lunes, 4 de abril de 2016

Els papers de Panamà, la punta de l'iceberg per a l'evasió de capitals



Tothom ha estat conscient des de fa temps que si un disposa de diners té a l'abast de la mà la possibilitat d'evadir total o parcialment la seva fortuna a paradisos fiscals aquells impostos del seu país de residència, creant un greuge comparatiu amb la resta dels seus conciutadans que es veuen obligats a pagar impostos cada dia més elevats que els estats necessiten per finançar la cada vegada major burocràcia que es dedica, en teoria, a facilitar la vida als seus administrats.

Sabem de la gran quantitat i varietat de possibilitats moltes vegades a un simple clic d'ordinador que existeixen per al defraudador que té la intenció d'amagar capitals moltes vegades procedents del crim o tràfic de drogues o armes. Aquestes són les fortunes que són perseguibles amb tot el pes de la llei.

Hi ha una altra part que simplement és amagat per intentar defensar-se de la voracitat dels estats, de manera que és obligatori aclarir que tenir diners a l'estranger no és il·legal i hi ha moltes raons per acudir a un vehicle financer localitzat fora del nostre país. Per exemple, hi ha empresaris que ho fan per blindar-se davant el crim, la confiscació, la inestabilitat política, la repressió monetària o la inflació. També n'hi ha que van a aquest tipus de vehicles d'inversió per gestionar millor el seu patrimoni, preparar una herència, etc.. ". Que és lliure de tenir els seus diners on li plagui aprofitant-se de la competència tributària entre inferns i paradisos fiscals, mentre sigui declarat en el país de residència.

Entre els noms que apareixen en els papers de l'Empresa Mossack & Fonseca de Panamà no falten artistes o esportistes, i també polítics hipòcrites que defensen en els seus països un marc d'impostos alts mentre guarden els seus diners en jurisdiccions que advoquen per un règim tributari molt més atractiu. Els paradisos fiscals són instruments habitualment utilitzats en transaccions internacionals que solen garantir el capital a causa dels diferents canvis de legislació tributària de molts països.

El que s'ha trobat a Panamà no és l'existència d'un banc que canalitzi sinó un entramat de creació d'empreses fictícies a les quals s'hauria proporcionat testaferros i noms falsos dels seus titulars, als quals ja s'endevina la intenció de dificultar el coneixement de les hisendes del en països on la informació bancària no és fàcil d'obtenir des d'altres països.

La gran quantitat d'informació ara posats a la llum, va portar al fet que molts dels defraudadors siguin investigats per l'Agència Tributària i reintegrin tot allò que pretenien defraudar mes les sancions corresponents o el descobriment de fortunes inconfessables obtingudes mitjançant la corrupció, el crim o el tràfic il·legal, com ja s'apunten a les més de 140.000 operacions de personalitats del chavisme veneçolà o els cercles pròxims de Putin.

Els líders de Podem han aprofitat la publicació dels papers de Panamà per carregar amb el seu brotxa grossa habitual, contra els paradisos fiscals. Només cal revisar els comptes de Twitter de dirigents com Pablo Iglesias o Pau Echenique per comprovar que la formació comunista no dubta a fer campanya amb aquesta polèmica. No obstant això, tenint en compte que la cúpula del partit morat ha tingut importants vincles amb el chavisme, no està de més recordar el trist paper que juga Veneçuela en tot això.

Caldrà esperar que finalitzin les investigacions de l'Agència Tributària que poden ser bastant senzilles que van a servir per separar el gra de la palla dels defraudadors que pagaran pel seu delicte, dins d'aquesta llista ara posada a la llum.

No hay comentarios:

Publicar un comentario