¿Moció de censura per fer fora Torra?

Quim Torra després de la seva elecció com a president de Catalunya / EFE

PSC, Cs, comuns i PP negocien una moció per a visualitzar la paràlisi del Govern i forçar al president, sense majoria parlamentària, a sotmetre a una qüestió de confiança o al fet que convoqui eleccions

Fa mesos que els grups parlamentaris estan instal·lats en una situació de provisionalitat, és a dir, en el convenciment que aquesta legislatura està esgotada. Fins i tot els partits que donen suport a aquest govern interí, Junts per Catalunya i ERC, immersos en les seves guerres intestines, són conscients que aquest mandat ja no dóna més de si. Entre altres coses, perquè han perdut la majoria parlamentària. El grup de PSC-Units per Avancar vol visualitzar aquesta paràlisi i negocia amb Ciutadans, Catalunya en Comú-Podem i PP una moció en què s'insta el president a triar entre sotmetre a una qüestió de confiança o convocar eleccions.

El PSC va presentar en el ple convocat per als dies 3 i 4 d'abril una moció a la cambra catalana en la qual demana que el Parlament autonòmic constati "la inoperància del Govern de la Generalitat, la manca de pressupostos per a 2019 i la pèrdua de la majoria parlamentària "i d'aquesta manera, instar-lo a convocar una qüestió de confiança o directament un avançament electoral. La qüestió de confiança és un mecanisme parlamentari previst a la Constitució per mesurar el suport d'un Govern, però ha de ser el mateix president de l'Executiu, en aquest cas Quim Torra, qui la present. Per superar-la necessitaria una majoria simple de la cambra.

La moció, presentada la setmana passada per la portaveu dels socialistes, Eva Granados, és conseqüència de la interpel·lació que els socialistes van fer al Govern sobre la seva inoperància. Les dades aportades per Granados indiquen que, durant aquesta XII legislatura, en el ple del Parlament s'han votat 321 propostes de resolució i mocions. D'aquestes votacions, el Govern va perdre 106, és a dir, una de cada tres. En 43 votacions, els socis de l'Executiu es van abstenir i en 63, van votar en contra.

Falta de respecte del Govern

En l'escrit es proposa, en primer lloc, que la Cambra catalana constati "la falta de respecte del Govern de la Generalitat pels acords presos pel Parlament durant la present legislatura". Però el punt més important és el segon, en el qual la Cambra "constata la inoperància del Govern de la Generalitat, la manca de pressupostos per a 2019 i la pèrdua de la majoria parlamentària", de manera que "reclama al president de la Generalitat que , de manera immediata, se sotmeti a una qüestió de confiança o convoqui eleccions ".

La diputada del PSC, Eva Granados, en una roda de premsa del Parlament / EFE

En efecte, la ruptura de Junts per Catalunya i ERC amb la CUP -ahir mateix, la diputada antisistema Maria Sirvent exigia a Torra que convoqués eleccions--, així com la suspensió de diputats processats per l'1-O, han provocat que els socis de govern hagin perdut la majoria parlamentària. Durant setmanes es van acostar a Catalunya en comú-Podem per aconseguir suports per als seus comptes catalans.

Dues pròrrogues pressupostàries

Però, en el marc d'aquest bloqueig governamental, ni el mateix Consell Executiu s'ha atrevit a aprovar els pressupostos per a aquest any. Tampoc han estat presentats oficialment al Parlament, ja que el president Torra es va limitar a comparèixer a l'hemicicle i endossar les explicacions al seu vicepresident econòmic, Pere Aragonès (ERC). Com si no fos amb ell.

Conscient de la incapacitat d'aprovar la llei més important de tot mandat, Torra es resisteix a abandonar el seu butaca presidencial, tot i acumular dues pròrrogues pressupostàries. El seu predecessor, Carles Puigdemont, es va sotmetre a una qüestió de confiança quan la CUP es va negar a donar suport els seus comptes. D'aquí va sortir la proposta de "referèndum o referèndum", que va permetre a l'avui fugat mantenir-se en el càrrec.

Tacticisme dels grups parlamentaris

La moció del PSC pretén ara visualitzar la inoperància de Torra i obligar a la resta de formacions parlamentàries a pronunciar-se. Això obliga a establir contactes entre les formacions constitucionalistes i convèncer els comuns que abandonin la seva equidistància sobiranista. El desglaç, segons indiquen des dels diferents grups parlamentaris --el constitucionalisme sempre s'ha negat a actuar en bloque--, ha començat, ja confirmen que s'estan negociant els termes de la moció. Però es resisteixen a avançar el sentit del seu vot.

Mentrestant, a la Generalitat intentaran guanyar temps i aconseguir, almenys, poder tirar endavant amb el pla de contingència que dissenyen en el departament del vicepresident Pere Aragonès per poder fer front a les necessitats més urgents amb un pressupost prorrogat. Aquest dimarts, l'independentisme ha sol·licitat formalment a Hisenda un avançament de 1.600 milions d'euros que sortiria dels 7.000 milions d'euros anunciats per la ministra María Jesús Montero per a les comunitats autònomes.

Les difícils relacions entre els socialistes i Ciutadans són públiques, sobretot des que el líder de la formació taronja, Albert Rivera, ha assegurat que mai pactarà amb el PSOE després de les eleccions generals. Aquesta postura limita possibles enteses a Catalunya, tot i que fonts de Cs asseguren a Crònica Global que de moment estan "en període d'esmenes. S'està valorant la moció i el vot es decidirà sobre el text definitiu ".

Una setmana per pactar esmenes

En la mateixa línia, fonts dels comuns recorden que la moció se sotmetrà a votació en el ple de la setmana que ve i que "queda una setmana sencera per fer esmenes". Per contra, el PP ja avança que votarà a favor de la iniciativa dels socialistes.

Encara que finalment fructifiquen aquests consensos, queda per saber què faria Torra davant aquesta reprovació parlamentària. Ell mateix ha assegurat en determinats cercles polítics que dimitirà si el Tribunal Suprem dicta una sentència condemnatòria per als processats per l'1-O. Aquesta seria la seva forma de visualitzar que no accepta la decisió que, previsiblement, es dicti a l'estiu, per la qual cosa es podrien convocar eleccions a la tardor. El judici del Procés és l'últim cartutx que li queda als independentistes, immersos en les seves guerres intestines i que s'encomanen a l'agitació que pugui provocar la sentència del Suprem entre el seu electorat.