De l'Aquarius al nostra Mare de Loreto, cinc mesos d'hipocresia

Dotze africans que van sortir fa una setmana de Líbia en una pastera per arribar a Europa estan atrapats a la Mediterrània amb els 14 tripulants del pesquer alacantí "La nostra Mare de Loreto" que els va rescatar tot esperant que algun país europeu vulgui acollir-los perquè d'una altra manera seran retornats al lloc d'on van salpar.

En tant, s'agreugen els senyals d'alarma des de la nau, en vista l'empitjorament de les perspectives meteorològiques a la zona en què es troben, on ahir a la nit s'esperaven fortes ratxes de vent i onades de més de tres metres d'altura.

Els que lloaven en el cas Aquarius a Sánchez, callen ara davant el del "La nostra Mare de Loreto". Cinc mesos després, i després de diversos assalts en alguns casos violents d'altres immigrants a les fronteres espanyoles a Ceuta i Melilla, Sánchez ja no és tan solidari ni exemple per a Europa com portar a Espanya a l'Aquarius.

Aquest cop Pedro Sánchez no apareix per anunciar que els acollirà com va fer després d'arribar al poder el juny, quan periodistes de tot el món van informar des de València de l'arribada de 630 africans i asiàtics rescatats prop de Líbia pel vaixell Aquarius, de l'ONG francesa SOS Mediterranée.

Sánchez els va obrir la porta com a gest "simbòlic, efectiu i humanitari" per "estimular la reflexió i a l'acció" dels 28 països de la UE, llançant el missatge "a la millor Europa", la solidària. Ara el president Sánchez s'amaga i la vicepresidenta Calvo es refugia en unes lleis marítimes que només deixen a aquests emigrants al costat dels seus salvadors amb l'única disjuntiva de tornar-los a Líbia a mans dels seus carcellers on no es respecta cap llei, sigui marítima o terrestre .

En cinc mesos Sánchez segueix dient-se bondadós, però actua com el menys hipòcrita Donald Trump amb els centreamericans davant Tijuana.

Pujol Corporation 72 - El fiscal sol·licita l'ingrés immediat a la presó d'Oriol Pujol

Oriol Pujol entra a la Ciutat de la Justícia el passat 14 de juliol.

Al fill de Jordi Pujol se li va imposar dos anys i mig de presó per cobrament de comissions en el 'cas ITV'

L'acusació pública reclama el seu empresonament perquè va ser condemnat per corrupció, una "xacra" social.

El fiscal ha sol·licitat l'ingrés a la presó immediat d'Oriol Pujol Ferrusola. El fill de Jordi Pujol i exdirigent de CiU va ser condemnat a presó el passat juliol a una pena de dos anys i mig de presó per l'intent de manipulació en l'adjudicació d'estacions ITV i cobrar comissions il·legals per afavorir a empresaris amics. Aquesta pena se li va imposar després d'haver arribat a un acord amb la Fiscalia Anticorrupció, haver reconegut l'acusació i acceptar aquesta condemna. Aquest pacte va permetre que la seva dona i també imputada, Anna Vidal, se li substituís 15 mesos de presó per una multa.

La fiscalia ha demanat a empresonament de l'exdiputat de l'extinta CiU atesa la "naturalesa i gravetat" dels fets delictius pel qual va ser condemnat. En el seu informe, l'acusació pública sosté que Oriol Pujol se li va imposar la pena de dos anys i mig de presó "per delictes directament relacionats amb la corrupció política i econòmica". Recorda que lluitar contra aquesta "xacra" és "una de les prioritats absolutes a nivell nacional i europeu", ja que "suposa un atac a l'estructura democràtica de qualsevol estat". Per aquesta raó, incideix, en casos com d'Oriol Pujol "és quan més necessària és l'execució de la pena de presó a fi de defensar l'ordre jurídic".

La fiscalia rebutja tots els arguments esgrimits per la defensa d'Oriol Pujol, començant pel jurídic. L'advocat del fill expresident de la Generalitat pretenia que se li suspengués l'execució de la condemna tenint en compte la reforma del Codi Penal de març del 2015 que preveu, de manera excepcional, el no ingrés a la presó si la pena imposada per cadascun dels delictes no supera els dos anys de presó. I és que l'exdiputat va acceptar cinc mesos de presó per tràfic d'influències, vuit mesos de presó per suborn i un any i cinc mesos per falsedat. La fiscalia sosté que no es pot aplicar aquest precepte i recorda, a més, que recentment s'ha denegat la suspensió de penes privatives de llibertat inferiors a dos anys imposades relacionats amb la corrupció política i econòmica.

Com qualsevol ciutadà

L'acusació pública també rebutja els arguments personals esgrimits per Oriol Pujol, com que té tres fills en edat d'escolarització, que paga una hipoteca i les despeses sanitàries mensuals de la seva família, que intenta refer la seva vida laboral treballant com a agent comercial o, fins i tot, que està duent a terme un voluntariat. A això afegeix que el seu empresonament "perjudicaria greument" el seu entorn familiar i arrelament laboral i social. En aquest sentit, la fiscalia és especialment contundent: "la situació que es descriu no és diferent de la de molts altres ciutadans, sense que hi concorri cap circumstància excepcional a tenir en compte". El seu informe precisa que, més aviat el contrari, ja que la seva dona, a la qual se li va substituir la presó per una multa, "té estudis superiors i una professió pel que pot perfectament fer-se càrrec dels tres fills i de les despeses de la habitatge i sanitaris. "a Espanya regeix el sistema de sanitat pública gratuïta, a la qual el penat i la seva família tenen dret", insisteix l'informe.

La fiscalia retreu a Oriol Pujol que "no diu res sobre això" sobre la seva segona residència a Urús (Cerdanya), al que afegeix que l'exdiputat "pertany a la família Pujol-Ferrusola, sent del domini públic que no es tracta d'una família amb escassos recursos econòmics ". Quant a la seva situació laboral actual, al·lega que com és autònom no "hi ha risc d'acomiadament o lloc de treball a conseqüència del seu ingrés a la presó",

El Govern de Catalunya obligat a despertar de la seva deliri independentista

Foto: Bombers encenen bengales durant la protesta per les retallades i les condicions laborals davant el Parlament de Catalunya ± a. (Reuters)

Els col·lectius socials, des dels metges d'atenció primària, als bombers, professors, estudiants i funcionaris han dit prou: volen que el Govern gestioni i tracti de revertir una situació enquistada en els últims anys, amb una pèrdua sistemàtica de mitjans i de drets , amb una Generalitat que ningú ha volgut governar des de fa mes de set anys.L'independentisme viu enormes contradiccions internes, i en aquest lapse, i després de les pluges, sí que ha pujat la temperatura i molt, però en direcció contrària a la previsió de Torra.

Una part important de la base social de l'independentisme s'ha rebel·lat davant Quim Torra amb una vaga quàdruple que té l'executiu català bloquejat. Funcionaris, joves i els tan elogiats bombers - «sempre Nostres» (sempre els nostres), heroic cordó de seguretat entre els votants i la policia l'1-O- que nodrien les manifestacions a la tardor negre català impulsen ara unes reivindicacions que esquerden el bloc nacionalista i sacsegen la majoria de govern.

Les imatges, ahir, d'enfrontaments entre integrants dels Bombers i agents dels Mossos d'Esquadra davant les portes del Parlament català posen al «Govern» i l'independentisme en el seu conjunt davant el mirall d'un descontentament social que cap «estelada» pot ja tapar.

El país real ha començat a sortir al carrer i el Govern de Torra no reacciona. L'única resposta, al marge del conseller d'Economia, Pere Aragonès, és la del portaveu de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, un periodista que fa un any dirigia RAC1 i que ara veu "una cosa secundària" que es puguin reduir les llistes d'espera en la sanitat pública, perquè l'important és "la república".

Les protestes socials exigint més inversió i revertir les retallades no modifiquen els plans de la Generalitat respecte a altres partides directament vinculades a la promoció de l'independentisme. El nou conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch (ERC), que ahir va reunir a Brussel·les als seus «ambaixadors», va insistir en la seva pretensió d'ampliar la xarxa de delegacions catalanes a l'estranger.

Com si s'hagués destapat una olla que portava anys bullint, el descontentament social a Catalunya li ha esclatat al govern de la Generalitat a la cara. Els funcionaris catalans han pres els carrers en una setmana de reivindicacions per reclamar que es reverteixin les retallades, un esclat de protestes que es produeix després d'uns anys en què el procés sobiranista encoratjat per l'independentisme havia posat sordina a les reivindicacions socials i adormit les protestes

Dades que no es divulguen sobre la "violència de gènere"

.

Mustafa, Laurientu Daniel, Mindaugas Petravicius i René.

Un de cada dos assassins masclistes a Espanya és d'origen estranger, el 2018

De les 33 víctimes mortals des de començament d'any, 15 d'elles -el 45,5% - han estat assassinades per forans. En canvi els ciutadans estrangers al nostre país representen el 9,82% de la població, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística.

Dilluns tenyit de negre per la violència masclista a Espanya. En menys de 24 amargues hores, dues dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles. En aquesta ocasió, els dos presumptes responsables ja han estat detinguts i són d'origen estranger: 01:00 brasiler i un dominicà. En el que portem d'any: gairebé la meitat dels crims masclistes que s'han comès en aquest país han estat a les mans de forans. Els ciutadans estrangers al nostre país representen el 9,82% de la població, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística.

Els nacionals segueixen sent majoria, però hi ha una notable presència de ciutadans estrangers entre els autors d'aquests tràgics delictes: de les 33 víctimes en el que va d'any, 15 d'elles -el 45,5% - han estat assassinades per homes forans. Aquest percentatge va en alça -fins a la data-, ja que l'any passat, en què van ser assassinades 51 dones, poc més del 33% -17 víctimes- van tenir com a botxí a un estranger.

Aquest no només és el cas de les víctimes d'avui, la primera a Astúries i la segona a Madrid. També és l'amarg final de Ivanka, de 60 anys, una cuidadora d'avis d'origen búlgar que portava 15 residint a Oriola (Alacant) quan Matey, també búlgar, la va estrangular fins a la mort. Després, va trucar a la Policia per confessar el delicte.Aquest succés va tenir lloc l'última setmana del passat agost.

Especialment dur va ser el crim de Mustafa, un home marroquí de 39 anys que va apunyalar la mare del seu únic fill a Dúrcal (Granada) a principis d'agost. Ella era Leyre, una alegre jove de tan sols 21 anys que havia abandonat la seva llar per amor.El seu assassí és a la presó mentre que Belinda, la mare de la víctima, té cura del seu nét orfe de dos anys a casa seva, trencada per un dolor que mai cessarà.

La societat cada vegada està més conscienciada contra la violència de gènere i són habituals les mostres de solidaritat per part de pobles sencers que es bolquen pel benestar de les 'altres' víctimes: els nens. Aquest estiu va estar marcat per la mobilització que van protagonitzar els habitants de Lepe (Huelva) quan la romanesa Cristina Marín, de 24 anys, va ser assassinada per la seva parella, Laurentiu Daniel, de la seva mateixa nacionalitat. Els habitants de Lepe van pagar el funeral de la jove i es van oferir per acollir les dues filles de la parella -de 5 i 2 anys- perquè no fossin separades en el procés d'adopció.

Però gran part d'aquests tristos successos van tenir lloc en famílies desestructurades, en què la dona es trobava tan anul·lada i reclosa pel seu maltractador que mai va arribar a denunciar. L'última d'aquestes tragèdies ocórrer a la localitat madrilenya de Villalba, a mitja hora en cotxe des de la capital, en la qual una parella de joves d'origen romanès que vivien com okupes es va trencar de la més cruel de les maneres: ell la va apunyalar fins acabar amb la seva vida.

Eduard Pujol, sobre la llistes d'espera en sanitat: "Ens distraiem amb qüestions que no són les essencials"

El portaveu adjunt de JxCat al Parlament, Eduard Pujol, a l'entrevista de Ràdio 4

El dirigent d'JxCat creu que la "solució real del problema" és votar contra el "estrangulament" per part de l'Estat

El portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, considera que la solució per a la crisi sanitària a Catalunya és votar sobre el seu dret a l'autodeterminació i que discutir sobre les llistes d'espera no és el "essencial". "A vegades ens distraiem amb qüestions que no són les essencials. Que si 85 dies de llista d'espera, que si haurien de ser 82 ...", ha assenyalat aquest dimarts a Ràdio 4. "Ens estem lluitant per les engrunes. Tenim d'anar a la resolució real del problema ", ha afegit. Una "solució" que passa, segons ell, perquè Catalunya decideixi el seu futur per fugir del "estrangulament" a la qual la té sotmesa l'Estat. 

El Matí a Ràdio 4@ElmatiaRadio4

.@PujolBonell ''Ens estem barallant per les molles. Hem d'anar a la resolució real del problema. I la solució real del problema davant d'un estat que no fa res a favor del país, és plantejar que necessitem votar, decidir el nostre futur''https://soundcloud.com/user-132357911/eduard-pujol-portaveu-adjunt-de-junts-per-catalunya-1 …

1

10:25 - 27 nov. 2018

Pujol ha expressat tota la seva "comprensió" cap a la "crítica" i la "mobilització" del col·lectiu sanitari contra la seva situació de col·lapse, però ha assenyalat que es tracta d ' "un problema estructural". "No és un problema de Govern", ha remarcat. "Estem escanyats, estem ofegats i aquesta és la situació estructural que viu Catalunya", ha insistit.

Després de criticar als polítics que sembla que "mullin pa" a la situació, i que no van a favor dels "interessos" del país, ha apuntat: "Nuesta opció és fer república. No és un deliri".

Discutir sobre les llistes d'espera, ha afegit, és "un enorme fracàs de país" perquè els catalans mereixerien que aquestes fossin molt menors. "¿I per què no arribem? Perquè no hi ha mitjans i no els tindrem mai si no fem el salt a la república", ha dit.

La CNMV multa a Borrell amb 30.000 euros per vendre accions d'Abengoa

El ministre d'Exteriors, Josep Borrell, al Congrés dels Diputats. (EFE)

La Comissió Nacional del Mercats de Valors (CNMV) ha imposat una multa de 30.000 euros al ministre Josep Borrell per l'ús d'informació privilegiada en la venda d'accions d'Abengoa.

En una resolució publicada aquest dimarts al BOE, l'organisme supervisor multa a Borrell per "infracció molt greu" després de declarar ferma en via administrativa la resolució sancionadora contra el ministre d'Afers Estrangers que va aprovar el Consell de la CNMV el passat 27 de setembre.

Per compte d'un tercer?

Segons la comissió, Borrell va vendre el 24 de novembre de 2015, per compte d'un tercer, 10.000 accions d'Abengoa per un import de 9.030 euros, "disposant d'informació privilegiada sobre aquest emissor". Es tracta d'una infracció "molt greu" que contravé l'article 282.6, en relació amb l'article 227.1.a) del text refós de la Llei del Mercat de Valors, per la qual cosa li imposa una multa de 30.000 euros.

El passat octubre el propi Borrell va reconèixer que la venda "no va ser adequada" pel moment en què es va fer, ni per "l'aparença d'irregularitat" que va poder generar, però el va qualificar d ' "un problema de menor quantia" que no afecta seva "idoneïtat per exercir la funció ministerial", per respondre així als que van reclamar la seva dimissió com a ministre. "No té cap lògica que si algú té la informació que m'atribueix es limiti només a vendre el 8% de la seva cartera", es va justificar llavors Borrell, que va descartar recórrer la sanció perquè en la seva opinió fer-ho "no seria políticament correcte" al poder generar un conflicte d'interessos contra el Ministeri d'Economia.

Abengoa en concurs

A finals de novembre de 2015 Abengoa, amb un deute net de 6.300 milions d'euros i bruta de 8.900 milions va sol·licitar el preconcurs de creditors, i va aconseguir evitar la fallida mitjançant un acord amb els creditors per a la reestructuració del grup mitjançant la injecció de 1.170 milions d'euros a canvi de cedir el 9% del capital a fons, banca i bonistes.

Borrell va declarar a l'octubre de 2017 en el judici contra l'excúpula de la multinacional Abengoa per les indemnitzacions a l'expresident de la companyia Felipe Benjumea i el seu exconseller delegat, Manuel Sánchez Ortega, després del seu cessament. La seva declaració va ser únicament en qualitat de testimoni com a integrant de la comissió de nomenaments i retribucions i va al·legar que ell no va estar present a la reunió del consell d'administració que finalment va aprovar aquests pagaments.

La venjança de Rufián

Gabriel Rufián no ha hagut d'esperar massa per tornar-li la mala passada de la setmana passada, quan el republicà va ser expulsat del Congrés després d'una disputa amb Borrell.

Gabriel Rufián

✔@gabrielrufian

Por Sociedad Civil Catalana

Por traicionar a sus siglas

Por mofarse de Oriol Junqueras

Por vetar al MHP de Catalunya

Por injuriar a Jordi Salvador

Por mentir con Abengoa#BorrellDimisión

5.012

13:25 - 27 nov. 2018

Información y privacidad de Twitter Ads

2.437 personas están hablando de esto

Rufián ho ha vist claríssim: "traïdor, mentider, Borell dimissió". La llista de retrets és llarga: "per Societat Civil Catalana, per trair les seves sigles, per mofar d'Oriol Junqueras, per vetar al president de Catalunya, per injuriar Jordi Salvador, per mentir amb Abengoa, Borrell dimissió". El ministre socialista més proper a l'espanyolisme de dretes té tot el rancor dels d'ERC.

Pujol Corporation 71 - Hisenda conclou que Pujol va cobrar 6,7 milions a constructores fins a 2008 amb "factures fictícies"

Sortida de presó de Jordi Pujol Ferrusola

L'Agència Tributària envia un informe al jutge José de la Mata en el qual multiplica per set els ingressos irregulars coneguts fins ara de la família de l'expresident, que fa set mesos eren 900.000 euros

El presumpte frau de la família Pujol en els seus ingressos d'empreses constructores entre 2004 i 2008 va ser set vegades més gran del que és conegut fins ara. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn del tercer informe que l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF), un departament adscrit a l'Agència Tributària, envia al jutge de l'Audiència Nacional, José de la Mata, que instrueix el 'cas Pujol '.

El segon informe de l'ONIF alertava fa set mesos al jutge que el frau conegut era de 900.000 euros, una quantitat molt minsa si es té en compte l'actual: 6,7 milions procedents de nou constructores; algunes d'elles, com per exemple Copisa Construcció Pirenaica, també esquitxades en la investigació judicial del finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Les empreses que haurien abonat les quantitats milionàries als Pujol, a més de l'esmentada Copisa Construcció Pirinenca van ser: Novensauro Inmobles, Construccions Materials i Paviments Immobiliària, Simper Office, Hotel Glories, Famguesa, New Piave Sis, Brantridge Holdings i Emte.

No els coneixien

Els Pujol van percebre les mossegades mitjançant les empreses Iniciatives Màrqueting i Inversions (Imisa) i Project Marketing CAT SL, en què Jordi Pujol Ferrusola, primogènit de l'expresident català, i el seu excònjuge Mercè Gironés Riera tenen una participació del 100% en el seu capital social. I en tots els casos, els propietaris de les empreses que van realitzar els pagaments desconeixien la participació de Pujol en les operacions de les que van cobrar comissions.

El matrimoni Pujol-Ferrusola amb Artur Mas en una foto d'arxiu EFE

"Les factures expedides per les mercantils Imisa i Project Marketing CAT SL són sempre posteriors als contractes, escriptures o altres documents en què es materialitza el negoci on hauria intermediat Jordi Pujol Ferrusola, i en els quals no s'ha trobat ni un sol esment a la seva participació ", conclou l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF).

Els funcionaris sostenen, a més, que de la documentació aportada per les empreses no queda clara la realitat del treball efectiu que va prestar Jordi Pujol Ferrusola o els inversors que va buscar pels diferents projectes.

"Simples anomenades"

L'aportació a les diverses operacions econòmiques per part de Jordi Pujol Ferrusola, segons l'ONIF, es circumscriu a donar informació sobre possibles negocis: "Limitant-se aquell a executar una gestió personalista, limitada a simples trucades telefòniques en què informava sobre possibilitats concretes, no necessitant per això treballador algun ni seu social ".

Com a exemple, les societats del Grup Copisa pagaven únicament per la informació proporcionada i mai es documentava amb caràcter previ, la quantitat o forma de pagament. El pagament dels supòsits treballs d'intermediació de Pujol Ferrusola es duia a terme un cop aconseguit el negoci en qüestió, moment en el qual s'obria un procés de discusiónsobre l'import a rebre.

Cap de les empreses esmentades han aconseguit aportar documents en els quals es deixés constància de cap treball real: "Com poguessin ser correus electrònics, justificacions de l'experiència professional de Jordi Pujol Ferrusola en cadascuna de les matèries, despeses, informes d'avanç, etc ", ressalta l'ONIF.

"Amb qui va mitjançar"

Alguns empresaris han arribat a declarar que desconeixien amb quin càrrec de la seva empresa va intermediar Pujol Ferrusola per aconseguir un negoci i les corresponents comissions.

Per la seva banda, els agents de la UDEF que investiguen el 'cas Pujol' consideren que el primogènit dels Pujol va utilitzar la formació política que presidia el seu pare, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) per justificar el cobrament de comissions a empresaris, segons consta en un informe de gener de 2018, en què els policies analitzen els vincles entre els casos Pujol, 3% i Palau de la Música.

El cansament dels metges catalans buida els ambulatoris

Els metges dels ambulatoris en vaga, ocupant la seu de l'ICS / EFE

Dia complicat a la sanitat catalana. Els gairebé 15.000 facultatius cridats a la vaga han tallat la Gran Via de Barcelona. Són metges de família, pediatres, odontòlegs o ginecòlegs. Tots es queixen que no es cobreixen baixes i que cada vegada tenen menys temps per atendre els seus pacients. Això sí, els tractaments més greus i les urgències estan funcionant al 100%.

Més de 5.700 facultatius dels 288 equips d'atenció primària (EAP) de Catalunya i altres 10.000 de la sanitat concertada estan cridats a secundar des d'avui la vaga de cinc dies convocada pel sindicat Metges de Catalunya (MC) sota el lema "Atenció Primària, digna i respectada ".

Mentre les dues parts reprenen la negociació, els pacients s'haurà armar de paciència.De dilluns a divendres estan assegurades les urgències (100%), però no les consultes de metge de família i pediatria (25% avui i demà i el 33% a partir de dimecres).Referent a això, l'ICS ha demanat públicament als usuaris trucar al seu centre sanitari abans d'acudir-hi si tenien una cita prèvia.

Els metges d'atenció primària reclamen, entre altres mesures, contractar més metges per minorar la seva sobrecàrrega de treball reduint el nombre de visites diàries perquè puguin atendre un mínim de 12 minuts a cada pacient i recuperar el poder adquisitiu que han perdut amb les retallades des 2010, que xifren en un 30% del seu salari. Els sanitaris estan veient que mentre tenen tota classe dificultats per fer la seva tasca, no es repara en despeses en tot el que sigui el Procés i les seves derivades propagandisticas ..

Aquesta situació es produeix des de 2011 quan per culpa de la crisi es van veure reduïts les despeses en sanitat cosa que en els anys successius s'ha recuperat menys a Catalunya ja que Artur Mas va seguir amb les retallades, creixent les llistes d'espera, es va continuar estrenyent la soga al personal, van continuar tancant ambulatoris i plantes senceres d'hospitals, cosa que ha seguit en aquesta direcció fins al dia d'avui.

Anar a Cuba de negocis

Pedro Sánchez i la seva dona, Begoña Gómez,

Mentre la UE es burlava de la sobirania espanyola a compte de Gibraltar, el mentider compulsiu de la Moncloa viatjava a Cuba tractant d'enganyar a l'opinió pública amb un suposat èxit diplomàtic amb negociació del Brexit, que finalment ha resultat un fiasco total. Se'n va anar a Cuba a perdonar part dels deutes que té la dictadura amb els empresaris espanyols establerts allà i fer una volta amb la Bego.

Espanya només pot tenir un interès decent amb Cuba i els cubans: ajudar a enderrocar el règim que la manté en l'esclavitud i la misèria. No hi ha "interessos espanyols" a l'illa que no siguin els d'ajudar els que, contra tota esperança i les plantades contra l'única institució sòlida creada pel castrisme, que és el presidi polític. El que inverteixi en la dictadura val la ruïna. És més, la té assegurada

No hi va haver informació que Begoña Gómez acompanyaria al president del Govern en el seu viatge oficial a Cuba. Tan sols confirmació visual quan Pedro Sánchez va baixar de l'avió presidencial acompanyat de la seva dona a l'aeroport José Martí de l'Havana. Tots dos van ser rebuts per Rogelio Serra, viceministre de Relacions Exteriors de Cuba.

El que més ha cridat l'atenció en l'arribada a Cuba de l'avió en què viatjava el president del Govern són els aires de grandesa que han mostrat Sánchez i la seva dona Begoña Gómez, que semblen obstinats a exercir de cap d'Estat i primera dama. Era penós veure la ossuda Begoña, enjaezada de vermell estrepitós, amb ganes de saludar com Rània de Jordània a l'escaleta de l'avió. Gómez no va participar en tota l'agenda oficial però la seva presència sí que ha estat certament constant i protagonista durant els moments més emblemàtics de la seva visita.

El viatge ha estat una porqueria i els resultats rigorosament nuls. Espero que no pretenguin cobrar-nos a través dels Pressupostos aquest dineral (300 milions) que no vol pagar la multimilionària narcodinastía dels Castro. Si Sánchez vol ser el Zapatero de Cuba, estarà a l'altura dels Castro, com l'infame Zetapé està a la de Maduro. Tant de bo el Rei prengui nota i no vagi a Cuba mentre els cubans no tinguin una lleu esperança de llibertat.

Zapatero: "L'obsessió contra el Govern de Veneçuela respon a interessos econòmics"

Zapatero ha afirmat que "la pressió" per part d'alguns països contra Veneçuela i el seu Govern procedeixen d'una motivació "econòmica i política".

L'expresident del Govern José Luis Zapatero ha afirmat aquest dissabte, 24 de novembre, que "l'obsessió" que hi ha per Veneçuela es deu al fet que hi ha "un interès gegantí econòmic i polític" darrere, segons ha declarat en un entrevista en exclusiva amb Ràdio la Pizarra.

"Em sorprèn l'obsessió que hi ha per Veneçuela; la permanent pressió que hi ha sobre qualsevol fet o opinió que s'aboca sobre Veneçuela; la informació molt esbiaixada que hi ha sobre Veneçuela, i només puc atribuir-ho a que hi ha un interès gegantí econòmic i polític de caràcter estratègic sobre el que representa aquell país ", ha declarat l'expresident.

En l'entrevista amb l'economista i acadèmic espanyol, Alfredo Serrano, l'exmandatari també ha opinat sobre la situació política de l'Amèrica Llatina, i ha apuntat que la regió és "tendencialment i sociològicament de majoria d'esquerres", tot i que a hores d'ara"hi ha una fragmentació ideològica excessiva i un diàleg no resolt entre revolució i democràcia".

L'ONU calcula que gairebé quatre milions de veneçolans han abandonat el país per la crisi política, social i econòmica que travessa Veneçuela i s'han dirigit principalment a Colòmbia, Equador, Perú i Brasil. Al setembre, l'expresident va vincular la intensificació del flux migratori de veneçolans a diversos països de Llatinoamèrica a les sancions econòmiques imposades pels Estats Units.

Des 2016 Zapatero ha format part dels mediadors del diàleg entre el Govern de Veneçuela i l'oposició d'aquest país, que durant mesos es van efectuar a República Dominicana. L'exmandatari també ha parlat de futbol, ​​dels seus referents polítics i del futur d'Espanya.

Alfredo Serrano Manc@alfreserramanci

Jose Luis Rodríguez Zapatero en Radio La Pizarra. @lapizarraOK
Le preguntamos por todo y nos respondió a todo.
Aquí la entrevista al completo. https://radiolapizarra.com/entrevista-exclusiva-a-jose-luis-rodriguez-zapatero/ …

40

15:48 - 24 nov. 2018

"La Núria" del CDR es porta diners de la caixa de resistència

Imatge d'una manifestació dels CDR de Vilafranca, als quals han robat la caixa de resistència un dels seus membres / CG

El Comitè de Defensa de la República (CDR) de Vilafranca del Penedès ha denunciat que l'encarregada de la "caixa de resistència" els ha robat un 47% de l'anomenada caixa en un comunicat difós a través de les xarxes socials. El CDR ha explicat que les aportacions "custodiades per la persona responsable de la caixa, una tal Núria", que en principi anaven destinats als presos i famílies de Lledoners no han estat retornades íntegrament i han anunciat que el grup li ha retirat el control de la caixa.

'La Núria' és una dona, de la qual encara no ha transcendit el cognom, que formava part del CDR Vilafranca. I no com a simpatitzant. 'La Núria' era una persona amb responsabilitats dins d'aquesta facció d'esvalotadors separatistes. 'La Núria' era la tresorera. La persona encarregada de recollir les aportacions que els simpatitzants de la causa feien en concepte de caixa de resistència. El CDR de Vilafranca amb el seu comunicat es va convertir en el riure general de les xarxes socials i 'La Núria' en una heroïna inesperada.

Pel que sembla, no és que la militant s'hagi gastat els diners en qüestions personals o familiars. Només que tenia les seves preferències entre els polítics castigats per la justícia. Ho ha lliurat a una sola causa: a nodrir els avals que el Tribunal de Comptes ha exigit a l'expresident Artur Mas per utilitzar fons públics en la pseudoconsulta del 9-N de 2014.

Sense notícies de "la Núria"

"La Núria" estaria en parador desconegut, potser en un "exili interior", encara que els seus excompanys acullen la sospita que pogués seguir recaptant diners amb l'excusa de la solidaritat amb els presos colpistes i amb "represaliats" com l'expresident regional Artur Mas. Després de la decisió del Tribunal de Comptes que obliga Mas a sufragar els costos del primer referèndum separatista, el del 9-N de 2014, ja s'haurien obtingut més de tres-cents mil euros en l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium, segons dades d'aquestes organitzacions. Es desconeix, en canvi, quants diners s'han recollit els més de cent CDR actius en les quatre províncies catalanes.

Per evitar estafes i desfalcs, l'ANC va nomenar a Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert, els tres expresidents del Parlament, comissionats per controlar la "caixa de resistència" destinada a fiances i altres despeses. Una altra organització muntada pels familiars dels presos també recapta diners que serveix per sufragar el transport fins a la presó de Lledoners, el sosteniment de les famílies, tot i la condició de diputats de la majoria dels empresonats, i activitats propagandístiques.

El cas ha generat un notable enrenou a les xarxes, on diversos usuaris han ironitzat sobre el cas. «Us robeu entre vosaltres mateixos? Jo pensava que tota la culpa era d'Espanya », apuntava un ells.No obstant això, el cas pot laminar la confiança del moviment independentista en aquests organismes de l'independentisme radical, que tenen entre les seves activitats la recollida de fons per a les« caixes de resistència amb presos, «exiliats i investigats per la Justícia» pel seu paper en el moviment secessionista.

Preguntes sobre l'acord sobre Gibraltar

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat que "Espanya ha arribat a un acord sobre Gibraltar" i que, per tant viatjarà a Brussel·les per participar en el Consell Europeu que ha de ratificar la sortida del Regne Unit de la UE. Espanya ha arribat a un acord que li atorga un paper fonamental en el futur de Gibraltar. Les "garanties", que s'estaven exigint en les últimes hores i que mantenien bloquejat un acord global sobre el Brexit.

Una vegada que es produeixi la retirada del Regne Unit de la UE "la relació política, jurídica i fins i tot geogràfica passaran per Espanya". Segons ha explicat el president en una declaració institucional a La Moncloa, al seu retorn del viatge oficial a Cuba, les garanties d'ells s'han aconseguit "per escrit" "El Consell Europeu i la Comissió Europea descarten que l'article 184, l'article en discòrdia, sigui aplicable a la relació futura de Gibraltar amb la UE, fins i tot en l'àmbit territorial ". Això, segons Sánchez és "l'important".

Aquest article no deixava absolutament clar que la futura relació de Gibraltar amb la UE haurà de comptar amb el vistiplau d'Espanya i en cap cas podrà decidir-se de manera bilateral entre el Regne Unit i Brussel·les, que era l'exigència d'Espanya. El cap de l'Executiu ha assenyalat que després de les negociacions, si. A més "el Govern britànic reconeix per escrit aquesta interpretació" una cosa a la que Espanya "dóna una importància transcendental". En el marc de la declaració política futura el Consell Europeu i la Comissió Europea, segons el president, "reforcen la posició d'Espanya com mai" de cara a unes negociacions en què "caldrà parlar de la cosobirania".

Sánchez ha assegurat que "no només s'haurà de comptar amb el suport d'Espanya sinó que els acords que afectin Gibraltar hauran de ser acords separats a què es produeixin entre el Regne Unit i la UE". Això suposa "una nova forma d'abordar la relació amb Gibraltar a nivell europeu" que serà recollit en una declaració política del Consell Europeu i de la Comissió Europea.

El cap de l'Executiu confirma així l'anunci d'un portaveu del president del Consell Europeu, Donald Tusk que aquest mateix matí ha avançat que després de parlar per telèfon amb el mandatari espanyol havia pactat la seva assistència per evitar així que la cimera sobre el Brexit no es pugui celebrar . "Estem més a prop del Consell Europeu d'aquest diumenge"

Només unes preguntes: La declaració del Consell i la Comissió que anuncia Pedro Sánchez i el reconeixement escrit del Regne Unit sobre Gibraltar, on s'incorporen? ¿Com annex a l'Acord de Sortida ...? A la Declaració Política ...? A tots dos ...? ¿A cap? ... ¿S'anul·la l'article 184 ...?

La "cagada" nadalenca de Colau

El pessebre nadalenc d'aquest any organitzat per Ada Colau (Vídeo: Manolo Riera)

Colau insulta els catòlics amb un pessebre en què el Nen Jesús i la Mare de Déu són cadires buides

L'alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau, s'ha tornat a burlar dels catòlics en organitzar un pessebre en el qual el Nen Jesús, la Verge Maria i Sant Josep estan representats per cadires buides. Tots al voltant d'una taula on el menjar del plat és una espècie de pastura.

Un cadireta de nadó amb un pitet en què posa "Jesús" i una aurèola representa al Nen Jesús, mentre que un mantell blau i blanc amb una aurèola gris acompanya la cadira de la Mare de Déu. La de Sant Josep estarà adornada amb tan sols una corbata i uns tirants. Els tres Reis Mags estaran caracteritzats amb una corona encapçalant la cadira i el bou i la mula, pels pelatges i colors característics d'aquests animals. Tampoc falta la típica figura catalana d'un pessebre, el caganer: una cadira amb un forat i encapçalada per una barretina.

Aquest pessebre nadalenc s'ha muntat a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, ​​on es presenta cada any. A la plaça es troba tant l'Ajuntament de Barcelona com la Generalitat de Catalunya, que mostren en les seves façanes una pancarta i un llaç groc en suport als colpistes empresonats.

El lloc s'ha omplert aquest divendres de vianants que s'han aturat a observar aquesta escena per intentar desxifrar el seu significat. Alguns turistes li han arribat a demanar explicacions a l'autor d'aquest pessebre, l'escenògraf Sebastià Brosa.

"El Nadal són les reunions familiars, i també hi ha el pessebre, el pessebre, i les figuretes, que també es reuneixen per Nadal. Es reuneixen per sopar i per menjar, i cada cadira és un dels personatges tradicionals: els tres Reis Mags, el nen Jesús, Sant Josep ... I està aquesta cosa de sentir-te també com un nen circulant per aquí, perquè tot és molt gran " , ha comentat Brosa a uns turistes atònits.

"És un nyap"

L'obra ja començat a generar crítiques a l'oposició municipal. Alberto Fernández, líder del PP al consistori barceloní, l'ha considerat "un nyap" que hauria de ser "retirat immediatament per un de tradicional".

"El pessebre de Colau està buit de Nadal, i és més laic que tradicional. L'alcaldessa promou un pessebre sense figures, quan hauria de ser un element d'atracció ciutadana, en particular per a les famílies amb nens petits, que busquen veure les figuretes dels Reis Mags, el portal amb el nen Jesús o els pastors amb les ovelles ", ha assenyalat el líder popular.

Fernández insta l'Ajuntament a publicar "el cost d'aquesta instal·lació laica que Colau ha instal·lat i que poc o gens té a veure amb la tradició nadalenca". "Colau està fent que Barcelona perdi l'interès que històricament havia tingut com a visita obligada de les famílies per Nadal per visitar el pessebre municipal, i veure la decoració i l'enllumenat típic d'aquestes dates", ha conclòs.

El de l'any passat

No és la primera vegada que Ada Colau genera controvèrsia amb el pessebre nadalenc. L'any passat ja va muntar un que va generar diverses crítiques entre els veïns de la ciutat: "Una merda punxada en un pal", van afirmar diverses persones a través de les xarxes socials.

Aquest pessebre nadalenc consistia en un conjunt de 25 figures de metacrilat sostingudes en l'aire que simulen un pessebre, encara que molts barcelonins encara no van arribar a entendre el sentit d'aquesta obra.

OKDIARIO va revelar que l'Ajuntament va gastar fins 147.940 euros en aquella obra. Una despesa molt elevat tenint en compte que un tradicional tindria un cost aproximat de 15.000 euros. La suma del disseny i muntatge de la mateixa va ascendir a un total de 116.000 euros. A això se li van sumar despeses d'electricitat (860,12 €), servei de vigilància (25.818 €) i de neteja (1.775 €), entre d'altres.

Aquest any ni tan sols van anar a Ikea. Pel que sembla es van donar una volta per un magatzem de mobles vells i han compost aquest bodrio.¿Arte? ... No ... altre insult a la intel·ligència de catòlics i pagans ... els que paguen per això.

"El Dr. Sánchez" amenaça amb el veto a l'acord sobre el Brexit entre UE i Gran Bretanya

El Govern d'Espanya vol ara més garanties jurídiques que tindrà l'última paraula en qualsevol futur acord sobre Gibraltar i considera que no hi ha prou certesa en les paraules emprades en el text de retirada pactat entre Brussel·les i Londres. Madrid considera que el text no és prou clar sobre l'última paraula d'Espanya a qualsevol acord entre Brussel·les i Londres respecte al Penyal, una garantia que sí que havia quedat recollida en prèvies conclusions de cimeres europees.

Per això, segons la portaveu, Sánchez ha amenaçat de "vetar" el pacte. El president que segueix les incidències des de Cuba Celaá ha deixat totalment oberta la possibilitat que el president no acudeixi al Consell Europeu d'aquest cap de setmana, on s'ha d'acordar la marxa del Regne Unidode la UE.

El Govern de Pedro Sánchez ha avançat que Espanya votarà no a l'esborrany de l'acord de l'Brexit si no s'introdueixen aclariments sobre l'estatus de Gibraltar, ja que "cap document aclareix alguna cosa (...) fonamental: Gibraltar no pertany al Regne Unit". Una 'maniobra' que "no seria políticament acceptable" per al conjunt de la Unió, en paraules del ministre d'Exteriors, Josep Borrell, qui descarta que pugui adoptar-se un acord sense el suport de tots els estats membres

L'article que critica Espanya, el 184 -que contempla l'aplicació d'acords més enllà de la fi del període de transició després del Brexit-, va aparèixer per primera vegada el dimecres de la setmana passada, després de conèixer-se que Londres havia donat el seu vistiplau al text preliminar dels negociadors. No és una modificació d'un anterior, segons fonts diplomàtiques citades per l'agència EFE. El Govern de Sánchez va plantejar els seus recels a la resta dels estats membres dilluns en una reunió de representants dels Vint per preparar la cimera extraordinària d'aquest diumenge.

Sánchez ha dilapidat amb la seva passivitat i falta de credibilitat i influència internacional la bona posició en la que l'Executiu de Mariano Rajoy sota la batuta de Garcia Margallo havia deixat a Espanya pel que fa al tema de Gibraltar. L'anterior Govern havia aconseguit el 2017 un compromís per part de la Unió Europea (UE) per a respectar un veto espanyol en el cas que hi hagués qualsevol acord sobre aquest tema que es signés després de l'abandonament britànic de l'estructura comunitària.

Aquest dijous, i després de l'acord, ni tan sols l'esmenten. De fet la setmana passada el ministre principal del Penyal, Fabian Picardo, es vantava en un comunicat que Espanya havia renunciat a qualsevol reivindicació sobre sobirania, jurisdicció i control.De fet, May s'ha permès el luxe d'advertir Sánchez que protegirà la sobirania del Regne Unit sobre Gibraltar.

La nit de dimecres els dos mandataris, Sánchez i May, van parlar llargament per telèfon després del gol de la segona al primer. Segons La Moncloa, l'espanyol li va fer saber els motius del veto, afeándole el famós article 184. Segons la premier britànica, va ser "absolutament clara" amb el socialista i li va traslladar que Gibraltar no es negocia de manera bilateral.

Espanya hauria d'haver aconseguit que es reflectís una cosobirania -o almenys una posició de privilegi per a poder influir fins conseguirla- que assegurés unes òptimes condicions de treball dels nostres compatriotes a la zona així com els propis interessos del país. Lluny d'això, s'ha confirmat la intenció del PSOE de perdre la posició privilegiada que havia aconseguit Espanya per tal de col·locar a Nadia Calviño com a possible vicepresidenta de la Unió Europea amb control sobre l'àrea econòmica.Interessos particulars en lloc d'interessos generals.

Som a l'antipolítica en estat pur i uns laments a posteriori- "Regne Unit ha actuat amb nocturnitat i traïdoria Però, què es pot esperar d'un Govern que és capaç d'improvisar unes classes d'anglès per negociar amb la UE? Doncs això: ridícul després ridícul.

Sánchez s'enfronta al seu primer gran examen internacional, en el qual està en joc la posició futura d'Espanya per negociar amb els britànics, bilateralment, qualsevol cosa relativa a la Gibraltar. Sánchez hauria d'exigir al fet que figurés en l'acord que s'ha pactat anteriorment de manera que no hi hagi dubtes sobre el paper d'Espanya davant d'un hipotètic conflicte amb Gibraltar. Encara que no s'arribi a la signatura del Brexit.En cas de no aconseguir un acord sobre l'article 184, vetar sense dubtar aquest acord.Té el suport incondicional del PP i Cs. i altres partits responsables.

I està en joc el seu propi crèdit.