domingo, 31 de enero de 2021

Amb l'EMA, avui Barcelona seria el centre d'Europa


Tot i que els jutges de Tribunal Suprem van definir el Procés com una mena de somni, no ho va ser tant per als que van decidir descartar la capital catalana de la cursa per albergar la seu de l'Agència Europea de l'Medicament, el que hauria convertit a la Ciutat Comtal en el focus mediàtic europeu de la pandèmia

Si no fos pel còctel indepe-Colau Barcelona, ​​seria avui el centre d'Europa. La política i les accions subversives de separatistes i comuns va tenir com a conseqüència que al novembre de l'any passat es complissin tres anys de l'fiasco per a Barcelona de l'elecció de la seu de l'Agència Europea de l'Medicament (EMA).

Més enllà que en aquest temps Barcelona ha deixat de rebre més de 100.000 visitants de negoci, i que els sectors clau de l'economia -com el turisme, immobiliari o educatiu- hagin tingut un lucre cessant de 230 milions d'euros, el més rellevant és que avui al voltant de l'Agència de l'Medicament, a Glòries, hauria directius d'AstraZeneca, Pfizer, Moderna, Johnson gestionat permisos, negociant terminis, movent contractes.

Avui al voltant de l'Agència de l'Medicament, a Glòries, hauria directius d'AstraZeneca, Pfizer, Moderna, Johnson gestionat permisos, negociant terminis, movent contractes.

És el tema de moment, potser el més important a què Europa ha fet front des de la seva creació. Sortir de la crisi econòmica, social i de salut pública és el principal repte i objectiu que tothom ha de tenir, la UE també i Barcelona seria -si l'EMA estigués aquí- un dels centres d'atenció. Per què l'acreditació europea és més lenta que l'americana? ¿Van a validar les vacunes russes o xineses com han fet a Unió dels Emirats? Hores d'informació d'interès, des de Barcelona (Espanya) entrant en totes les cases i empreses dels 26 estats membres.

A més de l'impacte econòmic, el conflicte entre la UE i AstraZeneca col·loca a les farmacèutiques en el centre de l'debat públic i el lideratge es guanya per l'economia però també per ser tendència en molts altres camps.

En el marc de la pitjor crisi econòmica que el nostre país viu, segons dades oficials, des de la Guerra Civil (1936-1939) col·locar Barcelona i amb ella a Espanya al centre de el mapa polític i econòmic hauria estat el millor que ens podia passar.

La tensió de 2017: causa 'fatal' que va descartar a Barcelona

El Tribunal Suprem va deixar escrit en la seva sentència en el judici als polítics sediciosos, avui en tercer grau, que la temptativa independentista havia de considerar-se a títol d'ensomni, però per als que havien de votar on ubicar la seu de l'EMA no sembla que la declaració unilateral de la independència de Puigdemont de el 27 d'octubre fos una fantasia: dies més tard li van donar un cop de porta imprevist a Barcelona i es van anar a Amsterdam, on l'adjudicació els va agafar tan d'improvís que els 890 treballadors de l'agència i els més de 35.000 visitants anuals es van situar en una seu provisional durant més d'un any.

Ens hem acostumat tant a autolesionarnos que res ens sembla rellevant, però com tot a la vida, tota acció o omissió té conseqüències ia Catalunya -vistes les enquestes electorals- encara no hem pres consciència de l'nivell d'autoodi que exercim cap a nosaltres mateixos.

Els mitjans de comunicació europeus connectarien avui des Diagonal Mar per explicar als europeus, àvids de vacunes i de sortir d'aquesta pandèmia maleïda, que es cou a l'edifici de Jean Nouvel.

Barcelona deixaria de ser focus de notícies negatives -carrers cremant, els CDR envaint aeroports o la permissivitat dels poders públics per tallar vies públiques- per ser centre neuràlgic de decisió, i això no té preu en el prestigi i projecció d'una ciutat. Quan es reflexiona sobre els costos de l'populisme i de l'independentisme, que són el mateix, cal pensar en conseqüències concretes com aquesta, d'efectes nefastos tant immediatament com a llarg termini en el posicionament mundial de Barcelona.

Barcelona deixaria de ser focus de notícies negatives per a ser centre neuràlgic de decisió, i això no té preu en el prestigi i projecció d'una ciutat

Holanda va fer públiques dades sobre l'impacte de l'EMA: 1350 llocs de treball d'alt nivell i l'impuls d'un sector de gran valor afegit com el farmacèutic. L'executiu barceloní Soly Sakal, expert en inversió i temes immobiliaris creu que el sector de real state ha perdut 112 milions d'euros.

No hay comentarios:

Publicar un comentario