Marta Pascal havia dit que "m'agradaria molt que fos el president"
Puigdemont, amb Mas i Pascal, en una foto d'arxiu
L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont ha rebutjat, l'oferiment de la coordinadora general de l'PDeCat, Marta Pascal, de erigir-se en president del partit amb la nova estructura interna que s'aprovarà en l'assemblea nacional del 20 al 22 de juliol ia la que Pascal pretén presentar-se a l'elecció.
Puigdemont ha rebutjat l'oferta al·legant a la seva situació personal i judicial, però en el fons també pesa la idea que l'expresident mai va considerar el partit com una eina fonamental per aconseguir els objectius polítics. Puigdemont prefereix, si arriba l'ocasió, optar a la presidència d'un moviment independentista molt més ampli i transversal que el que representa el PDeCat
La negativa de Puigdemont arriba després que Pascal manifestés el passat 30 de juny a l'Ara que "m'agradaria molt que Puigdemont fos el president del PDECAT", mentre que els dirigents que es troben en presó preventiva -Jordi Turull, Josep Rull i JoaquimForn- ia l'estranger -Lluís Puig - els té reservats els càrrecs de vicepresidents.
De fet, els plans d'Puigdemont van per altres camins. Tot i que el PDeCat tracta de reorganitzar de cara a les eleccions municipals que se celebraran el 2019, els cert és que la marca Junts per Catalunya va imposant com a targeta de presentació, en la qual estaria inclosa l'PDeCat. Descartada per ERC la possibilitat de concórrer en llistes unitàries amb la resta de formacions independentistes, la veritat és que Puigdemont prefereix, si arriba l'ocasió, optar a la presidència d'un moviment independentista molt més ampli i transversal que el que representa el PDeCat.
Però en realitat, ja era un posicionament esperat. "Des que els més radicals, com Agustí Colomines, van muntar el Moviment 1 d'octubre, ja sabíem que això podria ser l'embrió d'un nou partit, que seria una bala a la recambra que tindrien per amenaçar amb una escissió", explica una altra font del PDeCAT. I afegeixen que "ha dit que no a presidir el partit perquè sap que no domina l'aparell i que seria un president més honorari que una altra cosa, quan el que ell vol ser és el primer executiu. La seva meta és manar, dominar. I difícilment ho pot fer des d'Alemanya ".
El congrés que el PDeCAT celebra d'aquí a tres setmanes, per si fos poc, va esmenar encara més la plana a l'estratègia de Puigdemont. "El que hem de fer és oblidar-nos de la unilateralitat, però això no implica no tenir fermesa. El PDeCAT no ha de renunciar a cap dels seus principis. Volem que el congrés sigui el de la integració amb tots els corrents, en el qual es faci un reconeixement a la gent que està presa o exiliada, a la gent que ho està passant malament. I hem de nomenar una executiva coherent i seriosa que ocupi la centralitat del país, dins dels marcs existents ", explica a aquest diari un càrrec del partit.
Del que han de fugir és, afegeix, de "donar batzegades: hem d'integrar des del catalanisme i el nacionalisme fins al independentisme, però des d'una posició de fermesa, sense unilateralitat ni radicalismes de posa que no porten a cap lloc. I no hem de confondre fermesa i idees base dins d'un marc polític amb debilitat.Defensarem la llibertat dels presos i lluitarem perquè quedin lliures, però no estem dins de posicions de radicalisme o de confrontació. La nostra lluita ha de ser democràtica i política ".
Aquí és on xocaran amb Puigdemont de nou, més procliu a alimentar la confrontació amb l'Estat espanyol que a una altra cosa. "Però aquestes prioritats [les de l'expresident] no tenen futur -adverteixen des del PDeCAT-. Crear estats emocionals positius està molt bé, però, a curt i mig termini, això no té futur ". Davant aquesta disjuntiva, la figura d'Puigdemont va divergint poc a poc del que era el seu partit i va convertint-se en el símbol d'una estratègia sense sentit. Per això, amb la seva negativa a integrar-se en l'organigrama del PDeCAT, l'expresident comença a sentir la solitud del franctirador
No hay comentarios:
Publicar un comentario