El joc de les cadires

Gràcies als complicats resultats de les eleccions, els partits polítics estan embrancats en tota classe de negociacions i especulacions de com es van a configurar les quotes de poder al Congrés i la formació d'un Govern possible que pugui reprendre la recuperació econòmica després de set llargs anys de crisi. Només un ampli acord de govern entre PP, PSOE i Ciutadans podria donar un govern amb possibilitats de governar i emprendre les reformes urgents que queden per realitzar.

Mentre la borsa ha deixat pèrdues que ja ens situen una altra vegada al 2008 i les inversions estan totalment paralitzades per la por de la inestabilitat política per la irrupció de partits antiespanyols com Podem o independentistes de les diferents regions d'Espanya. Estem assistint a un espectacle de postureo per part de Rajoy que no ofereix absolutament res als dos partits que haurien de conformar aquesta lògica majoria per tal de conformar un govern estable i, sobretot, mínimament raonable, allunyat, doncs, dels extremismes rupturistes i bolivarians que propugna Podem.

I en aquest joc de trons està jugant de manera preocupant, que Pedro Sánchez plantegi tan sols la possibilitat de pactar amb Podem i la seva esperpèntica amalgama amb 11 coalicions i 56 partits, algunes de tall independentista terrorista o bolivarià, denota una enorme insensatesa, i no només perquè el fruit d'aquest presumpte pacte, que no és mes que conte de la lletera només necessari per allargar la permanència de Sanchez com a candidat, podria suposar la ruïna i la ruptura d'Espanya i està dinamitant tot intent de Rajoy per conformar un govern a la alemanya, l'únic viable en aquest moment perquè el nostre país pugui seguir avançant.

Però el PSOE no és l'únic partit en què la responsabilitat brilla per la seva absència. La històrica pèrdua d'escons i de vots que ha protagonitzat Mariano Rajoy també s'hauria de plantejar la seva sortida i l'inici d'una profunda reestructuració en la seva cúpula per recuperar els principis i valors que, al seu dia, van convertir el PP en un partit sòlid i ferm.

Si en els pròxims dies no es dóna un acostament entre els tres partits constitucionalistes dels quals només Ciutadans mostra un petit petit sentit de petriotismo i responsabilitat, ens veiem abocat a unes noves eleccions que haurien de realitzar-se com més aviat millor, ja que cada dia que passa, nostre país està perdent la credibilitat que havia aconseguit recuperar aquests últims anys.