Purga en el Consell de Transparència

José Luis Rodríguez, al costat de la fiscal general de l'Estat, Dolors Delgado

«El Puma", un "killer» a 110.000 euros a l'any per controlar el Consell de Transparència

Pedro Sánchez ha decidit acabar amb l'autonomia de el Consell de Transparència (CTBG), tot i tractar-se d'un organisme públic però de caràcter independent. Després de diversos mesos en què el CTBG ha instat el Govern a respondre de la seva gestió en temes com la pandèmia o els abusos de president amb els recursos públics, resolucions propiciades per ABC, Moncloa ha culminat l'assalt a Consell de Transparència.

La maniobra va començar amb el nomenament de José Luis Rodríguez Álvarez com a president de l'CTBG el passat 20 d'octubre. Aquest jurista, que va ser cap de gabinet de ministre de Justícia Francisco Caamaño i director de l'Agència de Protecció de Dades durant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, acaba de fulminar la cúpula de el Consell de Transparència que durant els últims anys havia vetllat pel compliment de la Llei 19/2013 de transparència.

El canvi de rumb en aquest organisme, que gràcies a la seva independència ha resultat especialment molest per als interessos de Govern obligant-li a retre comptes en totes aquelles ocasions en les que preferia mantenir informació tancada amb pany i clau.

Van alçar la veu

Esperança Zambrano i Javier Amorós, els dos represaliats pel Govern

L'arribada de Rodríguez no va estar exempta de polèmica ja que els seus vincles amb el PSOE, va ser alt càrrec durant un dels governs de José Luis Rodríguez Zapatero, van qüestionar la seva independència per a un càrrec tan sensible com aquest, basat en controlar, precisament, els excessos de l'Executiu.

Esperança Zambrano i Javier Amorós, que van dirigir l'organisme de manera interina, van ser especialment incisius en la rendició de comptes de l'Executiu amb casos com els viatges en Falcon de president o els detalls de la crisi sanitària. Tots dos eren els dos puntals d'aquest organisme fins al nomenament de Rodríguez i, durant la seva etapa a el front, no els va tremolar el pols a l'hora de qüestionar, sempre amb arguments legals a la mà, les maniobres opaques de Govern a l'intentar amagar informació a la ciutadania.

Durant aquest temps, i malgrat les evidents dificultats, el Consell va ser guanyant notorietat, en part per les seves clarificadores resolucions i també per la progressiva implantació de l'concepte de Transparència Pública entre la societat. Van ser Amorós i Zambrano qui van reclamar més mitjans i posar fi a l'etapa d'interinitat. Van denunciar que aquesta institució, fonamental perquè els ciutadans puguin controlar a l'Administració, estava funcionant amb una plantilla de 22 treballadors quan haurien de ser 60.

Durant el seu mandat, encara que fos de manera interina, el Consell va formular nombroses resolucions contràries als interessos de Govern. Un dels casos més sonats va ser la insistència amb què el Consell va requerir a la Moncloa que detallés l'ús que el president de Govern, Pedro Sánchez, va realitzar dels mitjans de transport públics, com pot ser el Falcon. 

No obstant això, hi ha més exemples, com pot ser l'obligació de revelar la identitat dels membres de comitè d'experts de la desescalada, facilitar els contractes sanitaris subscrits durant la crisi de l'coronavirus o els detalls sobre les vacances de president, dades reclamats per aquest diari.

Amb la sortida d'aquests dos funcionaris queda la incògnita de qui seran les persones que el nou president elegirà per ocupar els seus llocs, però també s'alimenta la tesi dels que sospiten que, davant les nombroses trucades d'atenció rebudes pel Govern des Transparència en els últims anys, l'Executiu ha decidit «colonitzar» de càrrecs afins un organisme tradicionalment molest per als seus interessos.