En ple deliri independentista, el cantautor Joan Manuel Serrat va aturar una actuació després que un espectador li exigeix que cantés alguna cançó en català atès que el concert era a Barcelona,? tal com recull el vídeo del periodista Toni Hervás. En aquesta gira, Serrat repassa les cançons del disc Mediterrani (1971).
"La distracció és general. Sempre hi ha algú que ve una mica distret i que no sap on es fica. Els demano que em deixin parlar. Això és un espectacle que es diu 'Mediterrani da capo' en què repàs les cançons d'un disc escrit el 1971, escrites en castellà ", ha explicat Serrat.
"Deixeu-me acabar, si us plau: Les estic fent una darrera l'altra. Entenc que vostè no ho entengui ... no entendre això amb els temps que corren ... Deixeu-me fer l'espectacle així. Sé perfectament que sóc a Barcelona", afegir.
"Ho sé segurament abans que vostè. I des d'abans de vostè estic treballant per aquesta ciutat i per fer coses. És la primera vegada que aquest espectacle arreu del món es troba amb això. Li dic que es pugui sentir orgullós", ha sentenciat.
Joan Manuel Serrat és un dels artistes que més ha defensat el nom de la seva terra, Catalunya, i del català al llarg de la seva prolífica carrera. Durant el franquisme, era un dels cantants que desafiava al règim i s'atrevia a cantar en la seva llengua com altres cantants com Lluís Llach o Raimon.
https://static23.mediaplay.tv/vid/22280/cff50cf37c821f6940370abc66cb5b63_med.mp4
El d'Eurovisió
Lluny queden aquells temps que TVE estava buscant representant a què enviar a Londres per Eurovisió 68, i com era costum en l'època, va fer una selecció entre discogràfiques, a les que va demanar idees. Safir va proposar tres cançons: Ens falta fe, de Juan i Junior, Els titellaires, de Serrat; i La, la, la, del Duo Dinámico.
Finalment, TVE va fer una barreja i es va decidir per però va demanar que la cantés Serrat. I allà es van anar a Alemanya a gravar-la, amb uns arranjaments compostos per Bert Kaempfert (que també havia treballat per Sinatra), tot i que per temes fiscals els va signar el delegat de TVE Arthur Kaps.
Durant l'enregistrament de la cançó a Alemanya, al representant de Serrat se li ocorre que provi a gravar una versió en català sobre la mateixa base musical. No tenien lletra, però Joan Manuel és capaç de improvisar en el moment. Això és una oportunitat de negoci per a tots dos, ja que com hem dit abans, la discogràfica Zafiro (que s'estava fent càrrec de tot el procés) tenia els drets en castellà. La versió catalana, per la seva banda, es ven a una altra petita discogràfica anomenada Edigsa, i ambdues empreses llancen els seus discos, cadascuna en l'idioma que li correspon.
Mentre Serrat està de promoció per Europa cantant el La, la, la en programes de ràdio i televisió, a Barcelona les coses comencen a caldejar. Sempre ha estat un cantautor en català i els seus fans i alguns membres de l'elit cultural catalana comencen a pressionar-lo perquè la interpretació sigui en català. A casa, explica el llibre, comencen a arribar discos trencats i cartes amb insults i amenaces.
Cantar en català és impossible: Safir, que ha fet tota la inversió econòmica, es arruïnaria, ja que no tindria els drets de la cançó eurovisiva. Per sortir del pas, el representant de Serrat té una idea: que canti la cançó en castellà però amb una estrofa en català. Per als fans seria tot un èxit, i per a TVE una manera de donar una imatge moderna i tolerant de la dictadura, a més que així Safir no perdria la inversió. Però, com convèncer la televisió governamental?
Per a això, Serrat i el seu representant fan servir la coneguda tècnica que si vols alguna cosa demanis el doble, i es marquen un fanal: El 25 de març anuncien que Serrat no anirà a Londres si no pot cantar-ho tot en català. Es tracta d'una manera de pressionar perquè a TVE li sembli bé el de l'estrofa, però el cas és que el govern s'espanta i decideix cancel·lar els plans sense ni tan sols negociar: Serrat no anirà a Eurovisió, i així ho anuncia aquest mateix dia TVE al Telediario.
TVE i Safir es reuneixen per elegir un altre cantant que tingui contracte amb la discogràfica perquè s'encarregui de cantar el La, la, la a Londres. Les dues opcions són Marisol (que el rebutja) o Massiel, que estava de gira a Mèxic i a la qual convencen ràpidament.
Massiel torna a Espanya, grava la cançó sobre el playback musical que es va fer a Alemanya per Serrat i es disposa a anar a Londres. Però a TVE estan aterrits per si, després de la polèmica i d'haver fet que la BBC canviés tots els programes i materials promocionals, queden en mala posició. Així que, en paraules literals del llibre, "la gent es posa en moviment. Cal tocar tots els ressorts. Tot el que pot fer alguna cosa es mobilitza. I pel que sembla, ens passem ". Què ressorts són, el deixem a la imaginació del lector, especialment si viu a Espanya.
El 6 d'abril de 1968, Espanya guanya Eurovisió per davant del gran favorit, Cliff Richard. I Massiel plora d'emoció.
Les voltes que dóna la vida. El de Serrat ahir, no és més que una crida a la llibertat individual, ara atacada pel pensament únic vol acaparar-ho tot. Molt bé per Joan Manuel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario