27S - ¿Ensurt o mort?

Entrem gairebé al final de campanya per a la Generalitat de Catalunya amb unes enquestes que, en general, deixen a Junts pel Sí (Junts pel x%) prop de la majoria absoluta, sempre que s'ajuntin amb els sandalios de la CUP per tal de declarar la independència.

A Catalunya fa anys s'ha oblidat de la feina, la família, la lleialtat, els principis i el sentit comú per deixar la solució a aquesta entelèquia el resultat ja està cantat; la meitat a favor i l'altra meitat en contra. No serà possible. Això portés a seguir parlant durant quatre anys més d'assumpte, amb campanyes publicitàries sota el finançament de l'Estat, deixant aparcats els problemes laborals educatius i sanitaris dels ciutadans. Canviarem persones perquè el sistema romangui.

Fins ara el discurs secessionista s'ha basat en el fet que la independència no tenia costos. Ens dirigíem a un món feliç. Seguiríem a la UE, no hi hauria risc de corralito, les pensions serien més altes, no hi hauria deslocalitzacions d'empreses, els nens més alts, les dones mes dones, el Barça jugaria la Lliga, seguiríem sent espanyols, a la Meridiana hi havia dos milions d' persones ...

Perquè ara que els secessionistes ja menyspreen els empresaris, a la banca, a la UE ... caldrà recordar-los que els refugiats encara volen venir a la UE i que no hi ha alternativa millor per al "benestar del poble" que l'Estat de dret, l'economia de mercat i la pertinença a la UE. Excepte per als que pretenen atrinxerar-se en el poder per preservar i ampliar el seu poder i la seva impunitat.

Aquesta política de mentides ha esclatat. Davant l'evidència, la reacció de l'independentisme no ha estat demanar perdó per les seves mentides sinó canviar el registre i apel·lar a "la dignitat del poble" a l'estil del referèndum grec, de populisme castrista o de Maduro.

En els últims dies les declaracions de líders internacionals, de la banca o del president del Barça dubtant que el club jugui la Lliga espanyola, suposen un canvi substancial en el debat. Avui a la 8 Margallo intentarà convèncer el seu amic Junqueras dels avantatges de romandre a Espanya, preveient que el proper administrador (i beneficiari) dels fons del FLA

És evident que el votant no independentista no se sent còmode revelant el seu vot per telèfon. Hi ha por. La suposada existència de llistes negres de catalans no adeptes al règim i l'assetjament de qui es resisteix són la causa. A més, els independentistes porten anys hipermovilizados i els no secessionistes han començat a mobilitzar-se molt més tard.

Casos com Balaguer o les rectificacions de Gonzalez i Esglésies són mostres de l'èxit de la pressió nacionalista quan alguna cosa no els agrada. La llista de Junts pel Sí no és de fiar. Ha mentit sabent en les seves declaracions públiques i segueix mentint a una part dels seus votants amb el doble discurs de Mas.