En primer terme, el jutge Pablo Llarena.
Aquest dilluns, mentre Pedro Sánchez i Quim Torra romanien reunits al Palau de la Moncloa, el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, donava els últims retocs al que ja és, després del del 23-F, l'ordre de processament més important de la història d'Espanya.
El jutge Pablo Llarena ha acordat la conclusió de la investigació de l'1-O i la suspensió de funcions com a diputat de Carles Puigdemont i de cinc processats per delicte de rebel·lió: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Sànchez.
En el seu acte de conclusió del sumari suposa que Llarena deixa de ser competent sobre el cas, que passa a mans de la Sala encarregada de celebrar el judici. Pel que fa a la suspensió de funcions, el jutge explica que es tracta d'una mesura automàtica que estableix la Llei d'enjudiciament criminal. A la pràctica suposa que ni Puigdemont ni la resta d'afectats podran des d'ara actuar com a diputats (per exemple, ja no val el vot delegat dels que estiguin a la presó), tot i que conserven la seva acta.
El jutge explica que la llei li "obliga" a comunicar a la Mesa del Parlament "que els processats Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Sánchez" han quedat suspesos -automáticamente i per imperi de l'article 384 bis de la Lecrim- a les funcions i càrrecs públics que estaven ocupant, havent de procedir la Mesa del Parlament a adoptar les mesures necessàries per a la plena efectivitat a la previsió legal ". Afegeix que comunicarà a la Cambra" qualsevol canvi processal "que comporti la modificació de la suspensió.
Llarena deixa en mans del Parlament de Catalunya la possibilitat que els suspesos siguin substituïts "temporalment" per altres membres de les seves candidatures. Amb aquesta opció, ressalta el jutge, es permet als grups parlamentaris afectats mantenir la seva majoria al Parlament sense haver de donar de baixa definitivament com a diputats als suspesos. "No hi ha cap impediment processal perquè els càrrecs i funcions públiques que corresponen als processats, puguin ser exercits de manera plena, però temporal, per altres integrants de les seves respectives candidatures, si aquesta decisió es contemplés pel Parlament", diu el magistrat.
El suggeriment de Llarena al Parlament sobre la substitució temporal va en la línia de la seva decisió a l'inici de la investigació d'autoritzar la delegació de vot dels diputats presos. El jutge fa referència a la "lògica i legítima aspiració" de les seves formacions polítiques "de mantenir la majoria parlamentària obtinguda en els comicis" sense adoptar la mesura irreversible de retirar l'acta de diputats.
La suspensió és una mesura provisional diferent de la inhabilitació que patirien si fossin finalment condemnats. Aquesta suspensió quedaria sense efecte, recorda Llarena, si els afectats queden en llibertat (als fugits en llibertat se'ls té com a presos en no estar a Espanya) o si se'ls atribueixen delictes que no siguin rebel·lió.
Llarena explica que la suspensió és una mesura cautelar extraordinària que persegueix preservar l'ordre constitucional "impedint que persones que ofereixen indicis racionals d'haver desafiat i atacat de manera greu l'ordre de convivència democràtica mitjançant determinats comportaments delictius, entre els quals es troba el delicte de rebel·lió, puguin continuar en l'exercici d'una funció pública de risc per a la col·lectivitat quan concorren a més en ells els elements que justifiquen constitucionalment la seva privació de llibertat ".
De moment la suspensió no s'estén a Antoni Comin, també processat per rebel·lió, en acceptar el jutge la seva tardana petició de recórrer en reforma l'ordre de processament.
La conclusió de la causa afecta únicament als processats que es troba a disposició del jutge instructor. Pel que fa als que estan fugits de la justícia (Puigdemont, Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel), el jutge els declara en rebel·lia i porta el seu cas a una peça separada que resta suspesa fins que estiguin a disposició de la justícia espanyola.
El magistrat ha adoptat altres mesures en els vuit actuacions dictades avui. Per exemple, ha rebutjat totes les diligències sol·licitades tant per l'acusació popular exercida per Vox com per les defenses, en considerar-les innecessàries o reiteratives. El magistrat entén que s'han practicat "totes les diligències han estat necessàries per aclarir els fets atribuïts als encausats i determinar la seva eventual participació en els mateixos" i que en atenció a la "necessària celeritat" que imposa la presó preventiva d'alguns dels processats , procedeix declarar conclús el sumari i remetre la causa al tribunal competent per a celebrar el judici.
El jutge també denega de nou la petició de llibertat de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn per risc de reiteració delictiva i de fugida. També rebutja incloure en aquesta causa als investigats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència, prevaricació i malversació.
Llarena acorda deixar sense efecte la sol·licitud realitzada al Ministeri d'Hisenda perquè elaborés un informe d'anàlisi tècnica-comptable respecte de la documentació lliurada per la Generalitat, així com l'anàlisi de l'evolució de la intervenció dels comptes de la Generalitat. El jutge explica que, si així ho desitja, la Fiscalia pot demanar aquests informes per al judici.
Finalment, l'instructor dóna el vistiplau a la fiança de 2,1 milions ingressada per l'Assemblea Nacional Catalana per cobrir les responsabilitats econòmiques a què podrien ser condemnats els processats per malversació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario