El proper 11 de setembre es compliran dos anys de la gran manifestació al centre de Barcelona, convocada en principi per reclamar el concert econòmic, però que va acabar convertint-se en el tret de sortida d'una marxa cap a un referèndum d'independència. Durant aquests dos anys, la política catalana ha girat gairebé únicament al voltant d'aquest tema, fluctuant entre marejants vaivens, com en una muntanya russa, més dominada per l'emoció que per la raó. Això no és nou en la història de Catalunya, més aviat el contrari: es tracta d'una constant.
Passats dos anys d'infart s'ha estat contemplant com l'única sortida era abandonar el projecte comú d'Espanya que ens vam donar fa diversos segles i construir un nou estat, quan acabem d'adonar-nos que el material emprat per als seus fonaments és de molt mala qualitat i tot pot a quedar en un desig insatisfet i un projecte ajornat per al pròxim segle. Perquè en aquests dos anys dedicats amb frenesí a la construcció nacional a penes s'ha avançat. Les balances fiscals, de les quals es deduïa el famós espoli de Catalunya, s'han demostrat mal calculades: Espanya, doncs, ja no ens roba. La societat catalana comença a estar cansada de paraules buides i tan pocs fets palpables.
A propòsit d'aquesta data, un dels intel · lectuals catalans que més va contribuir al germen del que després es va convertir en Ciutadans escriu un lúcid article a El País que va molt més enllà de la refrega política diària sobre la baixada del "suflé" independentista.
Francesc de Carreras, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona es congratula en el seu clarivident article d'El País que, per fi, a Catalunya s'hagi arribat a un "punt d'inflexió en aquest suflé sobiranista" que està fent que els nous independentistes "rebobinen seves idees".
Hi ha coses que a Artur Mas no li agradaria sentir ni llegir. Als mitjans catalans podrà controlar-los, però la resta ja comença a avisar d'un possible punxada a la Diada de l'11 de setembre. Sobretot després de l'escàndol protagonitzat per Jordi Pujol els efectes tot just comencen a notar-se. El punt d'inflexió podria ser la declaració inculpatòria de Jordi Pujol el passat 25 de juliol. I ha entrat el gran dubte ... ¿no serà que aquells que ens estan conduint per la complexa camí independentista, seguidors del gran líder, també ens estan enganyant? Són aquests els que tant estimen Catalunya? No serà que també, com Jordi Pujol, tenen alguna cosa a amagar o alguna ambició inconfessable per aconseguir?
"Els arguments a favor de la independència s'han anat enfonsant un rere l'altre", proclama Carreras, que ha seguit col · laborant amb Albert Rivera. "Conforme passaven els mesos, allò que semblava fàcil, ràpid i lucratiu, s'ha anat revelant com una cosa molt difícil (si no impossible), complicat i econòmicament perjudicial", afegeix.
Les balances fiscals han contribuït molt a això, en tant que han enderrocat el discurs del "espoli de Catalunya". "Romandre dins d'Espanya és econòmicament beneficiós i la ruptura suposaria importants pèrdues en el mercat peninsular. Des d'un punt de vista financer, el deute públic de la Generalitat, a la qual després de la independència caldria sumar la corresponent part de deute espanyol, originaria una fallida de tal magnitud que de fer de Catalunya un Estat fallit ", adverteix el catedràtic.
Tampoc era cert que accedir a la independència fos "senzill i ràpid", ni que la majoria dels estats, especialment els més pròxims, anessin a donar suport a la causa catalana per "simpatia". No cal una Catalunya independent pogués romandre a la UE: "Donada la seva condició d'Estat nou, quedaria fora de la UE, si més no durant un llarg període de temps", recorda.
Ni, per descomptat, que Catalunya hagi estat alguna vegada en la història un Estat independent, "ni tampoc ha resultat perjudicada en els últims 300 anys", "Sinó, al contrari, la prosperitat de la Catalunya moderna es basa, entre altres causes, en la pèrdua del monopoli de Castella en el comerç amb Amèrica i en la política industrial proteccionista: més aviat va ser la resta d'Espanya que va sortir perjudicada ", rebla Carreras.
L'11 de setembre als carrers catalans es comprovarà si té raó el qual el suflé va desinflant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario