Ada Colau segueix practicant l'activisme des de la seva butaca com a primera edil de Barcelona. La seva última decisió ha estat lliurar cinc immobles municipals als okupes de la ciutat, malgrat que alguns d'ells estaven destinats a convertir-se en espais per a gent gran.
Durant els nou mesos que porta governant a la ciutat catalana, Colau ha permès aquesta ocupació sense posar cap remei. Tot i les reiterades denúncies per part del president del Grup Popular a l'Ajuntament, Alberto Fernández, l'alcaldessa no ha pres cap mesura per frenar aquestes violacions de la propietat privada.
La regidora de la ciutat de Barcelona ha permès en els últims nou mesos, temps que fa que és al càrrec, que els okupes s'hagin apropiat de cinc immobles municipals sense posar cap remei, algun d'ells destinat a convertir-se en espai per a persones de la tercera edat.
Tot i les reiterades denúncies per part del president del Grup Popular a l'Ajuntament, Alberto Fernández, l'alcaldessa ha fet cas i no ha pres cap mesura per frenar aquestes okupacions. Tot el contrari, ha donat facilitats com ara la de no dur a terme el seu desallotjament abans de les primeres 48 hores o, en algun cas, donant-los subministrament de llum del propi consistori. L'últim episodi es va produir aquest mes de març i es tracta d'un altre edifici municipal situat al Passatge Sant Bernat nº9 al Barri del Raval del districte Ciutat Vella.
El representant del PP va denunciar la seva okupació immediatament ja que si es produeix el desallotjament abans de les primeres 48 hores de l'okupació, pot frenar que aquesta es converteixi en alguna cosa indefinit. No obstant això, la regidora no va respondre. Aquesta finca de Ciutat Vella està qualificada com a equipament i es trobava tapiada abans que els okupes enderroquessin el mur per facilitar l'entrada del mateix.
Per a Fernández: "Colau pretén fer com a alcaldessa el que feia com a activista, ha de rebutjar l'okupació il·legal de pisos públics, perquè a més de legalitzar un delicte, és un greuge i menysprea totes aquells veïns que tenen la necessitat per accedir a un habitatge públic , inscrivint al registre de sol·licitants, no per això peguen una puntada o realitzen un 'palancazo' a la porta ".
El passat 9 de febrer des de la Regidoria d'Habitatge de l'Ajuntament que dirigeix Ada Colau, es va promoure un nou reglament en què es preveu la regulació dels pisos okupats en funció de si han estat habitats més de dos anys, entre un i dos anys o menys d'un any. Amb això Colau intenta regular la situació dels espais okupats. "Un reglament que ni s'ha discutit en el Consell d'Habitatge Social", segons Fernández.
Per al president del Grup Popular al consistori: "Amb aquest reglament, l'alcaldessa Colau reconeix que a Barcelona hi ha pisos públics okupats, pel que demanem conèixer el nombre total d'aquests immobles i quines accions s'han realitzat per posar aquests pisos a disposició del consistori, sigui per als sol·licitants d'habitatge públic de Barcelona oa la Taula d'emergències socials ".
Fonts pròximes a l'Ajuntament asseguren que aquestes mesures poden provocar un "efecte crida" ja que són moltes les persones que necessiten un habitatge social i que podrien imitar la forma d'actuar dels okupes "simplement fent caure un mur i apropiant de l'edifici".
L'immoble del Raval és l'últim episodi dels edificis municipals okupats ja que altres immobles emblemàtics ho van ser i continuen estant-ho entre ells: l'edifici Transormadors al Barri de l'Eixample (aquest immoble en concret estava destinat a convertir-se en un equipament per a gent gran) , l'antiga comissaria de Gràcia, els habitatges del carrer Hort de la Vila de Sarrià mentre s'ha mantingut l'okupació de Can Vies a Sants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario