"Són quatre golfos". Això deia don Manuel Chaves, quan van aparèixer les primeres enfilalls de "xoriços". Avui ja hem perdut el compte d'imputats que han rondar els cent i escaig d'imputats, dels quals corresponen a més d'una trentena d'alts càrrecs entre els quals hi ha l'ex totpoderós Chaves i el seu successor Griñán. Ahir el nou acte de la jutge Alaya imputava en el cas ERO a vint persones més, aconseguint ja la xifra de 227 imputats.
La jutge relata que, en l'exposició raonada elevada al Suprem, "s'exposen indicis que poguessin incriminar dos aforats als quals per l'evolució de la recerca duta a terme en aquest Jutjat d'Instrucció no se li va comunicar l'existència del procediment", el que sí que va fer amb la resta d'aforats assenyalats per mitjà d'un acte dictat el 18 de desembre de 2013. "Ens referim a Gaspar Zarrías, diputat per la província de Jaén, i Maria del Mar Moreno, parlamentària andalusa per la província d'Almeria ", diu la magistrada.
Això de Zarrias i Mar Moreno estava cantat ja que en una interlocutòria dictada el passat 4 de setembre però notificat aquest dilluns a les parts. La jutge Mercedes Alaya recorda que el passat mes d'agost va elevar una exposició raonada al Tribunal Suprem pels indicis existents contra els expresidents de la Junta Manuel Chaves i José Antonio Griñán-set exconsellers, entre ells els esmentats Gaspar Zarrías i Mar Moreno, tots els quals són aforats de manera que el nombre d'aforats remesos al Suprem s'eleva a nou.
Dilluns va aparèixer Susana Díaz al programa Al rojo vivo de La Sexta TV. després d'estar absent tres mesos del parlament andalús. Porta un any donant tota mena de discursos contra la corrupció sense que en aquest temps hagi pres una sola mesura per evitar-la. Ella estava citada per al primera sessió del Parlament Andalús d'avui però ella ha cregut més important de donar comptes de les recuentes imputacions de polítics i consellers molt propers i ha decidit no presentar-se per a realitzar una gira pel Marroc. Els diputats socialistes s'han dedicat a criticar el procediment de la jutge Alaya, parlant de la indefensió dels seus consellers imputats sense mostrar una mica d'autocrítica. El cas ERO no és l'únic i ni el més important que amenaça l'estabilitat del seu govern segueixen endavant Invercaria, Mercasevilla i ara l'Operació Edu.
La jutge Mercedes Alaya podria instruir altra macrocausa, derivada del cas ERO i relacionada amb la causa dels cursos de formació subvencionats que va obrir el març d'aquest any. Alaya es proposaria unificar i assumir les investigacions sobre els cursos de formació. De fet, en un acte del passat 13 de juny, la jutge ha demanat a la Junta, governada per PSOE i Esquerra Unida, que li detallin totes les subvencions a la formació que ha concedit "des de l'any 2001 -mateix any de començament del cas ERO- fins a l'actualitat ", és a dir, fins a 2011 últim any de concessió de subvencions per aquest motiu. L'import del que s'ha concedit en aquests anys supera els 3.000 milions d'euros.
Alaya demana a la Junta que especifiqui "el nom del beneficiari, òrgan concedent, quantia de la subvenció, partida pressupostària, pagaments i dates realitzats, total abonat i quantitats definitivament justificades dels expedients que són objecte d'estudi". La mateixa jutge estima la documentació demanada en més de dos milions de folis.
La declaració de Montes
Va ser la declaració, prestada l'agost de l'any passat, de Teodoro Montes, responsable del departament de gestió de Formació Professional Ocupacional de la Junta i "exiliat" i fins i tot "emparedat" per la Junta dins de l'Administració, la qual va posar de manifest que l'Administració andalusa havia adjudicat diners de la formació de manera "arbitrària" a sindicats, empresaris i fundacions i que no hi havia hagut un control d'aquests fons.
Montes va ampliar la seva declaració davant la Guàrdia Civil i va esquitxar tant als directors generals de Formació com als successius viceconsellers i consellers d'Ocupació. Els quatre titulars que ha tingut aquest departament entre 2001 i 2012 -José Antonio Viera, Antonio Fernández, Manuel Recio i Antonio Àvila- estan ja assenyalats per Alaya en el cas dels ERO. Fernández és l'únic que està imputat pels cursos de formació i no està aforat.
En aquesta segona declaració, Montes va establir un vincle entre l'escàndol dels ERO i els cursos de formació que pot donar peu a la "macrocausa" de Alaya. Muntanyes afirmat que la "adjudicació de cursos de formació va indissolublement unida a la presentació d'un ERO per part de les empreses" i encaminada al "enriquiment il · lícit de determinades persones" Segons aquest funcionari, als treballadors acomiadats se'ls s'impartien després cursos de formació , i cita els exemples de grans empreses com Mercasevilla, Santana, Delphi o Drassanes.
Si és cert que determinades empreses han rebut diners tant del fons dels ERO com dels cursos de formació, hi ha moltes altres que han rebut diners per a la formació sense tenir ERO. La jutge Alaya considera que en el cas de la formació hi ha un procediment fraudulent i irregular de la Junta, com en el cas ERO.
¿Unificació de la investigació?
La jutge Alaya, si fos el seu propòsit el que augura El Pais, hauria de unificar la investigació unint les que s'efectuen a Màlaga, Cadis i Almeria. A Cadis, la Fiscalia és partidària que el cas de l'exconseller Ojeda passi a ser jurisdicció de la jutge Alaya. Però el jutjat de Màlaga on es desenvolupa l'Operació EDU no és partidari de cedir el cas a la jutge sevillana.
A més, hi ha la proverbial "lluita" soterrada entre la Policia i la Guàrdia Civil. Aquest últim Cos, auxiliar imprescindible de la jutge Alaya, vol la unificació perquè hi ha manca de coordinació i eficàcia.
L'actual director general de Formació Professional per a l'Ocupació de la Junta, Carlos Cañavate, pot influir en la unificació perquè en la seva declaració judicial va detallar que durant anys van arribar ingents recursos per a la formació procedents del Fons Social Europeu i que hi va haver moments de "saturació" que dificultaven la comprovació de la destinació dels diners adjudicat. Com que la llei prohibeix donar una nova subvenció a les entitats que no hagin justificat ajudes anteriors, la Junta va buscar una sortida excepcional, les exoneracions, que permeten a les empreses seguir percebent fons quan hi ha un "especial interès social". Segons la Junta es va fer per no perdre els diners europeus.
Després de les reformes i la investigació dels expedients, la Junta reclama ja 17 milions per despeses no justificades. A més, s'ha destapat que l'exconseller de la Junta Àngel Ojeda va muntar un entramat d'empreses per caçar subvencions que va aconseguir percebre sobre 50 milions en els últims cinc anys. En aquest cas estan embolicats altres membres del seu govern i persones molt properes a la presidenta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario