assegurava, abans d'atribuir aquest canvi de posició del rotatiu al "diners de l'Ibex 35 i al xantatge de La Caixa i de Planeta". Des Junts pel Sí que han qualificat l'hemeroteca d'aquest diari com "un museu del antiperiodismo i la indignitat"

Del que Soler culpava a aquest mitjà de comunicació és de no demostrar una fe cega cap al argumentari dels partits favorables a l'independentisme. És a dir, de no fer el mateix que la immensa majoria de la seva competència, que manté un indestructible matrimoni de conveniència amb el Govern autonòmic en què la publicitat institucional és la principal moneda de canvi. Un exemple d'aquesta proximitat es va poder veure a la nit electoral, quan van ocultar de forma deliberada la força del vot contrari a la secessió de Catalunya.

Mitjans captius de la Generalitat

Mentre capçaleres com Ara, El Punt Avui i La Vanguardia han concedit durant la campanya electoral un inqüestionable protagonisme a Junts pel Sí ja les seves posicions separatistes, El Periódico de Catalunya s'ha desmarcat i ha publicat articles que revelaven les contradiccions de la coalició i criticaven la seva manipulació de determinats aspectes de la realitat. Especialment comentat va ser el que va aparèixer al diari durant la jornada de reflexió, en el qual, a través de 15 punts, s'analitzaven les conseqüències que tindria la independència per a la societat catalana. El text expressava la dificultat que tindria aquest país per entrar a la Unió Europea, per mantenir les seves prestacions socials o per aconseguir unes condicions de seguretat acceptables.

En Junts Pel Sí hi ha un considerable malestar amb aquest rotatiu pel rumb que ha pres en els últims mesos, segons precisen fonts internes. Recorden que aquesta capçalera va defensar el PSC fins que va començar la seva imparable decadència i, a partir d'aquí, es va acostar al nacionalisme i fins i tot va llançar diversos gestos de complicitat al procés independentista. Només cal consultar la polèmica portada que va exhibir l'11 de setembre de 2012, que va estar monopolitzada per una bandera estelada i encapçalada pel titular: "Escolta Espanya". Però en els últims mesos s'ha allunyat de les posicions sobiranistes i les ha qüestionat gairebé diàriament.

Quina és la causa del canvi de la línia editorial d'El Periódico?

Des de la redacció del diari, expliquen que aquest canvi de tendència es va iniciar a principis del 2015 i es va intensificar durant l'estiu, quan van proliferar els articles contraris als postulats d'Artur Mas. Aquestes fonts afirmen que fins i tot el seu director, Enric Hernández, ha censurat algunes columnes d'opinió per ser contràries a la nova línia editorial del rotatiu. De fet, en el Comitè de Redacció d'El Periódico han anunciat la seva intenció de demanar explicacions a Hernández per aquesta actitud.

A què es deu aquest canvi de tendència? Des del diari l'atribueixen als canvis en l'accionariat del Grup Zeta, en què ha entrat la família Lara recentment i al qual s'espera que arribi un nou inversor el proper octubre. Aquests informants també estimen que els bancs creditors de la companyia podrien haver exigit un allunyament del nacionalisme català per part del diari per acceptar el refinançament dels 120 milions d'euros que els deu la companyia ..

Sigui com sigui, el cert és que El Periódico de Catalunya ha deixat clar últimament que no seguirà a ulls clucs les doctrines separatistes i que està disposat a donar espai a les seves pàgines a les opinions que les qüestionen o les rebutgen. A partir d'ara, caldrà veure si aquest canvi de rumb implica una reducció de les subvencions de la Generalitat a aquest mitjà de comunicació. En aquest cas, es podria interpretar com una venjança.

El pacte de Mas i Junqueras

Davant la possibilitat de noves esquerdes i davant el resultat de l'eleccions catalanes, Mas i Junqueras pacten que la direcció dels mitjans públics catalans sigui intocable.

El resultat de les eleccions catalanes deixa en l'aire moltes de les polítiques empreses per Artur Mas en els seus cinc anys escassos dels seus dos mandats. Totes elles es poden revisar excepte una: Brauli Duart es mantindrà com a director dels mitjans de comunicació públics catalans.

Així constaria en un pacte assolit entre Mas i el líder d'ERC, Oriol Junqueras. Segons ha pogut conèixer aquest digital, els dos valoren que el treball realitzat pel directiu des de març de 2012 ha estat molt positiu per als seus interessos comunicatius i el reforç de la seva gestió és una de les prioritats en la negociació del futur Govern de la Generalitat.

La qualitat informativa de TV3 i Catalunya Ràdio ha estat molt criticada al llarg dels últims tres anys. Especialment al llarg dels últims mesos, quan el Procés ha arribat a la seva intensitat màxima i s'ha arribat a l'extrem que Mas signés el decret de convocatòria de les eleccions del 27S en directe en l'informatiu nocturn de la cadena pública. La decisió va ser criticada fins i tot pel Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), que va emetre un comunicat en què va manifestar que la retransmissió va ser un "error greu" i va assegurar que el tractament informatiu que se li va donar "provoca que TV3 faci el ridícul i és un motiu de desprestigi per als seus professionals ".

L'acció de Duart al capdavant de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) també ha propiciat crítiques internes a la televisió i la ràdio pública per la forma en què es "manipulen" les informacions. L'executiu nomenat per CDC també ha estat el blanc de crítiques a l'apartat laboral per les retallades aplicades en els mitjans de comunicació dependents de la Generalitat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario