A poc a poc les investigacions del jutge José de la Mata que porta el cas Pujol va lligant caps i va arribant a conclusions. L'última és que Oleguer Pujol va treure diners de la seva família a Andorra per a la compra de 1.152 oficines del Santander i 3 edificis de Prisa
La Policia sospita que part del milió d'euros aportat pel fill menor de l'expresident de la Generalitat per participar en el grup Drago, motor de la compra de les seus del Santander i de Prisa, va procedir de les seves comptes opacs andorranes.
Les investigacions judicials sobre Jordi Pujol Ferrusola i el seu germà Oleguer comencen a convergir a Andorra. La Policia sospita que part dels múltiples negocis immobiliaris -compra de les seus de Prisa i del Santander, per exemple- del menor dels fills de l'expresident es van nodrir de fons opacs dels comptes oberts al paradís fiscal pirinenc per Jordi Jr.
Una de les societats creades per Oleguer Pujol per diversificar els seus negocis és Itaca Investment Trust. Segons la Policia és la matriu a través de la qual va participar en un complex entramat societari que li va permetre canalitzar, entre altres, els guanys provinents de l'operació immobiliària realitzada a Melilla amb la societat Tres Forcas.
La va crear el 2006 sota el control d'una societat anomenada Carey Trustees Limited, radicada al paradís fiscal de Guernsey. La policia no sap encara l'origen dels diners amb què fer les seves primeres aportacions de fons a aquesta societat el menor dels fills de l'expresident. Només té la certesa, per documents trobats en els registres, que amb aquesta societat va abonar 74.000 euros al desembre de 2006 per adquirir accions de Drago Real State Partners, societat vinculada a la compra de les seus de Prisa i del Santander.
No obstant això, dins de l'opacitat dels seus fons, la policia sospita que part dels 800.000 euros que va moure Itaca provenen de comptes andorranes, ja que en un extracte de comptes requisat figura una "anotació manuscrita amb les lletres AND, que podria referir-se a Andbank, banc d'Andorra en el que pel que sembla diferents membres de la família Pujol haurien tingut comptes ".
Els investigadors tenen clar que els diners que Oleguer Pujol va aportar a Drago Real State Partners per comprar aquest paquet accionarial "no prové de comptes d'Ítaca, sinó de comptes bancaris del fideïcomissari Carey Trustees Limited".
Per això, la Policia veu imprescindible conèixer el compte usada per Oleguer Pujol per enviar els fons a Carey Trustees Limited el 2006. Segons dades de Drago, el capital aportat per Oleguer als seus fons supera el milió d'euros, dels quals la meitat els desemborsar en Drago Real Estates.
Aquestes aportacions societàries d'Oleguer Pujol són només una osca entre la ingent quantitat de milions manejats pels Pujol a Andorra i en els seus diferents refugis bancaris mundials. No obstant això, cal tenir en compte que quan el menor dels Pujol va començar a gestionar aquest tipus d'ingressos tenia menys de 35 anys.
Unes operacions sobre les que, al marge de les sospites policials sobre els diners aportats per Oleguer Pujol al grup Drago, hi ha una absoluta opacitat al respecte del propietari últim dels fons ubicats a paradisos fiscals com Luxemburg o Holanda.
Els investigadors policials manegen la hipòtesi que aquests fons van poder ser utilitzats per part dels Pujol per adquirir els immobles de Santander i Prisa.
EL FILL DE FUNDADOR DE CDC FA CAURE AL PARTIT
Jordi Sumarroca va guardar a casa els resguards del 3% des de l'època de Pujol fins a l'actualitat malgrat saber que estava sent investigat pel tripijoc d'adjudicacions públiques.
L'èxit de les investigacions depèn, en part, de la sort. Que l'empresari Jordi Sumarroca, després de portar un any imputat per un cas de manipulació d'adjudicacions, seguís guardant tots els documents que incriminen CDC pel cobrament del 3% va ser un cop de sort per als investigadors.
Jordi Sumarroca Claverol és el president de Teyco, una de les empreses amb majors adjudicacions públiques a Catalunya. Aquest empresari havia estat imputat per pagar una comissió a l'alcalde de la localitat tarragonina de Torredembarra, Daniel Masagué, a canvi de l'adjudicació d'un aparcament públic.
L'empresari va haver de creure que la causa no aniria més lluny que un simple suborn. No obstant això, la Guàrdia Civil, la Fiscalia Anticorrupció i el jutge del Vendrell, Josep Bosch, estaven preparant un cop d'efecte. Els investigadors van descobrir que Masagué havia rebut vuit transferències sospitoses i volien saber si hi havia hagut més contractes arreglats. Sota aquesta sospita, al juliol decideixen entrar al domicili de l'exalcalde i en el del propietari.
Ningú podia imaginar que Sumarroca guardava a la caixa forta els apunts de totes les adjudicacions rebudes tant per diversos ajuntaments com de la pròpia Generalitat, amb el preu del contracte i el càlcul del 3%. Fins ara, es coneixia que l'empresari tenia apunts de l'any 2009. No obstant això, un nou document que tenien guardat els investigadors demostra que Teyco va pagar el 3% d'una vintena d'adjudicacions a CDC a través de la Fundació CatDem almenys des del any 2002 fins a l'actualitat.
LES PROVES DEL DELICTE
En el nou document que ja analitzen els investigadors es pot llegir literalment "Estat de comtes 12-03-03 JP". En aquests apunts vénen pagaments de 2002, que unit a les inicials JP, fa portar la investigació a l'expresident català. Per al clan Pujol aquest nou descobriment complica la situació judicial en què estan immersos a l'Audiència Nacional per amagar diners a l'estranger, fora del coneixement de la Hisenda Pública.
L'empresari imputat, que fins i tot va estar 15 dies a la presó fins que l'Audiència Provincial de Tarragona el va alliberar, és el fill de Carles Sumarroca Coixet, el creador de les empreses familiars i fundador, al costat de Pujol, de CDC. Encara que des que van començar els problemes judicials per a les dues famílies, les dues han intentant desvincular l'una de l'altra, la veritat és que a Sumarroca Coixet se'l relaciona dins del cercle d'amistats més íntim de l'expresident català. És més, les seves dones, Núria Claverol i Marta Ferrusola, comparteixen una aliança d'empreses, Hidroplant.
No deixa de cridar l'atenció que una de les famílies que formen part del cercle més estret dels Pujol hagin guardat durant anys la prova del pagament per part d'empresaris a CDC de comissions il·legals a canvi d'adjudicacions públiques.
La pregunta és per què Sumarroca guardava tota aquesta documentació. Els investigadors tenen una hipòtesi: tots aquells que paguen comissions, de les que no hi ha factures ni resguards, han de tenir d'alguna manera un justificant de que han complert amb el seu pacte de pagar al partit a canvi que la seva empresa rebi treball.
DOS MILIONS EN QUATRE ANYS
Tant Sumarroca com altres empresaris pagaven el partit a través de la fundació CatDem. Un informe de la Guàrdia Civil dins del 'cas 3%', al qual ha tingut accés EL ESPANYOL, recull que s'ha detectat que en el compte bancari de la fundació s'ha rebut en tan sols quatre anys 3,4 milions d'euros, dels quals 1,8, aproximadament el 55%, procedeix d'empreses vinculades a l'obra pública i construcció, entre les quals es troba Teyco i altres societats investigades.
Aquestes donacions, procedents de diverses empreses adjudicatàries d'obres i serveis públics, immediatament eren transferides a altres comptes presumiblement titularitzades per CatDem, i que per la "complexitat de l'operativa", els agents encara les estan analitzant.
"Tenint en compte les limitacions que permet la norma, en relació a les donacions a les fundacions dependents dels partits polítics, és més que probable que els pagaments relatius a les comissions, resultat de les licitacions d'obres i serveis per part de les diferents administracions públiques, es porten a efecte no només amb donacions a la fundació dependent de CDC, sinó també a través d'altres opcions com convenis, prestacions de serveis o assumpció de costos propis del partit o la Fundació CatDem ", recull l'informe de la Guàrdia Civil.
Aquesta embolic de comptes i transferències de diners fa sospitar als investigadors que el "destinatari final" dels diners pagats per les empreses adjudicatàries a la fundació podria ser CDC. La mecànica emprada per la fundació per fer pagaments al partit és la simulació de prestació de serveis entre tots dos.
És a dir, CatDem pagaria a CDC per treballs que en realitat mai es van dur a terme. D'aquesta manera, es blanqueja els diners pagats pels empresaris com a contrapartida d'adjudicacions irregulars. Si es confirma la hipòtesi dels investigadors, CDC seria responsable d'un suborn com a persona jurídica, mitjançant la cooperació necessària de la fundació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario