Les probables conseqüències per no haver complert amb el dèficit de 2015

L'anunci d'incompliment del deficit públic complicarà i molt la realitat econòmica del nostre país i exigirà mesures molt severes per al govern que pugui sortir d'aquestes eleccions, sigui del color que sigui. No dic res si això es retarda amb unes noves eleccions que ens portarien fins a la tardor perquè es comencessin a aplicar les mesures que ara ja són urgents

El dèficit de l'5,16 per cent en l'exercici 2015 complicarà, i molt, el compliment de l'objectiu de 2016, fixat en el 2,8 per cent. Si Brussel·les no canvia d'opinió i manté aquest límit, Espanya haurà d'afrontar un improbable ajust d'entre 23.000 i 24.000 milions d'euros aquest any, gairebé 2,5 punts del PIB. El Banc d'Espanya ha anunciat que passi el que passi el dèficit per al 2016 serà encara més gran a causa dela inseguretat política que estem suportant.

Per tornar a la senda del desenvolupament iniciat fa dos anys en els propers mesos i governi qui sigui. Haurà d'aplicar l'ajust extra de més de 23.000 milions el que va obligar a aprofundir en les reformes. El 'forat' en el dèficit d'Espanya exigeix ​​limitar el finançament autonòmic i 'llimar' l'Administració

Per posar la xifra en perspectiva, es tractaria d'un ajust de característiques similars al emprès en moments crítics de l'economia espanyola. L'any 2010, quan l'expresident Zapatero es va veure obligat a congelar les pensions, paralitzar la inversió pública i reduir el salari dels funcionaris un 5 per cent de mitjana, el dèficit es va reduir dos punts, des del 11,2 de 2009 fins el 9,2 un any després.

Els experts consultats adverteixen que per assolir aquesta retallada seria necessari reduir la mida de l'Administració i el nombre d'empleats públics, passar per l'adreçador a les comunitats autònomes, reformar el sistema de pensions i repensar i prioritzar les despeses en educació i sanitat.

Vigilància autonòmica

"Cal emprendre d'una vegada per totes una reestructuració de l'Administració", subratlla el professor de Finances, Juan Fernando Robles. Els analistes coincideixen en la necessitat de reduir la despesa pública implementant mecanismes de control estricte de les despeses de les comunitats autònomes.

En aquesta qüestió, la dificultat rau en que l'autonomia financera de les CCAA, blindada per la Constitució, impedeix a l'Estat prefixar la despesa, de manera que el control passaria necessàriament per "tallar rigorosament l'aixeta del finançament", explica Robles.

Un altre mecanisme per forçar l'austeritat autonòmica seria l'aplicació de multes i sancions efectives contra el descontrol de la despesa pública i un consens canalitzat a través del Consell de Política Fiscal que sembla improbable per la previsible oposició de moltes regions, Catalunya entre elles.

Aprimar l'Administració

L'estalvi exigit per Brussel·les obligaria a reduir el nombre d'empleats públics, a més d'eliminar oficines i serveis "que només són coladors. El que es va prometre a principi de klegislatura amb prou feines s'ha complert, és mes en aquests dos últims anys s'ha incrementat substancialment la despesa en concepte de personal. Catalunya per exemple malgrat la seva situació financera, ha augmentat més d'un 7% el nombre de les seves ampleados públics.

Tampoc se salva l'Administració central, tot i que el Govern en funcions treia pit per haver complert amb els seus objectius de dèficit. A més caldrà eliminar empreses públiques, suprimir diputacions i acabar amb les duplicitats són altres de les mesures d'ajust de despesa plantejades pels experts.

El sistema de pensions

Les dades d'execució pressupostària donades a conèixer per l'Executiu en funcions dijous passat van llançar un desviament de la Seguretat Social major de l'esperat. Els analistes coincideixen en la necessitat de dur a terme les reformes pendents, amb especial èmfasi en la reforma del sistema de les pensions.

En concret, els comptes van registrar una desviació del 1,26 per cent, duplicant l'objectiu previst del 0,6 per cent. Es tracta d'un dèficit estructural "molt difícil de corregir en el curt termini", tal com avisa Robles.

Per això, i davant la impossibilitat de retallar les despeses d'aquesta partida, el finançament de les pensions ha de venir necessàriament d'un augment dels ingressos. El professor Robles apunta que aquest mecanisme podria ser via un nou impost, ja que pujar les cotitzacions socials seria contraproduent "perquè va contra l'ocupació", assenyala aquest expert.

Despesa social

A la partida social, alguns analistes plantegen la necessitat de "repensar despeses com Sanitat o Educació".

Així, tal com assenyala Ibisate, "no es tracta de treure prestacions, sinó de fer més responsables els ciutadans de les mateixes". És a dir, introduir "canvis substancials" que permetin prioritzar despeses, gestionar millor els diners destinats a aquestes partides i introduir més llibertat en la presa de decisions que tinguin a veure amb el finançament de determinades partides. Això sí, "no es tracta de privatitzar i crear monopolis" que traslladin el focus del problema, adverteix aquest expert.