Quina setmana la d'Artur Mas i els de la seva llista, que no paren de rebre bufetades des de totes les parts del món i ell segueix amb la seva sordesa disposat a portar els seus creients a immolar i portar davant del precipici com si fos un Manson qualsevol. Si Van ser els líders europeus, el gran líder americà, Junker etc ... tots coincideixen que la seva pretensió és impossible. La situació a Catalunya està canviant per minuts. La meva impressió és que a Catalunya, per fi, està donant la volta a la truita.
Just quan havien començat a ensenyar la poteta xenòfoba sense decor: les marxes de torxes, com les camises marrons o Alba Daurada; l'assetjament de la comunitat escolar a uns pares que només pretenen que es compleixin les sentències, impedint que puguin rebre el 25% de les hores en castellà fins obligar-los a desistir, la pretensió de convertir els escons en majoria suficient per declarar la independència unilateral, formen part d'un degoteig interminable d'aquest feixisme de parvulari cada vegada més embafador.
Els empresaris davant la inseguretat jurídica ja havien pres partit i ahir van dir de nou, no a la secessió. Avui en un comunicat enviat avui, la patronal bancària ha assegurat que la sortida de Catalunya d'Espanya i, en conseqüència, de la zona euro, "comportaria que les entitats bancàries amb presència a la comunitat catalana afrontarien greus problemes d'inseguretat jurídica". O sigui Caixa Bank o Sabadell que ja havien pres mesures per abandonar Catalunya si es proclama la independència, ara ja diuen amb claredat el que no tindrien més remei que fer.
Les dues majors organitzacions, el sector bancari té l'objectiu de "protegir els seus dipositants i mantenir el flux de finançament a famílies, pimes i els sectors productius i generadors d'ocupació del país". Per això, l'AEB i CECA conclouen el comunicat amb una petició de diàleg als líders polítics.
Quines conseqüències pot tenir en el còmput electoral? L'aritmètica independentista representada per Junts pel Sí i la CUP no podrà comptar amb tots aquells vots d'esquerres que s'han desmarcat de la independència unilateral, ni amb la dreta pactista. Fins ara formaven part d'una omertà nacional parapetada després de l'espantall del dret a decidir. Ara tot s'ha reduït a estar a favor de la independència o en contra. Tot el que no sigui aconseguir aquest objectiu serà el fracàs d'una il·lusió per fi mostrada.
L'aposta del nacionalcatalanisme per l'independentisme és l'origen de la seva derrota, ja que ha posat fi a la major de les seves mentides: la suposada unanimitat de tots els catalans sota el paraigua del catalanisme. Com ficció construïda i interessada, no ha deixat espai per a les mitges tintes. El joc ha acabat, comença la por a l'aventura. La ruptura d'Unió amb la coalició de CiU és el fet més evident, però no l'únic.
Quines conseqüències pot tenir en el còmput electoral? L'aritmètica independentista representada per Junts pel Sí i la CUP no podrà comptar amb tots aquells vots d'esquerres que s'han desmarcat de la independència unilateral, ni amb la dreta pactista. Fins ara formaven part d'una omertà nacional parapetada després de l'espantall del dret a decidir. Ara tot s'ha reduït a estar a favor de la independència o en contra. Tot el que no sigui aconseguir aquest objectiu serà el fracàs d'una il·lusió per fi mostrada. L'independentisme ja ha perdut, encara que sumin més escons i malgrat les manifestacions amb cartrons de colors. I ahir Pau Gasol donant-li la victòria a Espanya ....
La pèrdua de vots de Junts pel Sí no es quedarà aquí. Per si la minva no fos suficient, el mateix Artur Mas s'ha encarregat de accentuar en reduir a Aznar ia Pablo Iglesias a la ultradreta. Aquesta agressió a l'autoestima de Pablo Iglesias el convertirà en el seu pitjor enemic.
La CUP ja ha dit que mai donaran suport a una candidatura a la Generalitat d'Artur Mas, però sí de Romeva; un paio que en els seus anys d'eurodiputat a Parlament Europeu i no ha arribat a assabentar com es funciona per alli. La seva única acció va ser denunciar Espanya per uns avions militars que passaven per allà fent exercicis, denunciant que era una invasió militar. Des de llavors res de res. Romeva no para de ficar la pota per on va, com surt de la falda de TV3 i les seves intervencions públiques ja comencen a ser memorables.
Quants vots conservadors de l'antiga coalició de CiU fugiran com ànima que porta el diable a la UDC de Duran i Lleida, davant l'expectativa que siguin els escons de la CUP els que posin un president comunista al capdavant de la Generalitat?
Si es persisteix en l'enfrontament racional, el resultat electoral deixarà per primera vegada en evidència la ficció independentista. Ja ha aconseguit partir Catalunya en dues parts difícilment reconciliables. I a Artur Mas només li quedarà fer-se l'harakiri.
No hay comentarios:
Publicar un comentario