Les detencions de Miguel Bernad i Luis Pineda, responsables de Mans Netes i Ausbanc respectivament acusats d'extorsionar de manera coordinada a bancs a canvi de publicitat o de retirar acusacions davant la justícia, els detalls que es van coneixent han obert una sèrie d'evidències que em porten a la conclusió que l'assumpte pot ser un dels casos més greus del nostre país en matèria de corrupció per les derivades que impliquen a centenars persones que havien confiat en aquestes institucions perquè resolguessin els seus casos davant de la banca o les institucions, a la mateixa banca, a la justícia ia la pròpia Infanta Cristina on aquesta situació pot provocar la seva no imputació en el cas Noos.
El jutge Santiago Pedraz ha decretat aquest dilluns presó sense fiança per a Miguel Bernad i Luis Pineda, als quals atribueix l'execució d'almenys quatre xantatges perquè el sindicat retirés acusacions en sengles causes judicials, per almenys quatre casos d'extorsió i amenaces en els que els ara arrestats exigien grans quantitats de diners a canvi de retirar l'acusació en els juzgadosentre elles la possible retirada com a acusació particular a la infanta Cristina en cas Nóos a canvi de 3 milions d'euros.
Luis Pineda el cap de la banda
Luis Pineda advocat, ex delinqüent i antic líder d'ultradreta va saber veure fa 30 anys que la societat civil no era capaç de defensar els ciutadans dels abusos dels bancs i de les operadores telefòniques. Pineda va ser conscient que les institucions oficials (Defensa del Consumidor, defensor del Poble, etc.), no eren eficaços. El 1986 va crear Ausbanc, Associació de usurios de Serveis Bancaris, i es va dedicar a perseguir atropellaments dels grans bancs, alhora que els demanava publicitat perquè s'anunciessin en les sis publicacions, claus per guanyar diners: Ausbanc, Justícia i Dret, Mercat de Diners (amb edicions a Londres i Miami), Diners i Salut, Alcuza, Guia de la vida bona. En funció de la generositat dels anunciants, perseguia amb més o menys afany seus excessos mitjançant xantatge i diferents mitjans delictius sota la disfressa de defensor del consumidor.
Més de tres milions d'espanyols deuen a Pineda haver acabat (fins ara parcialment), amb les clàusules sòl de les hipoteques; que els tipus d'interès de les hipoteques no es puguin arrodonir a l'alça, en perjudici del client, quan es revisen; que les operadores telefòniques no cobrin minuts sencers quan es consumien uns segons; que s'hagi creat el registre d'assegurances de vida, que ha permès a milers de persones cobrar quantitats importants que abans es quedaven les companyies per desconeixement dels familiars; i altres èxits més.
Quan va esclatar la crisi financera, Pineda es va associar amb Mans Netes de Miguel Bernad perquè necessitava una entrada als jutjats i aquest sindicat era expert en plets. Els dos, amb passat ultradretà, es van entendre bé. Però, segons la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), Pineda ha tornat a l'origen: l'extorsió per guanyar diners amenaçant amb els jutjats, potser perquè la rellevància dels seus suposats mitjans de comunicació i la seva imatge pública havien decaigut. És a dir, les amenaces tradicionals assortien menys efectes.
Miguel Bernad la part jurídica de la trama
Miguel Bernad Remón és un advocat i expolític ultradretà espanyol. És l'actual secretari general i líder de l'organització Mans Netes, actualment personada en la figura de l'advocada Virginia López Nagrete com a acusació popular contra la infanta Cristina en el Cas Nóos. Pel que sembla fa uns tres anys l'organització Mans Netes a disposició de Luis Pineda i Ausbanc.
A partir de llavors Pineda i Bernad han estat col·laborant en molts casos de manera conjunta i coordinada per fer xantatge a bancs, empreses i institucions, aconseguint enormes sumes i segons el jutge havien exigit als advocats de la infanta Cristina tres milions d'euros per desistir de l'acusació. En concret, el 29 de febrer de 2016, Pineda va trucar al director general de la Fundació de La Caixa i li proposa "negociar la retirada de l'acusació popular de Mans Netes" esmentant que la forma d'actuar seria com amb Unicaja, "pactant 1 declaració convinguda que posteriorment puguin utilitzar per a justificar la retirada de l'acusació ".
¿Un intent de suborn o un xantatge?
Segons diuen altres fonts "Miguel Bernad ens va dir que havia parlat amb un intermediari del bufet de Miquel Roca i que li havia ofert tres milions d'euros en maletins en un hotel si retiràvem l'acusació contra la Infanta". Un dels investigats en l'anomenada Operació Nelson relata com el líder de Mans Netes els va traslladar en privat l'existència d'una suposada oferta per part de l'entorn de Cristina de Borbó i alhora els ha afegit que li havien "amenaçat amb el CNI".
Segons la mateixa font, Bernad va relatar que li havien ofert la referida quantitat "perquè estaven desesperats", en referència a Cristina de Borbó ia la seva família, i que li havien explicat que el pagament es materialitzaria "en un hotel" i el lliurament es faria "en tres maletins". No obstant això, i malgrat que el líder del sindicat no dubtava que l'oferiment anava de debò va afegir que considerava "molt complicada" la retirada de l'acusació contra Cristina de Borbó com a cooperadora dels delictes fiscals del seu marit.
L'Audiència Nacional considera, en contra del relat de Bernad davant els seus col·laboradors, que va ser ell qui va extorsionar a Cristina de Borbó, motiu pel qual ha estat acordat el seu empresonament juntament amb el del responsable d'Ausbanc, Luis Pineda, al qual se li atribueixen les mateixes pràctiques. Els investigadors consideren acreditat que van exigir la referida xifra a diverses entitats financeres i van arribar a dissenyar un pla perquè es realitzés un lliurament controlada de diners per caçar als caps de Mans Netes i d'Ausbanc amb les mans a la massa.
El jutge els acusa d'moment, de la seva participació en altres tres casos d'extorsió i amenaces en els que els ara arrestats exigien grans quantitats de diners a canvi de retirar l'acusació als jutjats: Es tracta d'Cas ETS i la pressió exercida sobre Braulio Medel, president d'Unicaja que haurien percebut 400.000 euros en concepte de convenis i factures per determinats serveis ". el 'cas Sabadell': un arxiu a canvi que l'entitat rebaixi el deute del constructor. i el ntento d'imputar en el cas de les factures falses d'UGT al portaveu de Facua, Rubén Sánchez, que prèviament havia guanyat un judici a Ausbanc per intromissió il·legítima en el seu dret a l'honor i una indemnització de 90.000 euros.
No hay comentarios:
Publicar un comentario