A l'hora de parlar de la Línia 9 de Metro de Barcelona, els dirigents del govern català no dubten a presumir que estem parlant de "la més llarga d'Europa". El que sol ignorar a l'hora de parlar de l'últim gran projecte de la "era Pujol" és que també estem parlant d'una de les obres més cares de la història.
La línia 9 del Metro de Barcelona és una lina automàtica de ferrocarril metropolità subterrani que actualment té 9 estacions en funcionamieno. Quan finalitzi la seva construcció, amb 47,8 km de longitud i subterrània en 43,71 km, serà la línia soterrada més llarga d'Europa per davant de la línia 3 Abatsho-Pokrovsaya del metro de Moscou (44,3 km)
D'entrada, aquesta circumval·lació crida a connectar la Ciutat Comtal amb l'aeroport del Prat suposaria un desemborsament relativament petit: s'havien pressupostat 2.500 milions d'euros. No obstant això, la despesa final s'ha disparat de forma alarmant i pot arribar a assolir els 16.600 milions d'euros. Aquest desemborsament final seria gairebé set vegades més gran al projectat en un primer moment.
L'enfonsament del Carmel
En la nit del 25 de gener de 2005, les 12 famílies que vivien al número 10 del passatge de Calafell, al barri del Carmel, van haver de sortir urgentment de les seves cases amb el lloc. S'ha produït un esvoranc, de 35 metres de profunditat i 30 de diàmetre, va obligar a desallotjar 1.289 persones de 530 habitatges.
Controls geològics diaris haurien evitat l'esvoranc, segons els perits. El metro es va inaugurar en 2010, dos anys més tard del previst, i on hi va haver el forat encara hi ha una plaça sense nombre.Tres anys després del desastre, que va estigmatitzar el barri que ara té una de les taxes d'atur més altes de la ciutat, superior al 12%, van esclatar la bombolla immobiliària i la crisi econòmica, el que va devaluar encara més el preu dels pisos. L'arribada del metro, dos anys després del previst, va ser rebuda amb sentiments contradictoris, encara que actualment cada dia 15.000 persones utilitzen l'estació del Carmel.
L'acusació del 3%
L'enfonsament no només va provocar una crisi social sinó també política amb acusacions creuades entre CiU, que va projectar l'obra, i el tripartit, que l'estava executant i que va destituir el director general de Ports i Transports i al president de GISA, l'empresa de la Generalitat. El tripartit va impedir inicialment la creació d'una comissió d'investigació, però va acabar creant-se i aprovar les seves conclusions el 25 de maig.
El Parlament també va aprovar crear l'Institut Geològic de Catalunya amb personalitat jurídica pròpia. A més, va ser arran de l'esvoranc del Carmel que va sortir a la llum un tema que encara és investigat: les comissions il·legals per l'adjudicació d'obra pública. El 24 de febrer de 2005, durant una discussió amb el llavors cap de l'oposició, Artur Mas, el que era president de la Generalitat, Pasqual Maragall, es va aixecar del seu escó i, dirigint-se als convergents, ha etzibat la seva ja mítica frase: "Vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3%". No obstant això, va retirar la frase perquè estaven en plena negociació de l'Estatut.
Des de juliol de 2012, CDC té la seva seu embargada per cobrir la fiança de 3,2 milions d'euros que li va imposar un dels jutges (ja són cinc els que han dirigit la instrucció del cas) com a responsable civil a títol lucratiu per suposadament cobrar comissions de Ferrovial a través del Palau de la Música a canvi de "adjudicacions d'obra pública per part del Govern de la Generalitat".
El cànon de gestió d'estacions
L'encariment està lligat a aspectes tècnics com la mala planificació, els canvis en el traçat o l'accident al barri del Carmel, al 2005. D'altra banda, l'esquema de finançament plantejat no ha resultat ser el més eficient: les constructores van començar aportant 3.000 milions a l'obra ... però ara cobren el cànon que se'ls va assignar com a fórmula per compensar aquesta inversió.
Dóna la casualitat que el cànon es concedeix en concepte de la gestió d'estacions que, pels continus retards en la Línia 9, es mantenen tancades al no haver trens en circulació. L'any passat, la Generalitat va pagar 257 milions a canvi de la gestió d'aquestes vint estacions fantasma.
Costa el doble que l'AVE Madrid-Barcelona
Segons el Tribunal de Comptes, la construcció de l'AVE Madrid-Barcelona va suposar un desemborsament de 8.966.000 d'euros, per sobre dels 7.550 que s'havia fixat el concurs. Aquesta xifra és, aproximadament, la meitat del cost que El CRITIC anota a la Línia 9 del Metro de la Ciutat Comtal. Per a més inri, també està projectada la construcció d'un tren llançadora que connectarà l'estació del Passeig de Gràcia amb l'aeroport del Prat. Això suposarà l'inici d'un altre projecte d'infraestructures amb un objectiu molt similar al apuntat per a la Línia 9
No hay comentarios:
Publicar un comentario