8M - De la lluita de classes a la guerra de sexes

L'esquerra del nostre país ha convocat una vaga amb motiu del dia de la dona com a prolongació del carnaval a la qual el PP amb molt bon criteri ha decidit no assistir-hi. Organitzar una vaga per denunciar greuges inexistents és un despropòsit que només es pot entendre per la propaganda dels mitjans de comunicació

La vaga feminista impulsada per l'esquerra, i recolzada per no pocs tontos útils del centre-dreta, es basa en una falsedat fonamental perquè, al contrari del que sostenen les organitzacions convocants, les societats capitalistes són les més favorables perquè la dona gaudeixi dels mateixos drets (i deures) que l'home. Espanya és, a més, un dels millors països del món per a les dones i el tercer país europeu amb més dones en llocs de responsabilitat. Organitzar ni més ni menys que una vaga per denunciar greuges inexistents és un despropòsit que només es pot entendre per la propaganda distribuïda profusament a través dels principals mitjans de comunicació.

Bona prova que aquesta vaga obeeix únicament als interessos polítics de l'esquerra és que els manifestos elaborats per donar-li suport són un catàleg complet de l'agenda esquerrana. Així, les organitzacions feministes impulsores d'aquests actes afirmen que les dones, pel sol fet de ser-ho, han de combatre al capitalisme per tractar-se del principal instrument de dominació masculina. A continuació exigeixen obertura total de fronteres, legalització de l'avortament a qualsevol edat o la implantació d'un relat injust de la II República i la Guerra Civil que, a més de no tenir la menor relació amb el sexe biològic dels éssers humans, són un fidel reflex de les obsessions de l'esquerra per convertir el seu programa polític lliberticida en un principi hegemònic sobre el qual no càpiga dissentir.

La realitat, però, és justament la contrària. Perquè, per més que s'entestin els organitzadors de la vaga pregonant l'existència d'una insofrible bretxa salarial, la veritat és que cap dona cobra a Espanya menys pel fet de ser-ho. La falsa bretxa es refereix a salaris mitjans bruts, sense valorar factors essencials com les hores treballades o els llocs de treball ocupats majoritàriament per homes i dones, que és el que explica aquesta diferència merament estadística tal com acrediten els estudis realitzats a l'efecte.

Altres tantes refutacions es podrien fer de la resta de mites que propaguen els convocants d'aquesta vaga surrealista. Les organitzacions feministes i els partits d'esquerra que promouen els actes d'aquest març 8 sortiran avui als carrers a denunciar un problema inexistent a Espanya, però molt real i d'una extraordinària gravetat en països com l'Iran dels aiatol·làs, les nacions amb règims islamistes o la Veneçuela de Maduro. En totes aquestes dictadures les dones pateixen profundes desigualtats i reben un tracte humiliant, però els convocants d'aquestes manifestacions es guarden molt d'exercir la menor crítica cap a aquests règims amb els que mantenen excel·lents relacions i no pocs vies de finançament.

El que el Partit Popular de Pablo Casado es plantejava al principi donar suport a aquestes manifestacions i en Ciutadans segueixin disposats a participar-hi reflecteixen el desfoni intel·lectual d'aquests partits i, en el cas del partit de Rivera, una estranya tendència masoquista a actuar de comparsa en els aldarulls dels adversaris polítics per a ser insultats i humiliats a plaer.