Els empresaris barcelonins es desmarquen del procés

Foto d'arxiu d'Artur Mas al costat de David Madí. (EFE)

Els Carulla, Sumarroca, Boixareu o Prenafeta es concentren a passar pàgina, desvincular-se dels "fets d'octubre" de 2017 i eludir qualsevol responsabilitat en el fiasco polític.

Respecte a l'independentisme, a Barcelona hi ha tres tipus de grans empresaris: els independentistes, com Artur Carulla (Agrolimen) o Carles Colomer (ex Revlon); els contraris a la independència, Josep Lluís Bonet (Freixenet), i els tebis, el quals han temperat gaites a l'espera d'on bufés el vent, tipus Miquel Valls (president de la Cambra de Comerç). Entre els primers, segons expliquen fonts empresarials de la capital catalana, s'està donant un fenomen curiós perquè no es reflecteix en la política: es reconeix de forma oberta la derrota política de l'27-O de l'any passat, cosa que no accepten ni a la Generalitat ni a Waterloo, i hi ha pressa entre aquests empresaris per passar pàgina i seguir fent diners, donant l'esquena a l'estratègia d'un nou xoc amb l'Estat per la qual advoquen Carles Puigdemont i Quim Torra.

Estem parlant d'empresariat típicament barceloní: Lluís Prenafeta, Carles Sumarroca (Teyco), Joaquim Boixareu (Irestal Group) o Tatxo Benet (Mediapro), per exemple. Tots ells molt propers a Artur Mas i al conegut com "sector negocios" de l'antiga CDC però que després dels últims esdeveniments culpen del fracàs de fa un any als polítics, es desvinculen dels anomenats "fets d'octubre", que ara seran jutjats al Tribunal Suprem i es neguen a finançar les repúbliques virtuals de Puigdemont des de Brussel·les.

Artur Mas. (Reuters)

Agrolimen, per exemple, està tancant la històrica fàbrica de Sant Just Desvern, on va néixer el seu imperi de sopes preparades de Gallina Blanca. Es la porten a Osca a la recerca de costos més baixos, segons denuncia CCOO. Aquesta decisió dels Carulla només s'entén en el nou clima d'oblidar i deixar enrere i, sobretot, que ells no van tenir res a veure amb l'intent independentista. En un recent trobada privada un membre de la tercera generació dels Carulla va defensar per estupor dels presents que la independència era l'ensenyament en català i millorar el finançament de Catalunya, segons explica una font empresarial que va estar present.

En el si del gran empresariat català s'accepta la derrota, una cosa que es nega a JxCAT, però no la responsabilitat. Ells no van tenir res a veure, Com si Artur Mas i David Madí no haguessin participat en les reunions del "sanedrí" que assessorava Carles Puigdemont i Oriol Junqueras abans del desastre del 27-O. David Madí és un altre que passa pàgina. Des de fa uns dies presideix Aigües de Catalunya, una empresa controlada per l'antiga Aigües de València, d'Eugenio Calabuig, un empresari que si és proper a algú ho és al PP valencià.

Sense responsabilitat

El discurs implícit entre l'empresariat més sobiranista és que ells no van fer res. Si l'intent d'octubre de 2017 va sortir malament va ser culpa dels polítics al capdavant, segons el seu nou discurs. I posen terra pel mig amb Puigdemont, la Generalitat i els presos i encausats, als quals ara abandonen a la seva sort.

Per a ells, el que els ofereix Quim Torra, càrrecs institucionals dels que estan desplaçant als empresaris que van voler intervenir en la crisi de l'any passat, són engrunes. Ni la presidència de la Fira, que ha assumit aquesta setmana Pau Relat; ni la de la Cambra de Comerç, que ara volen lliurar a Enric Crous a través de fomentar el vot electrònic. Aquestes coses estan bé per Crous, al cap ia la fi, un empleat, segons el punt de vista d'aquests burgesos -va ser durant anys director general de Damm i deixarà Cacaolat a uns dies-. Però no per a empresaris de veritat. Ara, la propera prebenda que oferirà Elsa Artadi serà la presidència de Turisme de Barcelona, ​​de la qual es vol desplaçar a l'hoteler Joan Gaspart, que porta dècades en el càrrec i va deixar a l'organisme arruïnat amb l'operació Spanair. Res d'això és suficient per recolzar el nou intent de ruptura de Torra el 21-D o els deliris d'exili de Puigdemont.

El caramel de càrrecs institucionals que ara la Generalitat està arrabassant als empresaris del 'establishment' els sembla poc per donar més suport

Carles Colomer, per cert, l'oncle de David Madí, encara participa en algunes de les "sopars grogues" que es convoquen per recaptar fons per als presos. Però no es passa d'aquí. La resta tebi, covard i sense ganes de significar.

Aquest estil no és un monopoli dels empresaris més independentistes. De fet, és característic de tota la burgesia catalana, com denuncia el nou partit no independentista però catalanista Lliures, que els qualificava de "covards" en un document estratègic per la seva actitud davant els "fets d'octubre". Així, per exemple, els mateixos grans empresaris que van animar a Manuel Valls a optar a l'alcaldia de Barcelona, ​​ara s'han posat de perfil quan s'ha complicat el panorama amb l'aparició de Vox. Els rics de Barcelona són així.

Diferent en comarques

Mentre la burgesia sobiranista a Barcelona veu amb inquietud el nou xoc que es prepara pel 21-D a compte del Consell de Ministres a Barcelona i les seves conseqüències polítiques posteriors, en comarques no és així. Fora de Barcelona, ​​empresaris que facturen més de 50 milions segueixen tan compromesos com sempre amb la causa, moltes vegades ignorant que a la capital les coses han canviat.

No obstant això, sense aquest suport en la gran metròpoli, els projectes d'Puigdemont, com és el cas de la Crida, queden tocats de mort. La principal font de finançament s'ha assecat. Per això el Consell per la República viu tan obsessionat per les donacions. Fonts del sector empresarial valoren aquesta retirada de l'independentisme capital tan rellevant com quan la patronal Pimec, Cecot (presidida per Antoni Abad) o Miquel Valls van recolzar el "dret a decidir", el que va resultar clau per a l'èxit de l'1-O. Un cop més, els diners català pot ser que no sigui el més valent del món, però s'està avançant al que passarà a Catalunya en els propers mesos