viernes, 11 de septiembre de 2015

La mare de totes les mentides del independentisme



Cada dia l'11 de setembre em toca fer pedagogia sobre el que va passar el 14 setembre 1614 per desfer una mentida repetida fins a la nàusea per Catalunya ha estat la causa que poguessin construir moltes més, hàbilment manejades per als que volen separar Catalunya d'Espanya emprant tots els mètodes siguin ètics o no, siguin morals o no. Vaig a repetir encara que es que cap dels que avui desfilen amb exactitud nord-coreà, representant "La via cap a la independència" per la Meridiana.

L'11 de setembre de 1714 la ciutat de Barcelona es rendia davant les forces del duc de Berwick, un francès d'origen angloescocés que servia a les ordres d'un candidat francès al tron ​​d'Espanya, Felip d'Anjou. La mort sense descendència de Carles II, l'últim Àustria, havia deixat vacant el tron ​​en 1700 i tot Europa es va posar a lluitar pel premi. Els barcelonins -que no tots els catalans-, que havien apostat primer per Felipe, van canviar després d'opinió -no entrem en les causes- i van apostar per l'altre candidat, l'arxiduc Carles d'Àustria, amb suport anglès i holandès. Però en 1711 a Carles li va caure la corona imperial austríaca al cap i va perdre interès per la causa espanyola. Barcelona es va quedar sola.

Un exèrcit de francesos i espanyols va assetjar una ciutat d'espanyols que havia perdut el suport d'anglesos i austríacs. Els de Barcelona van acabar traient la bandera de Santa Eulàlia -que no la senyera- i llançant-se a un combat impossible "pel seu rei, pel seu honor, per la pàtria i per la llibertat de tota Espanya", que tal resava el manifest del conseller en cap Casanova, i "per nosaltres i per la nació espanyola", com va deixar escrit el cap militar de la defensa, Antonio Villarroel.

Quan va veure que la ciutat estava caient i que com conseller en cap tenia l'obligació d'afrontar-, va decidir escapar, va fer destruir els seus documents i falsificar un certificat de defunció perquè ho donessin per mort, ia la nit va sortir de Barcelona disfressat de frare. Igual que el capità que fuig en la primera llanxa quan nota que el vaixell s'està enfonsant.

Al poc temps havia curat de la ferida i, encara que els seus béns van ser confiscats, va aconseguir el perdó de Felip V i el permís per seguir exercint la seva professió d'advocat amb les noves lleis, cosa que va fer fins a la seva jubilació en 1737. a l'edat de 83 años.Casanova no va morir en aquest episodi com diuen els separatistes simplement va ser ferit a la cama sinó que va morir 27 anys després.

La guerra de Successió no va ser una guerra de catalans contra espanyols. Va ser una guerra d'espanyols amb un rei francès, contra altres espanyols amb un rei austríac, i en la lliça van entrar contingents d'Anglaterra, Àustria, França i Portugal. El que estava en joc no era només la corona espanyola, sinó l'e libri de poder a Occident. Ni tan sols és del tot exacte dir que en la pugna compareixien dues formes de concebre l'Estat, una més centralista i una altra més foralista, perquè sovint aquestes opcions anaven adherides als pactes locals de poder de cadascuna de les forces en presència. És hilarant que aquest episodi, sens dubte transcendental per a la Història de l'Europa moderna, hagi quedat reduït avui a una inexistent lluita d'uns catalans que no tenien consciència de tals per una independència que mai havien tingut ni mai van voler.

No va ser una guerra per la secessió de Catalunya d'Espanya I Espanya no va exterminar als indis d'Amèrica. Ni la Inquisició va assassinar a desenes de milers de persones. Ni l'Espanya del Front Popular era un oasi democràtic. Tot i que aquestes coses segueixen ensenyant-avui a les nostres escola dins el seu programa de rentat de cervell anomenat immersió lingüística que s'ha practicat de manera reiterada des que el gran esquilmador de Banca Catalana i després de Catalunya, anomenat Jordi Pujol Soley va descobrir que als catalans se'ls podia robar impunement, emportar-se el botí a Andorra i sobre el aplaudien. Ara Artur Mas, el seu fill polític, a falta de fills legítims lliures de problemes judicials, no ha canviat gens ni mica i en les escoles segueix ensenyant-aquesta gran mentida que tan bons resultats els ha donat fins ara.

Però hem arribat fins l'11 de setembre de 2015, aquesta data tan sàviament utilitzada pels independentistes per enverinar als catalans. Ara per decantar unes eleccions a favor dels secessionistes. La majoria dels catalans que celebren la festa de l'Onze de Setembre segur que no s'hauran preocupat d'estudiar o comprendre les causes i els fets d'aquella guerra dinàstica, profundament antipàtica al nostre criteri nacionalista d'avui. Estem davant d'una altra representació de la mare de totes les mentides que han vingut a continuació.

No hay comentarios:

Publicar un comentario