Centenars de nens immigrants se li escapen a la Junta d'Andalusia

Un grup de menors immigrants passeja per La Línea de la Concepcion, en Cadis.

Almenys 400 menors sense papers s'han fugat d'un sol alberg de Granada, com està passant en altres províncies

Encara que és difícil fixar un nombre exacte, es compten per centenars. Com a mínim. Multitud de menors immigrants arribats a Espanya en pastera s'han fugat dels seus centres en els últims mesos davant la passivitat de la Junta d'Andalusia, que té l'obligació d'afavorir i tutelar aquests joves desemparats. No obstant això, les contínues i sistemàtiques demores en la tramitació de la seva documentació perquè puguin residir legalment a Espanya, així com la falta d'oportunitats laborals o acadèmiques, han propiciat la seva marxa a altres comunitats. Només d'un alberg de Granada, uns 400 nens es van escapar durant l'últim curs, segons ha pogut corroborar ABC.

Entre les destinacions triades, destaquen País Basc o Catalunya. Precisament, el Govern català va culpar fa uns mesos a Andalusia de l'arribada de nens que esnifen cola als carrers. «Algú» els va pagar el bitllet, va insinuar al seu dia la consellera d'Afers Socials d'ERC, Dolors Bassa, en referència a Andalusia. El Parlament andalús va contestar llavors a les seves declaracions «xenòfobes», qualificant d ' «intolerables», a més d'lesives per als menors.

Però la veritat és que han estat centenars -si no milers- els nens immigrants no acompanyats els que han escapat del control de la Junta en els gairebé dos últims anys; des que va repuntar l'arribada de persones en pastera a les costes del sud d'Espanya, intensificada aquest estiu. I aquesta realitat està succeint a tot Andalusia.

A La Línia de la Concepció, a Cadis, que ja disposa d'un centre de menors, ha sorprès la presència de menors magrebins -a més d'adults subsaharians- per tota la ciutat sense res a fer, com mostra la imatge que acompanya aquesta informació, presa el passat cap de setmana, en la que s'observa a un grup de nois passejant pel passeig marítim de Llevant.

Les fuites també s'han produït en altres localitats gaditanes, com Arcos de la Frontera -també disposa d'un centre per a joves immigrants- o Barbate, on diumenge passat es van viure moments de tensió amb la fugida de mig centenar de marroquins -el seu país té acord de deportació immediata amb Espanya- de la nau on es trobaven allotjats. Una desena van ser trobats més tard, i entre ells hi havia menors.

Les fuites de Viznar

El cas més significatiu és el de Viznar, un poble a només 11 quilòmetres de Granada, on es troba un dels diversos albergs que l'empresa pública andalusa Inturjoven va cedir a l'administració de la qual depèn per a donar asil urgent a l'arribada de persones. Amb tots els centres habituals col·lapsats, la Junta va acordar amb Inturjoven unes avantatjoses condicions econòmiques per a l'allotjament temporal d'immigrants, entre d'altres, en l'esmentat alberg.

L'alberg de Viznar del qual van escapar uns 400 menors. - IDEAL

Aquest alberg de Viznar consta de 100 places i, tot i que anava a ser ocupat només de forma temporal, va ser usat durant tot el passat curs per acollir menors immigrants. Fonts autoritzades d'aquest diari asseguren que, donada la manca de planificació inicial, «els nens van estar sense poder canviar-se de roba» durant el primer mes i pràcticament des de llavors es va produir l'incessant degoteig de fuites fins que l'alberg es va desmantellar a final de curs i els joves que quedaven van ser reallotjats entre Granada i Jaén. Però això després que uns 400 seguissin el seu rumb a altres ciutats. Durant el seu primer mes d'estada, els menors no van poder canviar-se de roba i en cap moment van estar escolaritzats Uns 400 nens es van anar l'alberg de Viznar «avorrits» per la falta d'oportunitats: «Vénen amb ganes de treballar»

Els joves, «avorrits» que la Junta d'Andalusia no tramités la seva documentació per poder residir legalment a Espanya -la nacionalitat segueix altres cauces- ni els donés cap mena d'oportunitat laboral o acadèmica, més enllà de les voluntarioses classes improvisades dels seus cuidadors , decidien abandonar el alberguepara posar rumb a altres ciutats on creien que podien progressar: «Són nens que vénen amb moltes ganes de treballar, no per estar sense fer res». En cap moment van estar escolaritzats.

La fugida dels menors de l'alberg de Viznar està en coneixement tant de la Fiscalia com de la Guàrdia Civil, segons confirmen altres fonts governamentals. Ara, després de la tornada a l'ús habitual d'aquest alberg, l'administració autonòmica ha posat en marxa a Granada dos nous dispositius d'emergència, licitats amb celeritat i mancats de normativa, al municipi de Gor i en Dúrcal, amb 70 i 50 places, respectivament.

La Junta ho reconeix

Per la seva banda, la Junta d'Andalusia reconeix la fugida de menors, tot i que assenyala que «els menors es van per voluntat pròpia, perquè vénen ja amb un projecte migratori», el que contradiu la informació d'aquest diari. Segons les fonts d'ABC, aquests nens haurien decidit abandonar el centre de Viznar pel «oblit» burocràtic al que estaven sotmesos. En ocasions, els joves compleixen els 18 anys sense haver-se tramitat els papers perquè puguin residir legalmente.La Junta d'Andalusia reconeix ABC la fugida de menors, encara que diu que es van «per voluntat pròpia» i no per la seva demora burocràtica

Tot i les evidències, la Junta assegura que inicia els tràmits de la tutela «així que arriben a les nostres fronteres, com no pot ser d'una altra manera»: «Mai s'eludeix aquesta responsabilitat», si bé responsabilitza de la tardança en el procés administratiu «als seus països d'origen, que són els encarregats de respondre amb aquesta documentació» perquè la tutela sigui efectiva.

La Conselleria d'Igualtat i Polítiques Socials també demana que es tingui en compte la situació «excepcional» que es viu a Andalusia, «la porta d'entrada d'aquests fluxos migratoris que, per raons òbvies, no succeeix en altres comunitats». Amb tot, la Junta recorda que Andalusia ha incrementat en 700 les places «extraordinàries i d'urgència» destinades a aquests menors «i seguirà complint la seva comesa amb tots aquells que arribin»; cosa impossible amb els que ja han marxat.

ABC Granada

El Govern de la Generalitat es puja el sou

El president de la Generalitat, Quim Torra, cobrarà aquest any 146.926 euros, un 5,2% més que el seu predecessor en el càrrec, Carles Puigdemont. Si l'expresident cessat cobrava 139.500 euros anuals, l'actual percebrà gairebé 147.000. És un 81% més que el sou del president del Govern, Pedro Sánchez

.

Segons les dades disponibles al portal de Transparència de l'Executiu català, Torra també disposarà d'un cos de 413 «alts càrrecs» i directius d'entitats de l'administració autonòmica, molts d'ells d'elecció directa. Tots ells reben generoses remuneracions, sovint superiors a les que perceben els seus homòlegs en institucions o entitats estatals.

«De mitjana un alt càrrec de l'administració autonòmica catalana cobra un 43,3% més que un alt càrrec de l'Estat. De l'anàlisi de les retribucions es desprèn que 240 càrrecs del nou govern català guanyen més que el president del Govern central », adverteixen des de l'entitat« Convivència Cívica Catalana », responsables d'un informe en què s'analitza el sou i perfil de la cúpula del Govern català.

Artadi i els 70 «alts càrrecs»

Segons l'estudi, el departament que més alts càrrecs és el de Presidència, dirigit per Elsa Artadi, amb 70 d'aquests. D'ells, 52 són alts càrrecs (en bona part, directors generals) i 18 són directius d'ens públics com ara la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) o l'Entitat Autònoma del Diari Oficial del govern català (DOGC).

Un altre dels departaments amb més alts càrrecs és el de Salut, amb 51 càrrecs d'elevada responsabilitat, majoritàriament, directius d'entitats públiques, principalment, consorcis i fundacions sanitàries. A continuació es troba Territori i Sostenibilitat (45), el departament que inclou entre d'altres als directius d'ens com l'Agència Catalana de l'Aigua o Ports de la Generalitat.

Un altre departament amb un gran nombre d'alts càrrecs és el de la Vicepresidència d'Economia i Hisenda (37), encapçalada pel republicà Pere Aragonès, que incorpora al seu departament als responsables de l'agència tributària catalana una de les «estructures d'estat» impulsades per l'Executiu de Carles Puigdemont de la mà de l'avui pres Oriol Junqueras.

A continuació se situen les conselleries d'Empresa i Treball, totes dues amb 29, Cultura (25), el polèmic departament d'Acció exterior amb 24, Agricultura (23) i Educació i Administracions públiques, cadascuna amb 21. A la cua se situen el departament de Justícia (20) i Interior (18). En gairebé tots aquests departaments l'escala salarial l'encapçala el conseller o consellera, que cobra uns 110.000 euros anuals, i els seus acòlits, que cobren uns 80.000 euros com a directors o gerents de fundacions, entitats, consorcis i agències públiques.

 

Els grans sous «Ferrocarrils»

No obstant això, aquesta jerarquia queda distorsionada en el departament de Territori, on el director general de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya és un dels empleats públics més ben pagats del Govern. Així les coses, Pere Calvet rep gairebé 139.000 euros anuals pel seu treball. També el director de l'Institut Català del Sòl o el de l'Agència catalana de l'aigua, que perceben entre 114.000 i 129.000 euros anuals.

Desigualtat de gènere

L'anàlisi efectuada també ha permès establir una sèrie de trets definitoris dels alts càrrecs i directius del govern autonòmic català. Entre aquests, es constata una notable desigualtat per gènere. Així les coses, el 63% dels càrrecs d'elevada responsabilitat del nou govern de Quim Torra són ocupats per homes i només el 37% restant per dones, la qual cosa dista notablement de les recomanacions d'equilibri de la Llei 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes en l'àmbit polític.

Sense ... taxis

La vaga del taxi aquesta creant greus problemes al nostre país en un moment que hi ha milers de turistes que estan aquests dies a casa nostra. o discapacitats que necessiten d'aquest servei imprescindible.

Els taxistes mantenen el pols per tractar d'aconseguir la limitació de les llicències de lloguer de vehicles amb conductor (VTC), que utilitzen empreses com Uber i Cabify. La vaga indefinida continua a Madrid i Barcelona, ​​i a la protesta s'han anat sumant treballadors del taxi procedents d'altres ciutats, com Màlaga o Sevilla, on s'han produït mobilitzacions esporàdiques. A partir de la mitjanit d'aquest diumenge se sumaran València, Alacant i Saragossa. La Federació Basca de l'Taxi ha fet una crida perquè els taxistes vagin a partir de demà a la vaga convocada per l'Associació Nacional del Taxi i agrupacions de taxistes de Balears han convocat els professionals del sector a una aturada aquest dimarts entre les 9.00 i les 14.00.

El conflicte s'estén, i les aturades han portat al Ministeri de Foment a convocar una reunió amb els taxistes demà dilluns. El ministre, José Luis Ábalos, proposarà transferir a les comunitats autònomes les competències per atorgar llicències VTC.

Penso que aquesta disputa no s'hauria enverinat si només hi hagués una guerra de preus o serveis entre els diversos col·lectius que actualment coexisteixen. La causa del problema són els alts preus pagats per l'adquisició de llicències i la laxitud dels ajuntaments que cedeixen davant les coaccions dels taxistes. Cal pensar que els taxistes encara segueixen especulant amb la recuperació de les altes xifres pels traspassos de les llicències que ha estat és un preu afegit que suposaven els donava permís per poder funcionar en règim de monopoli i obtenir amb el traspàs una mena d'assegurança de jubilació del taxista. Els taxistes tenen raó exigint que sigui el govern qui legisli. Amb les comunitats autònomes estaríem d'aquí a poc una altra vegada en les mateixes. Els taxistes no pot impedir ni imposar quotes mentre altres persones pagant els seus impostos, accedeixin a la professió.

Puigdemont: "S'acaba el període de gràcia per al president Sánchez"

Quim Torra durant la intervenció a Waterloo.

Puigdemont està de tornada a Bèlgica. La Generalitat rendeix honors a l'escapat i ratifica el seu lideratge en la "ambaixada" autonòmica i en la "casa de la república". Un centenar de persones l'ha rebut a la "casa de la república" a Waterloo, la mansió a disposició del evadit i de tot fugat de la justícia espanyola que es preï, com el raper Valtonyc.

Ha tornat inflat en el seu propi deliri, gràcies a la retirada del jutge Llarena de l'ordre de crida i cerca comunitària. creu que ha vençut la justícia espanyola quan s'ha convertit en un fugitiu de la justícia per molts anys. Creu que podrà doblegar el govern de Pedro Sánchez retirant-li els vuit vots que li van donar a la moció de censura, si no compleix amb les seves promeses.

Pretén nomenar un "consell de la república" i viatjar per tots els racons d'Europa per internacionalitzar la que anomena "causa catalana". A partir d'aquí Puigdemont vol parlar directament amb Sánchez i aspira a recuperar el protagonisme perdut en els últims mesos. Torra es mostra com un encarregat lleial i disciplinat, no així alguns elements del PDeCAT. El partit està sentenciat.

Amb aires de desgreuge, revengisme i presses. Puigdemont apel·la directament a Pedro Sánchez. El "període de gràcia s'està acabant, el president té deures aquest estiu", adverteix Puigdemont. L'agenda nacionalista consta de tres eixos: presos, "exiliats" i autodeterminació. Torra exigeix ​​que la Fiscalia retiri tots els càrrecs pel cop d'Estat. Puigdemont va més enllà. No li val que els exconsellers que es van negar a acompanyar-lo en l'escapada estiguin en "presons de casa", controlades per la Generalitat. Els vol a casa ja i no defallirà, proclama.

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha anunciat que viatjarà "per tot el continent" per internacionalitzar el conflicte català en la seva primera roda de premsa a Brussel·les després de la retirada de l'euroordre. Puigdemont ha explicat que vol difondre "la causa justa del poble de Catalunya, de la democràcia, de la llibertat i de l'autodeterminació"

Que el jutge De la Mata li atribueixi el paper de pantalla de Convergència ha estat definitiu. Es diluirà en la Crida Nacional per la República (CNR) que debutarà com a gran partit nacionalista en els fastos que Generalitat i formacions separatistes preparen per al primer aniversari de l'1-O. En paral·lel, activarà el "consell de la república", govern paral·lel de la Generalitat i vol desplegar una intensa activitat viatgera. Els seus advocats li recomanen prudència i alerten dels riscos de desplaçar-se a França.

Puigdemont torna a estar a Waterloo, des d'on amenaça amb precipitar la caiguda de Sánchez si les bones paraules no es tradueixen en fets com la posada en llibertat dels presos i catifa vermella per als fugats. Pel que fa a l'autodeterminació, és indiscutible i innegociable. Puigdemont i Torra han promès no defallir en la lluita contra la "monarquia repressora".

Revés als pressupostos del PSOE

Primer cop en tota regla al Govern de Pedro Sánchez. Els aliats que el van dur al poder recolzant la seva moció de censura contra Mariano Rajoy, avui, a les primeres de canvi, l'han abandonat. El Congrés ha rebutjat els objectius de dèficit i deute i el límit de despesa no financer de l'Estat per a l'elaboració dels Pressupostos de 2018. L'Executiu confiava en una victòria al Congrés gràcies a Units Podem, Compromís, ERC, PDeCAT i PNB. No obstant això, només el PNB semblava voler votar a favor.

Units Podem, ERC i PDeCAT van anunciar abans de la votació que s'abstindrien, sentenciant la proposta del Govern, clau perquè marca el camí als pressupostos generals de l'Estat que hauria de remetre a la càmera al setembre. La seva abstenció d'una banda, i el vot en contra de PP i Ciutadans, d'altra banda, suposen la no aprovació de la consolidació fiscal de 2019. L'Executiu només ha aconseguit el suport del seu grup i del PNB: en total 88 vots davant a 173 en contra i 86 abstencions.

Una derrota que, però, va emmarcar en l'estratègia dels grups de l'oposició d ' "excessiu dogmatisme ideològic i càlcul electoralista" que "hauran d'explicar als ciutadans" ja que les seves comunitats autònomes i ajuntaments disposaran de 2500 milions d'euros menys de despesa. Motiu pel que el va qualificar d'un "desaire als ciutadans" que respon a la "pura inflexibilitat ideològica d'uns i altres". I es va preguntar "¿com podem privar d'això als ciutadans després que el Govern ho tenia tot negociat amb Brussel·les?".

Ara, aquesta primera proposta, pas previ i essencial per a l'elaboració dels comptes públics del pròxim exercici, ha fracassat i complica en gran manera l'estabilitat del Govern. Sánchez té ara dues opcions: presentar una altra senda pressupostària i un altre sostre de despesa abans de 30 dies i sotmetre-ho de nou al vot de Congrés i Senat o bé acomodar-se als objectius i al límit de despesa que ja tenia previst l'Executiu del PP. Hi ha una tercera via, que li reclamen al Govern les forces independentistes i Podem, i que passa per modificar la Llei d'Estabilitat

Amb tan sols 84 diputats i la incapacitat de tirar endavant la senda d'estabilitat amb els socis que li van permetre accedir a la Moncloa, l'Executiu es va limitar aquest divendres a qualificar d ' "incomprensible, il·lògic i molt dolorós" el fracàs parlamentari d'aquest divendres a Congrés en ser rebutjada la seva senda d'estabilitat i objectiu de dèficit, la qual cosa va considerar de "summa gravetat".

El treball de Calviño

El Govern del PP va deixar els comptes del Regne d'Espanya amb un 3,1% de dèficit a finalitzar l'any. Per 2018, l'objectiu era tancar amb el 2,7% de dèficit, assumible segons el nou govern del PSOE. Per 2019, l'objectiu marcat per la Comissió Europea és del 1,3%. Però la ministra d'Economia, Nadia Calviño, va poder negociar més flexibilitat, que implicava un marge d'uns 5.000 milions. La condició, però, era presentar un pressupost creïble en el capítol de despeses i ingressos. Ara això no serà possible.

L'ajust que ha d'emprendre el Govern, en no poder disposar d'aquest marge de flexibilitat, serà de 11.000 milions, enfront dels 5.000 que podia haver ajustat comptant amb el suport de la Comissió Europa. Es tracta, per tant, de 6.000 milions addicionals. La ministra d'Hisenda, Maria José Montero, ha considerat que tots els grups contraris a aprovar el sostre de despesa "han ofert diferents excuses, quan del que es tractava era de començar a reveritir els danys als ciutadans provocats per la crisi". I les ha atribuït a "causes internes", defensant que no es tracta de partides pressupostàries que carreguin sobre un excés de despesa pública, "quan ningú defensa ara que hi hagi a Espanya un excés de despesa pública".

El "efecte crida" explota contra Marlaska

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en un acte amb policies.

L'assalt de més de 500 immigrants a la tanca de Ceuta és l'últim episodi d'una ofensiva de les màfies que té desbordades a la Policia i la Guàrdia Civil. I l'havien avisat.

Les previsions s'han complert. Les advertències dels experts de la Policia i la Guàrdia Civil sobre l'efecte crida que la decisió de Pedro Sánchez d'acollir a l'Aquarius amb més de 600 immigrants il·legals s'estan fent realitat.

I els agents dels dos cossos, especialment els destinats al Camp de Gibraltar i les fronteres de Ceuta i Melilla, han esclatat contra el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. I molts recorden ara que un dels seus primers anuncis en arribar al càrrec va ser la retirada de les concertines de les tanques que protegeixen les fronteres de Ceuta i Melilla amb el Marroc.

L'últim incident en aquest sentit ha tingut lloc aquest mateix dijous i amb alguns aspectes inquietants en la conducta de les màfies que mouen els il·legals. De fet, fonts policials han advertit que "la violència usada en aquesta ocasió no té precedents".

Prop de 500 immigrants subsaharians han aconseguit accedir a Ceuta a primera hora d'aquest dijous després d'un salt massiu a la tanca fronterera que separa la ciutat autònoma del Marroc. Segons han informat fonts de la Guàrdia Civil, el salt s'ha produït cap a les 7.00 hores a la zona fronterera pròxima a la Finca Berrocal, on hi ha una major facilitat per arribar fins al perímetre causa de zones cegues en què les càmeres no arriben a detectar els immigrants.

Durant una mica més d'una hora, els agents marroquins i els guàrdies civils han intentat contenir l'assalt, tot i que finalment entre 500 i 600 immigrants -la xifra exacta està per determinar- han aconseguit entrar a Ceuta. A més de llançar pedres als agents, cosa habitual en aquest tipus d'accions, per primera vegada els il·legals han utilitzat contra els guàrdies civils gasos lacrimògens i boles de calç viva.

Després de l'assalt, una vintena de persones han hagut de ser traslladades a l'Hospital Universitari: D'altra banda, diversos guàrdies civils pateixen trastorns respiratoris i problemes amb la visió. Cinc immigrants-cinc guàrdies civils. Els immigrants, que es troben a l'Hospital per ferides i talls, estan sent valorats per si fos necessari practicar algun tipus d'intervenció. Diversos agents han estat atesos per talls i cops i per problemes en la visió.

A aquest nou assalt fronterer a les ciutats autònomes, se suma l'onada sense control d'arribada d'immigrants a la província de Cadis i al Camp de Gibraltar. Les comissaries estan desbordades i els ajuntaments de la zona han hagut d'habilitar pavellons i poliesportius per acollir els il·legals que arriben des del Marroc.

La situació és de tal gravetat, que la presidenta de la Junta d'Andalusia ha demanat al Govern que traslladi a part dels sense papers a altres comunitats autònomes. La passada setmana, el mateix Grande-Marlaska va rebre en el Ministeri a diputats i senadors de Cadis per analitzar la situació.

Marlaska havia estat alertat per la Brigada d'Estrangeria i Fronteres. En concret a La Moncloa i al Ministeri de l'Interior es manegen dades que criden a la preocupació. Dades que vaticinen l'arribada d'entre 30.000 i 40.000 irregulars, pràcticament el doble dels que van arribar al nostre litoral el passat exercici.

Els immigrants que han aconseguit entrar a Ceuta després d'assaltar la tanca en un vídeo difós per Ceuta TV.https: //youtu.be/B8E7BBrWFDU

Santamaría i el seu paper en la regeneració del Partit Popular

Soraya Sáenz de Santamaría s'ha permès aquest dimecres després del seu fracàs en l'les primàries, demanar a Pau Casado un 43% de representació en tots els òrgans de direcció del PP amb la peregrina excusa que aquest és el percentatge de suport que la seva candidatura va obtenir en el congrés extraordinari de dissabte. Si no l'encegués la supèrbia, Santamaría sabria de sobres que té el mateix futur al PP que el seu retirat mentor, Mariano Rajoy Brey.

Casado es va presentar a les internes populars amb el clar compromís que el PP tornés a abanderar els principis liberal-conservadors i fes front sense contemplacions al separatisme que pretén acabar amb la Nació. Per descomptat, pot rescatar coreligionaris que, tot i haver donat suport a la candidatura de la fracassada Santamaría, siguin útils per a tirar endavant el seu projecte. Però això és una cosa i una altra molt diferent fer un ús espuri de la generositat en nom d'una no menys errada i tòxica unitat.

Com era d'esperar Casat no va accedir a les exigències de la candidata derrotada i va delegar en dos membres del seu equip la negociació posterior que finalment ni tan sols sellegó a realitzar.

Els fidels al nou president insisteixen que ja no es pot parlar d'equips ni de sectors "perquè tots som companys", i que ara toca distribuir funcions i responsabilitats "entre els millors" al marge del que van poder votar al congrés. De fet, destacats dirigents regionals, provincials, diputats i senadors que van donar suport en el procés congressual a Santamaría ja havien enviat missatges per posar-se a les ordres del nou president.

No es tracta de recordar ara a la fracassada aspirant a la presidència del PP i principal exponent de la traïció popular als seus principis i valors fundacionals la coneguda màxima nord-americana que diu "The winner takes it all"; però, per descomptat, Pablo Casado -al qual Santamaría no va deixar de menysprear amb aquesta droga per injustificable suficiència seva durant tota la campanya- té tant el dret com, sobretot, el deure d'establir un projecte inequívoc de regeneració i exigir al seu equip un compromís indestructible amb el mateix.

Puigdemont pensa mantenir el seu tren de vida a Waterloo amb donacions

El sou Puigdemont i els presos provoca un nou xoc entre el Parlament i JxCat

L'expresident català, que torna dissabte a Waterloo per coordinar el Consell de la República, atribueix els seus ingressos a donacions que no necessita. El seu sou com a diputat era una de les potes sobre les que s'assentava fins ara el finançament de les seves despeses

Resolt finalment l'enigma sobre si Carles Puigdemont seguia cobrant o no com a diputat, queda un altre: com es seguirà finançant l'expresident català, ara que el Parlament ha deixat de pagar-li el seu sou de 2.800 euros bruts mensuals. A Puigdemont li han preguntat sobre l'assumpte en la roda de premsa que ha donat aquest dimecres a Alemanya i ha donat a entendre que viurà de la solidaritat d'altres.

"Tinc ajuda de molta gent a Catalunya que fins i tot abans de l'1-O estan solidaritzant-se amb els drets col·lectius dels catalans. Si hem arribat fins aquí no ha estat pels nostres salaris ", ha tancat Puigdemont en la seva primera compareixença pública després de la retirada de l'euroordre contra ell, i l'última abans del seu retorn, aquest dissabte, a Bèlgica.

El seu sou com a diputat -com també succeeix en el cas de l'exconseller Toni Comín- era una de les potes sobre les que s'assentava fins ara el finançament de les seves despeses des que l'expresident es va anar a l'estranger, inclòs el lloguer de 4.400 euros mensuals de la casa a Waterloo en què es va instal·lar abans de ser detingut a Alemanya, i que també farà les vegades del futur Consell de la República, l'organisme per diplomàtic que, liderat pel mateix Puigdemont, assumirà la tasca de difusió internacional de la causa independentista.

El Pdecat assumeix les despeses legals que comporta la defensa jurídica de l'expresident, però de la resta, només se sap que procedeix de donacions privades. D'una banda, d'afins a la causa independentista, entre els quals, l'empresari i amic íntim d'Puigdemont Josep Maria Matamala, i també alts càrrecs de la Generalitat que han fet aportacions voluntàries.

Puigdemont no es va assabentar fins dilluns

El grup de Carles Puigdemont no va saber fins aquest dilluns de la decisió que l'expresident i els diputats que estan empresonats a la presó de Lledoners no cobressin ja la propera nòmina del Parlament. Tot això sense que la taula de la càmera prengués aquesta decisió ni pogués discutir-la fins passat l'estiu per haver suspès l'última sessió. Aquesta decisió l'havia pres la Oïdora de Comptes, que és la interventora de la Cambra catalana, i ha donat aquesta ordre en compliment de la suspensió decretada pel jutge Pablo Llarena en el seu últim acte.

JxCat ha manifestat el seu rebuig a aquesta decisió i ha subratllat que no ha estat debatuda abans en cap òrgan parlamentari. "No compta amb l'aval polític del nostre grup ni dels nostres representants a la Taula", ha advertit la diputada Gemma Geis. El que no aclareix el grup de Puigdemont és què pensa fer per intentar que l'expresident i els presos puguin recuperar el seu sou.

Fonts pròximes al president del Parlament han explicat que es tracta d'una decisió "tècnica" i que no s'ha adoptat a partir de cap acord a la Mesa. "Cal buscar les fórmules que permetin preservar els drets dels diputats, sempre d'acord amb la voluntat dels presos polítics i els exiliats per no perjudicar-los, i d'acord amb la necessitat de no posar en risc a cap treballador de la Cambra" , han argumentat aquestes mateixes fonts. És a dir, Torrent no assumeix com a pròpia la decisió, però no la qüestiona.

El grup de Puigdemont i ERC porten dies enfrontats per quin ha de ser l'aplicació de l'últim acte de Llarena. JxCat es nega al fet que l'expresident sigui suspès com a diputat mentre que els republicans estaven disposats a prendre aquesta mesura, encara que fos de manera temporal. La bronca ha arribat a tal extrem que per guanyar temps s'ha acordat no celebrar cap altre ple fins al mes d'octubre.

Tradicionalment a finals de setembre ja es celebrava alguna sessió plenària. L'oposició ha criticat que la Cambra no convoqui cap ple durant dos mesos, encara que en aquest cas s'inclou també el d'agost, que mai es considera hàbil.

Junts per Catalunya, que tenen ara la sospita que el que ha passat fos una estratagema del President i el seu partit ERC per no veure embolicats en problemes judicials amb el jutge Larena, afirmen que aquesta decisió no compta amb cap aval polític i que s'hauria d'haver acordat en algun òrgan del Parlament. Ara pel que sembla van intentant conèixer la identitat de qui aquesta darrere del càrrec de Oïdora de Comptes.

Segons les dades de la pàgina del Parlament els càrrecs estarien d'aquesta manera:

Oïdora de Comptes: Maria Guiu Sallent

Interventor adjunt a l'Oïdor de Comptes: (no consta)

Tresorera; Carme de Tomàs Viñals

Coordinadora de pressupostos i comptabilitat; Montserrat Rovira i Sadurní

Coordinadora de nòmines, previsió social i assegurances; Laura Martínez Fernández

Els diputats suspesos per Llarena han deixat de cobrar des el 13 de juliol

Els membres de la taula del Parlament

El jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa sobre l'Procés, Pablo Llarena, va suspendre de les seves funcions a sis dels diputats processats per rebel·lió el passat 10 de juliol. Es tracta d'Carles Puigdemont (a Alemanya), Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez - tots ells a la presó preventiva--.

Tot i les amenaces abocades que aquesta ordre no anava a ser complerta i tement les conseqüències de tal desobediència, els membres de la Mesa del Parlament han optat per acatar l'ordre del jutge Llarena, i suspendre el pagament del sou dels diputats suspesos.

Els diputats que van ser suspesos de càrrec públic pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, van deixar de percebre el seu sou com a parlamentaris de la Cambra catalana el passat 13 de juliol, ha explicat la portaveu del Govern, Elsa Artadi, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu català.

Artadi ha exposat que aquesta decisió ha estat presa i comunicada per la Oïdora de Comptes de la Cambra catalana, que assegura que era "la millor opció" per a la gestió dels comptes del Parlament. La decisió es va aplicar el 13 de juliol, el dia en què el Parlament va rebre la notificació de la interlocutòria del Suprem en què es comunicava oficialment la suspensió de càrrec públic.

La portaveu del Govern ha explicat que accepten la situació, però que això no vol dir que "no s'intenti revertir legalment", i ha assegurat que la decisió és de la Mesa del Parlament --el òrgan rector de la Cambra-- i no del Govern. És a dir, els ha estat retirat el sou però encara queda pendent de decidir si se'ls aparta de les seves funcions de diputats i, amb això, la capacitat de votar en els plens.

Torra visita a l'hospital a les creus ferides en l'atemptat de Vic

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha visitat aquest matí a l'hospital a les creus que van resultar ferides ahir a Vic, en el que Torra ha qualificat com "l'atemptat més terrible que mai ha tingut lloc a Catalunya".

Torra, acompanyat per l'alcaldessa de Vic, ha visitat a les ferides, i ha motrado "el seu suport" a les famílies d'aquestes "en aquests durs moments". Familiars de les creus van traslladar a Torra seu "agraïment i comprensió", i van demanar al President que "no vingui només a fer-se la foto" i "deixi anar la guita", en una clara mostra de la intenció de les famílies de les creus de sol·licitar subvencions i indemnitzacions.

Per la seva banda l'hospital ha fet una crida perquè els independentistes s'apropin a donar "cola imedio i cua 0 +", ja que algunes de les creus han necessitat "diverses intervencions" en què "han perdut molt líquid".

Mentrestant, continua la investigació de l'atemptat. Tabarnia Today ha pogut conèixer de fonts pròximes a la investigació que els Mossos han trobat "connexions" entre el conductor del Citroen C2 i Franco. "A l'cabdill li agradava Sor Citroen", destaquen els investigadors, "i això és molta casualitat", afirmen amb certa ironia.

Tabarnia Today

Puigdemont liquida el PDECAT i amenaça Sánchez

La diputada del PDECat i nova dona forta del partit, Miriam Nogueras - PDECAT Sánchez ho tindrà més difícil »

L'OPA de Carles Puigdemont a l'PDeCAT ha culminat. La formació neoconvergente es diluirà en el nou partit de l'expresident de la Generalitat, Crida Nacional per la Independència. La pressió de l'expresident porta a Marta Pascal a deixar la direcció del partit i a iniciar la seva dissolució en la Crida Nacional per competir amb ERC

El PDeCAT no renuncia a la unilateralitat per aconseguir l'autodeterminació de Catalunya però no es compromet a fer efectiva la republica "immediatament" sinó "el més aviat possible". Substanciada la depuració de Marta Pascal, els seus afins han aconseguit una victòria pírrica, que els consellers de la Generalitat Miquel Buch (Interior) i Damià Calvet (Política Territorial) no puguin formar part de la direcció en raó del seu càrrec públic. Es manté el règim d'incompatibilitats.

Les bases del PDeCAT, descontentes amb les imposicions dictades per Puigdemont des de Berlín, han promogut una candidatura pròpia per intentar retenir la direcció del partit i elegir els membres de la nova executiva en una votació oberta; una mena de primàries. No obstant això, la revolta dels quadres no ha prosperat i la candidatura oficialista, pactada entre els membres de l'antiga direcció de Pascal i els afins a Puigdemont, ha resultat vencedora només amb el 65% dels vots.

Les males arts emprades, com la pressió d'Elsa Artadi, la portaveu del Govern als propis membres de l'Executiu autonòmic que formen part del PDeCAT perquè no donessin suport a Marta Pascal, o el control de l'accés als presos, impedint mediacions que afavorissin l' equip de Pascal, no han fet efecte en els adherits al partit, que només veuen ara en la figura d'Puigdemont al unificador de l'independentisme, al que pot guanyar conteses electorals, directament o per persona interposada.

El PDeCAT vol assolir la independència "preferiblement amb l'acord del Govern espanyol, però sense renunciar a l'exercici unilateral de l'autodeterminació". En aquesta "full de ruta" el següent pas és la dissolució del partit en el nou artefacte electoral de Puigdemont, la Crida Nacional per la República (CNR).

El «nou» PDECat amenaça de complicar-li la legislatura a Sánchez al Congrés

L'enèsima transformació viscuda aquest cap de setmana per l'antiga Convergència tindrà efectes immediats en la vida política nacional. Després del seu últim congrés, el PDECat ha abandonat les tesis «possibilistes» -especialment preponderants en el pragmàtic grup neoconvergente a les Corts- per sumar-se a la deriva rupturista que encapçala Puigdemont des de la seva fugida de la justícia a Alemanya.

L'encarregada de pilotar aquesta nova fase és la flamant vicepresidenta del partit i diputada a Madrid Miriam Nogueras. Aquesta empresària tèxtil de 38 anys està alineada amb els postulats de l'expresident cessat. Això pot comportar una certa correcció del discurs pactista exhibit fins ara pels diputats de la seva formació a les Corts Generals. El Govern Sánchez no serà immune a això.

No en va, és un secret a veus que l'exalcalde de Girona no volia donar suport a la moció de cesura que va catapultar Pedro Sánchez fins a La Moncloa. No obstant això, està si va comptar amb els vots neoconvergentes, que van seguir les directrius de la defenestrada Marta Pascal. Ara, la nova direcció del PDECat està disposada a esmenar, almenys en el pla retòric, aquesta decisió posant «peròs» a la gestió diària de l'Executiu central.

Nogueras no ha trigat a posar sobre la taula les seves intencions. Així les coses, aquest dilluns la diputada ja ha avisat al president del Govern que ho tindrà «més difícil» amb la nova direcció del Partit Demòcrata. «No perquè haguem de fer les coses diferents, sinó perquè ara nosaltres estem ordenats. Ens calia ordenar-nos », ha argumentat.

Així les coses, l'expresident cessat podrà fer sentir la seva veu al Congrés dels diputats, càmera que fins ara havia estat un oasi aïllat de la mà de l'expresident de la Generalitat. Des del PSOE intenten matisar aquest canvi de rasant que s'acosta amb un dels seus socis de moció. «Jo el que espero és que això no afectin especialment a aquest procés de diàleg ni tampoc el Govern de la Generalitat», ha exposat aquest matí la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet.

Retorn de Puigdemont a Waterloo

El portaveu de JxCat al Parlament, Albert Batet, ha explicat avui que estan preparant un acte a Waterloo (Bèlgica) per celebrar el retorn de l'expresident català Carles Puigdemont a terres belgues, després de quatre mesos retingut a Alemanya. En declaracions a RAC-1, Batet, un dels diputats de JxCat més ben connectats amb Puigdemont, ha explicat que serà una "recepció formal" de l'expresident català.

L'advocat belga de Puigdemont Paul Bekaert va confirmar el passat dia 19 quePuigdemont tornaria a Bèlgica al llarg d'aquesta setmana, pel que no és descartableque dissabte ja estigués en Waterloo en el moment de l'acte. Per això se sap queJxCat prepara un acte dissabte a Waterloo pel retorn de Puigdemont

This is the end. S'ha acabat. La història del PDeCAT ha estat molt curta, tot just dosanys. Ha estat impossible que continués perquè l'aventura independentista ha arrasatamb els partits i els projectes de salvació personal s'han imposat. El peronismeindependentista d'Carles Puigdemont, que ha donat lloc a la Crida Nacional, i que en només quatre dies ja ha aconseguit la inscripció de 40.000 activistes, ho impregna tot.

Un cotxe enderrocant creus grogues

Vic ciutat bonica i digna convertida la seva plaça Major en un cementiri. Com a català i vigatà sento vergonya.

La imatge d'un ciutadà amb un cotxe fent caure creus, fart de les imposicions nazionalistas i cabrejat amb els seus edils que permeten o fomenten la instal·lació de cementiris a la plaça del poble utilitzant per a això els diners públics destinats a neteja o seguretat per tal de sembrar divisió i enfrontaments entre ciutadans, com si no sabéssim que els polítics que estan a la presó estan alli simplement per saltar-se les lleis.

El seu res responsable alcaldessa Anna Erra (sense hac) abans pedecata i ara de la crida, està fent mèrits per escalar llocs en la política per eliminació, sap perfectament que en el moment que la faci més grossa i esclati el que aquesta buscant amb afany, anirà a fer-los companyia als fanàtics de la republiqueta a les presons on estan tancats, quan els seus caps (Quim Torra o Puigdemont, igual dóna) són els que té les claus de les cel·les dels colpistes a les presons de la Generalitat i no tenen nassos de deixar-los anar. pel que els pugui passar ...

És millor que els idiotes es barallin entre si i facin la seva feina .... Oi alcaldessa?

Que pena.

 Alcaldessa de Vic retwitteó

Quim Torra i Pla‏Cuenta verificada @QuimTorraiPla 5 hHace 5 horas

Quim Torra i Pla Retwitteó Alcaldessa de Vic

Tot el suport @AlcaldessaVic a la gent de Vic. Un fet gravíssim. Tolerància zero contra els violents. Seguiu defensant la llibertat! Anirem fins el final en l’exigència de responsabilitats i que que es prenguin totes les mesures necessàries contra l’agressor.

Quim Torra i Pla agregado,

0:31

Alcaldessa de Vic @AlcaldessaVic

Denunciem enèrgicament aquest atemptat contra la llibertat d’expressió a #Vic. No caiguem en les seves provocacions. Seguirem reclamant la nostra coaccionada llibertat d’expressió #UsVolemACasaILliures

Arran, un grup radical subvencionat i protegit per Ada Colau

Els gestos de complicitat de l'alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau, al moviment okupa i antisistema han encoratjat als càrrecs municipals relacionats amb aquests col·lectius. Aquest és el cas del conseller de la CUP al districte d'Horta-Guinardó, Albert Arce, qui en una reunió celebrada dijous a la tarda va presumir de l'edifici cedit pel consistori a una vintena d'entitats juvenils. Conegut com Bloc 17, està situat al número 17 de la plaça d'Eivissa. El passat 15 de febrer, l'ajuntament va anunciar que iniciava els tràmits per comprar aquest immoble per un cost de milió d'euros.

Bloc 17 s'ha convertit en el refugi d'entitats vinculades a la CUP. I així ho va reconèixer el propi Arce en una intervenció plena de referències anticapitalistes i crítiques al sistema financer. Va aprofitar el seu discurs per arengar contra l'oposició per criticar la cessió d'aquest edifici que, segons ha dit, és okupat des de fa 30 anys. "El Bloc 17 ha derrotat el bloc del 155", va dir en referència a l'aplicació de l'article de la Constitució recolzada per PSC, PP i Ciutadans.

Subvencions municipals

Aquest edifici té una superfície de 881 metres quadrats dividits en quatre pisos, dos dels quals estan destinats a habitatge i la resta a l'ús com a local de 25 entitats o col·lectius. Un d'ells és l'Ateneu Popular la Bugadera que, tal com va publicar aquest mitjà, és un dels santuaris d'Arran, el grup juvenil antisistema que a finals de gener va atacar la seu de Crònica Global.

També té la seva seu Diables d'Horta, que en els últims dos anys ha rebut un degoteig de subvencions municipals. En 2016 va recaptar 1.000 euros per poder celebrar el seu desè aniversari i altres dues ajudes de 800 euros per les seves activitats. Així mateix, l'Esplai Isard-Flor de Neu de Barceló va rebre 9.500 euros l'any passat. Altres associacions instal·lades al Bloc 17 són Casal de Joves Quiexal d'en Xöves i Espai Trencaclosques.

La líder de Ciutadans a l'Ajuntament de Barcelona, ​​Carina Mejías, critica que Colau destini "diners públics a comprar un edifici per a lliurar als CDR i entitats com Arran, que no representen al conjunt dels joves barcelonins". "Volem que l'edifici es destini a entitats juvenils però no a les que representen grups radicals intolerants i okupes que generen problemes de convivència al barri", sentencia.

Colau no castiga Arran perquè no té NIF

L'alcaldessa de Barcelona ha deixa impune una campanya d'assetjament i difamació contra Inés Acostades, de Ciutadans, i Alberto Fernández Díaz, del PP, L'Ajuntament de Barcelona ha rebutjat iniciar un expedient sancionador contra l'organització que comanda Mar empordanès perquè Arran a Les Corts "no té NIF" a què es pugui dirigir l'expedient, segons ha informat el PP de Barcelona.

Cal recordar que Arran ha protagonitzat ja dos incidents violents aquest estiu a Barcelona. Al juny, membres del grup juvenil es van encadenar al drac de l'escalinata del Parc Güell de Barcelona --patrimoni de la Humanitat per la Unesco-- per protestar contra el turisme massiu. La passada setmana, els anomenats cadells de la CUP tornaven a vandalizar la infraestructura de vacances a enfilar-se a un autobús turístic, obrir bengales de fum i desplegar una pancarta contra l'arribada de visitants.

"No només sorprèn que Colau no defensi les intimidacions i amenaces a la via pública ni tan sols quan es fa a regidors de l'ajuntament, sinó a més tampoc els sanciona amb l'argument que no tenen NIF", ha reblat el PP en referència a les accions del grup radical.

Venç Casado - Un nou impuls per al PP

Pablo Casado, al XIX Congrés Nacional del PP

Pablo Casado serà el nou president del Partit Popular després que la seva candidatura hagi obtingut el vot de la majoria dels compromissaris amb dret a vot al XIX Congrés Nacional Extraordinari que ha celebrat el PP durant aquest divendres i dissabte, 20 i 21 de juliol , i que s'ha tancat amb l'elecció aquest dissabte de Casado com a president del partit i successor de Mariano Rajoy davant de la candidatura de l'exvicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, a la culminació d'un procés de primàries inèdit en la història del PP.

Pablo Casado venç per 1701 vots davant dels 1250 obtinguts per Soraya Saez de Santamaria. Així el Partit Popular finalitza d'aquesta manera el procés per elegir el successor de Mariano Rajoy qui, després que prosperés la moció de censura contra el seu Govern, va anunciar el 5 de juny que abandonava la presidència del partit.

El partit obre una nova etapa, amb un líder jove -37 anys- amb principis aparentment molt sòlids. El seu discurs davant els delegats va marcar un punt d'inflexió. Va entrar de ple en el debat d'idees, que prèviament va defugir la seva competidora. Va ser vehement de principi a fi, sense llegir un paper. "La intervenció d'un president davant de la d'una subsecretària d'Estat", va deixar anar un destacat dirigent del partit. "Visca Espanya i visca el PP", va destacar per goig de la majoria dels assistents. "Em presento per enarborar els principis que ens han donat sentit, per reivindicar els valors que són la nostra columna vertebral", ha emfatitzat.

Casado va ser el més aplaudit, el més victorejat, pràcticament des del primer moment."La gent vol canvi, renovació", va afirmar un veterà delegat amb la seva papereta en mà.

Dilluns el nou president té previst convocar al Comitè Executiu Nacional i anunciar l'organigrama del partit, una vegada que hagi parlat assossegadament amb Sáenz de Santamaría per integrar part del seu equip, així com amb altres dirigents. "Aquest nou equip hem de fer-ho conjuntament", va assenyalar davant el plenari.

Les especulacions es centren en conèixer quin encaix tindrà l'exvicepresidenta -no és fàcil- i qui serà el secretari general, tot i que les travesses apunten a una dona. En qualsevol cas, Casado va anunciar una renovació "tranquil·la i constructiva", i va demanar als compromissaris que no surtin d'aquest congrés preguntant a ningú què ha votat. "Tots hem votat al PP i tots heu guanyat", ha resumit.

Pressió de Puigdemont al PDECat perquè Marta Pascal abandoni la direcció

El fantasma de l'escissió plana sobre l'assemblea del partit, que va començar ahir

Elsa Artadi, consellera de Presidència i portaveu del Govern, i Marta Pascal

Un cop posat en marxa el seu propi projecte polític d'unificació de l'independentisme en una única plataforma a través de la Crida Nacional per la República, Carles Puigdemont està disposat a portar la iniciativa fins a les últimes conseqüències. I on primer vol posar-ho en pràctica és dins de casa, és a dir, en el seu propi partit, en el marc de l'assemblea nacional -l'equivalent al congrés- que el PDECat porta a terme a Barcelona des d'avui fins diumenge. La idea és dinamitar l'actual direcció de la formació, perquè segons fonts del seu entorn és reticent a tota confluència, i garantir la plena integració de la marca substituta de CDC al nou moviment. Quim Torra no va a assistir.

Per si algú dubtava que el projecte polític de l'expresident de la Generalitat és, primer de tot, una opa en tota regla a l'PDECat o un torpede a la seva línia de flotació, ell mateix s'ha encarregat de fer arribar en els últims dies, a qui ha volgut escoltar-lo, el missatge que la Marta Pascal, l'actual coordinadora general, no pot continuar al capdavant de la direcció. Fins a l'extrem que, en una reunió el dimecres a Hamburg amb un grup d'alcaldes, els va comunicar que si ella es mantenia a la cúpula, ell abandonaria el partit, el que en la pràctica suposaria una escissió en tota regla. En aquesta trobada, a més de figures emergents com la nova alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, es trobaven també, entre altres, l'alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, cara visible del sector crític que està disposat a presentar batalla a l'actual equip de direcció, i el de Gironella, David Font, coordinador precisament de l'assemblea nacional.

En el conclave s'han inscrit prop de 2.000 militants, i la clau està en saber qui té el control i, per tant, la majoria, si la cúpula que lidera Pascal o el sector crític que està clarament alineat amb el projecte i les tesis de Puigdemont. De moment, la coordinadora general manté la seva intenció de presentar candidatura per la qual passarà a ser la secretaria general, al capdavant d'un equip que desitja que sigui ampli i transversal, i no pensa retirar-se. La pressió perquè cedeixi el pas és molta, però, tot i això, ha fet arribar als seus cercles més pròxims que no figura en els seus plans la possibilitat de fer un pas enrere i que, en tot cas, no l'hi posarà fàcil als que volen descabalgarla. La seva idea és que hi hagi una única candidatura, que representi totes les sensibilitats del PDECat i la composició està encara negociant, i la seva voluntat és "intentar-ho fins al final".

El sector crític, per la seva banda, està a l'expectativa de si Pascal s'aparta i, en cas que no ho faci, la intenció seria presentar una candidatura alternativa per disputar-li el lideratge. El problema és que dins d'aquest sector crític no acaba d'existir acord sobre el camí que seguir i, en conseqüència, la possibilitat d'una alternativa no és per ara en absoluta segura i està en l'aire, tot i ser l'opció que té el suport de l'expresident de la Generalitat, que indirectament també participarà en l'assemblea nacional amb el vot delegat -al costat del de Josep Maria Matamala- a Albert Batet, portaveu de JxCat al Parlament. Caldrà veure quins moviments d'última hora es produeixen, però tot indica que la incògnita no s'aclarirà fins a l'últim moment, fins que diumenge al migdia expiri el termini de presentació de candidatures, just abans que siguin sotmeses a votació de la militància .

Entre els moviments que aquests últims dies s'estan produint destaquen les visites als exconsellers del PDECat presos, més assequibles i freqüents des que han estat traslladats al centre penitenciari de Lledoners. Especialment significatiu en aquest sentit va ser el pronunciament inequívoc de Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, i també Lluís Puig des de Brussel·les, a favor de la plena integració del partit en el projecte de la Crida Nacional per la República, que marca clarament la línia de seguir, però, a diferència d'Puigdemont, entre els exconsellers no hi ha unanimitat sobre la conveniència o no de dinamitar sense concessions la direcció de l'actual coordinadora general. El partit, sigui com sigui, ha de pronunciar-se obertament sobre la incorporació a la nova plataforma de l'expresident de la Generalitat -que compta amb més de 27.000 adheridos-, perquè com a mínim una agrupació, la del Baix Llobregat, ha formulat una esmena en aquesta línia i haurà de votar-se.

Plantejada en aquests termes, l'assemblea nacional del cap de setmana serà més que una trobada per actualitzar la posició ideològica i l'estructura del PDECat, com havia quedat finalment plantejada. Està en joc, de fet, el futur de la formació i del nou projecte polític de Puigdemont, i el temor d'alguns dels que ja van viure l'agitat congrés de refundació del 2016 és que, com llavors, es repeteixi l'error de tancar-lo en fals.

Mentrestant, Esquerra Republicana es mira l'espectacle amb certa distància, amb les enquestes favorables i amb una sensació que no hi ha res a fer, que només uns nous comicis --amb altres majories, amb altres interlocutores-- podran aconseguir un avanç, l' marge que els republicans segueixin denunciant la situació dels polítics presos, entre ells el seu màxim líder, Oriol Junqueras, i adversari ja sense cap matís, de Carles Puigdemont.