Ultimàtum penal a Torra

Pancarta al Palau de la Generalitat sobre els dirigents jutjats, amb un llaç groc

La Junta Electoral li dóna 24 hores per retirar els llaços grocs dels edificis públics

La Junta Electoral Central ha donat al president de la Generalitat, Quim Torra, un nou termini de 24 hores per retirar els llaços grocs i les estelades dels edificis públics de la Generalitat. L'organisme li adverteix que podria incórrer en responsabilitats "penals" si desobeeix la decisió de la JEC.

"En el termini de 24 hores ordeni la retirada de les banderes estelades i dels llaços grocs que puguin trobar-se en qualsevol edifici públic dependent de la Generalitat de Catalunya, i li advertència de les responsabilitats administratives i, si s'escau, penals, en què pogués incórrer si persisteix en la desobediència a aquests acords ", avisa la Junta Electoral Central.

En l'escrit, que desestima les al·legacions de la Generalitat, l'organisme assenyala que les estelades "simbolitzen les aspiracions d'una part de la societat catalana, però no de tota ella". "Es tracta d'un símbol legítim que poden utilitzar les formacions polítiques en la seva propaganda electoral, però que, almenys en períodes electorals, no ho poden fer els poders públics, ja que aquests han de mantenir una rigorosa neutralitat política", afirma.

Pel que fa als llaços grocs, indica que "la utilització d'aquest símbol pretén recordar que dirigents o candidats pertanyents a formacions polítiques que es presenten a les properes eleccions es troben en situació de presó preventiva". També recorda que en període electoral les institucions públiques tenen un "deure estricte d'imparcialitat i d'actuar al marge de qualsevol posició ideològica que tinguin".

'Lloc Net, Joc Net'

Símbols independentistes a Barcelona. (EFE)

Les associacions catalanes Aixeca't-Levántante, Impuls Ciutadà, S'ha acabat! i Catalunya per Espanya s'uneixen amb la proposta 'Lloc Net, Joc Net' (Espai net, joc net) amb la qual animen els ciutadans a enviar-los un WhastApp o un e-mail denunciant aquests símbols en les seves localitats.

El procediment és molt senzill: cada missatge ha d'anar acompanyat per una fotografia en què s'observin símbols independentistes com estelades, llaços grocs o pancartes de suport als presos del 'Procés' tant en edificis públics com en llocs que depenguin de la administració (col·legis, parcs, museus, etc.). A més, s'ha d'especificar l'adreça exacta d'on es troba, així com la data en què s'ha fet la fotografia. Amb una fotografia, una adreça i una data, les associacions procediran a denunciar els símbols independentistes a la Junta Electoral de la zona

"Després de rebre la informació, procedirem a presentar una denúncia a la Junta Electoral responsable d'aquesta zona amb aquest material com a prova. A més, no necessiten identificar-se, de manera que la denúncia pot ser anònima", explica Alexandra López-Liz, presidenta de Aixeca 't-Levántante i una de les responsables d'aquesta campanya, que s'ha posat en marxa des de la dissolució de les Corts.

Com que enguany coincideixen tres eleccions en menys d'un mes, López-Liz adverteix de l'alt nombre de missatges que van a rebre i que presentessin fins a tres mesos després de la celebració de les mateixes. Pretenen així, advocar per la neutralitat de cara a uns comicis complexos en què les administracions mostren obertament el seu suport a uns determinats candidats.

Ja van realitzar aquesta iniciativa de cara a les eleccions de desembre de 2017 després del referèndum de l'1-O i l'activació de l'article 155. En aquesta ocasió, van rebre entre 300 i 400 denúncies de ciutadans que van presentar posteriorment a l'òrgan corresponent. "Vam aconseguir una eficàcia del 80 o 90%", estima López-Liz.

Davant l'escrit enviat per Torra a la JEC en què expressava la "dificultat del compliment" del requeriment, la presidenta de Aixeca't-Levántante creu que és mentida. "De la mateixa manera que s'han col·locat, es poden retirar, no té cap problema. De fet, és més difícil col·locar, que ara simplement tallar la brida que el subjecta", sentencia.

Des de les associacions assenyalen a més que el president inclumple, amb la seva negativa, el Codi de Bones Pràctiques en Matèria Electoral, aprovat per la Comissió Europea l'octubre de 2002. En ell s'inclou el dret a un sufragi lliure i en condicions d'igualtat , que es vulneren, segons aquestes associacions, pel suport públic i explícit de les administracions a favor dels partits polítics i coalicions electorals pròximes a la seva ideologia.

Això no obstant, aquest dret, pot arribar a entrar en conflicte amb un dret fonamental que prevaldria sobre la resta: la llibertat d'expressió. De fet, Torra va expressar en la carta que "mai" renunciarien a aquest dret, "ni al de protesta, ni al de manifestació". Però López-Liz considera que la llibertat d'expressió "