Pot Espanya funcionar sense Govern?

La insòlita situació creada arran de les eleccions del 20D deixa obertes algunes possibilitats en el cas que cap líder pugui o vulgui formar govern. Ni tan sols la suma del Partit Popular i Ciutadans ni la del PSOE i Podem permetrà formar govern sense almenys el suport o l'abstenció d'altres grups parlamentaris. Per primera vegada en més de 38 anys -des 1977- un mes després de les eleccions generals l'opció que es repeteixin les eleccions a Corts Generals es planteja seriosament com la sortida a una situació de bloqueig polític.

Les eleccions generals del 20 de desembre van deixar un panorama inèdit a Espanya: per primer cop en molts anys les urnes no han deixat clar qui governarà el país durant els pròxims quatre anys, i fins i tot es barreja obertament la possibilitat que calgui repetir els comicis . La situació d'interinitat de l'actual Executiu es va a estendre i un dubte comença a sorgir: Pot Espanya funcionar sense un Govern electe treballant?

Podria passar que passem llargs mesos sense que s'arribin a formar les aliances necessàries, siguin d'un o altre signe per arrencar, el que podria produir una paràlisi que ens retrotragués als temps més virulents de la crisi. Mentre seguiria el govern de Rajoy a funcions incapacitat per prendre cap de les grans decisions que requereix el nostre país. També el rei podria nomenar una personalitat independent que encapçalés un govern de tecnòcrates per tal que la màquina estatal no s'arribi a paralitzar. Però cal començar a pensar que estarem molt de temps sense govern el que no pot ser tal dolent.

Només cal mirar el cas d'Itàlia per acceptar que és possible que un país continuï endavant sense un Govern electe al capdavant. També hi és l'exemple de Bèlgica: en aquest estat també habituat a la inestabilitat, el 2010 i 2011 el govern va estar en funcions més d'un any per la impossibilitat d'arribar a un acord després de les eleccions. Tot i això, el Producte Interior Brut va millorar en aquesta etapa, el dèficit públic es va reduir i l'atur va baixar. Tot sembla, per tant, acostumar-se i saber adaptar-se a que el país funcioni sense Govern. "Senza Govern' funzionamo meglio": "sense govern funcionem millor", diuen sovint molts italians davant la inestabilitat política que s'ha fet crònica en un país que en 70 anys ha tingut 63 executius.

Mesos d'espera des de la convocatòria del 20-D

El rei va completar la ronda de consultes amb els representants dels grups polítics amb representació parlamentària i la situació continua estant molt oberta. Almenys el divendres 22 de gener, quan Felip VI va rebre a Pablo Iglesias, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy, els grans partits es mantenien en les seves posicions.

Per ara no s'entreveu cap pacte suficient per investir un president amb la majoria requerida. El rei no té temps taxats i pot proposar al Congrés que se sotmeti a votació un candidat quan ell consideri, però després d'aquesta primera sessió d'investidura hi ha dos mesos de termini màxim: si en aquest temps no s'ha triat a un president, es dissoldrien les Corts i es convocarien de nou eleccions.

En el millor dels casos queden diverses setmanes abans que hi hagi nou govern, però és probable que les negociacions s'estenguin encara més en el temps. Si finalment no hi ha acords i tots els candidats fracassen en aconseguir almenys majoria simple (més vots a favor que en contra, sense comptar abstencions), hauria de nou eleccions, que se celebrarien al voltant del mes de maig i tornaria a transcórrer més de un mes abans de tenir govern.

Mariano Rajoy va posar punt final a la legislatura el 26 d'octubre, quan va signar el decret de dissolució de les càmeres i de convocatòria de les eleccions. El seu govern va passar oficialment a estar en funcions després de les eleccions del 20 de desembre, però ja des de la convocatòria d'eleccions va passar a tenir un perfil més baix.

Quines conseqüències té per a Espanya estar mesos sense un govern electe i seguir amb un executiu en funcions durant mesos i mesos? No són poques les veus que reclamen que els polítics arribin a un pacte de manera urgent perquè el nou govern es posi a treballar immediatament en els problemes que té el país, com són l'economia i el desafiament independentista a Catalunya.

La por principal: el càstig a l'economia

La conseqüència més clara d'aquest període d'interinitat és la indefinició del rumb polític d'Espanya. L'actual Govern de Rajoy es continua reunint en Consell de Ministres però només aprova acords i reials decrets sense gaire contingut polític, més enllà de qüestions urgents i rutinàries.

Mentrestant, no es prenen mesures de calat ni a llarg termini en matèria econòmica, en la lluita per reduir la desocupació, en assumptes de l'Estat del Benestar com la sanitat, l'educació o la pensions, en reformes institucions i contra la corrupció o en matèria de seguretat i davant del terrorisme.

En un escenari en què la incipient recuperació de l'economia és encara feble, una de les pors de molts responsables polítics, però també d'agents econòmics i empresaris, era que la incertesa i el retard en la formació del nou Govern preocupés als inversors internacionals i provoqués un encariment del deute públic i un repunt de la prima de risc.

No obstant això, la pujada ha estat molt lleugera i provocada sobretot per la caiguda del bo alemany, ja que la primera de risc és el diferencial entre la dueda sobirà espanyol i la d'Alemanya. Per tant, encara no es pot dir que Espanya estigui patint un càstig en els mercats per si situació política.

Els inversors, a l'expectativa

Que la incertesa política no s'hagi reflectit encara en la prima de risc no significa que no estigui tenint conseqüències en l'economia. Els resultats del 20-D, que van deixar un parlament fragmentat i amb difícils opcions de pactes per governar, van posar en alerta a molts inversors.

Molts bancs, empreses i fons han congelat els seus plans per invertir a Espanya i posar en marxa nous projectes en els quals comprometrien molts milions d'euros a l'espera que s'aclareixi el panorama polític. Si bé alguns temen concretament un govern d'esquerres que pugui prendre mesures contra les grans entitats i operacions financeres, la precaució general es deu al fet que prefereixen esperar a saber els plans concrets del nou Govern, per no veure atrapats per canvis legals i regulatoris.

Aquesta paralització ja s'ha concretat en el sector bancari. A l'agost els presidents dels grans bancs (Santander, BBVA i Caixabank) van pactar amb Luis de Guindos esperar a després de les eleccions abans d'emprendre la reestructuració financera amb les últimes fusions i absorcions d'entitats mitjanes.

Ara, el complex panorama polític i la possibilitat de repetir les eleccions al maig ha portat als presidents de les entitats bancàries a deixar les operacions per a l'any que ve.