La investidura... de qui?

Avui han estat desfilant per la Zarzuela, Pablo Iglesias, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy els tres principals líders que podrien teòricament encapçalar el futur govern d'Espanya sota dues úniques opcions possibles, o la coalició majoritària, PP - PSOE i C 's un govern PSOE - Podem - IU, sustentat per independentistes i rastaflautes antisistemes. En cas contrari caldrà pensar en convocar noves eleccions que aclareixin el panorama. El Rei ha encarregat a Rajoy la formació d'un govern que no té possibilitats de tirar endavant davant la negativa a negociar del candidat del PSOE, Pedro Sánchez. El Rei es veurà obligat a iniciar una nova ronda de contactes a partir de dimecres per nomenar un nou candidat.

Tot i que ahir mateix deia trobar-se "amb forces" per afrontar la investidura, Mariano Rajoy ha renunciat a l'oferiment que li ha fet Felip VI de ser el primer candidat a sotmetre a la votació. No obstant això, ha aclarit que no és una resposta definitiva. "No renuncio a res, mantinc la meva candidatura però encara no tinc suports", assegura en una roda de premsa posterior. El següent pas seria un encàrrec del Rei a Pedro Sánchez.

No entenc com no es fa una Gran Coalició entre els tres partits més votats i durant una legislatura, com passa en molts `països europeus i com ja porta dient des de les eleccions Albert Rivera per emprendre aquelles lleis que permetin la independència judicial, la reforma de la llei electoral que possibiliti llistes obertes, i que impedeixi que es pugui repetir la situació actual, la implantació d'un sistema econòmic seriós basat en la investigació que activi la creació d'indústries punteres i sòlides que garanteixin la generació gradual d'ocupació i la seva extensió internacional .

Pablo Iglesias ha pres aquest matí la iniciativa per sorpresa anunciant seus propòsits, sense haver parlat tan sols amb Pedro Sánchez, amb el clar menyspreu cap al candidat del PSOE. Potser per provocar unes noves eleccions. Aquest matí ja ha presentat al Rei el seu govern d'esquerra radical amb Pedro Sánchez com a president florero ja que aquest és la seva única ambició i ja li ha donat pràcticament el nom dels seus ministres podemitas que seria Iglesias el vicepresident. Qualsevol podria haver considerat aquesta oferta com una ofensa al PSOE, però Sánchez no ho ha entès així i creu que la seva obligació és seguir amb el front anti PP i anti Rajoy, sense penar en el que pugui ser millor per al nostre país.

L'única reacció coneguda del PSOE a aquesta agressió al partit que ha agafat amb el peu canviat aquesta decisió de Rajoy, ha estat un atac del secretari d'organització, Cesar Luena, que mitjançant un fluixa resposta a les imposicions d'Esglésies, es limita a atacar Rajoy acusant de triler i antisistema. (Mira qui parla)

Com el pitjor de la casta que ell tant avorreix, ha demostrat que Pau Iglesias ha pres les dreceres amb el clar interès de marcar el seu menyspreu pel PP. Iglesias ja ha presentat al Rei el seu projecte de govern del que vol ser vicepresident. Com el pitjor de la casta que el tant avorreix, ha demostrat que el seu principal interès és tenir com més aviat el poder i destrossar l'únic partit que lluita per l'espai de l'esquerra. El seu objectiu és arribar com més aviat el poder i destrossar al PSOE que lluita pel mateix espai de l'esquerra.

Ara Sánchez ha de presentar el seu projecte que ha de tancar contra rellotge, davant del comitè federal del seu partit, amb molts dubtes sobre si va a obtenir el seu beneplàcit, davant la seguretat de ser engolits mes aviat que tard per Podem com ja han manifestat molts dels seus mes destacats dirigents que no admeten el protagonisme de Sánchez,

La classe política espanyola y el PSOE en particular, no té sentit d'estat. Els importa un pebrot la situació del país, els petits avenços en matèria econòmica i la seva repercussió en la generació d'ocupació, encara que aquest sigui precari, se les rebenta. Si aquesta llangueix no els importa. Ells van a la seva. Són dos dies, i el que vingui després, que s'espavili.

Suggereixo que si per desgràcia, ens veiem abocats a unes noves eleccions, els líders dels partits polítics no siguin els mateixos que es van presentar el 20 D, ja que han demostrat una inutilitat tremenda per posar-se d'acord per treure al país endavant. Cal implantar les bases perquè Espanya sigui una referència internacional per molt temps. Hi ha en el nostre país, material humà format que malauradament, s'està perdent.