El responsable d'Immigració de CDC, Àngel Colom
El projecte independentista promogut pel president de la Generalitat, Artur Mas, segueix avançant, i els marroquins residents a Catalunya són el proper objectiu. La Generalitat va aprovar el passat dilluns el Pla Marroc 2014-17 que preveu reforçar la relació de Catalunya amb aquest país i donar satisfacció a algunes de les aspiracions dels 270.000 marroquins que resideixen en aquesta comunitat un poc més del 3% del seu població-, als quals cal afegir diverses desenes de milers d'immigrants originaris del Marroc que van obtenir la nacionalitat espanyola. Entre altres mesures, ofereix a Rabat tutelar l'islam a Catalunya i als immigrants introduir l'àrab i el tamazig o berber, la llengua de les muntanyes del Rif i del Atles- en horari lectiu. Amb això es pretén atraure la immigració a l'independentisme i reduir l'hostilitat del Marroc. Tot això podria estar lligat a l'interès de captar el vot marroquí en un futur projecte separatista.
El projecte independentista promogut pel president de la Generalitat, Artur Mas, segueix avançant, i els marroquins residents a Catalunya són el proper objectiu. La Generalitat va aprovar el passat dilluns el Pla Marroc 2014-17 que preveu reforçar la relació de Catalunya amb aquest país i donar satisfacció a algunes de les aspiracions dels 270.000 marroquins que resideixen en aquesta comunitat un poc més del 3% del seu població-, als quals cal afegir diverses desenes de milers d'immigrants originaris del Marroc que van obtenir la nacionalitat espanyola. Entre altres mesures, ofereix a Rabat tutelar l'islam a Catalunya i als immigrants introduir l'àrab i el tamazig o berber, la llengua de les muntanyes del Rif i del Atles- en horari lectiu. Amb això es pretén atraure la immigració a l'independentisme i reduir l'hostilitat del Marroc. Tot això podria estar lligat a l'interès de captar el vot marroquí en un futur projecte separatista.
Malgrat que hi ha gairebé 24.000 alumnes marroquins escolaritzats a Catalunya, cap centre públic ofereix, per ara, classes de religió islàmica. La Generalitat proposa posar una comissió mixta [catalano-marroquina] per introduir, per fi, l'ensenyament de l'islam. Comunitats tan dispars com Andalusia, Cantàbria o el País Basc fa anys impartint classes d'islam sense haver hagut de crear cap òrgan conjunt amb el Marroc.
El pla atorga un paper clau al Marroc en l'elaboració dels continguts religiosos destinats a la majoria dels musulmans a Catalunya així com en la seva difusió a través, probablement, de l'ensenyament en escoles i mesquites. En cap lloc d'Europa les autoritats marroquines gaudeixen d'aquestes atribucions amb les que sempre han somiat. En aquest pla la Generalitat ofereix al Marroc regentar l'islam a Catalunya.
Ara, la Generalitat ha fixat la seva atenció en ells, especialment després de constatar que el projecte independentista no ha generat l'entusiasme que esperaven entre els immigrants marroquins, un rebuig que comparteixen amb la posició oficial del Marroc, reticent en general als processos secessionistes pel conflicte del Sàhara Occidental que pateix en el seu propi si.
En aquesta línia també s'ha orientat la Llei de Consultes que aprovarà el Parlament autonòmic de manera imminent-i que les formacions nacionalistes pretenen utilitzar per celebrar el referèndum secessionista-, en contemplar que els immigrants puguin votar en les consultes.
El nacionalisme "ofereix un model alternatiu per gent que busquen la seva identitat perquè ja no són del tot d'allà, però tampoc són tot plenament d'aquí", va comentar l'antropòleg català Jordi Moreras després d'observar el desenvolupament d'aquella campanya fa dos anys. "Se'ls diu per integrar, per ser de veritat català has de ser independentista", afegeix.
El pla atorga un paper clau al Marroc en l'elaboració dels continguts religiosos destinats a la majoria dels musulmans a Catalunya així com en la seva difusió a través, probablement, de l'ensenyament en escoles i mesquites. En cap lloc d'Europa les autoritats marroquines gaudeixen d'aquestes atribucions amb les que sempre han somiat.
La comunitat islàmica de Catalunya està francament indignada per haver cedit les competències d'aquest projecte al regne del Marroc. El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha explicat després del Consell Executiu de dilluns que el pla aprovat establia "cinc grans àmbits de cooperació" amb el Marroc i els seus immigrants, però no va donar detalls ni ho va repartir. Va ser elaborat amb la col · laboració de diversos departaments de la Generalitat, començant per la Conselleria d'Ensenyament, la Direcció General d'Immigració, els Mossos d'Esquadra, així com col · lectius marroquins i la Fundació Nous Catalans Vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya, intenta atraure els immigrants a l'independentisme sota el lideratge d'Angel Colom.
La veritat és que la Generalitat, des dels temps de Pujol com a president autonòmic, sempre va ser més reticent a la immigració procedent dels països hispanoamericans que a la que provenia del Magrib. Des del nacionalisme català es va pensar que els hispanoparlants serien més permeables que els magribins a adoptar com a pròpies la identitat i la llengua catalanes.
L'independentisme inquieta, però, a bona part de la immigració en opinió d'alguns treballadors socials que conviuen amb ella. Alguns immigrants estan tramitant la nacionalitat espanyola i temen perdre-la abans d'haver-la adquirit, altres sospiten que Catalunya pot deixar de pertànyer a la Unió Europea i que ja no podran circular lliurement per ella.
Així podríem trobar-nos que a Catalunya l'ensenyament de l'àrab fora impartida de manera gratuïta mentre des de la Generalitat estan fent tot el possible per desplaçar l'idioma espanyol de les aules o potenciar l'anglès com ja s'està aplicant en altres comunitats com Madrid, Balears o la Comunitat Valenciana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario