Creix la tensió entre independentistes i constitucionalistes a la Meridiana

Foguera en plena calçada en la concentració independentista de la Meridiana / @txecatala (TWITTER)

Un ultra de la concentració espanyolista va protagonitzar un succés violent a l'agredir una dona

La 109ª nit de talls de trànsit duta a terme per grups d'independentistes a l'avinguda Meridiana de Barcelona va comptar aquest dijous, per tercera vegada, amb una contramanifestació constitucionalista. Com cada deu dies des que va començar 2020, ambdues concentracions, de signe contraposat, van quedar separades per un cordó policial de Mossos d'Esquadra i a uns 100 metres de distància l'una de l'altra.

I, com en la primera ocasió --la passada va ser molt minoritària, a causa de l'temporal que va assolar la ciutat--, la més nombrosa va ser la secessionista. Aquesta vegada, la concurrència va ser bastant més gran que les nits anteriors i va comptar amb més assistents procedents d'altres punts de Catalunya, a causa de la crida de diverses entitats i associacions secessionistes com la paragubernamental ANC: en total, uns 200 manifestants. Per part espanyolista, amb prou feines van superar el mig centenar.

Els concentrats d'un i altre signe portaven banderes --independentistas uns, espanyoles altres-- i van entonar les seves consignes i càntics habituals. Per exemple, "Meridiana Resisteix" o l'himne d'Els Segadors --els secesionistas--; o "la Meridiana no es talla" i el "a per ells", els constitucionalistes.

Agressió a una dona a la concentració espanyolista

Entre els espanyolistes es trobaven alguns integrants d'estètica ultra, alguns dels quals van protagonitzar un lamentable succés violent. En el seu trajecte cap al punt on es va dur a terme la seva concentració --ubicat davant del centre comercial Hipercor--, un d'aquests ultres va agredir empenyent i tirant a terra a una dona que, a l'sembla, els increpava dient-li "fatxes". Els Mossos d'Esquadra van acudir ràpidament en el seu auxili i la van ajudar a aixecar-se.

El partit d'Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, ​​està vetant totes aquelles propostes per desplegar mesures que evitin els talls diaris de l'avinguda Meridiana per part d'independentistes. BComú ha sumat els seus vots als del PSC, ERC i JxCat per rebutjar la proposta de PP, que demanava "garantir la mobilitat" a la ciutat comtal.

María Jesús Montero congela els comptes de les CCAA i no els pagarà els 2.500 milions que els deu

María Jesús Montero | EFE

El cop de porta de Govern a pagar els diners pendents de la liquidació de l'IVA de 2017 ha fet esclatar a les regions de l'PP.

Els barons de l'PP s'han rebel·lat contra Hisenda després del Consell de Ministres de dimarts passat. Galícia, Andalusia, Múrcia, Madrid i Castella i Lleó continuen exigint a María Jesús Montero els 2.500 milions que els deu a les CCAA per la liquidació de l'IVA de 2017, i que la ministra es nega a reemborsar. Aquesta setmana han amenaçat amb sumar-se a aquesta iniciativa les comunitats de l'PSOE, Castella la Manxa, Extremadura i Aragó.

En la roda de premsa posterior a Consell de Ministres, Maria Jesús Montero va tirar una galleda d'aigua freda sobre els líders autonòmics a l'assegurar que la devolució d'aquesta liquidació "corresponia al 2019, perquè el sistema té dos anys de reparació, i per tant , al no tenir projecte de Pressupostos i rebutjar les forces parlamentàries (els de el PSOE), va decaure la mesura ", ha tancat la socialista. Montero enterrava així el pagament d'aquesta important xifra.

La resposta de la ministra ha fet esclatar a les regions de l'PP, que fins amenacen amb portar als tribunals a Hisenda. Així ho va deixar caure ahir dimecres el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, que instava a a el Govern socialista a rectificar "en les pròximes hores" o "per descomptat, Galícia, sap el que ha de fer. Ens defensarem amb tots els drets que ens empara la llei i tots els drets que emanen de la Constitució ", ha declarat.

El secretari general de l'PP gallec, Miguel Tellado, va anar un pas més enllà de Feijoó, i va arribar a qualificar a l'Executiu de Sánchez de "Govern morós, govern mentider". Galícia reclama 200 milions d'euros de la liquidació de l'IVA de l'2017 a causa de el canvi comptable en la recaptació d'aquest impost que el PP va introduir fa tres anys a través de l'anomenat Subministrament Immediat d'Informació (SII), que és el sistema electrònic de gestió de l' IVA de l'Agència Tributària. Llavors, només es van comptabilitzar 11 mesos.

No es creuen l'excusa de Montero

Burlats i xantatge se senten a Andalusia. "No acceptarem xantatges i molt menys que s'utilitzi els diners dels andalusos per pagar les hipoteques de la seva investidura", va assegurar el seu president al seu compte de Twitter, el canal que han utilitzat molts dels barons per mostrar el seu descontentament amb la decisió de Montero, encara que abans de Consell de Ministres també ho van fer per carta.

Juanma Moreno al·ludia a l'xantatge perquè María Jesús Montero ha culpat el PP de rebutjar els seus Pressupostos per 2019 en què els socialistes es comprometien a abonar d'aquests 2.500 euros impagats. Llavors, la versió oficial que va donar l'Executiu de el PSOE el passat mes d'octubre va ser que, en funcions i sense Pressupostos, el seu Govern no podia fer aquest pagament. Les regions de l'PP no es van creure l'explicació de Montero, ja que havia donat la mateixa excusa per no pagar tampoc els lliuraments a compte i, finalment, havia obtingut el vistiplau de l'Advocacia de l'Estat. Per què no feia el mateix amb el que els havien legítimament d'IVA?

"El Govern central es riu dels andalusos. No pararem fins que Sánchez li doni a el PIN de la targeta de crèdit per pagar-nos uns diners vital per a sanitat, educació i serveis socials", ha afegit el portaveu de Govern andalús, Elías Bendodo, mentre que la presidenta de l'PP de Sevilla, Virginia Pérez, ha qualificat aquest fet de "robatori inadmissible. Els andalusos calculen que els deuen 537 milions d'euros.

El president de Múrcia, Fernando López Miras, també va acusar l'Executiu Socialista de "robar a tots els murcians els 85 milions d'l'IVA que paguem de les nostres butxaques el 2017". A Castella i Lleó, el seu president, el popular Alfonso Fernández Mañueco, reclama "142 milions d'euros de l'IVA que ens deu. Serem exigents i estarem a primera fila per defensar els interessos de la nostra terra".

A Madrid, el conseller d'Hisenda, Javier Fernández-Lasquetty, ha exigit a Montero que "d'una vegada deixi de retenir l'IVA de l'any 2017". A la regió quantifiquen que els pertanyen 337 milions d'euros. Madrid ha estat l'única que ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra el Govern davant l'Audiència Nacional per aquest deute. Ho va fer el passat mes d'octubre.

Barons de el PSOE se sumen a la reclamació

En el mateix sentit la portaveu de Govern de Castella-la Manxa, Blanca Fernández, ha recordat a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que ella mateixa va reclamar a l'Ministeri llavors liderat pel popular Cristóbal Montoro l'IVA degut a Andalusia quan exercia com a consellera d'Hisenda i Administracions Públiques d'Andalusia, pagament que ara com a màxima dirigent de la cartera ministerial s'ha negat a les comunitats autònomes.

En el mateix sentit s'han manifestat els dirigents de PSOE Guillermo Fernández Vara d'Extremadura o Javier Lambán d'Aragó que indignats s'han mostrat confiats que aquest extrem es vegi resolt en el pròxim Consell de Política Fiscal i Financera, tot i que ha recordat que " si no hi ha solució ", la Junta de Castella-la Manxa" prendran les mesures oportunes per cobrar un IVA que els pertany ".

Lliuraments a compte congelades

Un altre dels assumptes que li ha retret Fernández-Lasquetty a Montero sobre l'anunciat en el passat Consell de Ministres és l'aprovació dels 103.000 milions d'euros per als lliuraments a compte de les CCAA. Els lliuraments a compte són les bestretes que reben les regions en concepte del que estima l'Estat que van a recaptar dels impostos de el sistema de finançament (IRPF, IVA i impostos especials). Dos anys després, es liquida aquest avançament i, si resulta que a la fi ha hagut més recaptació del estimada, una situació habitual en períodes de creixement, el Govern ha d'abonar a les regions el que els deu.

María Jesús Montero "ha parlat com si fos una pluja de milions que cau per les comunitats autònomes i d'això, res de res", va assegurar Lasquetty. El que ha fet el Consell de Ministres és prorrogar els lliuraments a compte de 2019, "amb dos petits reajustaments que es fan cada any", va assegurar el conseller madrileny, de manera que els 103.000 milions d'euros és una quantitat previsiblement menor que el que els correspondria a les CCAA segons l'evolució de l'PIB -i els ingressos- en el present exercici, segons les pròpies estimacions de Govern. Com s'observa en el quadre, tot just hi ha una diferència de 200 milions entre els 102.799.000 de les entregues a compte que van rebre les CCAA l'any passat -columna groga- i el que van a rebre aquest -columna gris-, el que deixaria la finançament a les CCAA pràcticament congelada i podria provocar tensions de tresoreria en alguna de les regions.

"No és veritat que el Govern hagi fet res extraordinari", va assegurar Lasquetty. Els lliuraments a compte de 2020 "no se sabran fins que el Govern tingui un projecte de pressupostos, que està per veure", va afegir.

"Aquestes quanties seran actualitzades quan es coneguin les previsions d'ingressos de l'exercici en el marc de el procés d'elaboració dels PGE", explica el Govern. La seva versió és que "per les bestretes de 2020 s'utilitzarà com a base de càlcul l'import actualitzat de 2019, en lloc dels valors de la pròrroga del 2018, que haurien estat menors. D'aquesta manera es consoliden els nivells de finançament que van rebre el passat curs i s'aconsegueix que les Comunitats Autònoma i les entitats locals mantinguin nivells similars als resultats dels lliuraments a compte actualitzada de 2019 ". Els territoris començaran a rebre aquestes bestretes "en els pròxims dies".

Sánchez és un ninot en mans dels colpistes

El president de Govern, Pedro Sánchez. Foto: EP

Sánchez rectifica per donar oxigen a ERC: s'asseurà a la taula de negociació abans de l'eleccions

En el termini de sis hores i mitja, de les 12:35 a les 18:57, Pedro Sánchez ha passat de no convocar la taula de diàleg amb els separatistes catalans fins després de les eleccions en aquesta comunitat a anunciar que aquesta taula se celebrarà abans dels comicis.

A Moncloa mana ERC. Després d'assegurar, aquest migdia, que preferia ajornar fins després de les eleccions la taula de negociació amb la Generalitat, a última hora, l'Executiu ha emès un nou comunicat en el qual rectifica i es mostra disposat a celebrar la trobada entre les dues administracions abans de els comicis catalans. El president de Govern, Pedro Sánchez, s'ha reunit aquesta tarda amb Gabriel Rufián (ERC) al Palau de la Moncloa

Entre un i altre comunicat han passat una mica més de set hores, temps suficient per a les crítiques d'JxCAT i un tuit de l'secretari de comunicació d'ERC lamentant l'anunci. Enmig de tots dos comunicats, la resposta d'ERC, que va qualificar de «incompliment flagrant» dels acords la intenció de Sánchez de reunir aquest fòrum una vegada que passés la cita amb les urnes i es constituïssin al Parlament i el nou Govern català.

Primer va dir: «No es donen les millors circumstàncies per iniciar el diàleg entre governs, quan un d'ells ha posat punt final a la legislatura i el nou Govern no podrà constituir fins a la celebració de les eleccions anunciades».

En el segon comunicat, se subratlla que el Govern ha manifestat la seva «clara vocació d'iniciar el diàleg amb el Govern». «Per descartar qualsevol dubte respecte a la nostra voluntat de dialogar, manifestem la nostra disposició a celebrar la taula de diàleg entre governs acordada abans de les eleccions catalanes», va finalitzar el comunicat de la Moncloa de les 18:57. Una rectificació sense pal·liatius menys de set hores després.

N'hi ha hagut prou dues paraules d'ERC - «incompliment flagrant» - perquè el cap de l'Executiu portés a terme un gir copernicà, amb reunió inclosa amb Gabriel Rufián, a la seva proposta inicial. Qui mana a Espanya és Oriol Junqueras. Que ningú tingui dubte. El colpista català és el que mou els fils de Pedro Sánchez, titella en mans de l'separatisme que li serveix de suport. I enmig, Espanya i els espanyols, convertits en ostatges d'un president que per tal de romandre a La Moncloa està venent a terminis la dignitat d'una nació que no se'n sap avenir.

La pujada de l'salari mínim causa 60.000 acomiadaments en un any en agricultura i empleades de la llar

Foto: El president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara. (EFE)

El salari mínim no és més que una cortina de fum. L'anunci de el president d'Extremadura regió eminentment agrícola, Guillermo Fernández Vara, que, amb bon criteri va posar de manifest el problema i ha demanat una entrevista amb la ministra de Treball, Yolanda Díaz, per conèixer els efectes nocius que pogués tenir la pujada de l'SMI sobre l'ocupació a la seva regió s'ha manifestat amb actes de violència a Don Benito, són inassumibles per al sector.no ha trigat 24 hores a manifestar-se. Els problemes de fons de camp són més importants: caiguda de la renda agrària en 2019 i enfonsament dels preus.

L'enquesta de l'INE ha reflectit que en tan sols tres mesos Extremadura, regió eminentment agrícola, va perdre 20.000 ocupats i es va mantenir al capdavant de l'atur a Espanya amb una taxa de l'28,68%. Aquests mals resultats van empènyer a el president de la Junta, Guillermo Fernández Vara, a reconèixer públicament que «les dades són rematadament dolents» i estan vinculats a camp. Per això va reclamar una trobada urgent amb la ministra de Treball, Yolanda Díaz, per analitzar l ' «impacte» i les «conseqüències» que la pujada d'el SMI està tenint en el sector agrari a Extremadura.

A la fi de 2019 l'ocupació en el sector agrícola era a la xifra més baixa des 2015. En un país com Espanya, on la majoria d'explotacions agrícoles tenen un caràcter professional i necessiten -encara que sigui de forma puntual al llarg de l'any- contractar personal, la pujada de l'SMI a 900 euros és un factor sensible per a moltes d'elles. El cost tornarà a encarir aquest any després del nou alça de l'5,5%, fins als 950 euros.

Ahir, després d'aquestes declaracions, jornalers extremenys convocats per les principals organitzacions agràries (Asaja UPA-UCE (Unió de Petits Agricultors), i COAG) van sortir al carrer per exigir preus justos per les seves produccions i per protestar, entre d'altres per l'impacte de l' salari mínim. Les manifestacions es van saldar amb enfrontaments amb la policia, amb quinze ferits i un detingut. Els agricultors demanen una intervenció més directa de Govern a l'hora de fixar els preus dels seus productes i compensacions per aturar l'impacte de l'SMI. Les protestes no acabaran a Extremadura, els va la supervivència. El camp està en peu de guerra i les mobilitzacions s'estendran a tot Espanya amb l'objectiu d'arribar a Madrid a mitjan el mes de febrer.

Dificultats dels jornalers

Deien els experts a primers de 2019, quan el salari mínim va pujar un 22,3%, que per a estimar l'impacte en l'ocupació calia esperar el menys un any. Avui, dotze mesos després, l'ocupació s'ha ressentit en general i en particular en el col·lectiu de dones de fer feines i en el sector agrícola, dos dels col·lectius més sensibles a les pujades.

L'any passat es van generar 402.300 llocs de treball, però va ser la pitjor dada des de 2013, últim any de la crisi, i un 30% menys d'ocupats que un any abans. I un terç de l'centenar de sectors en els quals es divideix l'activitat a Espanya es van anotar destrucció d'ocupació, entre ells treballadores de la llar i de camp. 60.000 llocs de treball destruïts entre els dos. Això que ha passat és la confirmació del que experts i organismes com el Banc d'Espanya van augurar quan Iglesias va imposar a Sánchez la pujada. Van alertar llavors que els negocis de menor grandària, pimes i autònoms, optarien per retallar horari de la plantilla, frenarien les noves contractacions i podrien fins i tot aplicar acomiadaments.

En el cas de les empleades de la llar, modificar el contracte i retallar la jornada laboral de la treballadora per esquivar l'alça i pagar el mateix i, en el pitjor dels casos, acomiadar, són els camins que molts empresaris han agafat davant un increment que algunes famílies no poden o estan disposades a desemborsar de cop. En tot just un mes, de desembre a gener de 2019, la nòmina d'aquestes empleades es va encarir en gairebé 200 euros cada mes, encariment a què cal sumar també la pujada corresponent a les cotitzacions a la Seguretat Social. El resultat ha estat que aquestes treballadores -més de el 90% són dones- estan en el seu nivell més baix des del 2015, segons Estadística. La xifra total d'ocupats és de 580.000 (veure evolució en el gràfic).

El mateix Govern ha reconegut que tots dos col·lectius són els més vulnerables a l'increment de l'SMI. L'exsecretari d'Estat de la Seguretat Social, Octavio Granados, va admetre que el col·lectiu de les empleades de la llar va encaixar l'increment de costos passant a el mercat negre en una magnitud de 13.000 persones. I sobre el sector agrari, va assegurar que han deixat de cobrar hores extraordinàries com a compensació per la pujada del seu salari bàsic.

https://twitter.com/i/status/1222562804315586562

Eleccions anticipades en diferit

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat en una declaració institucional des de Palau que "aquesta legislatura no té més recorregut" i que convocarà eleccions després que el Parlament aprovi els Pressupostos. "Un cop s'hagin aprovat els pressupostos al Parlament, anunciaré la data de les eleccions", ha afegit.

Torra ha parlat de "deteriorament de la confiança mútua que es necessita en els moments més decisius" i ha remarcat que el Govern no pot funcionar sense lleialtat entre els seus socis "." Dilluns el consens de l'independentisme no es va respectar i es va dEIC a la intempèrie la presidència de la Generalitat ", ha lamentat sobre la decisió de Parlament d'acceptar la suspensió de la seva acta de diputat.

El president ha fet una crida a "recuperar un rumb d'unitat" que, segons ell, "s'ha esmicolat per decisions no consensuades, ni tan sols informades". "Cal que els catalans, que s'han guanyat el dret a viure en llibertat, tinguin un govern que els representi", ha afegit.

Finalment, ha assenyalat que ara "és l'hora de la màxima responsabilitat, cal posar el país i les seves necessitats per sobre de qualsevol interès partidista". "Aquest país necessita que aprovem els pressupostos de 2020", ha conclòs.

Però quan serà la convocatòria d'eleccions?

No ho ha dit. Serà aviat, ja que el rellotge de Torra va en contra seu. Simplement ha avançat que seran a partir de la seva reunió amb Pedro Sánchez el divendres de la setmana que ve (cosa que ja no té cap objecte, ja que Torra no pensa seguir) i l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat. Això és molt més complicat ja que cap partit podria acceptar els pressupostos de l'anterior govern que limitarien el seu futur marc d'actuació.

Jo crec que Torra simplement pretén guanyar temps fins a trobar un candidat que els pugui garantir la victòria electoral, cosa que Junts x Cat manca, a l'descartar el mateix Torra. L'anunci de Torra obliga Junts per Catalunya, la Crida i el Pdecat a improvisar un candidat, llevat que Puigdemont es torni a presentar.

Es busca candidat posconvergente a la Generalitat

L'avançament electoral obligarà a l'espai posconvergente a improvisar un candidat. Fracturats en tres organitzacions -Junts per Catalunya (JxCat), la Crida per la República i el Pdecat (el partit directament hereu de Convergència) - els nacionalistes de la corda de l'pròfug Puigdemont no tenen a diferència d'ERC d'un líder inqüestionable per concórrer als comicis. Per part dels republicans està clara la candidatura de Pere Aragonès, mà dreta de l'pres Oriol Junqueras i vicepresident autonòmic, mentre que les peripècies judicials i la manca de banqueta dels posconvergentes compliquen la designació d'un presidenciable.

Puigdemont podria donar el pas, encara que no renunciarà a l'acta d'eurodiputat i no només per la immunitat, que pot decaure si prospera el suplicatori, sinó pels rèdits econòmics que li reporta, molt més elevats que els de el "Parlament", i que podrà seguir cobrant tot i que s'hagi de recloure a la seva mansió de Waterloo. Seria, doncs, una candidat "fake" sense cap possibilitat d'arribar a la presidència encara que guanyés les eleccions, com ja va passar en els comicis de el 21 de desembre de 2017.

Laura Borràs, la cap de files nacionalista al Congrés, està descartada donada la investigació judicial per les presumptes adjudicacions irregulars quan presidia la "Institució de les Lletres Catalanes", entre 2013 i 2017, a un individu que recentment ha estat condemnat per tràfic de drogues i falsificació de moneda.

Va sonar el nom de Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digital i Administracions Públiques, per suplir Torra en la hipòtesi d'esgotar la legislatura. Per a aquest supòsit també es postulava Albert Batet, portaveu de el grup al Parlament. També es va citar el nom de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, fidel a Puigdemont, Tots ells semblen ara descartats i davant el buit,

Quedaria Artur Mas

Per això apunten els noms d'Elsa Artadi i Artur Mas. La primera dirigeix ​​el grup municipal d'JxCat a l'Ajuntament amb més pena que glòria, lluny de el protagonisme que tenia com a primea portaveu d'l'executiu de Torra. Pel que fa a Artur Mas, es dóna la circumstància que la seva condemna d'inhabilitació conclou el proper 23 de febrer, per la qual cosa no hi hauria cap impediment legal que li impedís presentar-se.

L'expresident Mas segueix actiu en el Pdecat, tracta de mantenir la seva influència i ha manifestat en més d'una ocasió que no li importaria tornar a presentar-se. És una opció davant la falta de candidats a l'entorn de Puigdemont, que segueix exercint com a líder natural de l'món posconvergente però que no sembla tenir més conills tipus Torra al barret de copa.

La nº 2 de Maduro que es va reunir amb Ábalos és qui reparteix els fons a la 'internacional' chavista

Delcy Rodríguez, la número dos de el règim de Nicolás Maduro que es va reunir en secret a l'aeroport de Barajas amb el ministre José Luis Ábalos, és la responsable de repartir els petrodòlars que Veneçuela destina a el moviment bolivarià a tot el món.

Encara que aquesta potestat no figura en les competències del seu càrrec de vicepresidenta, reglat per la Constitució veneçolana, Rodríguez dirigeix ​​entre bambolines el lobby de la 'internacional' chavista, en què Podem està considerat un soci preferent.

Rodríguez, que es manté a l'capdavant de la Vicepresidència de Veneçuela des de juny de 2018, després de ser elegida directament pel dictador veneçolà, ha ocupat durant els governs de Chávez i Maduro diversos càrrecs de responsabilitat. En alguns d'ells gestionava els diners procedents de l'negoci de l'petroli.

Rodríguez, que té prohibit trepitjar territori europeu i nord-americà després del boicot dels països que van donar suport a Guaidó, ha estat un dels contactes exclusius de Podem amb el règim chavista des d'abans de la seva constitució com a partit.

Delcy que estem immersos (50 anys), filla de l'dirigent marxista que va fundar la Lliga Socialista, va ser nomenada directora d'Afers Internacionals de l'Ministeri d'Energia i Mines el 2003. Un any després, el departament va passar a cridar-se el Ministeri de Petroli i Mines, de qui depenia la joia de la corona chavista, la petroliera estatal PDVSA.

Els fons de l'empresa petroliera bolivariana van servir per finançar els moviments chavistes, inclòs la sucursal que Pablo Iglesias, Íñigo Errejón, Juan Carlos Monedero, Luis Alegre, Carolina Bescansa i altres van muntar a Espanya. Rodríguez sempre va estar sota les ordres de l'aleshores home fort de l'chavisme Rafael Ramírez, que va presidir durant més d'una dècada PDVSA.

Però en aquest repartiment de petrodòlars una bona part de els diners es va quedar pel camí en comptes en paradisos fiscals, com va denunciar públicament el propi Ramírez. Qui durant anys havia estat un símbol de el règim, després d'enfrontar a Maduro, ha acusat al seu successor en PDVSA Manuel Quevedo i als germans Jordi i Delcy Rodríguez d ' "estar desfalcant a país amb el tema de l'petroli". Així mateix, va assenyalar a Majed Khalil de ser el testaferro de l'germà de la vicepresidenta Delcy.

Entre altres importants quantitats, 3 dirigents podemitas figuren en la comptabilitat chavista pel cobrament en 2013 de 142.000 dòlars, a càrrec de la companyia estatal de Petrolis de Veneçuela, per elaborar "el disseny polític comunicacional de l'material" per l'estand de la petroliera veneçolana en el XXI Congrés Mundial de Petroli, celebrat al juny de 2014 a Moscou. L'ordre de pagament està signada pel mateix Maduro.

L'internacionalisme marxista va convertir a Delcy Rodríguez a la major defensora i finançadora dels moviments chavistes americans, principalment els representats pels presidents Correa, a l'Equador, i Evo Morales, a Bolívia.

Podem 'connection'

La tresorera dels petrodòlars chavistes també va mantenir una estreta relació amb Pablo Iglesias, Íñigo Errejón, Juan Carlos Monedero i altres dirigents de Podem molt abans que es constituís el partit en 2013. Una realitat inqüestionable és que els dirigents podemitas van començar a rebre diners de Veneçuela des de 2008 per establir una connexió de el moviment bolivarià a Espanya. Els diners els va arribar de manera directa o mitjançant el Centre d'Estudis Socials i Polítics (CEPS). Fins i tot, Esglésies i Moneder van negociar la compra de Canal 33 de Madrid que anava a ser finançat per Caracas.

En tots aquests anys de fluïda comunicació entre Podem i Chávez, primer, i Maduro, després de la mort de l'fundador de l'Chavismo a l'abril de 2013, Delcy ocupava càrrecs de confiança amb tots dos presidents. En aquests anys, va ser testimoni de com els joves professors universitaris es van passejar amb tota llibertat entre la cúspide de el poder bolivarià. Un d'ells, Juan Carlos Monedero, fins i tot, va estar contractat com a assessor personal de Chávez al Palau de Miraflores.

Un altre dels assessors de Maduro, el podemita Alfredo Serrano Mancilla, va fundar el CELAG a Equador, que venia a substituir el tan productiu CEPS que tants milions -més de set milions d'euros- va proporcionar als promotors de Podem. I qui figurava en el Consell Consultori de el nou organisme chavista ?: la inefable Delcy Rodríguez. Al costat d'ella: Rafael Correa, president de l'Equador, i Simón Zerpa, de PDVSA, entre d'altres. I, segons ha informat la premsa equatoriana, també destacava la presència de Juan Carlos Monedero.

Durant aquesta etapa, Delcy va coincidir entre 2001 i 2006 amb el llavors viceministre d'Energia nervis Villalobos a què el Jutjat d'Instrucció número 41 de Madrid investiga per blanqueig de capitals procedent de l'saqueig de PDVSA.

Rodríguez abans d'arribar a la Vicepresidència de Veneçuela va passar per altres despatxos d'influència de règim, tant amb Chávez com amb Maduro. Amb el primer va ser ministra d'el Despatx de la Presidència i coordinadora general de la Vicepresidència, càrrec que ocupava el seu germà Jorge Rodríguez. Ja amb Maduro, després de la mort de l'fundador de l'chavisme, va ser nomenada ministra d'el Poder Popular per a la Comunicació i Informació. Al juny de 2015 Maduro va nomenar a Delcy Rodríguez directora interna de la Junta Directiva de PDVSA, etapa que va coincidir amb un dels majors saquejos de la petroliera. Finalment, Delcy Rodríguez va ser ministra d'Afers Exteriors de la República, en substitució de Rafael Ramírez. I, entre agost de 2017 i juny de 2018, va ser presidenta de l'Assemblea Nacional Constituent.

El Parlament rep avui a Junqueras i la resta dels presos amb tractament d'autoritat

Els colpistes condemnats per malversació i sedició

Després de la tumultuosa sessió d'ahir al Parlament avui a les 9 van a comparèixer 6 dels presos colpistes reclosos en Lladoners. El d'aquest dimarts és el primer permís col·lectiu que atorga la Generalitat de Torra als presos separatistes.

Els colpistes que eren membres de la Generalitat quan Mariano Rajoy va aplicar el 155 tornaran aquest dimarts a al Parlament per primera vegada des del seu empresonament per assistir a una comissió d'investigació. Ho faran amb permís de la Generalitat, que els ha autoritzat la sortida de presó, i en un clima d'alta tensió per la inhabilitació de Quim Torra. El president ha suspès l'habitual reunió dels dimarts de Govern i ha demanat als seus consellers que alliberin tota la seva agenda per acompanyar els presos al Parlament. El president de la cambra, Roger Torrent, els rebrà a la seva arribada atorgant-los un tracte d'autoritat.

Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i Raül Romeva estan citats per a les nou del matí a la comissió que avalua les conseqüències de l'aplicació de l' '155' a Catalunya després del cop d'octubre de 2017. Una hora abans, l'ANC ha convocat una gran manifestació a les portes de Parlament per donar la benvinguda als colpistes. Una concentració que preocupa els Mossos d'Esquadra ja que temen que, després de la seva compareixença, es pugui impedir el retorn dels condemnats a presó.

El de demà dimarts és el primer permís col·lectiu que atorga la Generalitat de Torra als presos separatistes. A diferència dels que els concedia el Tribunal Suprem per a acudir a l'Ajuntament de Barcelona o a Congrés per prendre possessió de les seves actes, en aquesta ocasió la Generalitat no ha establert restriccions per a, per exemple, mantenir contactes amb els mitjans de comunicació. Per tant, si Junqueras o qualsevol dels altres ho desitgen, podran fer declaracions i fins i tot concedir alguna entrevista televisiva o radiofònica de gran format.

Encara que aniran fortament escortats tampoc hi ha previsió que, mentre no hagin d'estar dins la comissió, hagin esperar reclosos en un espai de Parlament on s'impedeixi el contacte amb altres diputats o transeünts que estiguin per la Cambra catalana.

Rebuda als presos

"La República no existeix idiota" als voltants de Ciutadella

D'altra banda a les rodalies d'Parlament i hores abans de la comissió de l'155 ha aparegut sembrat d'adhesius on es podia llegir: "La república no existeix idiota".

"Independentista, segueixes enfonsant la terra i ho saps" és un altre dels cartells que ha aparegut a les rodalies d'Parlament. Amb aquesta acció, el grup espanyolista vol donar la benvinguda als exconsellers presos que declararan aquest dimarts al Parlament de Catalunya per participar en la comissió d'investigació de l'155.

Els adhesius s'han posat aquesta nit en murs d'obra, papereres, fanals i diverses parets de dins i fora de l'Parc de la Ciutadella, a tocar de Parlament de Catalunya. Els Mossos han identificat els deu membres de el grup responsable d'enganxar aquests cartells.

Torra no se'n va de Parlament però els diputats d'ERC ja ni s'aixequen a aplaudi

Torrent adverteix Torra que el seu vot ja no té validesa perquè no és diputat

El president de Parlament, Roger Torrent, ha advertit a Quim Torra que «avui no podem comptabilitzar els seus vots». El president de la Generalitat ha deixat de ser diputat, malgrat que ha afirmat després de demanar la paraula en la seva condició de màxim mandatari de l'executiu autonòmic que ningú l'hi ha comunicat.

En un tens arrencada de Ple de Parlament a primera hora d'aquesta tarda, Torrent ha promès a Torra que la institució treballarà per tornar el seu escó. El president, però, ha fet un dur al·legat contra el que considera una traïció dels seus socis independentistes.

Torra ha demanat la paraula en la sessió plenària després que el president de Parlament, Roger Torrent, hagi oficialitzat la decisió de no deixar votar Torra, en aplicació de la resolució de l'secretari general, Xavier Muro, que ha executat l'ordre de la Junta Electoral Central de retirar-li l'escó per considerar que està inhabilitat per desobediència. La intervenció de l'mandatari català ha estat aplaudida pels consellers i diputats de Junts per Catalunya a peu, mentre que els d'ERC has romàs immòbils asseguts en els seus escons.

Torra ha demanat al president de Parlament, Roger Torrent, defensar els seus drets com a diputat i ha exigit a la Cambra revertir la seva inhabilitació, advertint que si no ho fa «posarà en risc les institucions».

«Apel·lo a tots els diputats a què es reverteixi aquesta irregularitat, aquest fet il·legal, de forma immediata. Si no és així, posaran en risc la continuïtat de les institucions », ha explicat Torra, en una intervenció en el ple fent valer la prerrogativa d'el president de l'Executiu a intervenir quan ho consideri convenient.

Sense Quim Torra a l'hemicicle, que a ell acabar la seva intervenció ha estat aplaudit només pels diputats del seu partit i ha evidenciat la divisió al Govern amb els consellers d'JxCAT de peu aplaudint-i els d'ERC asseguts sense aplaudir, Torrent ha denunciat que la inhabilitació de l'encara president ordenada per la JEC «és un gest injustificable que des del Parlament intentarem revertir» ja que «el Suprem ha segrestat el vot de l'president Torra». Tot i així li ha comunicat que «avui no podem comptabilitzar el seu vot» perquè «el Parlament no pot renunciar a ser una eina eficaç a l'servei de la ciutadania».

«Delinqüent, delinqüent!»

«Una persona condemnada per la Justícia és un delinqüent» ha assegurat la portaveu de Ciutadans al Parlament, Lorena Roldán, des de la tribuna per referir-se a president de la Generalitat, Quim Torra. El president de la Cambra catalana, Roger Torrent, li ha cridat dues vegades a l'ordre per aquestes afirmacions, i tots els diputats taronges s'han aixecat del seu escó per corejar «Delinqüent, delinqüent!» A l'encara president català. Després d'una breu amenaça, Torrent ha anunciat que suspenia el ple davant la sorpresa de tots.

La intervenció de Roldán s'ha produït després de cinc minuts de recés després que Torrent donés la paraula al Quim Torra. La portaveu de Ciutadans, líder de l'oposició, ha pres la paraula per denunciar les greus acusacions que havia abocat l'exdiputat de Junts per Catalunya des de la tribuna i Torrent ha aprofitat per buscar un problema on no n'hi havia per justificar-se davant els separatistes després la inhabilitació de Torra.

La sessió inicial d'avui, que havia de durar una mica més d'una hora, havia de servir per aprovar els comptes de Parlament, pas previ a la tramitació dels Pressupostos Generals de la Generalitat. Una hora després de l'inici, el ple continua encallat en el primer torn de rèplica a l'ús de la petició de paraula per part de Torra a l'arrencada de la sessió. El president pot intervenir sempre que ho desitgi demanant-a el president de la cambra.

En un ple aspre, Roldán ha acusat Torrent de «silenciar l'oposició» i lamenta «l'autèntica vergonya al que vivim aquí».

JxCat es nega a votar al Parlament per l'exclusió de Torra

Les visibles desavinences entre la majoria independentista culminen amb el rebuig als pressupostos de la Cambra amb ni un sol vot a favor

Cap vot a favor. La votació d'el projecte de pressupostos de Parlament de Catalunya ha evidenciat aquest dilluns a la tarda les aferrissades tibantors entre la majoria independentista de la Cambra, en particular, i tots els grups parlamentaris en general.

La votació ha arribat marcada per la voluntat de JxCat d'ajornar el ple. Els posconvergentes volien evitar normalitzar la retirada de l'escó de president de la Generalitat, Quim Torra. I en aquest afany han cridat a convocar una Junta de Portaveus en la qual no han obtingut majoria per reconsiderar el relleu de l'acta de Torra.

Davant aquesta impossibilitat d'aturar la sessió i sense la capacitat de vot de Torra, el president del seu grup parlamentari, Albert Batet, ha informat que es negarien a participar de la votació per fer costat a el president. "No podem blanquejar una situació sense precedents en la història de Catalunya", ha justificat Batet a l'hemicicle.

Ningú els dóna suport

Ningú ha donat suport a un pressupost que, d'inici, comptava amb el vistiplau de JxCat, Cs i PP. Avui, en la votació, els diputats de JxCat han acabat per abandonar l'hemicicle, mentre que ERC -com PSC, Cs i PP- de s'abstenia i la CUP i els comuns votaven en contra.

Al llarg de tota la tensa jornada al Parlament JxCat ha lligat la defensa de l'acta de diputat de Torra a la continuïtat de la legislatura, mentre que el seu soci al Palau de la Generalitat, ERC, ha demanat seguir endavant amb el mandat sense caure en el que veuen com un simbolisme estèril. Una tensió entre socis que està llevandato la legislatura a el límit.

De fet, al llarg de tot el dia JxCat i ERC han fet evident la seva profunda distància. La seva imatge més clara ha arribat quan el president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat la paraula per defensar el seu escó i reclamar la confiança de la Cambra. Un al·legat a la fi de el qual ha rebut l'ovació en peu dels diputats posconvergentes, mentre els representants d'ERC seguien asseguts i sense aplaudir. Més tard també s'ha pogut veure com els consellers d'Esquerra seguien a l'hemicicle mentre els de JxCat estaven reunits.

Baltasar Garzón, pels carrers de Santiago de Xile donant suport a les protestes violentes

Baltasar Garzón va veure in situ les protestes al carrer (Twitter)

Ex jutge Baltasar Garzón va ser escortat per manifestants quan carro llança aigües dels dispersaba.El exjutge espanyol va assistir a les manifestacions d'aquest divendres a la capital. Un registre en xarxes socials mostra com va ser acompanyat per manifestants mentre un carro llança aigües dispersava als que ocupaven l'Albereda.

Les xarxes socials van captar a l'espanyol sent acompanyat per manifestants mentre un carro llança aigües dispersava als que ocupaven l'Albereda. La dreta critica la presència de l'exjutge espanyol en les manifestacions al costat d'un dels grups d'esquerra més combatius i demana la seva expulsió. L'ex jutge es troba a Xile ja que va participar de l'Fòrum Llatinoamericà de Drets Humans, instància en la qual va aprofitar de comentar els fets que han passat al nostre país des de l'octubre de 2019.

El 1998 es va fer famós en el món sencer i especialment a Xile pel processament de l'exdictador Augusto Pinochet, que va quedar confinat a Londres. Era l'acció de Baltasar Garzón, un jutge espanyol amb una especial sensibilitat per la Justícia universal, per la defensa dels drets humans, pel control i equilibri de poders ... i per sortir als titulars. Però això -que estava clar a Espanya- no ho sabien encara a Xile, centrats com estaven tots els demòcrates en purgar les restes del seu règim que el general havia deixat a la incipient democràcia. Per exemple, la seva condició de senador vitalici i el silenci oficial davant els seus excessos.

Aquesta és la raó per la qual aquests dies, els legisladors oficialistes es fan creus públicament amb l'actitud de Garzón als carrers de Santiago. Està al país per participar en el Fòrum Llatinoamericà de Drets Humans i, suposadament, posar el seu granet de sorra a la sortida de la crisi social de país. No obstant això, aquest divendres va deixar els auditoris i se'n va anar als carrers amb l'anomenada Primera línia, uns dels grups més agressius en els enfrontaments amb la policia (Carrabiners), potser a viure en persona els aldarulls.

Les protestes a Xile van esclatar el 17 d'octubre contra la quarta pujada de l'preu de metro en pocs mesos i van créixer ràpidament fins denunciar la desigualtat social i plantejar la necessitat d'elaborar una nova Constitució. El president de Xile, Sebastián Piñera, que va arribar a declarar l'estat d'emergència desplegant a les Forces Armades, va demanar perdó per no escoltar el clam dels xilens i va proposar una "agenda social". Per fer-la realitat, remodelar el Govern i va iniciar un diàleg amb els partits polítics, tant opositors com oficialistes. Més de 20 persones han mort pels enfrontaments entre manifestants i forces de seguretat i més de mil han estat detingudes.

Baltasar Garzón protegido por los violentos de 'Primera línea' en las calles de Santiago de Chile. 

A Torra se li acaba el temps

El president català, Quim Torra, al costat de el president de Parlament, Roger Torrent | EFE

El Suprem ha confirmat el que ja sabíem. Els recursos presentats per Torra no són de rebut i ha una sentència judicial que la Junta Electoral Central insta a complir i que inhabilita com a diputat electe a Torra. En qualsevol altre país això seria causa, ni que sigui per vergonya torera de l'interessat, de dimissió automàtica. Però parlem de Catalunya i a aquests separatistes els costa Déu i ajuda baixar del cotxe oficial.

El Parlament es prepara per reincidir dilluns a la desobediència mentre Roger Torrent guarda un significatiu silencio.La situació sembla prou delicada per al separatisme. El ple de la Cambra catalana haurà de votar, en una sessió convocada a les 15 hores, els pressupostos de Catalunya dissenyats per ERC. I una cosa està clara: en aquest ple, Torra ja no podrà exercir com a diputat després de la decisió de l'Suprem. Però és el president de Parlament, Roger Torrent, qui té l'obligació de frenar-lo.

A les 12: 30h de dilluns Roger Torrent ha convocat el president de la Taula de Parlament per valorar tots els escenaris i al llarg de el cap de setmana s'esperen contactes amb els grups de JxCAT i la CUP per temptejar una estratègia que no posi en perill a el dirigent d'ERC. Als passadissos de Parlament es comença a especular amb la possibilitat que els independentistes optin per conservar l'acta a Torra, però que finalment no participi en la votació.

Torra sap que està davant les seves últimes hores com a president, però també sap que compta amb un estret marge de temps per a l'almenys, consumar el seu últim acte de desobediència abans que la seva presidència i ell quedin més que amortitzats. "Arribarà fins on hagi d'arribar", amenaçava aquest divendres la portaveu, Meritxell Budó, en una entrevista a ràdio nacional.

"Sóc diputat i sóc president de Catalunya, no ha canviat res, no ens anem a fer enrere", així reafirmava aquest dijous Quim Torra en les seves intencions de reincidir en el delicte, minuts després que la Sala del Contenciós-Administratiu de Tribunal Suprem decidís mantenir, per unanimitat, la seva inhabilitació com a diputat. Ja no era l'àrbitre electoral qui ho deia sinó que estava parlant el Suprem. En el seu últimes hores com a president: intentarà destruir ERC abans de marxar.

Torra, que es va obstinar des del minut zero de la seva presidència en anar-nos-unes plúmbeas homilies sobre l'elevada qualitat moral i política del seu ideari supremacista i excloent, hauria d'actuar en conseqüència i anar-se'n a casa seva. Per moral, per rectitud, per dignitat, perquè un no pot passar-se pel forro el joc net durant una campanya electoral, sent advertit diverses vegades sobre que desvinculació símbols partidistes dels edificis que són de tots els catalans, i després fer-se el ofendidito .

És dificilíssim pronosticar res en política, i més si és catalana, però crec que Torra dirà que a ell o el cessa el parlament català o no reconeix cap altra autoritat, de manera que se situaria fora de la llei i tot el que acordés el seu govern . Això enmarañaría encara més la ja de per si caòtica jungla política a Catalunya i crearia un nou escenari de conflicte que, molt ens temem, acabaria de nou als carrers.

Un no pot passar-se pel forro el joc net durant una campanya electoral, sent advertit diverses vegades, i després fer-se l'ofès. Quan es juga amb foc, et cremes, Torra.

¿Que deuen alguns membres de el govern d'Espanya a Maduro i la seva narcogovern?

Fins ara eren les actuacions passades d'alguns d'alguns dirigents podemitas de l'actual govern amb l'anterior govern d'Hugo Chávez, o la investigació judicial d'unes milions desviats per Petrolis de Veneçuela a l'antic ambaixador ... o els continus viatges de Rodriguez Zapatero per mitjançar en benefici de Nicolás Maduro que havien despertat sospites de complicitat en els negocis o atemptats a la llibertat comesos pel dictador

Ara, Pedro Sánchez dóna plantada a Juan Guaidó, que sorprèn a tots els nostres aliats europeus i que coincideix la no aclarida entrevista a Barajas amb nocturnitat de Jose Luis Ábalos amb la segona de règim, Nelcy Rodriguez qui té prohibida l'entrada en territori europeu al costat de la persistència de Pedro Sánchez a embolicar-se amb tots els partits disposats a destruir la nostra democràcia, posen les coses a un nivell mes superior que ha encès totes les alarmes de qui estimem Espanya i creiem en la seva democràcia.

Sánchez amb el seu govern fet de retalls, cosit amb les pells dels nacionalismes i els reblons de el populisme, té més tirada cap als dictadors i els pròfugs que cap al nervi democrático.no només permet a l'expresident Zapatero, els compromisos amb el Govern de un dictador com Nicolás Maduro són evidents, a l'intervenir en favor d'aquest a la televisió pública espanyola.

Per desmuntar el comunisme de Veneçuela hi ha molts diners i qualsevol col·laboració es paga amb escandalosa generositat. Per això els veneçolans de bé viuen ara tan malament. Un govern d'un país democràtic no es pot veure involucrat Tinc la fundada sospita que des de Veneçuela o les acabis bolivarianes s'està intentant canviar la nostra democràcia mitjançant tot tipus de pressions o xantatges dirigits als actuals dirigents, que possiblement poden tenir .alguna deute ocult amb el narcogovern veneçolà.

Que feia José Luis Ábalos costat de Delcy Rodriguez a Barajas la matinada de dilluns?

El ministre de Foment José Luis Ábalos es va desplaçar de matinada dilluns a l'aeroport de Barajas amb l'única finalitat de entrevistar-se amb la vicepresidenta de el règim veneçolà de Nicolás Maduro Delcy Rodríguez la qual té prohibida l'entrada a tot el territori de la Unió Europea.

La número dos de Maduro va arribar a Espanya en el mateix avió que el ministre de Turisme. Després de diverses hores d'escala va continuar cap a Turquia.

Diumenge passat, un petit avió Dassault Falcon 900LX va enlairar de l'aeroport internacional Simón Bolívar de Caracas, la capital de Veneçuela. Els registres aeris indiquen que després de sol·licitar el corresponent permís alçar el vol a les 5.12 hora local. A bord de l'aparell anaven importants dirigents de el règim de Nicolás Maduro, com la vicepresidenta Delcy Rodríguez i el ministre de Turisme, Fèlix Plasencia, entre d'altres.

El pla es va complicar quan en els arxius policials va saltar l'alerta que avisava que "Delcy Eloína que estem immersos" compta amb una resolució de la UE que li prohibeix el seu accés a l'espai Schengen fruit de les sancions europees. A causa d'aquesta situació, un comissari de la Policia Nacional es va desplaçar fins a la terminal al costat de el ministre de Transports.

Tot i això, segons ha pogut confirmar Vozpópuli, Delcy no va abandonar l'avió sinó que va ser el propi Ábalos el que de matinada es va reunir amb la dirigent d'el règim de Maduro a l'interior de l'aeronau on va romandre al voltant d'una hora i mitja. Quan l'avió va aterrar i es va dirigir a la terminal de vols privats de l'aeroport de Barajas, José Luis Ábalos ja hi era esperant-la, segons les fonts consultades pel citat diari.

Alguns dirigents polítics, que tenien constància dels rumors sobre la presència de la número dos de Maduro al nostre país, no van dubtar a recordar que no podia trepitjar sòl espanyol. "Delcy Rodríguez està sancionada des jun 2018 amb congelació dels seus actius i prohibició d'entrada en territori UE. Govern, autoritats, Guàrdia Civil i Policia estan encarregats de fer-lo efectiu. Delcy NO pot entrar a Espanya", tuitejava la exeurodiputada Beatriz Becerra.

L'avió va romandre durant 14 hores i mitja en sòl espanyol, temps suficient perquè la número dos de l'Règim pogués abandonar l'aeronau si així ho hagués volgut. Els registres de vol internacionals indiquen que a les 14.42 hora espanyola de dilluns va tornar a enlairar-se, aquesta vegada amb rumb a l'aeroport Ataturk d'Istanbul, on va aterrar a les 20.21 hora local. Allí va tenir dimarts una trobada amb el seu homòleg turc Fuat Oktay.

Llista negra

La vicepresidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez, amb qui el ministre de Transports i número dos de PSOE, José Luis Ábalos, es va reunir a l'aeroport de Barajas a la matinada de dilluns (com va revelar aquest dijous Vozpópuli), va ser sancionada pel Departament de l' tresor dels Estats Units el 2018.

L'organisme va anunciar el 25 de setembre de 2018 sancions contra el "cercle proper" de el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, en total quatre persones. Entre elles l'esposa de Maduro, Cilia Flores, i també el ministre de Comunicació Jorge Rodríguez, i el ministre de Defensa Vladimir Padrí, a més de Delcy Rodríguez.

"El president Maduro confia en el seu cercle íntim per mantenir el seu control de poder, ja que el seu règim sistemàticament saqueja el que queda de la riquesa de Veneçuela", va dir el secretari de l'Tresor, Steven T. Mnuchin, quan va anunciar les sancions.

"Maduro ha donat a Delcy Eloína Rodríguez Gómez i Jorge Jesús Rodríguez Gómez alts càrrecs dins de el govern veneçolà per ajudar-lo a mantenir el poder i solidificar el seu govern autoritari", va afirmar el Departament de Tresor.

L'organisme nord-americà va explicar en el seu comunicat que el Govern de Maduro va designar a Delcy Rodríguez com a vicepresidenta el 14 de juny de 2018. I que el 4 d'agost de 2017, va ser elegida presidenta de l'Assemblea Nacional Constituent, després que fos nomenada, en desembre de 2014, ministra de l'Poder Popular per a Relacions Exteriors.

Estats Units "continuarà utilitzant totes les eines diplomàtiques i econòmiques disponibles per donar suport als esforços de el poble veneçolà per restaurar la seva democràcia", ha subratllat el Departament de Tresor.

Les sancions de l'organisme nord-americà suposen la retenció de qualsevol actiu sota jurisdicció dels Estats Units de les persones incloses en la 'llista negra', i prohibeix a qualsevol individu o companyia nord-americana fer transaccions de negocis amb ells.

El Partit Popular i Ciutadans han demanat aquest dijous la compareixença al Congrés el ministre de Transports, José Luis Ábalos, per les suposades reunions que ha mantingut aquesta setmana amb dos ministres de el règim de Nicolás Maduro de Veneçuela. Una de les trobades, segons publiquen diversos mitjans, "secret" en un avió en plena matinada a l'aeroport de Barajas amb la vicepresidenta d'aquell país, Delcy Rodríguez.

Page amenaça de portar als tribunals a Govern si no salda el deute que manté amb Castella-la Manxa

El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ahir a Fitur - EFE

Avisa que «amb els drets dels espanyols i espanyoles no es mercadeja i amb el codi penal no es pot mercadejar, no és una qüestió negociable»

El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha anunciat que esperarà fins al proper 4 de febrer -que hi Consell de Govern- per veure si el Govern central canvia de criteri i aclareix i garanteix que va pagar els diners que reconeix que deu a totes les comunitats autònomes. Si no és així, ha avisat que autoritzarà als serveis jurídics regionals perquè plantegin un recurs contra aquesta decisió.

Per a això, el cap de l'Executiu castellanomanxec, en una visita a Guadalajara per presentar el Pla Funcional de Centre de Salut 'Les Valls', ha avançat que en el Consell de Govern de l'dia 4 de febrer estudiarà la situació i iniciarà les gestions perquè el Govern Central «canviï de criteri» i «que es fiï dels que tenen molts diputats, perquè si la cosa es va a decidir per un, per això sobren 349 parlamentaris».

«Estem en una època en què estem inaugurant un cicle en el qual sembla que es vol anar menys als tribunals i parlar més, encara que de vegades del que es parli realment sigui verí. Ja m'agradaria que s'arregli parlant perquè si no és així anem a haver d'anar als tribunals quan altres que ja ho estan fins i tot podran opinar sobre el Codi Penal que els afecta », ha dit, insistint que« és increïble, paradoxal i al·lucinant ».

Si el Govern no modifica el seu criteri abans, donaran instruccions perquè s'estableixi la demanda pertinent a el Govern d'Espanya davant els tribunals, ha insistit, tot i que espera que no sigui així.

«M'agradaria que s'arregli parlant perquè si no és així haurem d'anar als tribunals quan altres que ja estan en els tribunals, fins i tot van poder opinar sobre el Codi Penal que els afecta, cosa que no deixa de ser increïble i paradoxal» , ha subratllat.

En tot cas, García-Page ha insistit que «si no hi ha més remei, reclamaran judicialment el deute« objectiva »que té amb Castella-la Manxa, a l'marge de les reclamacions que políticament calgui fer en Dependència i altres qüestions per poder seguir treballant.

Page ha recordat que l'Estat deu a Castella-la Manxa 130 milions d'euros «per un IVA indegudament cobrat a les autonomies» i ha insistit que cal arreglar-ho, ha dit insistint que és una cosa que «no es pot passar per alt ».

També ha assenyalat que «ara que es parla de codis penals, a més del codi penal hi ha codis ètics i polítics i no es quina seria la tipificació de l'polític, però seria greu. Algun dia potser es podria discutir si portar-lo a l'penal la tipificació per al que fa exactament el contrari del que promet. Això, que realment sol tenir una condemna electoral, en un moment determinat, en alguns altres països, en un moment determinat els porta a submissió de judici com s'està veient en Estats Units », ha indicat després d'insistir que« nosaltres no anem tan lluny, anem a les coses de menjar i del concret, tenint molt clar que amb els drets dels espanyols i espanyoles no es mercadeja i amb el codi penal no es pot mercadejar, no és una qüestió negociable ».

A més, el president ha fet referència al fet que des de Castella-la Manxa tenen clar que amb els drets dels espanyoles «no es mercadeja» i que el Codi Penal «no és una qüestió negociable sinó d'alt consens social, que a més no poden decidir aquells que encara avui segueixen dient que si poden, tornaran a fer el mateix », ha apuntat.

«A mi m'importa infinitament més Castella-la Manxa que el meu partit polític», ha dit García-Page, frase amb la qual ha volgut deixar clar el seu defensa de la regió.

El Govern balear va rebutjar dues vegades investigar a l'institut que tutelava a les nenes explotades sexualment

La presidenta de la Generalitat, Francina Armengol, a Fitur. EFE

El PSOE i la resta de partits d'esquerres que governen a la comunitat autònoma van votar en contra d'auditar l'Institut d'Afers Socials.

Amb el centredreta enredat en el debat sobre el pin parental, el Govern de les Balears està aprofitant per amagar sota la catifa un escàndol de prostitució de menors en centres de protecció i tutela públics que ha assolit dimensions nauseabundes.

La Fiscalia de Balears ha obert una investigació d'ofici i el Defensor de el Poble també ha decidit prendre cartes en l'assumpte; entre denúncies dels treballadors socials i d'associacions com la Xarxa d'Ajuda a Nens Abusats per la "insuficient" resposta de les administracions.

Aquestes es passen la patata calenta. El Govern de coalició que presideix la socialista Francina Armengol (amb Podem i els nacionalistes de Més) s'escuda que no té competències perquè aquestes menors estan sota la tutela de el Consell, però a l'oposició no li val l'argument.

Amb el pas dels dies s'ha anat coneixent que l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) estava a la diana de les múltiples denúncies presentades per treballadors socials i que les autoritats fins i tot van ocultar l'acomiadament de cinc treballadors d'aquests centres en els darrers anys per conductes inapropiades. Prèvia condemna judicial.

L'IMAS, dependent de el Consell Insular de Mallorca (administració local), ha reconegut 16 casos de nenes que estaven sent prostituïdes, però els experts asseguren que hi ha hagut i hi ha moltes més. S'escapen per anar-se'n amb homes que paguen per sexe o que les compren amb regals o droga. A vegades fins i tot són captades per les seves companyes més veteranes.

El PSOE i els partits d'esquerres que formen el Pacte al Govern a Balears van votar fins a dues vegades en contra de dur a terme sengles auditories que llancessin llum respecte a la situació al Imas, entitat que havia de tutelar a les menors que són prostituïdes . Així, tant el Parlament com el Consell de Mallorca han tombat en els dos últims anys sengles iniciatives presentades per la diputada de el grup mixt Xelo Huertas i per Vox, per aclarir els fets en una entitat que consumeix més de l'40% de l'pressupost de la institució insular, i la gestió està en entredit després d'haver admès que al menys 16 menors haurien estat víctimes d'abusos sexuals només en l'últim any.

Yllanes es va quedar mut

Juan Pedro Yllanes, avui vicepresident de l'Executiu de coalició que presideix Francina Armengol, ha passat de combatre els abusos a menors als jutjats a quedar mut.

Crida especialment l'atenció l'actitud de el vicepresident, el podemita Juan Pedro Yllanes, que no ha dit una sola paraula a l'respecte. Si és el cas en el seu silenci especialment eloqüent, ja que Yllanes, avui en excedència, va ser jutge de l'Audiència de Palma de Mallorca i des d'allà va imposar diverses condemnes severes per abús de menors.

El cas més sonat va ser el que va protagonitzar l'exregidor d'Urbanisme de Palma Javier Rodrigo de Santos, a qui Yllanes va condemnar a 13 anys i sis mesos de presó (encara que després ell va recórrer i la pena va ser menys) per abusar de tres germans, dos d' ells menors de 14 i 16 anys i un altre de 18.

L'avui vicepresident balear també va formar part de l'tribunal que el 2011 va condemnar a 15 anys de presó a el president de l'Associació Cultural Temps D'Oci per sis delictes d'abusos sexuals, cinc d'ells continuats, contra cinc nenes. Aquell cas també va tenir gran repercussió a Palma.

I un altre judici que va portar Yllanes va ser el d'un padrastre condemnat a 18 anys de presó per abusar reiteradament de la seva fillastra des dels set anys, sotmetent-la sota coaccions.

Tant el PP com Ciutadans acusen l'executiu balear d ' "obscurantisme" i han iniciat una ofensiva política perquè respongui, que inclou la petició d'una compareixença urgent al Parlament regional per part de la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago. Si no va, Cs demanarà l'obertura d'una comissió d'investigació.

Respostes amb sorna

Un dels més durs va ser David Abril (Més), que va assegurar que «posar en qüestió un treball públic li semblava poc raonable». Va assenyalar Abril que el benestar dels menors «no es garanteix fent espectacle de el tema», i va fer broma dient que el servei «no funciona com a Hollywood».

Dinou mesos després, el passat 12 de desembre, el debat sobre l'Imas es va traslladar a el Consell de Mallorca. Es va fer aquesta vegada a través d'una moció presentada per Vox, mitjançant la qual es reclamava una auditoria independent que permetés diagnosticar les «necessitats i deficiències» existents.

Pel president de l'Imas, Javier de Juan, tal auditoria hauria suposat una «pèrdua de temps», de manera que els partits d'esquerres van votar un cop més en contra, mentre el Partit Popular s'abstenia, i només Ciutadans donava suport a la iniciativa de Vox .

Faltaven 12 dies perquè una nena tutelat de només 13 anys fos violada en grup per mitja dotzena de menors, alguns d'ells també joves dependents de el Consell de Mallorca.

Alguna cosa se'ns està escapant

Mentre les televisions dediquen el seu temps a culpar a la dreta en general pel #PinParental ,,,, alguna cosa se'ns està escapant:

• Politització absoluta de la Justícia amb una fiscal general de posar i treure
• Pedro Sánchez prepara reunió amb el inhabilitat Torra
• Maniobra per canviar el concepte de sedició de la Constitució per treure al seu soci colpista de presó.
• Autoritza de nou les "ambaixades catalanes" que havia tancat dies abans per foment de l'colpisme.
• El PSOE pacta amb Bildu a Navarra
• El PSOE vota en contra que Europa investigui 379 assassinats d'ETA sense resoldre.
• Marroc atempta contra les nostres aigües territorials
• Bolívia ha cridat a declarar a socis podemitas de Sánchez sobre la financiacion de Podem.
• Sánchez declina veure amb Guaidó, el president de Veneçuela, reconegut per la UE.
• Ha saltat una xarxa de prostitució en centres tutelats per Psoemos a Palma.
• Indult encobert a colpistes i beneficis penitenciaris a etarres
• La ministra d'Hisenda Hurta 2.400 Milions de l'IVA de 2017 de les CCAA regentades pel PP necessaris per sanudad, educació ....

De tot això amb prou feines es parla a les televisions. I en només deu dies de govern. Aquest tipus no pensa a Espanya ni en el futur dels espanyols, sinó en mantenir la butaca. És el joc de l'triler .... ¿On està la boleta ?. Ara està a Davos amb les seves promeses i mentides.

És més, crec que està preparant alguna cosa terrible que després haurem de penedir-nos.

Ens tindrà al davant