"La Gestapo ligüística" de la Generalitat Valenciana

Un nou xantatge del conseller d'Educació de la Generalitat Valenciana Vicent Marzá que està imposant el català en la llengua vehicular en contra els centres públics adherits de la línia castellana i tota les escoles els concertada, incuidos a la zona castellanoparlant, de tal manera que ja ha aconseguit el tancament de diversos centres privats de la regió davant les condicions draconianes per imposar una immersió ligüística semblant a la de Catalunya, imposant el català com a llengua vehicular i en contra de la voluntat de pares i bona part de docents.

Les agressions lingüístiques i culturals del professorat militant a Escola Valenciana i altres entitats i sindicats niats en el sistema educatiu autonòmic valencià prossegueixen, i s'han refermat amb el favor de l'actual Consell, vulnerant no només la normativa i les recomanacions lingüístiques de la controvertida però estatutària AVL, sinó els drets lingüístics dels estudiants, a través de la imposició de normativa purament catalana i de tota la càrrega ideològica catalanista que envolta la seva utilització.

Aquest és un exemple més de com aquest professorat militant aliena als escolars valencians, amb minúsculs detalls embolicats en causes més o menys nobles, que són utilitzades com a subterfugi per introduir aquestes petites perles lingüístiques o determinades falses consignes de les quals s'espera que acabin calant en un col·lectiu, el dels escolars, menors d'edat i ment perfectament mal·leable, que en un futur constituiran una nova onada de creients i votants del pancatalanisme. Aquesta vegada, l'excusa era la celebració del Dia Mundial de la Infància.

La gestió de Marzà i Trenzano al capdavant d'educació i cultura dins el Consell catalanista de Puig i Oltra està resultant letal per a l'ensenyament en múltiples aspectes, però resulta clamorós com tota l'administració autonòmica s'ha llançat esperpènticament a abraçar les formes, girs, expressions , declinacions i flexions verbals catalanes, renunciant a qualsevol de les formes pròpies valencianes, tot i assumir la falsa unitat de llengües. En base a això, com a exemples evidents, la utilització de paraules com "avui", "aquest" o "nen" s'estan imposant sobre les formes valencianes -i admeses per la política AVL- "hui", "aquest" o "xiquet "-chiquet en valencià-, imprimint velocitat al procés d'alienació de la societat valenciana des de la seva arrel: les noves generacions. Al més pur estil de Goebbels a l'Alemanya nazi.

El conseller de Ximo Puig defensa la integració de València en el procés sobiranista caralán. Ja el 11 setembre 2014 Vicent Marzà concedia una entrevista en què donava suport que els catalans donessin "el pas" i afirmava que "sense València no hi ha independència"

El mural de Picassent és una gota dins d'un oceà de fanatisme catalanista i manifesta mala praxi docent, una mostra d'alguna cosa que està passant a tots i cadascun dels centres educatius de la Comunitat Valenciana - Regne de Valéncia des de fa més de tres dècades .Marzà imposarà l'ensenyament del català també a les zones castellanoparlants.

Murals en català per als nens de Picassent

Un pla "calcat" del nacionalisme català

Per Eva Tena, "hem estudiat el pla català d'imposar el nacionalisme-independentista a través de la imposició de l'idioma, que s'ha fet durant dècades, ia la Comunitat Valenciana s'estan donant els passos calcats, incloent el pla d'evitar la reacció social escurçant terminis i que els mitjans de comunicació s'afanyin a recolzar-ho, i és el que ens temem amb la nova Ràdio Televisió Valenciana ", afirma a aquest digital.

Segons ha sabut ECA, "el to dictatorial de la Conselleria, des de fa mesos, avançant aquest decret, ha provocat por a represàlies entre el professorat d'instituts i altre personal, que no estan d'acord amb el decret, i el silenci és molt equívoc , ja que hi ha molts que no estan d'acord, ia més des de la Conselleria s'envien comunicats només en valencià quan fins ara es feien en castellà i valencià, idiomes cooficials a la Comunitat Valenciana "

Recurs contenciós administratiu contra el pla Marzá

L'Associació per a la Defensa del Castellà (DDC) impugnarà en via judicial el decret del Govern valencià sobre el model educatiu plurilingüe. Beatriz Gascó de l'associació Defensa de l'Castellano ha acusat la Generalitat Valenciana de "Gestapo lingüística" "El conseller Marzà certifica avui un nou atropellament a la llibertat de les famílies", i així ho ha declarat la portaveu d'Educació del GPP en Les Corts . Denuncia que amb el decret de plurilingüisme es vigilarà que es parli en valencià fins al pati del col·legi, Parlen de atipament dels pares i d'un pla "calcat" del nacionalisme català.

"Presentarem recurs contenciós-administratiu contra el decret aprovat pel Govern valencià el passat 27 de gener, perquè és clarament discriminatori cap al castellà, i de la seva lectura es comprova que la Conselleria d'Educació pretén ser la Gestapo lingüística, vigilant fins a el pati de l'escola que es parli el valencià ", ha afirmat al Confidencial autonòmic Eva Tena, membre de la junta directiva de l'Associació per a la Defensa del Castellà (DDC), que en una propera reunió va a ultimar els detalls i la mobilització contra el decret valencià.

Aquest recurs se suma als que ja han presentat o anunciat partits polítics, sindicats o associacions, com vam informar els passats dies 22 i 26 de febrer en aquest digital. Després d'aquestes informacions d'ECA, són nombrosos els pares, professors i associacions que s'han posat en contacte amb aquest digital, aportant informació al voltant d'aquest decret i l'ambient que es viu en diversos centres educatius.

Aquesta associació està implantada en les tres províncies de la Comunitat Valenciana, sobretot a la província d'Alacant. Segons afirma Eva Tena, "hi ha un enorme cansament dels pares a les intromissions en el dret a decidir l'educació dels nostres fills respectant les lleis i la Constitució, i els qui invoquen el dret a decidir amb freqüència pretenen imposar-nos el valencià".

Aquesta mare d'un institut de Requena (València), amb 7 fills, pertany al Consell Escolar i confirma a ACA que "la Conselleria d'Educació té un pla molt dissenyat, que inclou escurçar els terminis sense escoltar els pares, a diferència del que que va fer amb la jornada contínua ".

Model de queixa per facilitar als pares

Per la seva banda, l'Associació Idiomes i Educació ha penjat a la seva pàgina web un model de queixa al Síndic de Greuges (Defensor del Poble valencià) i al Defensor del Poble, perquè els pares i les AMPA puguin expressar la seva elecció.

En tres dies, tal com ha sabut ECA, aquesta associació ja ha aconseguit el 18% (1.332 euros) de la quantitat que espera aconseguir per micromecenatge per costejar les despeses judicials d'impugnació del decret educatiu valencià (7.400 euros). Les aportacions econòmiques poden fer-se a través d'aquest link.

El judici a Homs i la "democràcia" del 3%

Francesc Homs ha acudit al Tribunal Suprem per declarar sobre el seu paper en l'organització de la consulta separatista del 9-N de 2014 quan era el portaveu de la Generalitat en aquell moment. Nou anys d'inhabilitació per a càrrec públic, poden engegar a rodar a la seva carrera política.

La vigília de ser jutjat al Tribunal Suprem, Homs havia comparegut en roda de premsa a Barcelona per denunciar que el que afrontarà aquest dilluns és, al seu parer, "un judici innegablement polític". L'actual portaveu del PDeCAT al Congrés, ha amenaçat aquest diumenge que, si el procés judicial per la consulta del 9-N acaba en condemnes, serà "la fi de l'Estat espanyol", perquè es constatarà que "la democràcia pot ser castigada amb el Codi Penal ".

Homs, que se sent "un mer soldat d'una causa" i està convençut de tenir una "molt sòlida argumentació jurídica" davant de les "contradiccions flagrants" de la Fiscalia, ha remarcat que ja hi ha una "resposta política" al procés separatista, que és un "no a tot" per part de l'Estat i una "resposta constitucional", segons la qual l'Estatut ratificat el 2006 "no cap a la Constitució". El Suprem serà el "diapasó" que marcarà el to de la resposta penal a 9N, però ja sigui absolució o condemna, l'Estat ho té malament ".

Un centenar de pares per a la independència de la pàtria catalana han viatjat a Madrid. Entre ells han viatjat l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'actual portaveu del Govern, Neus Munté; portaveus de Junts pel Sí i diversos consellers han acompanyat a l'exconseller i actual diputat del PDeCAT Francesc Homs al voltant d'una urna de cartró gegant com les utilitzades en la consulta sobiranista del 9-N.

Els representants independentistes s'han concentrat a la Plaça del Rei, a uns 700 metres de la seu del Suprem, on s'han fet una foto de família i han cantat l'himne de Catalunya. Un grup de persones s'ha acostat a la protesta i ha corejat lemes a favor d'Espanya: "Visca la unitat d'Espanya. No ens enganyen. Catalunya és Espanya. No ens aneu a enganyar separatistes. Allà us van a absoldre, però el poble no us va a perdonar ".

El centenar de manifestants ha seguit corejant a les portes del Suprem lemes en català a favor de la consulta sobiranista del 9-N: "No esteu sols. Votar no és delicte. Votar és la solució".

¿I el del 3%?

Avui, Artur Mas també ha acompanyat a Francesc Homs, juntament amb altres dirigents independentistes i membres del Govern, just quan en els mitjans de comunicació apareixen informacions que l'impliquen directament en el cobrament del 3% a empresaris a canvi de contractes públics. Precisament aquesta setmana es aixecat el secret de sumari amb les acusacions a Viloca i Osacar antics tresorers del partit pels documents intervinguts per la policia.

"No hi ha cas", ha repetit insistentment després d'assegurar que les donacions "són transparents, legals i estan en la comptabilitat". "No calia investigar", ha assegurat. "En el nostre partit tota la responsabilitat dels ingressos i despeses es delegava en un administrador general que podia fer el que volgués", ha afirmat abans d'assegurar que Viloca és una "persona irreprotxable que mai es posaria un euro a la butxaca". I ha recalcat: "Sí, poso la mà al foc per ell".

Mas ha assegurat que "és mentida" haver intercanviat contractes per donacions. "Mai, mai. Seria una mentida com una catedral", ha dit. L'ex president ha reconegut haver-se reunit amb "centenars, milers" d'empresaris, alguns dels quals s'han ofert a fer donacions i ell els dirigia al responsable d'aquests assumptes en el partit. També ha assegurat que totes aquestes donacions són a la comptabilitat de Convergència.

Totes les aparences van encaminades a pensar que el sistema de finançament a força de mossegades a les empreses que va muntar Jordi Pujol per finançar Convergència i atresorar d'aquesta manera una de les majors fortunes mundials, no s'ha interromput en cap moment i que ha estat la seva successor Artur Mas qui va prendre el relleu, en el tema del finançament de l'antiga Convergència, se sospita que segueix encara arribant als comptes del creador del sistema. tot i que ara cal pagar a molts mes beneficiaris,

Un expolicia condemnat per assassinat, nou president del Suprem de Veneçuela

La dictadura bolivariana de Veneçuela ja ni tan sols s'ocupa de guardar les formes. Ha nomenat per unanimitat a Maikel Moreno, com el president del Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) de Veneçuela. El polèmic magistrat Maikel Moreno, exoficial de la Sebin, se l'acusa d'estar involucrat en casos de corrupció i va estar pres per dos assassinats

Fins fa una setmana, Moreno, president de la Sala de Cassació Penal del TSJ, va ser qui va ratificar la condemna de l'empresonat Leopoldo López, exalcalde del municipi capital Chacao, de gairebé 14 anys de presó per la seva participació en les protestes contra el Govern de Nicolás Maduro ocorregudes en 2014 i en què van morir 41 persones.

Moreno és un home de pes en el chavisme. Aquest advocat va ser designat agregat comercial de Caracas a Roma, després de ser destituït com a jutge per desacatament a una ordre de la Sala Constitucional del TSJ en 2007. Ara, el nou president del Suprem ha jurat acabar amb la impunitat a Veneçuela. "Jo, des d'aquest moment, al capdavant del Tribunal Suprem de Justícia i conjuntament amb els companys magistrats, estarem 24 hores al dia treballant per acabar amb la impunitat, la corrupció en aquest país", ha declarat.

El passat del president del Suprem és el que ha provocat estrepitoses crítiques. Moreno, que substitueix l'advocada Gladys Rodríguez, és acusat d'haver assassinat a una dona a l'Estat de Bolívar (sud de Veneçuela) el 1987. En aquesta dècada treballava com a oficial de la policia política veneçolana, ara Servei Bolivarià d'Intel·ligència Nacional ( Sebin), i va estar dos anys a la presó per aquest crim.

Després d'aconseguir un benefici processal i reincorporar-se al cos policial, Moreno va ser relacionat amb l'homicidi de Rubén Gil Márquez, succeït durant un tiroteig a Caracas el 1989. Aquesta vegada no va ser trobat culpable per les autoritats veneçolanes, però va ser retirat del seu càrrec com a oficial de seguretat.

La seva qüestionada fama va ressuscitar al Govern d'Hugo Chávez. Moreno ja havia abandonat la policia política per convertir-se en un advocat del Ministeri Públic. El 2007, l'exmagistrat chavista Luis Velásquez Alvaray, un pròfug de les autoritats veneçolanes, va assenyalar l'actual president del Suprem per participar en una organització, anomenada La banda dels nans, que suposadament opera en el sistema judicial d'aquest país sud-americà i submergida en diversos casos de corrupció. Però aquesta denúncia va ser desestimada per la Fiscalia.

Dijous, el diputat opositor Lester Toledo, actualment perseguit pel Govern veneçolà, havia denunciat que Moreno estava en tràmits per obtenir la ciutadania italiana. "Hem demanat amb força a les autoritats (italianes) que han de negar la nacionalitat al magistrat Maikel Moreno, perquè el primer requisit que demana qualsevol país per atorgar la nacionalitat és no tenir antecedent penals i aquest senyor els té de sobres: jutjat per homicidi i un violador de drets humans ", va dir.

La designació de Moreno pot suposar una jugada extremista del chavisme en la pugna entre el Suprem i el Parlament a Veneçuela. Des de l'elecció de l'oposició a l'Assemblea Nacional, el desembre de 2015, s'han invalidats les decisions dels diputats. Els adversaris del Govern temen que el nou president del TSJ pugui donar una urpada per fulminar al Legislatiu. Segons la Constitució de la República -article 263- per ser magistrat de la República es requereix, "Ser ciutadà de reconeguda honorabilitat". El magistrat és catalogat per l'oposició com «un botxí»

Una vaga encoberta d'estibadors ja s'ha iniciat a València

Vaixell atracat en una terminal del port de València. (EFE)

El Govern va donar ahir llum verda al reial decret amb el qual pretén establir la llibertat de contractació en el sector de l'estiba, tradicionalment monopolístic, per complir amb el que exigeix ​​la sentència emesa pel Tribunal Europeu de Justícia en 2014. El Consell de Ministres va aprovar la norma sense haver arribat a un acord amb els estibadors, que segueixen endavant amb la vaga de tres setmanes en dies alterns que començarà a partir del 6 de març.

Sis de cada deu contenidors de mercaderia que entren a la península Ibèrica ho fan a través del Port de València, el més important des del punt de vista del proveïment del país. És el que subministra a Madrid, per ser el més proper a la capital d'Espanya, i per tant el més sensible. No és estrany, per tant, que els estibadors hagin centrat els seus esforços en aquesta instal·lació. Estratègicament, pressionar en aquest punt és el que provoca conseqüències més greus i el que repercuteix en més població.

Empreses de transport i fonts portuàries, de fet, han confirmat que des del passat dijous els retards i la caiguda de la productivitat al Port de València s'han incrementat considerablement. Les fonts consultades asseguren que els estibadors de la ciutat del Túria porten des de llavors mantenint marxes lentes en la seva tasca diària, una actitud que ha provocat una reducció de la productivitat al voltant del 30% en la descàrrega i en la càrrega de gènere i que ha estat iniciativa de Coordinadora de Treballadors del Mar, el principal sindicat del sector.

Protestes de treballadors de l'estiba. (EFE)

La Coordinadora de Treballadors del Mar i sindicats com UGT subratllen la dificultat de calcular un 'sou mitjà' que valgui per a tots

L'Associació Nacional d'Empreses Estibadores i Consignatàries de Vaixells (Anesco), de fet, ha denunciat que els treballadors estan duent a terme "vagues encobertes selectives il·legals" a través de la implantació de "baixos ritmes coordinats", "especialment en els ports de València, Alacant i Cadis, que generen una reducció de la productivitat del 23% ".

A València, en concret, aquestes marxes lentes estan tenint ja conseqüències sobre l'operativitat i la logística. Des que Coordinadora les va posar en marxa, una dotzena de vaixells han hagut de desviar les seves rutes i amarrar dàrsenes com les de Sines, Giogatauro o Barcelona, ​​fet que ha provocat unes pèrdues encara no quantificades per al Port de València. Sí que han calculat ia les fonts consultades que la instal·lació ha ingressat 12.000 contenidors menys per aquesta contrarietat.

Encara no hi ha xifres oficials de les pèrdues, però les fonts consultades apunten que s'han ingressat 12.000 contenidors menys

Els ritmes lents, a més, també estan provocant retards en la gestió dels vaixells que arriben a València. En concret, les mateixes fonts consultades expliquen que actualment es triga el doble a gestionar l'entrada d'un vaixell, el que té conseqüències directes també en el servei de transport, que és el que pitjor ho passa sempre que hi ha una crisi de l'estiba. Els camions passen més temps al port, la càrrega no arriba a la seva hora i això provoca enormes tensions.

La importància del Port de València com a base de distribució per a la resta d'Espanya és crucial. Tot i que Algesires és el que més contenidors rep, la immensa majoria d'ells (el 90%) només fan escala a la instal·lació gaditana abans de partir per altres països, pel que no acaben a la Península, el que fa que aquest punt no sigui un bon lloc perquè els estibadors pressionin. Al contrari que València, que és el port més sensible des del punt de vista del subministrament.

Tres dies d'aturades continuats en aquest últim port, asseguren fonts del sector, provocarien el desproveïment de les principals indústries del país que depenen del comerç internacional, com les fàbriques de cotxes, les grans superfícies comercials d'alimentació o el sector tèxtil.

Des que va començar el conflicte, expliquen les mateixes fonts, les empreses d'estiba i desestiba han valorat la possibilitat de sancionar els treballadors per aquestes marxes lentes, però en cap moment ho han dut a terme. Els estibadors, per la seva banda, neguen qualsevol vaga encoberta. En declaracions a El Confidencial, el president del comitè d'empresa de la Societat de l'Estiba del Port de València, Óscar Martínez, membre de Coordinadora, rebutja de ple la idea. "No sé en quines dades es basen per dir que estem produint menys, però nosaltres no tenim ninguns objectius de productivitat establerts per calcular això", assegura.

El sindicalista, però, si admet un desànim entre els estibadors arran de la iniciativa del Govern de liberalitzar el sector.

Operació Pika - El aconseguidor és Viloca

Andreu Viloca

El dia 2 d'aquest mes es van produir 18 detencions per ordre d'Anticorrupció. Entre els detinguts per ordre d'Anticorrupció, l'extresorer Andreu Viloca; considerat l'actual president del Port de Barcelona, ​​Sixte Cambra, amic íntim de l'expresident Artur Mas; Francesc Sánchez, exalt càrrec de CDC i important assessor econòmic i jurídic dels convergents, també molt proper a Mas; l'exdirector d'infraestructures de la Generalitat, Josep Antoni Rossell; l'ex gerent del consistori de la ciutat Comtal, Constantí Serrallonga; l'extinent de l'Ajuntament de Barcelona Antoni Vives o, l'exconseller de Copisa Xavier Tauler, també imputat en el cas Pujol. La major part dels arrestats van quedar en llibertat quan van finalitzar els registres.

En aquesta causa, s'investiguen delictes d'organització criminal, tràfic d'influències, falsedat documental, blanqueig de capitals, suborn, malversació de cabals públics, finançament il·legal de partit i prevaricació.

Andreu Viloca, responsable de finances de Convergència Democràtica de Catalunya i administrador de la Fundació Catdem, era el "aconseguidor" de les mossegades del 3 per cent amb la qual diferents empresaris haurien finançat presumptament durant lustres a la formació convergent.

"Donacions" de les constructores

En un informe que forma part del sumari dels agents sostenen que Viloca "acumula al seu despatx de la seu de CDC multitud de documents relacionats amb licitacions i adjudicacions de contractes públics. En alguns casos, fins i tot hi ha papers que presumptament formen part d'expedients administratius concrets . Encara més càrrega indiciària revesteix pel que fa al fil argumental que exposa aquesta instrucció, el fet que les institucions i organismes públics que apareixen relacionats en els esmentats documents estiguin controlats d'una o altra forma per la federació de partits CiU, ja sigui pels vincles polítics dels càrrecs electes que presideixen els mateixos, ja sigui pels nomenaments de dirigents realitzats pel Govern de la Generalitat "

El modus operandi es repetia sempre. Aquestes adjudicacions coincidien en el temps amb reunions que els empresaris mantenien, prèvia i posteriorment, amb Viloca. Després d'analitzar la documentació confiscada al seu despatx a l'agost de 2015, en l'operació Petrum II, els agents de l'Institut Armat la Guàrdia Civil ho té clar: la figura clau en l'entramat del 3 per cent de CiU és el tresorer de la formació Andreu Viloca.

Els investigadors del 3 per cent a Catalunya continuen recollint documentació a través de la qual acreditar els "suborns" duts a terme a canvi d'adjudicació d'obra pública a ajuntaments, diputacions i organismes de la Generalitat sota el paraigua dels diferents governs de dirigents de convergència Democràtica de Catalunya. L'operació Pika ha assestat el tercer cop mortal al finançament irregular de la formació política que durant dècades va governar en aquesta autonomía.En el punt de mira d'aquestes adjudicacions irregulars, tres organismes públics: Infraestructuras.cat, Autoritat Portuària de Barcelona i Barcelona Infraestructures Municipals SA (BIMSA), aquesta última depenent de l'Ajuntament de Barcelona.

Entre les adjudicacions d'obra pública investigades es troba a Girona les obres del Mirador de les Aigües, la construcció del carril bici, les obres de reurbanització del carrer Luca i el carrer Mare de Déu del Carmel d'aquesta ciutat o l'estació de Sabadell.

Per la seva banda, a Barcelona s'investiga també el cas de la plaça de les Glòries, el de l'avinguda del Paral·lel o el cas del Consorci d'Educació de Barcelona, ​​relacionat amb les obres de manteniment dels edificis públics escolars a la ciutat comtal. A més, se sospita que van ser adjudicades de forma irregular l'ampliació del Port de Barcelona i la construcció de l'anomenat Dic de l'Est de l'espai portuari, d'aquí, que s'hagi detingut Cambra. En el cas concret de les obres del túnel de la Plaça de les Glòries de la capital barcelonina, els treballs se'ls va adjudicar una UTE formada per les empreses Comsa, Ragasa i Copisa, totes elles ja sota sospita del pagament de 'mossegades'.

La construcció del carril bici de Girona, l'ampliació del Port de Barcelona o les obres del túnel de la Plaça de les Glòries han posat en el disparador excàrrecs de CDC i diferents empresaris catalans. Anticorrupció parla de "suborns" a constructors a canvi de tripijocs en adjudicació de fins a deu obres públiques. El modus operandi es repetia sempre. Aquestes adjudicacions coincidien en el temps amb reunions que els empresaris mantenien, prèvia i posteriorment, amb Viloca. L'extresorer ho manejava tot. Entre els principals imputats, dos homes de confiança d'Artur Mas.

El fiscal de Múrcia es queixa ara de coaccions

L'encara fiscal superior de la regió de Múrcia, Manuel López Bernal, la destitució es va acordar aquest dimecres a la nit, ha denunciat aquest dijous primer a la SER i posteriorment en la Sexta, intimidacions als fiscals anticorrupció. "El que no pot ser és que els perseguits siguem els fiscals que lluiten contra la corrupció per davant dels corruptes", ha censurado.quien fins ara ha estat portant l'acusació sobre el cas Auditori contra el president de la Comunitat de Múrcia Pedro Antonio Sánchez ha denunciat coaccions per fer la seva feina. ha explicat davant els mitjans de comunicació que les intimidacions als fiscals anticorrupció no són exclusives de Múrcia i ha dit que hi ha "certa desprotecció" en general.

López Bernal, en declaracions a la cadena SER, ha assegurat que, tot i haver-se denunciat aquestes actituds i posat en coneixement de les instàncies oportunes, no s'investiguen. "La situació és greu. Això ha de canviar", ha dit el fiscal, que ha advertit que si aquestes coses segueixen passant i les investigacions no prosperen, "en pocs anys ens podem trobar que ningú vulgui lluitar contra la corrupció".

Quan s'ha insistit que tipus de pressions havia rebut, López Bernal ha concretat que, si escau, se li han presentat querelles, rebutjades de pla pel Tribunal Suprem, per tallar uns pins fa 32 anys amb l'única finalitat de desprestigiar-lo.

Alguns partits s'han despenjat per atribuir al fiscal general de l'Estat intencionalitat política interpretant que la substitució de Bernal només es deu al fet que perseguia al president d'aquesta autonomia, que a més és del PP. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha respost aquest dijous al fiscal superior de Múrcia, Manuel López Bernal, després de conèixer-se que serà rellevat en el seu càrrec, que si va patir intimidacions i desprotecció en l'exercici de la seva feina contra els El ministre de Justícia Rafael Catalá ha manifestat que si es veia pressionat en els casos de corrupció que investigava hauria d'haver posat en coneixement de la Fiscalia General de l'Estat, perquè vetllés per la protecció dels seus drets.

Així s'ha expressat el ministre abans de participar en un esmorzar sobre el compliment normatiu en les empreses celebrat al Club Financer Gènova, al fiscal superior de Múrcia que va ser qui va sol·licitar la imputació del president autonòmic, Pedro Antonio Sánchez, en el cas Auditori. «Si ha tingut problema per a l'exercici de les seves responsabilitats ho podrà posar en coneixement de la Fiscalia General o ho hauria potser haver posat per ser tutelat en els seus drets», ha indicat.

Fa uns dies ja havia explicat la persecució soferta per Sánchez, del PP, per part del fiscal superior i la seva dona lletrada del PSOE, que en els últims anys havia hagut d'afrontar setze denúncies per diverses causes totes arxivades, estant citat com investigat el proper dia 6 de març a irregularitats en un Auditori que es va construir a port Lumbreras, que pot provocar-li la dimissió del càrrec

La meva impressió és que hi ha altres motius molt més profunds i encara ocults entre fiscal i president, a part dels polítics, que ara per la seva destitució han aconseguit elevar el to amb la denúncia inconcreta sobre unes pressions als fiscals, que serà contestada pel ministre la setmana que ve davant el Congrés dels Diputats a petició del PSOE.

La "machirula" demana la llibertat de la "pototera" argentina

Montero, amb una samarreta de l'activista argentina a saludar Macri

La portaveu d'Units Podem al Congrés, Irene Montero, ha acudit aquest dimecres a la cambra baixa abillada amb una samarreta en la qual es pot llegir 'Llibertat Miracle', en reivindicació de l'excarceració de l'activista indígena Miracle Sala que està presa en Argentina.

Montero ha estat present amb la peça reivindicativa durant el besamans oficial ofert a Macri al Congrés. Amb aquesta protesta la formació estatge s'ha mostrat molt crítica en considerar que el president argentí és "responsable de vulneracions dels drets humans".

Podem ha criticat amb duresa el Partit Popular per reclamar amb insistència l'alliberament del líder opositor veneçolà, Leopoldo López, alhora que calla sobre l'empresonament de Milagros Sales per ser Macri aliat i amic.

Miracle Sala, de 52 anys compleix un any a la presó i, a mesura que es duen a terme les primeres audiències davant la justícia, el seu tancament s'està convertint en un mal de cap per al president argentí, Mauricio Macri.

Detenció arbitrària

El passat mes d'octubre, el grup de treball de Nacions Unides sobre detenció arbitrària va qualificar l'arrest de l'activista precisament en aquesta categoria i que viola els estàndards del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, del que l'Argentina forma part.

Sala, líder de l'organització Tupac Amaru, una organització social amb més de 70.000 afiliats, i diputada del Parlament del Mercosur (Parlasur), va ser detinguda a Jujuy pels delictes de "instigació a cometre il·lícits i tumult" durant unes protestes per la retallada de subsidis davant la Casa de Govern.

La seva detenció, que va tenir lloc el passat 16 de gener, ha provocat un clima de tensió a l'Argentina davant el temor que el president, Mauricio Macri, reprimeixi i criminalitzi la protesta social, una cosa que fins i tot Amnistia Internacional ha criticat.

La detenció va ser promoguda pel governador de Jujuy, Gerardo Morales, que ha vinculat a la detinguda amb el narcotràfic i negat que Sales es tracti d'una presa política, al·legant "les causes de la detenció són fets i delictes comuns".

La presidència del Parlasur ha assegurat que la detenció de Sala és una obstrucció que impedeix que aquesta compleixi la seva funció com a parlamentària, per la qual va ser elegida al desembre de 2015. El secretari general de l'OEA, Luis Almagro, també va demanar a Macri seu alliberament .

En un informe, la CIDH va reiterar que la presumpció d'innocència és la "base" per la regla que tota persona sigui jutjada en llibertat i que la "presó preventiva és excepcional, només pot estendre per un període raonable i no pot ser usada com una mesura punitiva "

Però, ¿qui és Miracle Sala?

Miracle Sala era la màxima dirigent d'una organització suposadament assistencial, Tupac Amaru, que sota l'empara i amb els diners que el kirchnerisme li lliurava a cabassos va construir a la província de Jujuy el que molts han definit com un "Estat dins de l'Estat" en el que la intimidació i la violència eren moneda comuna, tal com han arribat a relatar exmembres de l'organització al Congrés argentí.

La veritable cara de Miracle Sala, la "presa política" argentina defensada per Podem

Violenta, mafiosa i corrupta, l'activista kirchnerista defensada per Podem ja va ser condemnada i està acusada d'una altra fenomenal col·lecció de delictes.

"Miracle, personalment, li va partir a cops de culata el crani en tres parts i li va trencar el nas. Amb quinze patoteros (matons) li van acabar de donar una pallissa. Les parets van quedar banyades en sang", així narrava en ABC un testimoni la forma de actuar de Miracle Sala, l'activista indígena argentina que ha estat condemnada a presó ia la qual des Podem defensen com una "presa política".

L'han defensat tant Irene Montero, que portava a la sessió d'aquest dimecres al Congrés una samarreta demanant la seva llibertat, com Íñigo Errejón, que ha parlat d'ella en una pregunta al ministre d'Exteriors en la sessió de control; com tot el partit que ha aprofitat la visita de Macri per muntar un numeret en contra del president d'Argentina.

Una dona compte, per exemple, que els esbirros de Sala "esquarterar i van degollar" a la seva parella de gossos deixant-los amb un cartell que deia "això et passarà a vós si seguiu fotent". El seu pecat era denunciar en els mitjans de comunicació les pressions a què se la sotmetia des de l'associació. Una altra explica entre llàgrimes que, quan torni a Jujuy, "no sé que passarà amb mi", el que ens dóna una idea de l'ambient de por en què es viu a la província; "Espero que es quedi sempre a la presó", conclou aquesta mateixa dona.

Per descomptat, un cop que va tenir problemes legals, Sala i els seus partidaris no han dubtat a atacar fins i tot als fiscals que estan estudiant el seu cas, un dels quals, el fiscal general de Jujuy, Sergio Enrique Lello Sánchez, ha estat amenaçat de mort .

"On vols que et deixem el cadàver del teu amic?" va ser el que va haver d'escoltar la seva dona per telèfon en una conversa que no ha estat l'únic senyal d'amenaça percebuda pel fiscal: "No és la primera vegada que rebo una amenaça per telèfon. També m'han seguit amb vehicles. Hi ha gent que ronda la fiscalia general. Ja això ho vinc notant fa dos o tres mesos ", ha declarat.

"Dret a tirar pedres, a cremar gomes"

Sala i els seus no van limitar l'ús de la violència i la intimidació a tractar d'acovardir a persones sinó que també han carregat contra les institucions i ho han fet en públic: al desembre de 2015 i al comandament d'una manifestació va intentar prendre la Legislatura de Jujuy, equivalent al parlament regional.

Anys abans, el 2007 i en una altra manifestació en la qual la pròpia Miracle reclamava el "dret a cremar gomes, dret a tirar pedres, dret a garrot" s'incendiava la Casa de Govern de la província.

Corrupció

Les acusacions, però, no són només de violència sinó també de corrupció: l'actual governador de Jujuy, Gerardo Morales, va arribar al càrrec el desembre de 2015 i és el primer no peronista en dècades i té clar que el que va muntar l'activista era una immensa xarxa de corrupció: "Miracle Sala es va robar tot, nois", deia en una entrevista recollida per Clarín.

Una dada revelat per mitjans argentins ens dóna una idea del que ha passat amb part dels diners que, segons molts, l'organització de Sala ha desviat en benefici propi: un dels seus catorze fills es va comprar set cotxes en cinc anys.

De fet, fa només una setmana es va dictar l'obertura de judici oral contra Sala, acusada de "frau a l'administració pública, associació il·lícita i extorsió", en un judici en el qual ja hi ha gairebé una dotzena d'imputats i en el qual es l'acusa d'haver desviat 60 milions de pesos, dels quals 29 havien estat cobrats per les cooperatives de Tupac Amaru per construir una sèrie d'habitatges que no s'han executat.

Finalment, cal assenyalar que encara que s'acusa Macri de mantenir a la presó a Sala sense estar condemnada, la veritat és que ja ha rebut una condemna en una de les moltes causes que té obertes: tres anys de presó per un delicte de danys.

Catalunya - Maniobres temoroses en la foscor

Imatge d'arxiu de la reunió a la Moncloa de Rajoy i Puigdemont a l'abril de 2016

En contra del que han vingut desmentint, la Vanguardia publica avui que Mariano Rajoy i Carles Puigdemont ja s'han reunit. Va ser el passat 11 de gener. A la Moncloa. Els dos presidents van dinar junts i van mantenir una conversa cordial, però sense que hi hagués cap acostament sobre com resoldre el fons del conflicte polític a Catalunya.

Puigdemont va reiterar la seva voluntat de convocar un referèndum i Rajoy li va replicar la seva negativa a permetre-ho. El president va insistir que podien negociar les condicions de la consulta (data, pregunta ...), sense èxit. El mateix que tots dos han mantingut en públic i en privat multitud de vegades.

El dinar va tenir lloc a instàncies de Rajoy. El president havia recuperat la conferència de presidents autonòmics, que es reuniria el 17 de gener. Volia convèncer Puigdemont perquè assistís a aquest fòrum. Li semblava un primer pas per a reconduir les relacions i respondre a algunes reclamacions catalanes, com el finançament, la dependència o la pobresa energètica. Així s'ho va plantejar al seu interlocutor durant la trobada.

Puigdemont havia anunciat en públic que no assistiria a la conferència de presidents. Pel Govern, era tornar a diluir Catalunya en el cafè per a tothom. No obstant això, li va fer una contraproposta. Acudiria a aquest fòrum si se li permetia intervenir per explicar la seva posició sobre el conflicte català. Per convèncer-lo, li va assegurar que no convertiria el seu discurs en un al·legat exclusiu sobre el referèndum. Però Rajoy no ho va considerar oportú.

El dinar, en efecte, no va desbloquejar el conflicte. No hi ha cap negociació entre els dos governs, tot i que a la Moncloa estan disposats a parlar de la llista de 45 reclamacions que va elaborar la Generalitat, però no del punt 46, el del referèndum. Així doncs, no és que últimament no hi hagi diàleg entre els governs central i català, sinó que tota aproximació es bloqueja quan el Govern posa sobre la taula el referèndum. En això, les posicions estan a anys llum.

Rajoy, igual que els seus antecessors, pretén comprendre Catalunya a través dels nacionalistes, el que porta aparellat l'adquisició d'apriorismes com ara la suposada existència d'un conflicte de fons basat en un teòric desequilibri fiscal i un no menys teòric fet diferencial. Amb aquest feix a la taula, l'espanyol és un idioma estranger i Catalunya una nació subjugada, oprimida i menyspreada per la grollera, grollera i churretosa Espanya. Enric Millo es presumeix que l'operació Diàleg no es limita a la Generalitat, que hi ha interlocució directa amb alcaldes, entitats socials, intel·lectuals i empresaris.

Passa que aquests saludables i benintencionats trobades parteixen de la premissa que el procés separatista és la reacció a un cúmul d'injustícies i abusos de l'Estat contra el concepte Catalunya en comptes d'un atac del nacionalisme a la convivència ciutadana per tapar la corrupció, endossar el mal govern i les retallades a Madrit i salvar els mobles del conglomerat caciquil del pujolisme. El malentès és tan crucial com recurrent. Per la resta, Junqueras està en contacte permanent amb Montoro i Soraya Sáenz de Santamaría s'entesta a confondre amb l'ambient.

Artur Mas, pel seu compte, a una "tercera via"

Artur Mas a la facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Madrid.

El manual de supervivència de l'expresident estrena un nou capítol que engrandeix les esquerdes dins de la nova Convergència pel doble discurs que representa. El líder d'PDECat vol convertir-se en l'home pont entre l'autonomisme actual i l'independentisme que ell mateix va abraçar per tacticisme. La setmana passada va viatjar a Madrid i es va reunir amb exdirigents del PSOE i del PP, als qui va exposar el seu pla: utilitzar una oferta del Govern espanyol com a excusa per deixar en punt mort el procés secessionista.

Un pla que ell pilotaria i que, segons ha dit, compta amb el vistiplau de Carles Puigdemont. El suposat aval del president català va sorprendre als seus interlocutors, convençuts que el successor de Mas no va a fer marxa enrere en la seva proposta de referèndum, previst per a setembre. Efectivament, "Puigdemont signarà el que sigui i arrossegarà amb ell a Junqueras perquè no li fa por que l'inhabilitin, no aspira a seguir en cap càrrec públic, sinó a tornar a Girona", expliquen fonts coneixedores de l'evolució del Procés.

Així, mentre a Catalunya es mostra ferm amb el procés secessionista, Artur Mas busca recuperar protagonisme a Madrid mitjançant una proposta de tercera via que està disposat a liderar. La tàctica no agrada a la nova CDC, però li proporciona molta quota mediàtica. Avui tornarà a tenir-la, ja que té previst pronunciar a Sant Sebastià una conferència titulada El dret a decidir. El procés a Catalunya al costat del exlehendakari Juan José Ibarretxe. L'acte comptarà amb l'eloqüent absència del Govern basc, ja que com se sap, el PNB està actualment en un registre molt diferent a l'independentisme català. La gran incògnita és si Mas tornarà a canviar de discurs o si es mantindrà en el discurs de la tercera via. Però el que està clar és que el líder convergent no vol acabar com Ibarretxe.

La por dels secessionistes als tribunals i la por al ridícul del govern central, sembla que comença a fer efecte en el si de la nova Convergència, però els dos bàndols segueixen encallats en una negociació impossible, que el temps només aconsegueix desgastar i posar en ridícul els esforços inútils de la vicepresidenta.

El projecte per l'escissió d'Espanya de Pedro Sánchez

Foto: Pedro Sánchez, flanquejat per Manuel Escudero i Margarita Robles, aquest dilluns al Cercle de Belles Arts de Madrid. (EFE)

El PSOE camina cap a una escissió y Pedro Sánchez que segueix volent ser president, com sigui, ... amb qui pugui, ... del que sigui, ... del que quedi ... reaparèixer ahir a la nit a Madrid amb un projecte polític sota el braç irreconciliable amb el que ara defensen la gestora i Susana Díaz.

Pedro Sánchez ha presentat aquest dilluns el seu projecte polític, que suposa la consumació d'una radicalització que troba simpaties múltiples a la militància del PSOE. Els seus dos eixos són el reconeixement de Catalunya com a nació i l'acostament a Podem. Són les dues línies mestres d'un document polític que Sánchez ha donat a conèixer en el Cercle de Belles Arts de Madrid, amb una assistència de públic absolutament massiva, i amb el qual pretén recuperar el poder al seu partit.

En el document de 33 pàgines que conté la base programàtica amb què l'ala esquerra del PSOE defensarà el seu espai en les primàries i al congrés posterior, s'aposta per la unitat d'acció amb UGT i Comissions, per una reforma constitucional del principi d' estabilitat pressupostària que garanteixi també la pau social, per una política d'inversió expansiva i per una mutualització del deute a escala europea.

El programa recupera també alguns dels postulats que va defensar Sánchez quan era secretari general: derogació de la reforma laboral del PP, salari mínim de 1.000 euros mensuals, consolidació d'una banca pública i l'establiment d'una renda mínima per a tots els ciutadans. El document presenta com esgotats els èxits aconseguits pels governs de Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero i incorpora una esmena a la totalitat a totes les polítiques del PP.

Pedro Sánchez i els seus teloners - la magistrada en excedència Margarita Robles, l'exalcalde donostierra Odón Elorza, l'exministra Cristina Narbona, l'economista Manuel Escudero i el sociòleg José Félix Tezanos - sotmetran a l'escrutini de la militància un projecte que pretén aglutinar "totes les forces progressistes "per desbancar el PP del Govern. Aquest és el seu gran objectiu, des del convenciment que la "gran coalició amb la dreta" ni ha estat útil a Europa ni és possible a Espanya. El "no és no" va tornar ahir a la nit a corejar en l'acte organitzat pel sanchismo amb la militància com una mena de projectil dirigit no tant a Mariano Rajoy com als que des del Partit Socialista han fet tot el possible per afavorir la seva continuïtat a La Moncloa .

L'exlíder socialista va reconèixer que no és el mateix des que Susana Díaz li va desallotjar per la força de la secretaria general, fa ara gairebé cinc mesos. Encara no ha pogut desfer-se de la ràbia que acumula des de llavors i ahir va demostrar que posarà tota la carn a la graella per executar la seva venjança de la mà d'un projecte polític de totes totes irreconciliable amb el que ara mateix defensa la gestora, la mateixa que prepara el camí a la presidenta andalusa cap a la butaca de Ferraz.

http://www.eldiario.es/politica/Postcapitalismo-militancia-izquierda-Pedro-

La 'operació diàleg' encoberta: l'agenda secreta de Soraya a Barcelona

Les revelacions sobre la 'agenda secreta' de la vicepresidenta del Govern per part del delegat del Govern a Catalunya Enric Millo que va parlar de 'contactes discrets a tots els nivells' per buscar un camí de sortida. han provocat una irada reacció al PP català. La tempesta esclata en vigílies d'una nova visita a Barcelona de Soraya Sáenz de Santamaría a Barcelona. Aquest dilluns assisteix a dos actes socials, un al Liceu, amb la Reina Sofia i un altre, en un lliurament de premis de 'El Periódico'.

Ha estat el PP català, desplaçat i gairebé ignorat des de l'arrencada de l'anomenada 'operació diàleg', qui ha mostrat el seu enorme malestar amb les declaracions de Millo. "Les nostres propostes mai són secretes", va dir Albiol, qui no va dissimular la seva escassa simpatia cap a l'estratègia que desenvolupa la vicepresidenta a Catalunya des de fa uns mesos. Albiol, ha desmentit rotundament aquest dilluns aquesta possibilitat: "El Govern ni ha mantingut ni manté reunions secretes". Així mateix la Generalitat per boca de Carles Puigdemont desmitió tals entrevistes. El Govern de Madrid guarda silenci. El PSOE, per boca del president de la gestora, Javier Fernández, va reconèixer no saber res.

Els mitjans de comunicació tornen a parlar de "ofertes de negociació" del Govern de Mariano Rajoy al Govern de la Generalitat. En síntesi, es tractaria d'abordar la resolució de les 45 reivindicacions contingudes en el document que a l'abril de l'any passat va lliurar Puigdemont a Rajoy. L'única condició, segons les informacions, seure a parlar i oblidar el referèndum. En la mateixa línia negociadora, el delegat del Govern a Catalunya,

¿Es pot imaginar una resposta positiva per part de la Generalitat? No. Qualsevol negociació d'aquest tipus només seria possible si no existís la pugna entre ERC i els exconvergentes per l'hegemonia nacionalista. A les portes d'unes eleccions autonòmiques en què Junqueras i, probablement, Mas es juguen la presidència de la Generalitat, un acord en el si de Junts pel Sí és impossible.

Si no ha de servir per a un pacte explícit i formal amb la Generalitat, per a què serviria, o quins objectius tindria la proposta de Rajoy? Hi caben tres interpretacions:

La primera un acord "secret" o simplement implícit perquè es convoqui el referèndum però que la Generalitat s'avingui a acatar les ordres del TC en l'últim segon, abans de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per part del Govern central. Amb això s'evitaria el esbombat xoc de trens. Es basa en la creença que el nacionalisme no arriscarà la Generalitat a mà per la independència volant.

La segona interpretació, molt improbable però no impossible, consistiria que ERC o el PDECat acceptessin el repte i es convoquessin eleccions, sense convocatòria de referèndum. El partit que optés per aquesta solució basaria el seu programa electoral en el que la majoria de secessionistes accepten en privat: que no hi ha mandat democràtic ni condicions objectives per celebrar un referèndum unilateral, i del que es tracta és de seguir ampliant la "majoria secessionista "i, mentrestant, enfortir la Generalitat amb més competències, recursos i inversions. Assumir aquest risc pot ser una opció per a Mas de recuperar el vot moderat i tenir opcions davant Junqueras. Opcions molt escasses --no li dono més d'un 2% - però no és una opció impossible en funció de les enquestes.

La tercera és que, de no donar-se cap dels escenaris anteriors, el Govern de Mariano Rajoy tingui un argument polític per poder dir que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució s'ha hagut d'exercir per la falta de voluntat negociadora de la Generalitat i poder així defensar-se de les acusacions d'immobilisme.

En els propers mesos sabrem quina és la resposta correcta. En tot cas, el dia en què els governs central i autonòmic de torn s'ocupin dels problemes dels catalans caldrà afegir alguns aspectes que mai es plantegen. Bàsicament, que l'Estat de dret s'apliqui a Catalunya i es posi punt final als dèficits de qualitat democràtica de les nostres institucions, convertides pel nacionalisme en instruments d'agitació i propaganda del secessionisme.

La veu del seu amo. "Cremant el cel"

Irene Montero, «cremant el cel si cal»

Des que el 2015 Pablo Iglesias va citar a la seva companya sentimental, Irene Montero com a possible vicepresidenta en el seu hipotètic Govern, no ha deixat de ser un valor en alça. Ha anat a poc a poc acumulant funcions i s'ha convertit en la dona forta de la formació estatge. Irene María Montero Gil (Madrid 13 de febrer de 1988) és diputada des de la XI legislatura i cap del gabinet d'Esglésies, amb qui manté una gran sintonia professional, política i personal.

Aquest cap de setmana Montero ha sortit nomenada com a portaveu al Congrés en substitució del número 2 del partit Iñigo Errejón que caigut en desgràcia l'han manat a la Comunitat de Madrid com a candidat, el que ha provocat una veritable rebel·lió entre sys militants.

Llicenciada en Psicologia i amb un màster en Psicologia de l'Educació (2013), Montero desprèn energia, és apassionada i dura a la defensa dels seus arguments, també al Congrés, on no hi ha ple en què no se li vegin els gestos i les rèpliques vehements cap a la bancada del PP o del PSOE. Aquest any, a més, Montero es porta la sorpresa de veure al rànquing dels 30 polítics menors de 30 anys més influents d'Europa de la revista Forbes, publicació de referència en el món de les finances i els negocis.

Esglésies en dps anys ha convertit un partit que prometia a una renovació total en els partits tradicionals, s'ha convertit en un mes de la castuza que tant repudien. Podem, s'ha convertit en una agència de col·locació en l'administració per als seus militants És ja un costum del "mascle alfa" de col·locar a les seves parelles en la política amb sou de l'erari públic. El seu anterior parella Tania Sánchez la té en un escó al Congrés dels Diputats.

Veurem com funcionarà a partir d'ara aquest grup tan heterogeni, especialment el dia que lider i la portaveu hagin tingut una baralla conjugal. Els de Sálvame s'estan fregant les mans.

"No ens deixen acollir"

Milers de catalans amb Ada Colau al capdavant han sortit en una manifestació a Barcelona que pretén ser la major de Europa.convocada per la campanya Nostra Llar, Casa La vostra, sota el lema Prou ​​excuses. Acollim ja, a través sobre Organitzacions tradicionals han sortit al carrer per demostrar davant el món sencer qui és la regió més solidària de la terra a favor de ACOG refugiats "es converteixi en la capital de l'esperança, de la defensa dels Drets humans i de la pau ".

L'alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau s'ha manifestació "emocionada" per la concurrència, ha consideració que la manifestació suposa un missatge per als Estats d'Europa, en els quals es les reclama establiment "Vies segures" per als emigrantes.También ha senyalat que la manifestació no puede ser l'inici d'Moltes més concentracions a la resta de ciutats europees amb crides a la "esperança ia la vida".

Neus Munté ha anat però lluny i ha exigit al Govern central que "es posi les piles" per ACOG refugiats i ha desitjat que la marxa d'avui a Barcelona Serveixen per "desencallar d'una vegada per totes"

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, no només ha volgut carregar contra el Govern central, i ha assegurat aquest dissabte que els països occidentals han causat la crisi dels refugiats amb super presència a l'Orient Mitjà. El líder dels socialistes catalans ha dit que no "ningú es innocent" i ha demanat no assistir creuats de braços a la mort de gent a la Mediterrània.

"Aquesta manifestació serà un clam per desencallar d'una vegada per totes aquesta situació", ha expressada Munté, que ha subratllat que la Generalitat Vol garantit "de la manera més completa possible" els drets humans i el dret a l'asil dels refugiats. "Som aquí per manifestar que som una societat compromesa. L'Estat espanyol es Ha de posar-se les piles per permetre que puguem ACOG", ha manifestació.

La formació política que ha comptat amb més Representants ha Estat la CUP. Entre ells, la diputada al Parlament Gabriela Serra, que ha lamentada que el Mediterrani es Haia convertida en un mar formació por "un mantell de 5.000 morts" i ha assegurat que Sent una profunda indignació Cap a Totes les institucions por sumi inacció: "Començant por les nostres "

Afirmen que els Estats de la UE d'han convertit en veritables dictadures. En la recent cimera de la Penell han decidit que cal incrementar el control fronterer i acabar amb l'allau des de Líbia Perquè El passat any "només" van arribar 180.000 persones a Itàlia des d'aquest país africà.

Alli van aparèixer pels principals líders polítics secessionistes, con sobre líders al cap, incapaços de resoldre els innombrables problemes de qui resideixen a Catalunya, Fent Mostra de hipocresia que, semblava que desitgen acabar amb el problema ficant en super casa una família de refugiats de Síria però, com sempre, el PP i Europa no els deixen.

¿Acceptarien que Joan Tardà formi part de la Comissió de Secrets Oficials del Congrés?

Tardà demana la llibertat de Bódalo al Congrés.

El Congrés decideix la setmana que la composició la Comissió de Secrets Oficials del Congrés. Entre les seves funcions hi ha el control de les despeses reservades i la fiscalització del CNI i qualsevol matèria relacionada amb la seguretat de l'Estat. El sistema d'elecció dels seus membres és com el de la Taula: secret i amb papereta en urna.

El PP votarà a favor que el diputat d'ERC Joan Tardà formi part de la Comissió de Secrets Oficials del Congrés en plena escalada del desafiament separatista a Catalunya. El suport del Grup Popular permetrà Tardà entrar a aquesta Comissió, que canalitza l'accés de la Cambra a informació reservada de l'Estat i que pot abordar, per exemple, plans de contingència per frenar el nou referèndum independentista. El PP, que va vetar a ERC en aquesta comissió quan tenia majoria absoluta, s'inclina també per votar el convergent Jordi Xuclà com a representant del Grup Mixt.

Cada grup parlamentari proposa un candidat, que sol ser el seu portaveu. En aquesta legislatura, la llista pot tenir un màxim de set noms. Cada un d'ells necessita el suport de tres cinquenes parts del ple per formar part d'aquesta Comissió. És a dir, 210 diputats. No hi ha abstenció, però és possible votar en blanc per rebutjar a un candidat.

CS NO VOTARÀ A ERC

El PSOE ja havia manifestat la seva intenció de no vetar a ningú. Tampoc Units Podem. Els 32 diputats de Ciutadans, per la seva banda, no donaran suport ni a ERC ni al Grup Mixt, i només votaran cinc noms. Perquè Tardà i Xuclà entrin a la Comissió necessiten el suport exprés del PP.

Tot i que la Generalitat manté la consulta després de l'anul·lació del Tribunal Constitucional, el PP considera que no pot oposar-se perquè ERC té Grup parlamentari propi. Pel que fa al Mixt, els populars mai votarien a favor de Francesc Homs, processat al Tribunal Suprem pel 9-N, però en principi tenen menys inconvenients amb Xuclà.

El president de la Comissió és també el del Congrés, Ana Pastor. Les sessions de la Comissió de Secrets Oficials són secretes. Els diputats tenen l'obligació de no revelar el seu contingut, però això no sempre es compleix. També solen comparèixer els ministres de Defensa, Interior i Exteriors, així com de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que té al CNI sota el seu comandament. Els Grups poden reclamar que s'informi sobre matèries declarades com classificades d'acord amb la Llei de Secrets Oficials.

L'última vegada que es va aprovar la composició aquest òrgan va ser al febrer de 2012, després que el PP guanyés les eleccions de 2011. En aquella legislatura, i amb el desafiament separatista ja en marxa, el PP va vetar primer a la formació abertzale Amaiur, que liderava el Grup Mixt, i després a ERC fins en tres ocasions.

Tardà va atribuir llavors el rebuig a la seva candidatura "a una Espanya intolerant obstinada a criminalitzar l'independentisme". "No tenen dret a expulsar-nos per tenir un projecte polític diferent", va dir.

TARDÁ ESPERA QUE NO LI VETIN

Tardà ha estat un dels diputats més actius a reclamar la constitució urgent d'aquesta Comissió. I públicament ha dit que espera no ser vetat. ERC ja va formar part d'aquest òrgan durant els governs de José Luis Rodríguez Zapatero, quan la formació independentista tenia Grup parlamentari. En el passat, Convergència també ha estat tradicionalment representat per Josep Antoni Duran i Lleida.

En la sessió d'investidura de Mariano Rajoy, Tardà ha assegurat que no "tenien por al Tribunal Constitucional" i que el poble de Catalunya seguiria el seu camí cap a la independència de la resta d'Espanya.

Una de les raons esgrimides pel portaveu republicà per participar a la Comissió és conèixer els suposats vincles del rei emèrit Joan Carles amb els casos de corrupció que afecten la família Pujol.

Coneixent tot això ... Veuen amb bons ulls que Joan Tardà formi part de la Comissió de Secrets Oficials del Congrés?