Fins ahir, l'esquerra andalusa no s'havia adonat del profund canvi ocorregut per les últimes eleccions, a la Junta d'Andalusia per l'entrada en competició política de la dreta, segons ells extrema ... El PSOE de Susana Diaz i els comunistes van a passar a l'oposició, després de més de 36 anys d'ús i abús de les institucions.
La sessió constitutiva del Parlament autonòmic andalús celebrada aquest dijous ha estat el principi del desallotjament del PSOE després de gairebé 37 anys al poder. Els acords que han assolit PP, VOX i Ciutadans han possibilitat que aquesta última formació tingui per primera vegada la presidència d'un Parlament. L'alternança en el poder que caracteritza els sistemes democràtics s'obre pas, doncs, en una comunitat llastada per la corrupció, el caciquisme i l'endarreriment socioeconòmic.
Com era d'esperar, la històrica sessió parlamentària s'ha vist entelada per ellamentable espectacle protagonitzat per un PSOE i un Podem bochornosamente hostils a les regles del joc democràtic. Amb total desvergonyiment, els socialistes han denunciat que la "formació política més votada" a les eleccions autonòmiques hagi estat desplaçada del poder silenciant el que és evident: que PP, VOX i Cs sumen més vots i més escons no només que el PSOE, sinó que aquest i el seu potencial aliat comunista, la calamitosa Endavant Andalusia.
La fracassada Susana Díaz i la seva deplorable companyia no volen que es recordi que el 2012 el PSOE es va valer d'IU per impedir el Govern del partit més votat, per aquell temps el PP. O, per no abandonar el present, que el mateix PSOE governa a Espanya tot i obtenir els pitjors resultats de la seva història de la mà del pèssim candidat Pedro Sánchez; i ho fa gràcies a unes formacions que, per colpistes o proterroristas o comunistes, no tenen el menor dret a donar lliçons de democràcia a ningú, començant pel partit al qual han decidit demonitzar, el VOX de Santiago Abascal, José Antonio Ortega Lara i Francisco Serrano.
Menció especial mereixen els numerets que han muntat els comunistes de Endavant Andalusia en les seves preses de possessió. Per tal d'agilitzar els tràmits, la nova president del Parlament regional, Marta Bosquet, havia demanat als diputats que es limitessin a prometre o jurar segons la fórmula convinguda, que inclou l'acatament a la Constitució i l'estatut d'autonomia. El fet que els representants de VOX hagin jurat o promès amb l'afegit de "per Espanya" ha estat utilitzat pels comunistes per deixar novament en evidència que no saben el que és la democràcia ni el que significa la paraula acatament.
Sotmetre a una autoritat o unes normes legals com les consignades en la Constitució del 78 i l'estatut andalús és perfectament compatible amb pretendre, mitjançant els oportuns procediments establerts, suprimir o modificar una llei o un conjunt de lleis. Així, cap perjuri o irregularitat cometen els representants de formacions partidàries de suprimir el Senat o les diputacions provincials. Tampoc hi ha res a objectar al fet que els diputats prometin o jurin complir i fer complir la Constitució però aspirin a un canvi legal de la mateixa. El que resulta grotesc i alhora ha surrealista és que comunistes que fan seva la fórmula proetarra del "per imperatiu legal" i que qualifiquen de "autoritari" el règim sancionat per la Constitució del 78 exigeixin als voxistas una estricta fórmula d'acatament de la Carta Magna i l'estatut.
Finalment, no per menys greus resulten menys decebedors els complexos de Ciutadans a l'hora d'arribar a acords amb una formació com VOX, que no per conservadora està menys imbuïda de liberalisme, regeneracionisme i respecte a l'ordre constitucional que la que lidera Albert Rivera. Acceptar els vots de VOX però negar-se a votar-lo és tant com negar que el que Cs té a la seva esquerra és molt pitjor, per a Espanya, per a Andalusia i per al propi programa que defensa, que el que té a la seva dreta. I negar això és tant com negar la realitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario