"Vull tenir la barra de presentar-me en una manifestació polititzada i feminista que reivindica la igualtat d'oportunitats i el suposat masclisme imperant"
Alfonso Ussía s'ha fet un fart de la dona de Pedro Sánchez. Per l'insigne escriptor, observar Begoña Gómez a la manifestació del 8 de març de 2019 com si ella fos víctima d'un masclisme punyent i cridant al costat de les ministres cridaneres i pancartes és una cosa que l'ha superat al columnista de La Razón que així ho exposa aquest 10 de març de 2019:
No és just. Vull, desitjo i reivindico ser com ella. Donar saltets i corejar missatges histèrics contra uns partits polítics que representen a milions d'espanyols. I fer-ho sent encara la dona del president del Govern. Vull que les meves despeses personals siguin considerats secret oficial. Ja no tinc germans casadors, però sí nebots, i reivindico el meu dret d'igualtat, i acudir a les noces dels meus joves parents en avió oficial, helicòpter i que m'esperi a l'aeroport o heliport de torn una comitiva de cotxes oficials conduïts per conductors que paguen els ciutadans i amb motoristes de la Guàrdia Civil de Trànsit obrint camí a la carretera.
Desitjo ser contractat per una influent i poderosa empresa privada, amb un sou excepcional, sense obligacions laborals ni preparació per exercir la meva suposada col·laboració a canvi d'una promesa d'afavorir l'adquisició d'uns immobles públics. Conec una bona part dels exdirectius i directius de l'esmentada empresa privada i gairebé tots ells han estat polítics del Partit Popular, i votants de les masclistes de dretes denunciats amb crits i saltirons per la consort de Sánchez. Si es cobra per no donar amb un pal a l'aigua, almenys, siguin respectats els que paguen el seu sou. M'encantaria ser com ella, i absentar-me de les meves obligacions laborals sense justificar meus milionaris escapoliments per viatjar de gorra per tot el món. Vull ser com ella o almenys, tenir els privilegis d'ella sense que cap dona o home em digui 'caradura' pels meus abusos. Considero imprescindible la igualtat d'oportunitats per a assistir als concerts estivals marxosos a costa dels contribuents utilitzant avions de l'Exèrcit de l'Aire, pilotats per honestos oficials de les Forces Aèries Espanyoles que perceben cada mes un sou equivalent al deu per cent dels seus secrets oficials.
Vull passar les meves vacances a La Mareta o el Vedat de Doñana sense haver d'anar a la compra com fan els homes i les dones que viuen als voltants de la Mareta i el Vedat de Doñana. I vull tot això i tenir la barra de presentar-me en una manifestació polititzada i feminista que reivindica la igualtat d'oportunitats i el suposat masclisme imperant. Vull abraçar amb afecte als polítics que volen atiar fins a la ferida sagnant les esquenes de Mariló Montero, o que promocionen les seves xicotes a llocs de responsabilitat irresponsable, i lliurar-me al luxe de l'insult i el menyspreu a milions de dones que interpreten de manera diferent seva feminisme. I vull comportar pancarta a les manifestacions agressives amb ministres al meu costat i un cordó de guardaespatlles a pocs minuts per evitar complicacions. Desitjo manifestar des de la meva posició de consort meu avorriment a les persones que no pensin com jo. I exigeixo, com els passa a elles i les ministres pancarteras i cridaneres, que al final de la manifestació m'esperi en un punt concret un Audi blindat per portar-me a casa, si escau, el Palau de la Moncloa.
Pateixo per no poder gaudir de l'encant de la clamorosa contradicció, de la desvergonyiment conceptual i fins metafòrica de qui tot ho té per viure al costat d'un gorrer públic i es permet l'alleujament d'insultar les dones treballadores que opten pel dret a treballar i el silenci respectuós davant d'una vaga. En aquesta manifestació de Madrid, tant ella com la vicepresidenta ignorant i les ministres i ministres del Govern, sobraven. Van donar un espectacle penós, i la que més cridava, la que més corejava els insults i la que procedia a donar més saltets entremaliats i ridículs, va ser ella. I curiosament, a cap de les dones que es van manifestar se li va ocórrer dir-li que la igualtat d'ella amb la resta de les dones és una lacerant fantasia. Perquè la dona Feminazi espanyola, que defensa els gihadistes i detesta als hebreus, té una empanada mental com l'ensaïmada capil·lar d'Iñaki Anasagasti. Ella no tenia res a fer allà, però allà hi era, perquè se sap propietària del nostre destí. Per estar casada amb un home, no ho oblidem.
Reivindico el meu dret constitucional a ser igual que ella. Però em temo que no serà possible complaure i hauré de conformar-me amb seguir sent el que sóc. Un obligat finançador dels seus luxes i capricis. Però ella és la progressista, la guai, la exemplar, la feminista a ultrança, la igual a les altres. Prefereixo a Mbappé que Neymar. No ve al cas, però cal aprofitar que el Pisuerga passa per Valladolid.
No hay comentarios:
Publicar un comentario