La Crida Nacional per la República - Els mateixos gossos, diferents collars

David Madí, Agustí Colomines i Ferran Mascarell

Madí, Mascarell i Colomines, darrere de la Crida per recuperar l'espai de CDC

Col·laboradors d'Artur Mas en mil batalles insisteixen una altra vegada en reorientar el rumb de les marques de Convergència per mantenir el poder

Una altra vegada. Papers i estratègies, trucades i promeses. Són els homes d'Artur Mas, els que han col·laborat amb l'expresident català en els darrers anys, els que, de nou, amb l'ànim de conservar el poder, manegen la barca nacionalista. Aquest cop la mutació es diu Crida Nacional per la República. I són David Madí, Ferran Mascarell -el autor intel·lectual de l'Procés sobiranista amb la seva idea que a Catalunya li cal un estat propi- i Agustí Colomines, al costat d'altres veterans com Joan Oliveras o Antoni Morral. Tots ells impulsen un moviment-partit, de tipus peronista, amb Carles Puigdemont com a referent, amb l'objectiu de recuperar l'espai de Convergència Democràtica i deixar a un costat a Esquerra Republicana.

Els tres primers porten mesos ideant, construint espais polítics en l'aire, buscant respostes per mantenir viu el procés independentista, el que equival a mantenir el poder o a incrementar-lo. En cap moment el propòsit era el de portar fins al final un projecte independentista, sinó el de forçar la situació amb el Govern d'Espanya per aconseguir una negociació bilateral, o, en l'últim extrem, convocar unes eleccions per obtenir una àmplia majoria absoluta.

Eleccions, no referèndum

Però tot això no va passar. Carles Puigdemont, amb el concurs d'Esquerra Republicana, que tenia l'encàrrec d'organitzar el referèndum de l'1 d'octubre, no va frenar a temps, i el tren va estar a punt de descarrilar del tot. Les conseqüències del joc són conegudes: polítics a la presó, bloqueig institucional i la mobilització de l'independentisme social fins al punt que serà complicat que el geni torni a entrar en el llum.

Madí ha estat decisiu en tot moment, encara que ell assenyali que no ha tingut res a veure. El seu disseny inicial era que no s'havia d'arribar a un enfrontament directe, que, en l'últim segon, s'havia de convocar eleccions i aconseguir àmplies majories per seguir amb comoditat al capdavant de la Generalitat. Això no va succeir, en gran part per la imperícia de Puigdemont, que no va saber com manejar la situació, ni abans ni després de l'1 d'octubre.

El poder, sempre el poder

Ara es tracta de recompondre les coses, de refer el que ha quedat trastocat. I Madí hi és, juntament amb Ferran Mascarell, exsocialista, que va ser qui més va influir en Artur Mas, a convèncer-lo que el catalanisme havia de protagonitzar un salt cap a l'independentisme a partir de la Diada de 2012. En el cas d'Agustí Colomines, ha estat un suport principal, amb els seus dards cap als adversaris polítics i la seva idea que l'independentisme ha de deixar enrere les estructures dels partits tradicionals. És el més entusiasta per la Crida Nacional, però del que es tracta és de assegurar-se el poder, de seguir governant, i mantenir l'anomenat Procés ben viu.

El nou moviment respon a la convicció que la refundació de Convergència, que va donar lloc a l'PDeCAT, ha resultat "un desastre", i que cal refer, amb la incorporació, encara que sigui menor, d'alguns independents, amb una retòrica d'unitat , que porti a molts electors d'Esquerra ia membres d'entitats sobiranistes a tenir mala consciència: com no unir-se a un projecte unitari, que demana la independència i que diu que no vol saber res dels partits, com no donar suport a un neoperonismo que ens digui el bé que ho hem fet fins ara.

Les iniciatives dels vells del lloc, amb Puigdemont com a gran estendard, ha provocat un gran malestar entre les diferents famílies de l'independentisme, que discrepen que actuïn, una altra vegada, els de sempre.