Generalitat de Catalunya - Les claus d'unes eleccions amb suspens

El president en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès. (EFE)

Les claus de la interlocutòria de l'14-F: no s'ajorna sense confinament i critica el Govern

L'acte de mesures cautelars pel qual es mantenen, al menys fins al 8 de febrer, les eleccions catalanes pel 14-F té molta molla. Al llarg de 19 pàgines, els magistrats de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya exposen els seus motius d'una manera que esdevé molt improbable un ajornament de la data com desitjava el Govern.

Només ofereixen dues possibilitats perquè els catalans no votin al febrer: un canvi en l'estat d'alarma pel que s'ordenin mesures més restrictives de la mobilitat, com els confinaments domicilaris, o un avenç sensible de la pandèmia que faci evident que els comicis no poden celebrar-se. Aquestes són les claus de la decisió:

- Gairebé anticipa la decisió final: tot i que els magistrats recorden que res és definitiu fins que es pronunciïn sobre el fons, avisen que és impossible que el tribunal resolgui "amb absoluta abstracció sobre la problemàtica que planteja la qüestió". Reconeix, però, que la seva argumentació serveix per a la part de l'procés que arriba fins a la meitat de la campanya i afegeixen que de cara a el dia de la jornada electoral s'ha de ponderar de forma més matisada, i prenent en consideració que la situació epidèmica és susceptible de presentar variacions al llarg dels dies, tant en un sentit com en un altre.

- En mans d'Illa: L'acte centra gran part de la seva argumentació en l'existència de mesures de control de virus que, ara per ara, permeten votar. Assegura que la limitació de mobilitat nocturna o per toc de queda no impedeix acudir a les urnes i assenyala que cosa diferent seria abordar aquesta decisió en cas que s'haguessin decretat (o vagin a decretar) mesures més restrictives. El confinament domiciliari -diu- si impediria la mobilitat per a les activitats no essencials, de manera que les limitacions que recollia respecte a l'exercici dels drets fonamentals de llibertat ambulatòria i de desplaçament arribava a l'exercici d'altres drets fonamentals, com el de reunió o sufragi .

- L'estat d'alarma es pot compatibilitzar amb les urnes: El decret de l'estat d'alarma inclou en una disposició addicional única: "La vigència de l'estat d'alarma no impedirà el desenvolupament ni la realització de les actuacions electorals necessàries per a la celebració d'eleccions convocades a parlaments de comunitats autònomes ". Com es veu, l'estat d'alarma no implica una excepció o limitació de el dret de sufragi ja que el mateix decret afirma la possibilitat de celebració d'eleccions.

- La pandèmia no pot paralitzar-ho tot: "Ens trobem que aquesta situació d'emergència sanitària, amb un virus que té un alt grau de transmissió comunitària i la prevenció més eficaç és la de restricció de la mobilitat, s'està prolongant indesitjablement en el temps i no es pot paralitzar tota l'activitat ciutadana ".

- El Govern en funcions no se sotmet a control: El vicepresident, diu la sentència, té limitades les seves competències i especialment les referides a la responsabilitat política de Govern i els seus membres. L'article 67.8 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya indica que la suplència i la substitució no permeten exercir les atribucions relatives a l'plantejament d'una qüestió de confiança, la designació i el cessament dels consellers i la dissolució anticipada de Parlament.

- Govern sense legitimitat: "Es tracta d'una situació de bloqueig i de precarietat institucional que afecta així mateix a la legitimació de Govern, la qual cosa és rellevant en un entorn en què la crisi sanitària l'obliga a adoptar quotidianament decisions d'enorme transcendència, singularment la restricció de drets fonamentals ", indiquen els jutges.

- No hi hauria eleccions si els grups haguessin proposat un candidat a president: Els magistrats recorden que la convocatòria d'eleccions va venir motivada per la falta de proposta dels grups parlamentaris al mes d'octubre de 2021 d'un candidat per ser investit president o presidenta de la Generalitat, la qual cosa va determinar la dissolució automàtica de Parlament transcorreguts dos mesos des de la comunicació de el president de Parlament el 21 d'octubre de 2020.

- L'interès públic: La resolució a adoptar presenta un interès públic "especialment intens", ja que posa en marxa un mecanisme per garantir la continuïtat en el normal funcionament de les institucions. El president o presidenta que no existeix ara és el pilar de Govern autonòmic, ja que és qui respon de la gestió política i qui nomena i cessa els membres del seu Govern.

- L'ajornament és de tres mesos o fins i tot indeterminat: Aquesta situació irregular "es prolonga pel decret d'ajornament durant més de tres mesos i de forma indeterminada".

- Mesures per votar de forma no presencial: "És cert que hi ha un percentatge d'electors afectats en aquest moment per la pandèmia, però la preservació del seu dret no ha de realitzar tant per l'ajornament de les eleccions, on no hi ha certeses sobre la situació sanitària de futur ni sobre el percentatge d'electors que poguessin estar afectats en aquell moment, com per la implantació de mecanismes que permetin l'exercici del seu dret a vot sense presencialitat ", diuen els magistrats.

- Seguretat: També destaquen que el Govern ha previst una sèrie de mesures sanitàries per garantir que el dret de vot s'exerceixi amb totes les garanties pel que fa a la prevenció de el risc de contagis. En aquest sentit, s'han previst fins a cinc protocols per les autoritats sanitàries catalanes per a la celebració d'eleccions.