martes, 12 de marzo de 2019

La ministra d'Educació no diu la veritat

Isabel Celaá

Vàcua i fal·laç la gestió de la ministra d'Educació, que segueix negant l'evidència que en alguns territoris els llibres de text són mitjans d'adoctrinament que atempten contra l'objectivitat i vulneren el pluralisme.

La gestió de la senyora Isabel Celaá al capdavant del Ministeri d'Educació del Govern Sánchez, amb mancances objectives de legitimitat i legalitat (veure "Legalitat i legitimitat del govern Sánchez"), s'ha caracteritzat en 9 mesos per la vacuïtat, les fal·làcies i el entreguisme als nacionalismes fragmentaris, com queda explícit en les seves recents declaracions a Europa Press, en detriment de la Nació i la dignitat dels espanyols.

1.- Sosté Celaá que "el castellà no està discriminat", que "el castellà ja és llengua vehicular a les escoles basques i catalanes" i que (el castellà) "no està en risc d'exclusió o discriminació".

-Fets discriminatoris que la contradiuen: es discrimina els espanyols a exigir-los com a requisit un grau de coneixement del català per accedir a llocs de treball; es pressiona i sanciona empreses per retolar els seus negocis en castellà; es discrimina els alumnes al imposar-los la immersió lingüística en català i excloure el castellà en els usos i costums orals i escrits de la vida escolar; es discrimina i segrega els alumnes a l'imposar-los la "atenció escolar individualitzada" (STS 2013.10.02) com a resposta a la demanda d'ensenyament en castellà de les famílies.

En definitiva, s'utilitzen les llengües cooficials com a arma d'identitat diferenciada amb fins ideològics de segregació lingüística i política.

-En contra del que afirma, el castellà no és llengua vehicular a les escoles. Tant és així que el Tribunal Constitucional (sentència 31/2010) i el Tribunal Suprem (diverses sentències) han hagut d'intervenir com a garants dels drets lingüístics dels ciutadans davant la passivitat irresponsable dels governs de la Nació, establint un mínim del 25 % del temps lectiu setmanal. Els governs nacionalistes ho han d'executar "cas a cas" per mandat judicial però eludeixen aplicar el dret jurisprudencial a totes les escoles.

En algunes autonomies el castellà s'ha anat relegant fins a ser tractat com una llengua estrangera en els usos i costums de la vida oficial i escolar

2.- Sosté Celaá de fer del castellà llengua vehicular de ple dret a tot Espanya afectaria el "bloc constitucional".

-Fets que la contradiuen. La locució "bloc constitucional" no té rigor sistemàtic i jurídic. Tant el constitucionalisme com el Dret constitucional coincideixen que la Constitució és llei de lleis; és a dir la llei fonamental, el marc i continguts determinen, sense exclusió, tot l'entramat de drets, deures, principis, institucions i normes de l'activitat legislativa i reglamentària. En conseqüència, els estatuts d'autonomia són lleis orgàniques (art. 81 CE), la legitimitat es funda de forma exclusiva i excloent en la Constitució. Corrobora el que s'ha dit, per exemple, la sentència del Tribunal Constitucional 31/2010 que va declarar inconstitucionals determinats preceptes de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.

L'article 3 de la CE estableix que "el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat" i que "Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret a usar-la".

Fins al present, aquest dret fonamental no s'ha desenvolupat mitjançant una llei orgànica com correspondria (art. 80 CE). Per contra han estat les autonomies amb llengües cooficials les que han fet desenvolupaments normatius, caracteritzats pel domini de les llengües cooficials en detriment del castellà que s'ha anat relegant, en molts casos, com a llengua estrangera en els usos i costums de la vida oficial i escolar.

3.- Sosté Celaá que "el sistema d'immersió lingüística és constitucional".

-Contràriament, cap sentència constitucional avala la discriminació per raons lingüístiques, sinó tot el contrari. El model d'immersió lingüística en una llengua diferent de la materna, familiar o habitual és un simple sistema d'aprenentatge. Els governs catalans -nacionalistes i socialistes- han imposat obligatòriament la immersió lingüística en català als alumnes de parla castellana. Aquesta imposició és discriminatòria amb relació als alumnes de parla habitual catalana que aprenen en la llengua familiar, conculca drets constitucionals (igualtat, conèixer el castellà) i és un handicap per a l'èxit escolar dels alumnes: el 90% dels alumnes catalans que repeteixen curs en l'educació obligatòria són de llengua familiar castellana. OCDE-PISA 2015.

Senyora Celaá, les seves afirmacions sobre la 'constitucionalitat' del model d'immersió català són motiu de dolor i sofriment per a moltes famílies

4.- Sosté Celaá que l'adoctrinament és mínim de només un 0,2% dels llibres de text.

Aquesta afirmació va més enllà de la ignorància i entra de ple en la mala voluntat per eludir responsabilitats i confondre.

-Els fets que la contradiuen són aclaparadors. Els estudis duts a terme tant pel Sindicat de Professors AMES, com per l'Associació de Professors pel Bilingüisme i per Historiadors de Catalunya coincideixen que els continguts dels llibres de text i materials de Ciències Socials, Geografia i Història contenen diferències notables en el tractament d'aquestes matèries en els llibres editats en català en comparació amb els editats en castellà, fins i tot de la mateixa editorial. Els trets diferencials en el cas català són:

- Tractament històric i geogràfic preferentment exclusiu de Catalunya i excloent o gairebé excloent d'Espanya, i amb trets nacionalistes.

- Continguts amb enfocament ideològic nacionalista, amb tractament parcial o poc imparcial, amb biaixos i errors oposats al caràcter educatiu dels llibres de text.

El relat d'aquests llibres, que són els que majoritàriament es fan servir en els centres educatius, els converteix en mitjans d'adoctrinament i els invalida com a instruments educatius: atempten contra l'objectivitat, vulneren el pluralisme i la neutralitat ideològica.

Senyora Celaá, si vol tenir un coneixement veraç del que passa visiti centres educatius a Catalunya. Potser no s'atreveixi o no l'hi permetin. En un tema tan sensible, les seves afirmacions són motiu de dolor i sofriment per a moltes famílies.

No hay comentarios:

Publicar un comentario