Encara que s'assemblin molt entre elles les persones que componen aquestes allaus que fugen de la pobresa o la guerra que aquesta suportant Europa, hi ha clares diferències. Uns són els immigrants que fugen de les dificultats econòmiques de les seves paises en la seva major part africans i altres sirians, libis afganesos, són els que busquen refugi a Europa per culpa de les guerres i perquè són expulsats davant el risc a les seves vides i requisades seus propietats ..
Aquesta setmana s'han batut tots els rècords en arribada de refugiats a Europa .. L'explicació és senzilla: les rutes, encara que cada vegada més llargues i mortíferes, continuen obertes. Els murs que Europa construeix encara no estan acabats, ni s'ha posat en marchaña operació per controlar militarment la costa Líbia. Els que fugen de les guerres saben que aquesta és una oportunitat única i el proper tren potser els obligui a prendre encara més riscos. Per això aprofiten aquestes dates. És ara o mai perquè mitjans legals per entrar, ni existeixen ni s'esperen.
Cada vegada que es tanca una ruta, una altra, més perillosa que l'anterior, s'obre. I actualment hi ha 16 milions de persones fugint de conflictes a tot el món segons ACNUR, el rècord absolut. En els 90 van arribar les travessies migratòries de piragües des de Mauritània i el Senegal, després les pasteres a l'estret, des de l'any 2005 portem veient salts massius a la tanca de Melilla, ara gairebé impossible de superar, recentment vam viure la tragèdia del Tarajal de Ceuta. .. Sempre hi ha un altre lloc pel qual viatjar per als desesperats.
Se m'ocorren diverses reflexions veient les dures imatges d'aquestes marees humanes que emprenen un viatge per fugir d'una guerra o de la misèria dels seus i intenten entrar a Europa i el debat hipòcrita dels governs europeus per tal d'evitar la seva responsabilitat de donar ajuda a aquestes persones que deixen les seves llars només busquen començar de nou, viure en pau i trobar una feina. Tots ells es juguen la vida i la seva capital per posar-se en mans de personatges sense consciència que els cobrar veritables fortunes perquè els traslladin amuntegats en un camió frigorífic i morin pel camí sense si més no arribar a Alemanya.
Ara els països del nord d'Europa comencen a estar preocupats per unes allaus que Itàlia, Grècia i Espanya pateixen des de fa anys. L'arribada constant de pasteres plenes de subsaharians a les c stes de Sicília, Andalusia o Grècia no els havia immutat fins ara el més mínim.
La Comissió Europea s'ha negat sistemàticament a abordar el problema. Ara a Viena s'han reunit els Merkel i Hollande, per tal d'implantar a Europa un sistema de quotes que obligui a cadascun dels països comunitaris a acollir una quota proporcional de desplaçats sense arribar a cap conclusió ia l'espera d'un acord de tota la UE.
Ara països que es creien fora de perill s'han adonat que ningú dins el territori europeu està lliure d'aquestes allaus. "No podem continuar com fins ara, amb un minut de silenci cada vegada que veiem a gent morir", ha declarat. La funcionària europea ha afegit que ja s'està treballant en noves propostes i ha citat l'elaboració d '"una llista comuna de països d'origen segurs i un mecanisme de recol·locació" ha dit Merkel.
La frontera d'Hongria amb Sèrbia bat rècords de pas tots els dies amb un govern ultradretà l'únic que se'ls ocorre és muntar veritables presons per als immigrants que circulen per allà i la instal·lació de murs i filats que van en contra de la lliure circulació europea . La postura del Regne Unit tampoc ajuda a trobar la solució.
Aquesta és una esmena a la totalitat a la construcció d'una Europa on en teoria els ciutadans dels països membres puguin circular pel seu territori i podien comerciar sense aranzels i barreres impositives. Aquesta crisi és tant o més greu que el que afecta a l'euro oa Grècia.
Només plantejava algunes reflexions perquè és molt fàcil fer el que fan els polítics europeus i per extensió els mitjans de comunicació que es limiten a plantar-nos imatges cada vegada més tremendes, però una cosa és segura: cal ajudar els refugiats però també revisar Schengen ja que amb inependendencia de tot el que s'ha dit, no pot ser que una persona sense papers que arribi per Ceuta i Melilla -o per Macedònia- pugui arribar fins a Berlín, Oslo o Barcelona amb un simple bitllet de tren.
No hay comentarios:
Publicar un comentario