Finançar els cursos de desobediència

Carles Puigdemont ha començat a governar i Catalunya ha començat a caminar en les diferents Àrees Mentre ANC pretenen educar els funcionaris en la desobediència a l'Estat i Oriol Junqueras ja li ha demanat diners a Montoro per cobrir la paga extra d'estiu dels funcionaris

Dimarts passat una nodrida representació de la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, encapçalada per Pere Aragonès, secretari del departament, es va reunir amb alts càrrecs de la secretària d'Estat d'Hisenda. És la primera reunió formal de les dues parts des de l'assumpció del nou Govern de la Generalitat presidit per Carles Puigdemont. Encara no hi ha hagut cap contacte formal entre els titulars de les dues carteres, el ministre d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, i el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras.

Aquesta primera reunió va servir per posar sobre la taula les urgències definanciacion de la Generalitat i per establir les línies mestres de les relacions futures entre ambdues administracions. Per fer front a les urgències de la caixa, Aragonès va demanar 700 milions d'euros a compte de la liquidació del sistema de finançament autonòmic de l'any 2014, és a dir, uns diners que en realitat ja és de la Generalitat. Va anticipar que per a març l'administració catalana sol·licitarà i als primers 350. I que, immediatament, presentaran un calendari per als altres 350 abans de finals de juny. Amb aquests diners, el departament de Junqueras espera fer front fonamentalment a la paga extra dels funcionaris de la Generalitat corresponent al mes de juny. Les negociacions sobre aquest punt segueixen obertes, tot i que les dues parts han assegurat que sobre el primer tram de 350 milions ja hi ha acord. Queda analitzar la segona part.

Mentre la la Hisenda Catalana segueix demanant diners a l'Estat per cobrir els seus compromisos l'ANC està prepara els funcionaris per desobeir a l'Estat. Un informe jurídic de l'organització alerta sobre el "obstruccionisme amb el procés" i insta els funcionaris a acatar les ordres del Parlament.

Junqueras demana a Montoro 700 milions per a la paga de juny als funcionaris

Pla per a la desobediència a l'Estat

Els funcionaris afiliats a l'Assemblea Nacional Catalana han elaborat un document al qual ha tingut accés Llibertat Digitaltitulado "Informe jurídic sobre les possibles conseqüències en l'àmbit penal de l'actuació dels funcionaris durant el procés cap a la independència". Es tracta d'un text de 29 folis en el qual la sectorial de "secretaris, interventors i tresorers de l'administració local" de l'organització separatista dóna consells als funcionaris sobre com han de comportar-se durant la "desconnexió".

D'entrada, l'ANC adverteix que "la resolució del Parlament 1 / XI (la proclama d'Junts pel Sí i la CUP que instava a desobeir la justícia i no acatar més ordres que les de la cambra autonòmica) suposa elinicio del procés per a la creació de la República de Catalunya. Aquest és un procés -continua- amb una durada màxima prevista de 18 mesos, però que, vista la reacció de l'Estat espanyol, s'ha de preveure més curt ". L'informe de l'organització separatista està datat al febrer de 2016 i dóna per fet que "fins a la constitució de la República segurament es produiran situacions de xocs de normatives i administracions", així com que la Generalitat accelera la construcció del nou Estat.

També incideix que "el xoc de normatives, de 'legalitats', pot generar inseguretat en els treballadors de l'Administració pública que els predisposin fins i tot a una actuació obstruccionista amb el procés, no per qüestió de convenciment sinó de por i inseguretat. Tot el món preveu una reacció forta de l'Estat espanyol en tots els àmbits ".

Desconnexió accelerada

Donades les circumstàncies descrites i per evitar les desercions entre els funcionaris, els secretaris, tresorers i interventors municipals de l'ANC (els alcaldes i regidors militen en la "Assemblea de Municipis per la Independència") es dediquen a restar importància a les possibles conseqüències de desobeir les normes, lleis i ordres procedents de les institucions de l'Estat: "Cal dir d'entrada que les possibles contradiccions (el xoc de legalitats), cas de produir-se seran per un període breu".

Segons els redactors, "iniciat el procés, aquest haurà de finalitzar de forma ràpida, ja que és insostenible una situació de provisionalitat i / o transitorietat en cas de conflicte d'estats (català i espanyol) que s'allargui molt en el temps". Tot i això, s'admet: "Tot i que (el conflicte) sigui curt, afectarà l'actuació de molts treballadors públics, que tindran un paper important per assegurar l'èxit del procés, encara que no determinant". "La determinació -segueix el paper de la ANC-, si és necessària vindrà del Parlament i de tot el poble català, del seu convenciment i de la seva mobilització".

¿Prevaricació, sedició, rebel·lió?

Amb tan falagueres perspectives, els funcionaris separatistes descarten que se'ls puguin aplicar supòsits com el de prevaricació. Així, escriuen: "Analitzats els elements bàsics del delicte de prevaricació, es fa difícil pensar que cap actuació d'un treballador o treballadora de cap administració pública catalana relacionada directament o indirectament amb el procés pot ser inclosa en aquest tipus penal. És clar que els treballadors de l'administració que actuïn ho faran en execució d'alguna norma dictada pel Parlament de Catalunya o el Govern de la Generalitat ".

La regla de l'obediència deguda, que també és d'aplicació en els casos d'abandonament de la destinació i l'omissió de perseguir delictes, apartats que afecten especialment els agents dels Mossos d'Esquadra, la policia autonòmica. A ells està dirigit el següent paràgraf: "L'obediència s'entén de comandaments (sic). En conseqüència, la nova normativa sorgida del 'Parlament' o del 'Govern' serà la que legitimarà les actuacions i, per tant, acatant les ordres de els respectius comandaments policials no actuaria en contra del codi de conducta, atès que aquest no permet posar en dubte l'actuació dels òrgans amb funcions legislatives ( 'Parlament de Catalunya') o reglamentaris ( 'Govern de Catalunya'). Això sense perjudici que la llei del Parlament sí que sigui contrària a la Constitució.

Però aquesta és una qüestió el valoració no correspon als agents de policia. Probablement ni als seus comandaments, sinó que correspon directament al legislador i al Govern català. Per tant, cap actuació de cap policia en compliment de la normativa dictada pel Parlament i el Govern suposaria ni un delicte de desobediència ni un incompliment del codi de conducta ".

Tampoc tindrien majors conseqüències la rebel·lió, la sedició, la traïció i l'incompliment de les sentències del Tribunal Constitucional, segons els funcionaris de l'ANC, el "informe jurídic" corre pels ajuntaments, diputacions i els departaments de la Generalitat amb l'ànim de tranquil·litzar el personal i preparar-lo per als propers passos del procés separatista.

I mentre, Rajoy i Montoro segueixen tocant el violó.

Pujol Corporation 52 - L'oficina "secreta" de Jordi Pujol i Soley

L'expresident Jordi Pujol va a "treballar" quotidianament a un atrotinat despatx del carrer Calàbria (ometem la direcció concreta) que, segons consta en el Registre de la Propietat, és titularitat de la Fundació Vila Casas, de l'empresari farmacèutic Antoni Vila Casas . Aquí acostuma a rebre la visita de persones que ell convoca o que li sol·liciten una reunió. Segons testimonis presencials, en aquest despatx li assisteix una secretària durant mitja jornada. Allí rep a professionals de diferents sectors per tenir informació de l'actualitat. i un mosso d'esquadra de paisà que vetlla per la seva seguretat.

Vila Casas no vol que el seu nom aparegui relacionat amb Pujol: "Tinc amics que no entendrien per què li ajudo". Tampoc revela la ubicació de l'immoble perquè tem que el lloc es converteixi en un eixam de periodistes: "Allà pot sortir al carrer, comprar el diari, prendre un cafè. La gent el saluda, li aprecien.

Pujol convoca cada vegada a més persones i es deixa veure en actes socials en què no hi hagi mitjans de comunicació. Ha acudit a algun esdeveniment de poca rellevància mediàtica a la Generalitat, o s'ha acostat a donar el condol a la vetlla d'alguna persona propera, evitant el funeral. "De tant en tant surt a menjar amb un grup reduït de gent de confiança", explica qui li cedeix el despatx. Pujol sempre ha destacat per la seva austeritat i perquè prefereix dinar i sopar a casa amb Marta Ferrusola, la seva esposa.

A més d'escriure les seves reflexions i xerrar amb les seves visites, l'expresident té una altra activitat en el despatx del carrer Calàbria. Segons expliquen a aquest Confidencial alguns dels afectats, reclama el pagament de fortes sumes de diners en efectiu a empresaris que considera que li deuen favors d'èpoques passades. Jordi Pujol justifica aquesta exigència -en ocasions, no gaire amistosament per les necessitats de finançament de la seva família, immersa en un procés judicial per blanqueig de diners i evasió d'impostos.

Un pacte ... ¿per a què?

Tinc un sentiment contraposat davant el pacte signat entre Sánchez i Rivera, per una banda em vaig alegrar en descobrir que existien en aquest país dues persones capaces de posar-se d'acord en alguna cosa, estic també molt més tranquil que fa una setmana perquè veig que l'amenaça del cua desitjant ser el vicepresident que mana i controla tot el que es belluga està cada vegada més llunyana, tot i que estic cada vegada mes espantat per si aquest pacte arriba a prosperar i per un atzar del destí és investit Pedro Sánchez president d'aquest país.

Tinc la impressió que ni tan sols els propis Sánchez i Rivera i els seus respectius equips negociadors són conscients de la transcendència d'un Pacte que canvia el marc d'una situació enquistada per l'egoisme dels líders dels partits i pot servir de revulsiu per acabar amb la política de blocs si Rajoy sap entendre el que està passant en el seu partit ia la resta d'Espanya i un cop rebutjat no es posa a fer política o bé la seva va a casa definitivament.

Però avui m'he llegit l'entrevista a Pere Sánchez que després de la votació d'ahir s'ha vingut a dalt i m'ha deixat perplex. Em fa l'efecte que estem fins a un Zapatero 2, capaç d'una cosa i la contrària, ja que ha començat a desgranar uns projectes que no estan inclosos en les 66 pàgines del pacte que va signar amb Rivera.

Sanchez parla d'una reforma constitucional que no aclareix que va a ser i segons ell pot obrir la possibilitat del dret a decidir de Catalunya per la porta del darrere, presumeix de si governa obtindrà la derogació de la reforma laboral del PP que ha aconseguit aquests últims anys el rellançament de l'economia i la reducció del nombre d'aturats. Que en cap moment res d'això pot tirar endavant sense l'aprovació del PP.

Rivera hauria d'advertir al seu soci que deixi de fer promeses impossibles que van en sentit contrari al que realment signat que en el seu moment no van ser acordades, encara que siguin simples missatges de propaganda dirigits cap als seus votants sota una amenaça certa que si Sánchez segueix per aquest camí, el pacte estaria trencat abans de començar a votar-se.

La realitat és que el PP ha deixat de ser la primera força de la cambra perquè 130 escons són més que 123 i si aquest pacte es manté inamovible, no tindrà cap sentit que, tal com ara pretén Rajoy, el Rei li faci - després dels dos presumibles fracassos de Sánchez-, l'encàrrec que ell mateix es va negar a afrontar quan el seu major contrincant només reunia 90. Però això no servirà de res de moment, falten més escons per arribar a alguna cosa ..

El 'cervell' de la Hisenda catalana reingressa a l'Agència Tributària espanyola

L'inspector d'Hisenda i que va ser encarregat per Artur Mas el 30 d'abril de 2013 per dissenyar la nova administració tributària de Catalunya, Joan Iglesias Capellas fins ara al capdavant de l'Agència Tributària de Catalunya i director del proces d'estructures d'Estat ... pel "mòdic" preu de 120.000 euros de nòmina. ha demanat el seu reingrés a l'Agència Tributària espanyola, segons ha avançat el periodista, Josep Cuní al programa '8 al dia'.

Joan Iglesias Capellas va publicar el llibre 'Una hisenda a la catalana. Preguntes i Respostes sobre la hisenda pròpia '(Angle Editorial), en què explica les bases per construir una Agència Tributària catalana. De fet, aquest va ser l'encàrrec que va rebre per part de l'ex Artur Mas, que el va nomenar director del Programa per a la definició d'un nou model d'Administració Tributària de Catalunya.

"Es reincorporarà dimarts de la setmana que ve", ha explicat el director de l'informatiu de 8tv. Cuní ha assegurat que Iglesias abandona l'Agència Tributària catalana perquè "la Generalitat no li ha volgut renovar el contracte que li havia fet".

La periodista i col·laboradora del programa, Pilar Rahola, ha assegurat desconèixer les raons per les quals el Govern no li ha renovat el contracte, però ha considerat que "potser li paguen millor als altres". Cuní, però, ha afirmat que "no era un problema de sou", ja que "van anar a buscar pagant-li més".

"Per tant és un tema polític?", Ha preguntat Rahola al conductor d' '8 al dia'. "No ho sé. Haurà d'explicar el per què després d'haver fet tot el xou de la presentació del llibre sobre com havia de ser l'Agència catalana, ara torna a l'espanyola", ha respost Cuní. El periodista, en tot cas, ha insistit que "no ho volen o no es queda per tirar endavant el seu propi projecte". "Aquesta és la paradoxa", ha conclòs.

Resulta que Oriol Junqueras que després de les últimes eleccions és ara el vicepresident econòmic i nou responsable de l'economia catalana, amb una visió més pramática i rural de la qüestió, sembla que ja no li interessa aquesta col·laboració, ja que ha estat un rotund fracàs l'intent de captar tècnics procedents de la Hisenda Espanyola i la cosa no està per tirar els diners. Artur Mas per omplir la Hisenda catalana havia fet una oferta amb nivells i sous més alts als funcionaris d'Hisenda, però només 2 inspectors i 9 tècnics es van passar de bàndol.

Veurem com va a ser acceptat el reingrés de l'inspector Capellas de nou en l'Administració espanyola. Jo si fos Montoro, el posaria repartint cafès i en la fotocopiadora.

El trágala de Pedro Sánchez

Pedro Sánchez s'enfronta aquest dissabte a una consulta a la militància que ell mateix va impulsar de forma sorprenent fa gairebé un mes, en l'últim comitè federal. Un referèndum sobre el pacte amb Ciutadans que ve acompanyat de diversos núvols per la probabilitat d'una baixa mobilització de les bases, ve amb una pregunta que no li compromet absolutament a res en res, i vol presentar el resultat d'aquesta consulta com un suport a seva gestió. El vot de prop de 190.000 afiliats passaria en certa manera el futur del partit i del líder i candidat a la investidura.

La pregunta de la consulta socialista aquesta redactada d'aquesta manera: "El PSOE ha arribat i proposat acords amb diferents forces polítiques per donar suport a la investidura de Pere Sánchez a la Presidència del Govern. ¿Recolzes aquests acords per conformar un Govern progressista i reformista?" . La resposta és: sí o no.

La consulta, doncs, queda marcada per l'abstenció que es registri: si ronda el 50% o cau fins al 40%, el judici no serà molt sever, però si es desploma per sota del 30% o del 20%, es considera com un fracàs personal de Sánchez, ja que va ser el seu repte, el seu pols als barons. Aquest percentatge importarà més fins i tot que el resultat. La previsió és que el sí sigui majoritari, encara que en les federacions si s'observen focus crítics. A Astúries, un dels territoris més significatius, es van escoltar ahir diverses veus en contra del pacte en l'assemblea de dirigents celebrada a Gijón. Una victòria insospitada del no col·locaria a Sánchez a la vora de l'abisme. El referèndum no és vinculant, però es dóna per fet que el comitè federal del proper dilluns, 29 de febrer, de validar el dictamen de les urnes gairebé sense piular

Els temps han estat molt curts: l'executiva va convocar el plebiscit dimecres, va fer campanya dijous i divendres i la militància vota divendres i dissabte. La pregunta és: sobre uns "acords assolits" es limitarien als assolit i signat públicament fins ara amb Ciutadans o qualsevol altre acord futur o secret amb Podem? Perquè la cosa canvia radicalment. Sánchez, que sembla que encara no sap que va a ser de major amb que sigui nominat president, es contradiu quan diu que el pacte signat només es pot dur a terme amb la col·laboració del PP i al mateix temps insisteix que vol formar un governi de progrés que desplaci el PP del govern. En què quedem? A qui pretén enganyar Sánchez ?, a Ciutadans. el PP o als afiliats del PSOE?

"Ara col·loquem a Madrid"

Fills, pares, nebots, germans, núvies, excompanys sentimentals, amics, correligionaris. De tot hi ha a la llista dels 44 càrrecs nomenats a dit pel govern municipal de Manuela Carmena que ha estat objecte de discussió en un vibrant debat celebrat aquest dimarts al Ple municipal madrileny.

Ciutadans ha fet pública la llista d'aquests 44 càrrecs posats a dits, molts d'aquests casos ja coneguts. Saben a què s'assembla Ara Madrid als Borja ?, va començar preguntat la regidora de Ciutadans, Silvia Saavedra, en una breu però vibrant intervenció durant el Ple municipal d'aquest dimarts. En la seva política de contractació, basada en el "nepotisme" més ranci, va venir a recriminar l'edil de la formació taronja, que va mostrar un llistat compost per res menys que 44 càrrecs de confiança que hauria nomenat a dit el govern liderat per Manuela Carmena.

També el PP, en boca del seu regidor Percival Manglano, va retreure al grup en el govern la seva política de contractació. "El nebot de l'alcaldessa està col·locat; l'amic de l'alcaldessa, col·locat; l'exnòvia de Errejón, col·locada; el pare de la Rita, col·locat; la candidata d'ara Madrid, col·locada, els seus amics okupes, col·locats i la tècnic de la FRAVM responsable de la FRAVM, col·locada ", ha etzibat el regidor popular. "I això són només els que coneixem, segur que n'hi ha més. En això de col·locar afins la llista està sent llarga", ha recalcat. "Ara Madrid? No, Ara Col·loquem a Madrid".

Rita Maestre que no desmenteix ni un sol d'aquests endolls, ha enviat un correu electrònic a la formació taronja per exposar-li el seu malestar per haver informat dels endollats -entre els quals es troba el seu propi pare- perquè considera que és més propi d'una " llista negra del maccarthisme ". "Parlem d'una llista negra de McCarthy que assenyala a aquestes persones de per vida qualificant-los de endollats per sempre", arriba a dir-los l'edil.

Aviat han començat els de Podem a assumir tots i cadascun dels vicis de la casta que tant han injuriat de l'anterior corporació i ja es va comprovant en què consisteix que el "canvi" que havien promès en les anteriors campanyes electorals, que es limiten simplement a substituir una casta per una altra molt més indocumentada i sectària que es dedica a col·locar en llocs inexistents molt ben remunerats als okupes radicals que retozaban al Pati Meravelles o parents sense experiència ni la formació específica en les diferents administracions, que no fan altra cosa que intentar provocar a aquell que no pensa com ells,

Aforaments, presumpció d'innocència i secret de sumari

Rita Barberá va comparèixer finalment ahir en roda de premsa després d'estar desapareguda durant mes d'un mes. Era la primera vegada que la exalacaldesa oferia una compareixença pública als mitjans després de l'Operació Taula, en la qual un jutge està investigant a nou dels deu regidors del grup municipal popular a l'Ajuntament ja exregidors i assessors del seu equip de govern en la anterior legislatura.

Ella que portava quatre anys d'alcaldessa va dir que encara no coneix que se l'acusa, i que no pensa dimitir. I que si algú demostra el contrari en base a la legalitat, es portaria una gran decepció, però mentre no es demostri res contra ella, la presumpció d'innocència, que per la meva part, la té.

Molt molesta amb les filtracions del sumari, Barberà va instar a "recuperar el principi de presumpció d'innocència en tota la seva dimensió" i a "recordar que la càrrega de la prova recau sobre el qual acusa i no sobre el que s'ha de defensar". A més, ha demanat que es legisli "molt seriosament sobre les filtracions del secret de sumari". No sense certa sorna, va dir Barberá que "si algun de vostès té el sumari, li pregaria que em faci arribar una còpia i així m'assabento de què va la cosa".

"Mai m'he quedat res. Visc en un pis de lloguer. No tinc cotxe, ni apartament ni segon habitatge. Visc del meu sou i el suport de la meva família. El meu patrimoni és ben conegut, és el fruit del meu treball. Cotitzar a la Seguretat social des d'una mica més de quaranta anys ", ha declarat. I va afegir que està "disposada a gastar fins l'últim euro per restablir el meu honor i la meva dignitat. Sóc una persona honrada, no sóc corrupta ni econòmica ni moral".

A mi no em sembla de rebut, des dels punts de vista ètic i deontològicament moral, que en un Estat de Dret, com ho és el nostre, no es respecti el dret a la presumpció d'innocència i es difonguin rumors, falsedats o informacions no contrastades per part de determinada premsa, algunes cadenes televisives i per les incontrolades xarxes socials, que es fan ressò de rumors, sense més, per exercir pressió mediàtica o donar exclusives sense cap base, que de vegades s'aboquen contra qualsevol persona, sigui polític o no, amb l'trucades penes de telenotícies, quan ni tan sols està acusada legalment de res, com és el cas de l'ex-alcaldessa de València, Rita Barberá.

Barberà ho té molt fàcil si creu que l'estan acusant injustament, en comptes de amagar-se en l'aforament que té com a senadora, podria haver renunciat a la capacitat i haver demanat declarar voluntàriament al jutjat on s'està instruint aquesta causa contra més de 50 exregidors i col·laboradors de l'ajuntament i explicar que és el que estava passant quan hi havia tot un Ajuntament pringat almenys pel malbaratament existent i ella no s'havia assabentat i així intentar donar un cop de mà al jutge per aclarir aquestes acusacions. Amb aquesta argúcia només va a aconseguir que les seves escombraries segueixi amagada sota la catifa unes setmanes més.

Els endolls d'EU, PSPV i Compromís a la Comunitat Valenciana, al descobert

Nepotisme, es diu de la desmesurada preferència que alguns donen als seus parents per a les concessions o llocs de treball públics. Endollats, persones que han obtingut un càrrec o destinació per endoll. Les conseqüències de les dues pràctiques han estat sempre objecte de denúncia pels partits a l'oposició, i activitat de culte quan arriben al poder. En el cas de l'actual Consell, el patró no ha estat diferent. De fet, Compromís, una de les dues potes del Govern valencià va arribar a obrir una pàgina web perquè els internautes delatessin els casos d'enxufisme que en aquest moment tenia la llavors Administració del PP. Anys abans, el socialista Andrés Perelló ja havia iniciat el que va cridar «Ofensiva per la transparència». Però PSPV i Compromís estan portant a la pràctica actuacions que des de l'oposició denunciaven.

El primer cas va ser el de la parella de l'alcalde de València, Joan Ribó. El seu nou destí no era al cap i casal, sinó que la Conselleria d'Educació que dirigeix ​​Vicent Marzà va facilitar el nou lloc. Una comissió de serveis permetre a la parella de l'alcalde, professora d'anglès en un institut de l'Horta, ocupar un lloc d'assessora en el Cefire, el servei de formació del professorat de la Comunitat. La parella de Ribó és funcionària de la conselleria d'Educació. La comissió de serveis -formalment és la conselleria la que la fitxa- li permet canviar de feina. Ribó va dir que guanya cent euros més. Vicent Marzà és, a més de conseller d'Educació, una de les promeses del Bloc, el partit majoritari de Compromís. Joan Ribó és també el referent de Gent de Compromís, la denominació que rep el grup de militants d'aquesta coalició que no està adscrit a cap dels partits polítics que la componen. Els dos, per tant, formen part de Compromís.

Altres càrrecs de Compromís es veuen afectats per aquesta mateixa situació: són familiars directes d'alts càrrecs d'aquest partit. La regidora de Benestar Animal de l'Ajuntament de València, Glòria Tello Company, és neboda de Rafael Company, director del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM).

A l'Ajuntament de València, també regidor com Tello, està Sergi Campillo, regidor de Govern Interior. La seva parella és José de Lamo, director general de l'Agència Valenciana d'Igualtat en la diversitat, dependent de la Conselleria d'Igualtat que dirigeix ​​Mònica Oltra. Una altra de les veus principals d'Iniciativa, Mireia Mollà, té a la seva germana Cristina Mollà exercint les funcions de responsable de premsa de la Conselleria de Transparència que dirigeix ​​Manuel Alcaraz.El PP ha comptabilitzat almenys 15 casos d'endollats a la conselleria de Munt

En el PSPV, la Conselleria de Sanitat s'ha convertit en la principal agència de col·locació de càrrecs afins al partit. L'àrea que dirigeix ​​la socialista Carmen Montón va provocar fins i tot que el PP portés a Les Corts una proposta de comissió de control dels nomenaments dels seus alts càrrecs. L'abstenció de Podem i la manca de diputats de Compromís i PSPV van fer la resta, i ara tots els càrrecs s'han de publicar en una pàgina web amb el seu destí d'origen i les seves relacions amb l'organització.

Fins a la data, el portaveu de Benestar Social del grup popular, José Juan Zaplana, ha revelat més d'una vintena de 'endolls' en aquesta àrea. Tot va començar amb l'actual gerent de l'Hospital La Fe i exsenadora del PSC, Mónica Almiñana. L'anunci del seu nomenament es va fer abans que es convoqués fins i tot el concurs per cobrir la plaça. Segons la llista detallada pel PPCV, l'exalcaldessa de Villena Vicenta Tortosa i exdiputada nacional del PSOE amb la qual la consellera va compartir escó, és ara la nova gerent d'Elda. Tortosa ja va ser responsable de l'àrea Econòmica del mateix departament de Salut amb l'anterior govern del PPCV. També José Luis Chover, regidor socialista a l'Ajuntament de Sagunt i portaveu del grup municipal socialista a l'última legislatura, ha passat del seu lloc de metge de Salut a gerent del departament de Salut de Sagunt. Carlos Gosálvez, per la seva banda, regidor del PSPV a l'Ajuntament d'Elx, ha estat ascendit a gerent a l'Hospital General d'Elx. Ja havia ocupat un càrrec de cap d'inspecció a Oriola, mentre que Miguel Alcalde, exregidor socialista de l'Ajuntament de Castelló i candidat a les passades eleccions pel PSPV a Benicàssim, ha estat nomenat gerent a Castelló. El socialista ja havia estat director mèdic del General, i gerent de l'Hospital General amb el Govern de Joan Lerma. Francisco Quiles, una altra de les persones ascendits, és regidor socialista a Picassent, primer tinent d'alcalde, portaveu del grup municipal socialista a l'esmentat ajuntament i regidor d'Hisenda, personal, patrimoni i contractació. El socialista encara té temps per exercir com a Sotsdirector Gerent de l'Hospital General de València, on ja va ser director mèdic amb l'anterior Consell del PSPV. Una altra de les professionals que també han ascendit de la mà de la consellera de Sanitat ha estat María Ascensión Esteve, exregidora socialista de l'ajuntament de Fondó de les Neus que, després d'ocupar un lloc d'infermera durant anys, és actualment directora d'infermeria en el hospital d'Elda, la màxima responsabilitat del seu càrrec. Just González, germà de l'actual alcalde socialista d'Elx, Carlos González, i exdiputat nacional del PSOE, exercia fins a la data el seu treball com a infermer al centre de salut de la petita localitat alacantina de Dolors. Però amb l'arribada de l'actual Consell ha estat nomenat director d'infermeria de l'Hospital General d'Elx. La mateixa responsabilitat que Glòria Calero, exalcaldessa socialista de Sagunt, que ha ascendit de subdirectora d'infermeria a directora d'infermeria a Sagunt. Per la seva banda, Milagros Cucarella, dona de l'extinent d'alcalde socialista de l'ajuntament de Villena, és la directora d'infermeria en atenció primària a Elda, després de dues dècades com enfermera.Calero, exalcaldessa de Sagunt, passa a ser la directora d'infermeria de l'hospital de la ciutat

Charo Canós, exregidora del PSPV a Moncofa és ara directora d'infermeria de primera al departament de La Plana, mentre que Dolors Carbonell, exregidor a Borriana, és la nova directora d'infermeria de l'hospital provincial de Castelló. Per la seva banda, Jesús Ribes, secretari d'Organització socialista a Gandia és director de l'àrea de salut de la mateixa ciutat, i María José Gastaldo, exregidor a Silla, és ara directora d'infermeria a l'hospital de la Malva-rosa. En el mateix cas es troben socialistes com Juan Félix Coello, Fernando Riera o Maria Victòria Garrido, directors d'infermeria de la zona sud d'Alacant, el director d'infermeria d'atenció primària d'Alacant, i directora de l'hospital de la Magdalena. Millor sort ha corregut Elisa Tortosa, actual regidora al Pinós, i ara adjunta d'auxiliars, un lloc de nova creació.

No formen part del Consell, ni tampoc del govern municipal, però afins a Esquerra Unida també han trobat lloc en càrrecs públics. El mateix Ignacio Blanco, que va ser candidat de la formació a les passades autonòmiques, va ser incorporat com a cap de gabinet tècnic de la Conselleria d'Igualtat que dirigeix ​​la vicepresidenta Oltra. Un lloc al qual accedeix com a funcionari de la Generalitat.

Part de l'entorn de Blanco també ha trobat feina. La seva exparella, Francisca Hipòlit, ha obtingut el lloc de tècnic d'Empleabilidad a la fundació InnDEA, sota el control de Podem a l'Ajuntament de València. El seu llavors cap de premsa a Les Corts ha aconseguit una plaça de coordinadora de comunicació, mentre que la candidata d'EU per Meliana ha obtingut una tercera plaça. Blanco ja ha dit que ell no té res a veure.

I pel que sembla, València en comú també ha escombrat cap a casa. En InnDEA ha entrat Rafael Monterde com a director, amic del regidor Jordi Peris. Sara Verdú, Raúl Contreras i Javier Ibáñez, tots ells relacionats amb Podem o amb la seva marca blanca, ja formen part de la fundació. Van competir amb els altres aspirants amb el seu currículum i una entrevista personal. Ja ho va dir Peris, «les places no responen a persones, sinó a necessitats concretes dels projectes». I els seleccionats eren els idonis. Estar relacionats amb EU o Podem no va puntuar.

Pacte Ciutadans - PSOE ¿Una sortida davant l'amenaça del Front Popular?

La situació de dos mesos de bloqueig protagonitzades per Rajoy i Sánchez que semblava portar-nos de cap cap al pacte d'esquerres o la repetició de les eleccions, ha tingut en Rivera un intent de sortida inesperada que deixaria al marge el temut front popular comandat per Iglesias. Després de moltes negociacions Sánchez ha preferit a Rivera com la seva parella de ball. Aquest matí han signat un acord de 62 pàgines per governar Espanya amb un text esperançador. Tot això malgrat que 90 i 40 segueixen sumant 130 diputats que seran insuficients per aconseguir la investidura de Sánchez com a president per al 5 de març.

Després d'aquesta data quedaran encara dos mesos per intentar que altres grups es puguin sumar a aquest projecte que pren reformar les institucions d'aquest país sense arribar a l'enderrocament total que pretenen Podem i els seus variats acompanyants, que de moment s'han autoexclòs a la espera del fracàs del projecte.

Sánchez ha anunciat que ha signat amb Rivera "un pacte de legislatura". PSOE i Ciutadans poden signar un pacte polític, un acord programàtic, poden unir la seva sort davant un notari o anar junts a la mateixa seu. El que no poden és signar un pacte de legislatura perquè no tenen els vots per posar en marxa la legislatura. Tampoc poden arribar a un acord de Govern perquè els 130 escons no els arriben per governar.

Rivera ha posat com a condició sine qua non una reforma "exprés de la Constitució" en els primers mesos de legislatura amb cinc eixos. El primer, la supressió dels aforaments i els "privilegis judicials" dels càrrecs electes que siguin imputats per casos de corrupció; segon, rebaixar les 500.000 signatures actuals a 250.000 les necessàries per impulsar al Congrés una ILP; tercer, la despolitització de la Justícia amb un nou mecanisme d'elecció de representants del Tribunal Constitucional, CGPJ i altres òrgans; quart, supressió de les diputacions provincials; cinquè, limitar a vuit anys el mandat del president del Govern.

Rajoy que en el moment que va renunciar a intentar la seva investidura, s'ha quedat fora de joc i no sembla contemplar cap alternativa que no sigui ser investit president que es produeixi després del fracàs d'aquest intent. Per a Rajoy, tota l'aritmètica es redueix a convertir-se en president amb l'abstenció del PSOE o anar a eleccions generals. però ja s'escolten algunes veus dins del PP que contemplen l'alternativa Rivera com l'única amb garanties al carreró sense sortida en què estan ficats Rajoy i Sánchez.

Així, l'alternativa Rivera sembla ja per a alguns populars com la millor garantia per evitar que Podem es faci amb les regnes del país de la mà de Sánchez. Però per a això caldria que el PP s'abstingués en la investidura. És clar que també suposaria que Rajoy donés un pas enrere. Únic i gegantí escull que aquells que manegen aquesta estratègia consideren gairebé insalvable. Tenen por que Rajoy no renunciï a Rajoy.

Aquest és la base d'aquest "acord d'investidura" que diuen obert a altres formacions polítiques, però Sánchez en la seva roda de premsa d'avui ha manifestat que hi ha mes els punts acordats per a una eventual legislatura a qual no va si pot ser llevat que el PP participi en aquesta coalició, una cosa gairebé impossible després dels 17 desvergonyiments de Sánchez Rajoy i que ja està parlant de derogar lleis laborals, educatives o econòmiques, etc. aprovades pel PP aquests últims anys. Així que si no hi ha un miracle ens anirem de cap a noves eleccions pel 26 de juny.

Colau encén la foguera a la vaga del transport de Barcelona

Una de les estacions de metro col·lapsades per la vaga d'aquest dilluns (Àlex Garcia - LV)

En els dies més importants de la ciutat quan s'està celebrant el Congrés del MWC, quan hi ha més afluència de visitants pot observar-se el caos que s'ha originat per les successives vagues del metro i autobusos que han col·lapsat la ciutat. Els que volen arribar a les instal·lacions de la fira no tenen mes remei que aixecar-se una hora abans sense tenir la seguretat per arribar a temps als importants esdeveniments que se celebren aquests dies.

Els treballadors del metro fa dies que negocien els seus salaris i havien advertit amb temps aquesta vaga. Ahi entra l'alcaldessa i sense tenir la més mínima idea en un intent fallit d'aturar la vaga, no se li ocorre altra cosa que desvetllar aquest diumenge que el sou mínim dels treballadors del metro és de 29.000 euros, el mitjà, de 33.000, unes quantitats que van negar des dels sindicats i que ella considera suficient. L'increment que l'Ajuntament considera desproporcionat suposaria 360 euros anuals, uns 25 al mes. 1 i escaig% després de quatre anys de congelació. No es discuteix el muntant global de la pujada sinó la seva distribució que l'empresa vol fer-ho de manera percentual. A partir d'aquí es va desencadenar la tempesta.

El sindicat CGT ha contestat que en aquests quatre anys de congelació salarial, "un grapat d'alts directius del metro de Barcelona ha estat augmentant-se el sou més d'un 14,27%" i que tot i que la mitjana declarat per l'alcaldessa era correcte, el salari mínim de molts dels treballadors del metro, era molt inferior als 29.000 declarats per l'alcaldessa.

Des de CGT afirmen que "mentre l'import de la massa salarial del personal de conveni (3633 persones el 2014) ha baixat en 3.510.000 d'euros, l'import de la massa salarial del personal directiu (313 persones el 2014) ha augmentat en 1.420.000 d'euros ".

D'altra banda a la UGT exigeix ​​que es facin públics els sous dels directius. Per això, reclamen que "la descongelació dels salaris s'efectuï de forma lineal i no percentual per no augmentar més aquesta distància entre els que realment mouen el Metro i qui, de forma incompetent, el gestiona".

"En aquest sentit, si el que volen és fer un autèntic exercici de transparència, animem la presidenta de TMB a fer públics els sous dels directius de l'ens, que mantenen contractes blindats que queden fora del control públic", han dit, i han afegit que "aquesta mala fe en l'ús de la transparència recorda massa a la vella política que el nou govern municipal estava disposat a combatre". Ara després de discutir durant tota la nit de dilluns a dimarts, les pretensions del comitè d'empresa ja anaven més enllà i reclamaven un augment de més del 3%.

Si per a un Ajuntament tan important com el de Barcelona es tria a una persona sense cap preparació i sectària com Ada Colau que davant d'una greu situació de desigualtat en una empresa de servei públic, no ha sabut tenir la llengua quieta, pot esperar-se succeeixi qualsevol desastre . Total que amb la vaga d'autobusos d'avui està fent la resta ja que ha aconseguit deixar els ciutadans que fins al final de l'esdeveniment, i han d'acudir al seu treball en el seu cotxe particular i els nombrosos visitants sense altre recurs buscant un mitjà de transport ja que els escassos taxis que segueixen embotellats en monumental embús.

Podem adoctrina als IES valencians

Per Pablo Iglesias i el seu partit tot val per aconseguir al poder. Ho ha fet durant temps a la Complutense però ara que ha arribat als instituts on s'estan educant a menors d'edat, algú hauria de parar-los.

La diputada nacional d'Podem, per la circumscripció d'Alacant, Rita Bosaho, ha protagonitzat un escàndol sense precedents amb la col·laboració necessària de Compromís, els seus socis de coalició electoral. Un escàndol en el qual desgraciadament han implicat a estudiants menors d'edat. Aquest fet ha creat polèmica entre els pares dels alumnes d'un centre alacantí.

Segons ha pogut confirmar ESdiario, la diputada nacional -que ocupés tota l'atenció després de les eleccions en ser la primera parlamentària de raça negra al Congrés dels Diputats- ha impartit una xerrada de contingut exclusivament polític a alumnes de l'institut públic d'ensenyament IES LLoixa de Sant Joan d'Alacant, responent així a una invitació del director del centre educatiu, Francisco García García. El centre depèn de la conselleria d'Educació a càrrec de la qual hi ha el dirigent de Compromís, Vicent Marzà.

La junta directiva de l'IES va organitzar una jornada completa a major lluïment de la diputada d'Podem, a costa de les hores lectives dels alumnes de l'últim curs de l'ESO que van perdre totes les classes de divendres passat. L'assistència era obligatòria. Segons ha esbrinat ESdiario, a les 8 del matí va començar l'activitat amb un debat polític "per anar deixant anar els joves participants", expliquen a aquest diari alguns dels indignats pares. Posteriorment, i ja les 11 del matí i fins a les 13 hores, Rita Bosaho contestava a les qüestions dels alumnes, tot i que sense espai a la improvisació perquè es tractava d ' "unes preguntes orientades el dia anterior per la professora de llengua castellana perquè no sortissin del guió ".

Segons diverses fonts de la comunitat educativa del centre consultades, en la seva intervenció la diputada d'Podem tractar d'adoctrinar políticament en tot moment als alumnes, la majoria d'ells menors d'edat, explicant-los les "virtuts" dels "nous governs" del canvi impulsats per la formació i detallant el programa electoral de Podem, en assumptes sobre problemes econòmics, socials, culturals i fins i tot de terrorisme, pintant a la formació de Pablo Iglesias com la solució a tots els problemes.

Bosaho explicava als alumnes els motius de la seva aliança amb Compromís, presumia dels bons resultats de les eleccions autonòmiques, justificava en aquestes dades la posterior coalició electoral amb els nacionalistes i s'atribuïa en exclusiva per als 9 parlamentaris de Podem-Compromís ser l'autèntica "veu dels valencians".

 

Alguns dels alumnes, molts d'ells nous votants el proper 26 de juny si hagués de tornar a les urnes, estaven sorpresos pel que allí escoltaven i transmetien als seus pares d'amagat, via WhatsApp i fins i tot amb notes d'àudio, el que estava esdevenint en un saló d'actes del centre reconvertit en míting preelectoral. De fet, el director va prohibir als alumnes realitzar cap fotografia durant la intervenció de la diputada podemita.

La singular activitat a les aules, un fet insòlit i fins ara sense precedents, ha provocat la indignació de molts dels pares en conèixer, amb posterioritat a l'adoctrinament, el narrat pels seus fills d'edats compreses entre els 17 i 18 anys molts d'ells , que aquest mateix any ja podran exercir el dret a vot.

De fet, la presidenta de l'AMPA, Arantxa Muñoz Marqués va afirmar a aquest diari que està "sorpresa" pel que ha passat i ha avançat que acudirà aquest mateix dilluns a demanar explicacions tant al director del centre com a la cap d'estudis per "donar resposta així als molts pares que s'han posat en contacte amb mi per preguntar sobre la base de què ha anat aquesta senyora allà, per què ha dit el que ha dit i qui li ha dit que acudeixi al centre educatiu ".

Sembla que per als d'Iglésies tot val per arribar al poder. On està el límit? .

El saqueig d'Andalusia 151 - Paràlisi judicial

La jutgessa dels cursos de formació Maria Núñez de Bolaños està ignorant sistemàticament la sol·licitud de recerca de la UCO. L'operació no és que estigui parada, sinó soterrada, als efectes de la investigació de la Guàrdia Civil. Com passa amb el cas dels ERO, del qual va informar aquest diari en la seva edició de dilluns passat (l'esmentada jutge no remet encàrrecs d'investigació des de fa mesos), els agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil han rebut el silenci per resposta a les peticions que s'han dirigit a Núñez per poder seguir les indagacions. I tot això, malgrat que aquestes peticions s'han reiterat en diverses ocasions.

Núñez Bolaños instrueix el cas dels cursos de formació des de juny de 2015, després de la marxa de Mercedes Alaya a l'Audiència Provincial. En cap moment aquesta última va tenir opció de seguir amb aquesta macrocausa perquè el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) només li va assignar a Alaya els ERO a la comissió de servei sol·licitada en primera instància i que va acabar sent revisada després dels enfrontaments entre les dues instructores . Des del primer dia, Núñez Bolaños va traçar el seu propi camí en aquesta investigació. El primer que va fer va ser anul·lar una decisió de l'anterior titular del jutjat d'instrucció 6 de Sevilla i reclamar a la Unitat Central Operativa (UCO) un informe sobre l'estat en què es trobaven les diferents indagacions.

La situació ha generat en l'esmentada Unitat de la Guàrdia Civil una sensació d'estupor, ja que han arribat informacions en el sentit que els escrits que dirigien a Núñez Bolaños no es comunicaven a les parts. Per això, des de la UCO van decidir enviar-també a la Fiscalia Anticorrupció, per tal que tingués coneixement del seu contingut.

La Guàrdia Civil treballava en quatre línies d'investigació: l'existència d'entramats empresarials beneficiats de diferents subvencions; l'existència de determinats fraus en els consorcis entre administracions; les subvencions atorgades a empreses i fundacions per a la realització d'accions tendents a la recol·locació dels extreballadors de Delphi i empreses afectades, i les subvencions atorgades a l'antiga Fundació Andalusa Fons de Formació i Ocupació (Faffe).

Dividir la causa

Ja al juliol, la magistrada va consultar a la Fiscalia sobre la procedència de dividir en diverses peces la causa, al que el Ministeri Públic era procliu i així ho va traslladar al setembre. Aquesta divisió efectiva culminar el 19 de desembre amb un acte en el qual va trossejar la investigació en nou parts: tres de les quals se centren en els entramats empresarials vinculats a l'exconseller d'Hisenda de la Junta Àngel Ojeda i dues persones, mentre que quatre de les peces es centraran en els consorcis públics de formació de la Junta, com són Ciomijas, formades, Forman i CTI. La vuitena peça és la vinculada a la Fundació Andalusa Fons de Formació i Ocupació (Faffe), un ens públic de la Junta d'Andalusia que depenia de la Conselleria d'Ocupació. Per la seva banda, l'última està relacionat amb la «Operació Barrado» desenvolupada al març de l'any passat per la Guàrdia Civil, i dirigida per la jutge Mercedes Alaya, i en la qual es van detenir 13 alts càrrecs de l'administració autonòmica.

En aquest sentit, el Ministeri Públic «avalar» a finals del passat mes de gener aquest pla de treball. La instructora ja ha iniciat diligències prèvies de les tres primeres peces en què va dividir la macrocausa. En concret, se centrarà en els entramats empresarials que estan vinculats a l'exconseller d'Hisenda Àngel Ojeda; Rafael Velasco Serra i José María Pérez González.

Al març, Núñez Bolaños ha fixat algunes declaracions en seu judicial, com la del cap de servei de Formació de la delegació provincial de Sevilla Daniel Fito, després que aquest sol·licités declarar de manera voluntària. El que segueix en part pendent és la petició de reforços per al jutjat, un dels motius esgrimits de la paràlisi inicial. Núñez va reclamar a la Junta d'Andalusia quatre nous funcionaris «amb capacitat i experiència», sol·licitud reiterada al juny, juliol i setembre. Finalment, se li van assignar dos, però des de llavors la investigació tampoc ha avançat.

Sense fer indagacions

S'ha donat el cas, així mateix, que des del jutjat sevillà se'ls va transmetre als agents comentaris en el sentit que algunes dels assumptes sobre els quals la Guàrdia Civil demanava investigar es podien trobar a internet o, simplement, no procedia realitzar indagacions.

Aquest assumpte, que en suma de diners no justificat podria superar al dels ERO -la Guàrdia Civil va arribar a xifrar en 1.298.000 d'euros les ajudes per a cursos de formació concedides per la Junta d'Andalusia entre 2002 i 2014, sense que s'hagin justificat -, el porten diversos jutjats d'instrucció de totes les províncies andaluses.

Hi ha diligències obertes en 18 seus -encara que el gruix de les diligències, que implica presumptament a l'administració andalusa, resideix en el de Núñez Bolaños. El jutjat d'instrucció 9 de Sevilla també investiga, dins el cas de les «factures falses» d'UGT, el destí que va donar aquest sindicat a diverses subvencions per a cursos de formació.

En un informe lliurat per la UCO al jutjat, els agents apuntaven que els «procediments establerts per l'Administració per a la correcta adjudicació, control i justificació de subvencions amb fons públics» destinats a accions formatives per a l'ocupació «no han estat aplicats degudament». Es tractava d'ajudes lliurades per l'administració andalusa per a cursos de formació i que posteriorment no es justificaven en temps i forma.

La Guàrdia Civil tracta d'arribar amb les seves indagacions fins al final de tot aquest assumpte, cap amunt i cap avall, però si la jutge no els autoritza el que demanen no pot fer res. En aquest sentit, en aquest mateix ofici, apuntaven que aquest procediment "irregular" era «impossible de sostenir sense una actuació concertada, executada de manera coordinada i prolongada en el temps per part dels responsables de l'Administració». Falten per determinar què sindicalistes, treballadors, empresaris, etc., s'han pogut beneficiar. El mateix li passa a la Intervenció General de l'Estat, que necessitaria totes les dades possibles sobre l'assumpte per estudiar-los. Les fonts consultades subratllen que el cas frega l'actual Govern de la Junta d'Andalusia, ja que hi ha pistes que daten de l'any 2014.

En una interlocutòria dictada el maig de 2015, la jutge Mercedes Alaya va imputar en la causa a deu caps de servei de Formació de les vuit delegacions provincials d'Andalusia, entre ells el mateix Daniel Fito, ja una cap de servei de la Direcció General de Formació , María Carril. Així mateix, a una cap de servei de la delegació de Sevilla Carmen Gómez Laguillo; al d'Almeria, Blas Méndez Capel; a Antonio Juan Vidal Agafat, de Cadis; a José Ángel Gil Flores, de Huelva; José Luis Valentí, de Jaén; als caps de servei de Formació de la delegació provincial de Granada, Magí Bolívar Medina i María Noelia García Lucena; a la cap de servei de Màlaga, María Isabel Ametller Flors, i al cap de servei de la delegació de Còrdova Manuel Gavilán Jiménez. D'aquests deu caps de servei només dos van accedir a declarar davant la jutge Mercedes Alaya.

Chaves i Griiñán no són citats per declarar

És més que probable que els expresidents socialistes de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves i José Antonio Griñán hagin de tornar a enfrontar-se a les preguntes del fiscal sobre els seus coneixements relacionats amb les concessions d'ajudes sociolaborals que van tenir com a destinataris no aquells que legalment tenien dret a elles, sinó molts altres que van aconseguir importants quantitats per «amiguisme» o altres raons i que van ser inclosos de forma fraudulenta en empreses sotmeses a expedients de regulació d'ocupació.

És la segona vegada que el Ministeri Públic hagi demanat sense que encara se'ls hagi convocat, ja que ja va ser realitzada fa algun temps, encara que, fins ara, la instructora no ha cursat la sol·licitud. Aquest és el motiu, asseguren les citades fonts referent a això, pel qual la Fiscalia torna a reiterar la pràctica d'aquesta mateixa diligència. Al costat de les declaracions de Chaves i Griñán, la Fiscalia ha sol·licitat igualment que acudeixin a prestar declaració aquells als quals investigava el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, perquè en aquests moments eren diputats autonòmics, però que, en l'actualitat, no ocupen ja cap escó al Parlament andalús i, per tant, no gaudeixen de l'esmentat aforament davant el TSJ andalús.

Chaves i Griñán ja van declarar com a imputats davant el Tribunal Suprem l'any passat, quan eren diputat i senador, respectivament. En les seves compareixences es van desmarcar de qualsevol possible irregularitat en relació amb el frau dels Eres. Així, Manuel Chaves va assegurar que ni «conèixer» ni «podia conèixer» els convenis que regulaven les subvencions i ajudes sociolaborals a treballadors d'empreses sotmeses a expedients de regulació d'ocupació, perquè els mateixos no passaven pel Consell de Govern; i, alhora, va manifestar que desconeixia els motius pels quals el 2001 es van canviar els criteris per a les adjudicacions d'aquestes ajudes. Tampoc «coneixia els procediments d'execució de la despesa» d'aquestes partides, ni les causes per les quals en alguns expedients d'empreses sotmeses a ERO no estaven els corresponents informes. A més, va afirmar que tampoc podia conèixer el sistema utilitzat per a la concessió d'aquestes ajudes, excepte els «criteris generals».

«Un gran frau»

Per la seva banda, José Antonio Griñán no va tenir problemes a admetre que «no hi va haver un gran pla -per defraudar-, però sí hi va haver un gran frau, i això vol dir que alguns dels controls van poder fallar». Això sí, va exculpar en tot moment a la Conselleria d'Hisenda, de la qual era responsable quan van succeir bona part dels fets, i va apuntar a la d'Ocupació, de la qual era titular en aquests anys Antonio Fernández, ja que era la conselleria que establia el sistema que s'havia de seguir per a la concessió d'aquestes ajudes.

Les continuades maniobres de la Junta d'Andalusia en la substitució de la jutge Alaya i la inacció dels Tribunals andalusos han conduït a una paralització total de les grans causes obertes contra la gran corrupció dels ERO i els Cursos de formació, on s'han distret mes 4.000 milions de diners públics. Assistim perplexos davant la campanya continuada contra la corrupció liderada pel PSOE i tota l'esquerra en general contra el PP a Madrid i València amb fraus en total de xifres molt inferiors al que ha passat a Andalusia, amb l'àmplia repercussió mediàtica a tota hora el la sisena, quatre i adjacents, mentre que ha passat a Andalusia segueix sota el mantell del silenci d'aquestes mateixes emissores que s'han erigit en el fuet contra la corrupció mes la censura total instaurada de Canal Sur, controlat pel PSOE.

Otegi- El "abanderat de la reconciliació"?

El portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, Joan Tardà i l'ex portaveu de la CUP al Parlament de Catalunya David Fernández han visitat avui a Arnaldo Otegi a la presó de Logronyo, on compleix condemna i d'on sortirà en llibertat el proper març 1 tot i que va a estar inhabilitat per a la funció pública fins al 2021

Després de la visita, en una roda informativa, Tardà ha recalcat que Otegi "representa la capacitat de plantar-se davant la violència i ser l'abanderat de la reconciliació dels cors i de la superació del conflicte d'Euskal Herria". "A algú que es va comprometre amb la pau i amb un esquema resolutiu, precisament per això, l'estat li va declarar la guerra per mitjà d'una sentència política, una cosa pròpia d'un estat d'excepció ", ha prosseguit.

Joan Tardà, ha definit avui a Arnaldo Otegui com el "abanderat de la reconciliació dels cors" i ha lloat la "figura" de l'exportaveu de Batasuna, que "creix a tot el món". Ha considerat que la societat espanyola "algun dia haurà de reconèixer que aquesta voluntat ha estat en part minvada durant sis anys", els que ha romàs Otegi a la presó de Logronyo.

"Una societat que empresona una persona que es compromet amb la pau i la reconciliació, una societat que permet això i una democràcia que actua així, com a mínim, hauria de rebre el qualificatiu de democràcia low cost (baix cost)", ha afegit. Espera, ha continuat, que el sistema polític espanyol "sàpiga rectificar i valorar el que significa Arnaldo Otegi" perquè "la seva figura creix a tot el món i en totes les democràcies" i "només falta que el sistema democràtic espanyol reconegui el que significa per a la resolució del conflicte ".

L'antic xofer de Otegui, David Fernández ha afirmat que, el pròxim un de març, "va a acabar una injustícia política, penal i penitenciària", que ha qualificat com "segrest d'Estat" perquè Otegi "ha estat un ostatge polític de l'Estat espanyol ".

Déu els cria i ells s'ajunten. Només cal fer memòria per recordar que mentre Otegui va gaudir de llibertat, va liderar la banda terrorista ETA causant de prop un miler d'assassinats, molts d'ells sense resoldre, mes milers de famílies destrossades o desplaçades. ¿ERC i CUP no se'n recorden? Parlen de reconciliació ... On està el penediment?

Sánchez, amb la cua entre les cames

Se les prometia molt felices Pedro Sánchez en la seva primera cimera internacional, ficat en aquest paper de president que exerceix sense rubor des que el Rei li va encarregar intentar formar gobiernoEl líder del PSOE va viatjar a Brussel·les amb la intenció d'impressionar amb les seves dots diplomàtiques, en aquest paper de president que està exercint sense haver-li-bestiar. Però el seu baptisme europeu ha acabat en un sonor fiasco.Y va rebre un correctiu. Pedro Sánchez paga la novatada davant la UE i torna avergonyit

El líder del PSOE no volia Mariano Rajoy concitara tot el protagonisme del Consell Europeu que se celebra des de dijous a Brussel·les per evitar la sortida del Regne Unit de la UE. Així que ni curt ni mandrós dijous es va plantar a la capital belga amb diverses reunions bilaterals en l'agenda, en el marc d'una trobada del Partit Socialista Europeu.

El plat fort del seu viatge havia de ser una trobada amb el comissari europeu d'Afers Econòmics i Financers, Pierre Moscovici, un sergent de ferro que no dóna respir al Govern de Rajoy en el compliment dels objectius de dèficit marcats. Que l'hi preguntin a Luis de Guindos.

Aprofitant que Moscovici és socialista i entre companys cal ajudar-se, Sánchez va veure la jugada clara. Li demanaria més flexibilitat per a l'objectiu de dèficit d'aquest 2016 -el 2,8% del PIB-, el comissari es ablandaría i tornaria a Espanya presumint d'haver aconseguit el compromís de la UE d'afluixar la soga a Espanya.

Però el seu pla va acabar com el conte de la lletera. El socialista es va plantar davant el seu col·lega francès i li va dir que serà molt complicat complir amb aquest 2,8% del PIB i que el PSOE vol "negociar un camí diferent de compliment d'aquests objectius". És a dir, tenir més temps.

Quina va ser la reacció de Moscovici? La de fer oïdes sordes, com el que sent ploure. El comissari europeu ja va advertir a Espanya el mes passat que la UE no baixarà el llistó, i fins i tot va insinuar que aviat se li podrien demanar mesures addicionals. I, malgrat les tasques diplomàtiques de Pedro Sánchez, la reunió amb ell no ha variat gens ni mica la seva postura, amb el consegüent desengany de l'espanyol.

No obstant això almenys aquest s'ha tornat de Brussel·les amb diverses fotos per al seu àlbum: amb el president francès, François Hollande; amb el del Parlament Europeu, Martin Schulz; i amb el responsable del Grup Socialista a l'Eurocambra, Gianni Pittella, entre altres.

El Ministeri d ' "Afers Exteriors" de Catalunya, segueix endavant

El dia 15 de febrer el ple del Tribunal Constitucional va decidir admetre a tràmit el conflicte positiu de competència de l'Executiu, el que suposa la suspensió automàtica de les funcions de la denominada Consejeria Catalana d'Exteriors. El Constitucional ha de resoldre en cinc mesos -que pot ser prorrogat si és necessari- sobre el fons del recurs presentat pel Govern contra les atribucions d'un dels projectes estrella del nou Govern de Carles Puigdemont. La Generalitat disposa de 20 dies per aportar les al·legacions que entengui necessàries per defensar els seus interessos.

Però ja el passat 3 de febrer el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, havia dirigit una carta al president del Parlament Europeu, Martin Schultz, per demanar-li el seu suport en els reptes que té el Govern per davant ia 'la tasca que ens han encomanat els ciutadans democràticament '.

En aquesta carta, Romeva explica el president de la cambra europea que la seva tasca serà informar a la comunitat internacional què Catalunya pot oferir com a país. El conseller es presenta com a ministre, tal com han fet altres consellers anteriors i fórmula que també utilitzen els governs d'Escòcia i Flandes, encara que sí destaca que és la primera vegada que la Generalitat compta amb un departament d'Exteriors.

També assenyala que assumeix les noves tasques en el Govern català amb confiança i plena determinació i que és plenament conscient de la responsabilitat que això implica, especialment en aquest 'moment crucial en la llarga història de Catalunya'.

Aquesta carta, que porta per data el 3 de febrer, es coneix dos dies després que el Tribunal Constitucional admetés a tràmit el recurs del Govern contra algunes competències de la conselleria d'Afers Exteriors i les seves funcions quedaran automàticament suspeses. No obstant això, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha deixat clar al Parlament que el Govern continuaria fent acció exterior, una idea que ha reiterat aquest matí a RAC1, a més de garantir que Romeva continuaria al capdavant de la conselleria Afers exteriors.

La nova conselleria d'Exteriors catalana, preveu multiplicar per 2,5 el nombre d'ambaixades després de la desconnexió amb Espanya. Romeva va ser el cap de llista de Junts pel Sí després de la que es va amagar Artur Mas, gestionarà una de les grans àrees del nou Govern, clau per a les aspiracions independentistes de romandre a la Unió Europea -o ingressar-hi immediatament- en cas de ruptura .

Eurodiputats de C, s i UPyD repliquen a aquesta carta

L'eurodiputada d'UPyD Teresa Giménez Barbat ha dirigit avui una carta al president del Parlament Europeu, Martin Schulz, com a resposta i la qual va enviar el conseller d'Afers exterior de la Generalitat, Raül Romeva, atorgándose el tractament de "minister".

La carta de Giménez Barbat està escrita conjuntament amb les eurodiputades d'UPyD Maite Pagazaurtundua i Beatriz Becerra; els de Ciutadans Javier Nart i Carolina Punset, i l'independent Enrique Calvet. En ella, recorden Schulz que el govern català "ho és en representació de l'Estat" i que, per tant, "no té cap competència en política exterior"

Fins ara, ni el Tribunal Constitucional com el Govern en Funcions de Mariano Rajoy ha pres cap mesura per intentar paralitzar aquestes accions del Govern de la Generalitat declarades inconstitucionals.

Judici a la intolerància y a la mentida

El judici a Rita Maestre per l'assalt a la capella de la Complutense ha confirmat les seves contradiccions per la mala memòria quan ies proves acumulades en la causa, que s'han vist en el seu judici, diuen tot el contrari. Ella va començar a dir que no va participar en tal ultratge que passava per allà i es va limitar a mirar. Ara ja reconeix que es va treure la samarreta i sota crits com "arderéis com al 36" o altres obscens contra El Vaticà o la Conferència Episcopal, van estar profanant la capella. Tant els testimonis dels testimonis com els vídeos i les imatges aportades al sumari reflecteixen el paper actiu de l'actual portaveu de l'Ajuntament de Madrid.

Rita Maestre tenia dret a mentir quan es va presentar com a imputada davant la jutgessa d'instrucció número 1 de Pozuelo d'Alarcón el 23 de setembre de 2011. I ho va fer. Va assegurar que es va unir al grup de gent que va entrar a la força a la capella que la Universitat Complutense té al seu campus de Somosaguas d'una forma improvisada, que el seu paper va ser simplement passiu, que mai va dirigir frases ofensives i que ni tan sols es va tapar la cap a l'unir-se a la marxa. Segons la seva versió, Rita Maestre simplement passava per allí i es va quedar en un segon pla

L'acusada ara diu que ella es va treure la samarreta i es va quedar en sostenidor davant l'alter en veure que ho feien altres companyes. "Era una reivindicació perquè els espais públics de la universitat estiguessin lliures de capelles catòliques" va dir davant el tribunal. Maestre no recordava "la literalitat" de les frases que es cridaven durant l'assalt a la capilla.enfrentada.

La seva versió s'ha vist enfrontada també per la del capellà present a la capella en el moment dels fets va relatar que "Rita Maestre va entrar i va actuar com la líder que anava davant". La presa de la capella va ser gravada i fotografiada per diversos dels assistents. Part de les imatges van ser allotjades i publicades pel portal FotogrAcción, que poc després les va eliminar del seu servidor. Un dels testimonis arriba fins i tot a assenyalar a Maestre com la coordinadora de l'esdeveniment, encara que la resta dels presents companys de l'assalt mantenen davant del jutge una versió diferent, probablement ben alliçonats per un mateix advocat de Podem i asseguren que el grup mancava d'una figura d'autoritat determinada.

Independentment sigui quina sigui la sentència, és evident que ha estat mentint segons les seves conveniències del moment. La Fiscalia li demana un any de presó per un presumpte delicte contra la llibertat de consciència i els sentiments religiosos. Una persona tan intolerant que menteix de manera tan irresponsable a la justícia o als ciutadans, no hauria de seguir sota cap concepte com a portaveu del principal ajuntament d'Espanya.

Ombres en el camí de la nova gestora del PP a Madrid

La dimissió d'Esperanza Aguirre i Ignacio González els mateixos dies com a presidenta i secretari general del PP a Madrid ha abocat a la Direcció Nacional del Partit Popular a nomenar una gestora que els condueixi a unes primàries per elegir la nova direcció regional que hauria regenerar el partit davant els nombrosos casos de corrupció apareguts en aquesta Comunitat. Per dirigir aquesta gestora ha estat nomenada Cristina Cifuentes actual presidenta regional que va a comptar com a secretari general a Juan Carlos Vera que havia estat el seu director de campanya en les anteriors eleccions. Vera ha estat el responsable de les campanyes electorals del partit des de fa vint anys.

Fins aquí tot normal, ja que Cifuentes en aquest moment és el valor més qualificat i en alça dins del PP, però la seva tasca no serà fàcil si vol regenerar el partit, ja que la informació d'avui d'OK diari on s'afirma que el flamant nou secretari general de la Gestora del PP de Madrid, Juan Carlos Vera, va rebre de la trama Gürtel una comissió il·legal de 60.000 euros a canvi de contractes amb el partit i va destinar els diners a la compra d'un cotxe ia la reforma d'una habitatge a Madrid, s'obscurece encara si és possible els mètodes de finançament utilitzats pel PP en tots els trams i canvia totes les perspectives sobre el futur d'aquesta gestora.

Vera hauria rebut 60.000 euros de la trama Gürtel a 2004 com a pagament per la seva mediació perquè les empreses de Francisco Correa i Álvaro Pérez ( "El Bigotes") aconseguissin l'adjudicació de contractes amb el PP, segons confirmen fins a quatre fonts properes als màxims responsables d'aquesta trama recolzades per proves documentals en poder de OKDIARIO.

El desemborsament figura en un apunt comptable de la xarxa que està en poder d'aquest diari i que es va realitzar a càrrec de la caixa de l'empresa Special Events. Els diners els va treure el comptable José Luis Izquierdo el 29 de desembre de 2003 i el va lliurar a Francisco Correa, que va concertar una cita amb l'actual secretari general del PP de Madrid a l'hotel Gran Meliá Fenix ​​el 23 de gener de 2004, on hi va lliurar personalment en mà.

José Luis Izquierdo era el tresorer que portava la "caixa b" de les empreses de la trama Gürtel, en què es recollien suborns i comissions a càrrecs del PP, i s'ocupava de supervisar i anotar tots els pagaments en efectiu mitjançant un sistema de facturació falsa. Un pendrive seu confiscat en un registre va donar el tret de sortida al cas. D'aquesta "caixa b" va sortir els diners per pagar la comissió a Vera. Precisament va ser "El Bigotes" qui el va ajudar a triar el cotxe

L'actual número dos del PP de Madrid va emprar els 60.000 euros en la compra d'un cotxe Chrysler model 300M, valorat en 45.000 euros, i la resta dels diners els va destinar a la reforma d'un habitatge situat a la zona de Pius XII, al barri madrileny de Chamartín.

El nou secretari general del PP de Madrid era un dels diputats amb els quals la trama Gürtel contactava de forma habitual per tractar "aspectes de cobrament i facturació", en relació al pagament de comissions i regals per a l'adjudicació de contractes amb el PP. Vera va rebre també una estilogràfica Montblanc, un telèfon mòbil i una televisió de plasma, entre d'altres regals, que sumen més de 6.000 euros.

Fins al moment, la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha rebutjat que Vera comparegui com a testimoni en el judici del "cas Gürtel", en contra del que s'havia sol·licitat per Álvaro Pérez ( "El Bigotes"). El tribunal ha desestimat també la testifical del president del Govern, Mariano Rajoy però, però, sí que ha acceptat la d'Esperanza Aguirre. El fiscal demana 125 anys de presó per a Francisco Correa.