jueves, 11 de septiembre de 2014

Va ser una guerra per la successió al tron


 

Ahir va ser l'11 de Setembre, la 'Diada' de Catalunya, és a dir la festa de la Comunitat Autònoma. Milers de joves van omplir amb les seves banderetes pels carrers de Barcelona celebrant la festa anual. És notori l'afany dels polítics i "historiadors" subvencionats de celebrar la caiguda de Barcelona en la famosa Guerra de Successió on va guanyar un tal Felip de Borbó enfront d'un tal Carles de la casa d'Àustria.

Per si fos poc es rememora el 300 aniversari de tan especial esdeveniment, que va suposar per a la regió catalana la pèrdua dels seus furs; no li va passar així al País Basc ja que no es va equivocar de bàndol, va estar amb al Borbó, i estar amb el que guanya sol tenir els seus avantatges. No puc entendre com la data d'una derrota s'ha triat per a una festa nacional.

Sense aprofundir més en la història, no és el meu camp, puc assegurar que des de fa anys són molts els catalans que, per desconeixement històric, han combregat amb les rodes de molí d'una novel · la pagada. Com hauria de ser ben sabut no va ser una guerra de secessió sinó de successió i, com gairebé sempre, els que van perdre van sortir escaldats. Si tota ofensa històrica s'hagués de saldar algun dia, amb qui no hauríem de donar-nos avui de bufetades? Llàstima que comenci a conèixer-se que d'envair, res de res, i que robar, robaven altres més propers

Des d'aquí s'ha intentat explicar sense gaire èxit que Rafael de Casanova va morir al llit després de lluitar per la defensa d'Espanya i no la independència de Catalunya com s'explica, 30 anys després de la famosa batalla que va perdre. pensionat i rehabilitat per Felip V, que els fets que estan celebrant no són més que una novel · la a gust dels governants que mentre tenen el personal entretingut amb aquestes històries tenen el camp abonat per seguir robant als catalans com ho ha fet durant 34 anys el pare espiritual de la cosa, Jordi Pujol Soley.

El govern actual, que ha basat les seves missatges polítics en el 'Espanya ens roba', sembla voler que empassem amb el que abans 'Espanya ens va envair'. La veritat és que com novel · la no està mal pensada: Primer t'envaeixen i després ve el saqueig de per vida. Llàstima que comenci a conèixer-se que d'envair, res de res, i que robar, robaven altres més propers. Per alguna cosa serà que els catalans paguen els impostos més alts d'Espanya i d'Europa.

Avui comença un mes que resultarà insuportable per les consignes llançades per TV3 i que està trufat amb múltiples visites als jutjats de diferents personalitats de la política i negocis catalans als jutjats, mentre que els polítics que governen a Catalunya, entestats en una quimera, provocaran un xoc de trens entre Catalunya i la resta d'Espanya, no es podrà evitar?

No hay comentarios:

Publicar un comentario