jueves, 24 de septiembre de 2015

El Dia de la Mamota


Amb declaració unilateral d'independència o sense, Catalunya seguirà sent una comunitat autònoma I és en això en el que xifren la seva seguretat de permanència a Europa!

Raül Romeva: "Molta gent està molt preocupada pel tema europeu. Jo vaig com a mínim a tranquil·litzar molta gent (...). Si vostè té la nacionalitat d'un Estat membre i, per tant, la ciutadania europea, cap pot perdre-la".

No és un tuit, però la importància de la declaració justifica l'excepció. Això és el que va dir el senyor Romeva, líder artifici de Junts pel Sí, en el debat electoral que es va celebrar a la TV3 catalana diumenge passat. Va ser la seva resposta a la pregunta de si la independència de Catalunya implicaria la seva sortida de la Unió Europea, i va invocar com a fonament de la seva resolta afirmació dues lleis tan característicament catalanes com el Codi Civil espanyol i la Constitució.

Però don Raúl es delectar encara més en la passada i va afegir, amb una desimboltura realment notable, que tal expulsió exigiria el previ reconeixement de Catalunya com a Estat independent per tots els Estats membres de la Unió Europea. Després, com era clar que aquest reconeixement no s'anava a donar, l'expulsió era impossible.

Curiosament, el senyor Antonio Baños, líder de la CUP, va ser encara més explícit.

"És possible expulsar una comunitat autònoma d'Europa? No. ¿A qui és possible expulsar? A un estat. És a dir, Espanya primer hauria de reconèixer la República catalana i llavors vindria l'expulsió".

Va raonar el Sr. Baños que la sola declaració unilateral d'independència de Catalunya no és suficient per deixar a Catalunya fora d'Espanya i convertir-la en un Estat independent. En la seva conseqüència, malgrat aquesta declaració, Catalunya seguiria sent una comunitat autònoma, és a dir, part d'Espanya, pel que la seva expulsió de la Unió Europea no seria possible.

Sorprenentment, la gran presa de pèl als ciutadans catalans que implicaven les paraules, tant d'un com de l'altre, no va ser denunciada per cap dels altres participants en el debat, si exceptuem una maldestra rèplica de García Albiol, que almenys va arribar a intuir que alguna cosa grinyolava en el discurs a duo que estaven perpetrant els dos prohoms del secessionisme català.

I és que la contradicció era manifesta. Diseccionemos el discurs de Banys i Romeva: no cal témer que la declaració unilateral d'independència de Catalunya provoqui la seva expulsió de la Unió Europea, perquè aquesta declaració no la converteix per se en un Estat independent si no hi ha el reconeixement d'Espanya i dels altres països membres. Amb declaració o sense, Catalunya seguirà sent una comunitat autònoma, com Extremadura o Múrcia ... I és en això en el que xifren la seva seguretat de permanència a Europa! O sigui, que aquests dos capdavanters de la independència basen totes les seves esperances en que tal independència no es produeixi.

En definitiva, el que ens estan dient, sense cap pudor, és que l'únic que els interessa de la declaració d'independència és la declaració, no la independència. I per això no hi ha risc d'expulsió. Perquè, un cop perpetrat el moment Balcó, no està en la seva intenció d'anar més enllà, consumant el procés polític i jurídic de creació de Catalunya com un Estat independent.

Una Catalunya independent, però sense independència, és a dir, independent tan sols en les proclames de saló, a la taula llitera del provincianisme catalanista, però igual de dependent en la realitat de les lleis i els tractats internacionals. Això és l'única cosa que volen.

El debat que no s'havia d'haver produït

L'afany de García Margallo per intentar convèncer el seu amic Junqueras perquè el suïcida no es tiri pel barranc davant d'uns enfervorits seguidors, i amb la resta d'Europa veuen preocupats i espantats per les conseqüències d'una amputació a Escòcia, Còrsega, Kosovo, i tants llocs d'Europa que porten anys buscant imposar la seva identitat a costa de la resta que els que teníem un fil d'esperança que la raó i l'experiència portés finalment a recapacitar el suïcida, s'ha vist frustrat.

Davant les dades certes de Margallo es va enfrontar a les mentides de Junqueras amb un discurs d'il·lusions avalat amb el suport de centenars de milers de ciutadans que van acudir a la Meridiana, convertint el debat en un diàleg de sords que porta camí de no arribar enlloc.

En realitat, mai es va tractar d'una altra cosa: una volta de rosca més en el Màrqueting dels privilegis i les impunitats. Un monumental engany als independentistes de bona fe, als que han fet creure que el gran moment Històric havia arribat, quan l'únic que hi ha és un nou Dia de la Marmota. Un altre més.

No hay comentarios:

Publicar un comentario