Sortida de presó de Jordi Pujol Ferrusola
L'Agència Tributària envia un informe al jutge José de la Mata en el qual multiplica per set els ingressos irregulars coneguts fins ara de la família de l'expresident, que fa set mesos eren 900.000 euros
El presumpte frau de la família Pujol en els seus ingressos d'empreses constructores entre 2004 i 2008 va ser set vegades més gran del que és conegut fins ara. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn del tercer informe que l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF), un departament adscrit a l'Agència Tributària, envia al jutge de l'Audiència Nacional, José de la Mata, que instrueix el 'cas Pujol '.
El segon informe de l'ONIF alertava fa set mesos al jutge que el frau conegut era de 900.000 euros, una quantitat molt minsa si es té en compte l'actual: 6,7 milions procedents de nou constructores; algunes d'elles, com per exemple Copisa Construcció Pirenaica, també esquitxades en la investigació judicial del finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
Les empreses que haurien abonat les quantitats milionàries als Pujol, a més de l'esmentada Copisa Construcció Pirinenca van ser: Novensauro Inmobles, Construccions Materials i Paviments Immobiliària, Simper Office, Hotel Glories, Famguesa, New Piave Sis, Brantridge Holdings i Emte.
No els coneixien
Els Pujol van percebre les mossegades mitjançant les empreses Iniciatives Màrqueting i Inversions (Imisa) i Project Marketing CAT SL, en què Jordi Pujol Ferrusola, primogènit de l'expresident català, i el seu excònjuge Mercè Gironés Riera tenen una participació del 100% en el seu capital social. I en tots els casos, els propietaris de les empreses que van realitzar els pagaments desconeixien la participació de Pujol en les operacions de les que van cobrar comissions.
El matrimoni Pujol-Ferrusola amb Artur Mas en una foto d'arxiu EFE
"Les factures expedides per les mercantils Imisa i Project Marketing CAT SL són sempre posteriors als contractes, escriptures o altres documents en què es materialitza el negoci on hauria intermediat Jordi Pujol Ferrusola, i en els quals no s'ha trobat ni un sol esment a la seva participació ", conclou l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF).
Els funcionaris sostenen, a més, que de la documentació aportada per les empreses no queda clara la realitat del treball efectiu que va prestar Jordi Pujol Ferrusola o els inversors que va buscar pels diferents projectes.
"Simples anomenades"
L'aportació a les diverses operacions econòmiques per part de Jordi Pujol Ferrusola, segons l'ONIF, es circumscriu a donar informació sobre possibles negocis: "Limitant-se aquell a executar una gestió personalista, limitada a simples trucades telefòniques en què informava sobre possibilitats concretes, no necessitant per això treballador algun ni seu social ".
Com a exemple, les societats del Grup Copisa pagaven únicament per la informació proporcionada i mai es documentava amb caràcter previ, la quantitat o forma de pagament. El pagament dels supòsits treballs d'intermediació de Pujol Ferrusola es duia a terme un cop aconseguit el negoci en qüestió, moment en el qual s'obria un procés de discusiónsobre l'import a rebre.
Cap de les empreses esmentades han aconseguit aportar documents en els quals es deixés constància de cap treball real: "Com poguessin ser correus electrònics, justificacions de l'experiència professional de Jordi Pujol Ferrusola en cadascuna de les matèries, despeses, informes d'avanç, etc ", ressalta l'ONIF.
"Amb qui va mitjançar"
Alguns empresaris han arribat a declarar que desconeixien amb quin càrrec de la seva empresa va intermediar Pujol Ferrusola per aconseguir un negoci i les corresponents comissions.
Per la seva banda, els agents de la UDEF que investiguen el 'cas Pujol' consideren que el primogènit dels Pujol va utilitzar la formació política que presidia el seu pare, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) per justificar el cobrament de comissions a empresaris, segons consta en un informe de gener de 2018, en què els policies analitzen els vincles entre els casos Pujol, 3% i Palau de la Música.