El jutge Llarena renúncia al lliurament de Puigdemont només per malversació

Llarena rebutja el lliurament de Puigdemont i acusa el tribunal alemany de "falta de compromís"

El jutge del Tribunal Suprem retira l'ordre de detenció de l'expresident i de la resta de consellers fugats i la de Marta Rovira. Rebutja la qüestió prejudicial davant la UE perquè no seria vinculant.

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat el lliurament des d'Alemanya de l'expresident de Catalunya només pel delicte de malversació, segons informen fonts de l'alt tribunal. En un acte emès aquest dijous pel magistrat acusa de "falta de compromís" al tribunal alemany que va rebutjar el seu lliurament pel delicte de rebel·lió del que venia sent acusat a Espanya.

El jutge ha decidit per tant retirar l'ordre internacional de detenció i entrega que mantenia sobre l'expresident i la mateixa decisió ha adoptat sobre la resta de exconsellers independentistes fugats: Antoni Comin, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí. També la qual havia cursat contra la dirigent d'ERC Marta Rovira. Per a tots aquests fugits, el jutge va decretar recentment la seva situació de rebel·lia.

Antoni Comin, Lluís Puig i Meritxell Serret es trobaven fugits de la justícia espanyola a Bèlgica, les autoritats també havien mostrat les seves objeccions a lliurar als reclamats en els termes que plantejava el Tribunal Suprem espanyol i la Fiscalia. Per la seva banda, Ponsatí es trobava a Escòcia i la dirigent republicana Marta Rovira, havia triat Suïssa per eludir l'acció de la Justícia espanyola. En l'acte al qual ha tingut accés aquest diari, el jutge afirma que no pot plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè es pronunciés sobre el cas de Puigdemont perquè, segons diu, això ho hauria d'haver fet el tribunal alemany.

Rebutja la qüestió prejudicial

"La falta de compromís es reflecteix en no haver plantejat una qüestió prejudicial quan s'estava obligat a això i per no haver-ho fet coneixent que el Tribunal Suprem espanyol, com a òrgan judicial d'emissió de l'euroordre, no pot dirigir-se al TJUE per plantejar una qüestió prejudicial que intenti suplir o satisfer el dèficit de col·laboració patit ", diu Llarena, que tanca la porta a aquesta possibilitat. Admet que ell podria fer-ho, però que en ser l'Estat reclamant, la resposta del TJUE no seria vinculant, sinó merament consultiva.

La conseqüència immediata d'aquesta decisió del jutge Llarena és que els fugats ara podran circular amb normalitat per l'estranger, però si tornessin a Espanya serien detinguts i posats a disposició de la Justícia. Evita d'aquesta manera el jutge l'anomalia que hagués significat jutjar a la majoria d'acusats del Procés per rebel·lió i al seu presumpte capitost, Carles Puigdemont només pel delicte de malversació.

Llarena li diu al Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein (Alemanya) que els fets dels quals s'acusa Puigdemont -detingut el 25 de març a Alemanya- podrien haver trencat l'ordre constitucional espanyol, i estima que amb la seva decisió han anticipat un enjudiciament per al qual no tenen cobertura normativa, sense subjectar ni als preceptes de la Decisió Marc sobre l'Ordre de Detenció Europea, ni a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ni al Manual sobre l'euroordre elaborat per la Comissió Europea .

"El mecanisme (de la Euroordre) permetia (sic) impulsar, d'aquesta manera, l'eficàcia transfronterera del dret penal i compensar amb això les dificultats que sorgeixen de la facilitació de la fugida de les persones suposadament responsables de la comissió de delictes, com conseqüència de l'eliminació del control de persones a les fronteres interiors de la Unió com a conseqüència de l'Acord de Schengen ", exposa Llarena en la seva exposició de motius en què fa servir el passat com a temps verbal. Afegeix que aquesta iniciativa europea es basa "en la confiança recíproca entre els estats membres".

Respostes al tribunal alemany

El jutge apunta que el tribunal alemany amb la seva decisió posa en perill el projecte d ' "un espai europeu sense fronteres interiors". Segons la seva opinió, només podria haver rebutjat el lliurament pels delictes pels quals era reclamat en cas que existís risc d'infligir un tracte inhumà o quan no es compleixin els "requisits de regularitat" de l'euroordre. Sobre aquest segon requisto, des Schleswig-Holstein van cridar l'atenció sobre l'ordre d'arrest internacional s'havia produït sense una ordre d'arrest nacional prèvia. Llarena nega aquest extrem i diu que l'Audiència Nacional va ordenar la detenció el 3 de novembre.

Insisteix el magistrat, citant jurisprudència europea, en què "la doble tipificació no requereix que hi hagi una infracció mimètica a l'Estat d'execució a aquella per la qual se sol·licitava la cooperació". "S'hauria d'haver limitat (el tribunal alemany) a comprovar si els fets descrits per la jurisdicció espanyola estan contemplats en la legislació penal d'Alemanya i si justificarien per això que, d'haver-se perpetrat al país d'execució dels fets que se sospiten, s'impulsés una investigació penal semblant ", afegeix l'acte.

Els jutges de Schleswig-Holstein sostenen que si el que va realitzar Puigdemont al voltant del referèndum il·legal ho hagués fet algun ciutadà alemany al seu país no seria punible. Segons el parer del Tribunal Suprem espanyol, els seus col·legues germànics van adoptar "un posicionament desencertat". "El Tribunal (d'Alemanya) denuncia que no s'aprecien en els fets algunes de les exigències típiques identificades per la seva pròpia jurisprudència, però silencia que no ha reclamat a aquest instructor que li il·lustre sobre aquells extrems de la investigació que poguessin reflectir que si concorren aquests elements ", lamenta Llarena.

El jutge espanyol arriba a acusar els magistrats alemanys d'haver "modificat alguns extrems del relat fàctic sense conèixer les fonts de prova recollides en ocasió de la investigació" i d'haver tingut en compte la declaració del propi Puigdemont sense donar opció al Tribunal Suprem a rebatre els seus arguments. Llarena reitera que el tribunal de Schleswig-Holstein "ni legal ni materialment pot abordar un judici sobre la força incriminatòria d'unes proves que no estan al seu abast".

Quim Torra i Carles Puigdemont. Efe

Vox, dóna suport a la renúncia

L'acusació popular exercida per VOX en la causa oberta al Tribunal Suprem pels fets relacionats amb l'anomenat 'Procés' que va culminar en el referèndum il·legal de l'1-O, havia demanat divendres passat al jutge instructor, Pablo Llarena, que retirés les ordres de detenció i lliurament internacionals que afecten els líders colpistes fugats a l'estranger entre ells Carles Puigdemont.

Amb això, el partit polític busca que l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i sis exconsellers del seu Govern fugats siguin jutjats pels delictes de rebel·lió, malversació i / o desobediència pels que han estat processats siguin jutjats "sense limitacions ".

D'aquesta manera, l'acusació popular instava el magistrat del Suprem a que retiri aquestes euroordres quan els tribunals estrangers dictin les seves resolucions i "acordin la restricció d'imputabilitat dels processats".