Els militants del PP no acaben d'entendre per què de cop i volta han perdut el poder, per què Rajoy va marxar sense acomiadar-se i el seu previst hereu va refusar ocupar el seu lloc. S'entén que el registrador de la propietat de Santa Pola estigués fart de traïcions i granujadas. Va haver almenys organitzar la successió. Els que ho han pagat són les seves col·laboradores més íntimes: un ha estat apeada de la cursa en el primer assalt i l'altra s'ha lliurat pels pèls.
Soraya va guanyar la primera volta on sempre perd el PP. Juan Manuel Moreno Bonilla, potser el polític més inert de Gènova 13, ha treballat i diu que seguirà treballant -molt treball sembla- perquè el PP sigui una sucursal de Santa Pola, especialitzada en fugir de tota idea, ignorar els problemes perquè així no existeixin, caminar sense moure i vetllar per l'Economia encara que no hagi país on aplicar-la.
El beneficiat ha estat Pablo Casado, que des del primer dia es va mostrar crític amb la gestió de la directiva, sense importar-pertànyer-hi, però jove, trencador, està disposat a donar leñazos, que és el que demanen avui els espanyols, i es prepara per a seguir donant-los. Mentre el normal en aquests casos és fer pinya, ell pensa «anar fins al final», és a dir, a batre amb l'exvicepresidenta a la segona volta, i fa gestos als compromissaris dels altres perquè se li uneixin i proclamar-se vencedor definitiu. No és la millor manera d'unir el partit ni de guanyar les pròximes eleccions, sobretot si es pensa que s'estan reunint papers sobre la seva joiós màster, amb una jutgessa investigant-ho. No li importa, ha vist la seva oportunitat, com la va veure Sánchez, i no vol desaprofitar-la. A més, qui diables sap quan es convocaran aquestes eleccions?
De moment, l'únic discurs polític que s'ha sentit -i el chupinazo va ser en aquesta casa- és el de Pablo Casado i cal reconèixer que, agradi o no, va sorprendre a propis i estranys per la seva sinceritat. Pablo Casado negocia ja amb María Dolores de Cospedal per sumar la seva candidatura al seu projecte, Avui la sinceritat es demostra dient coses que no agradin a l'esquerra ia La Sexta i sembla que Casado va per bon camí.
El descart de Cospedal que va jurar fer tot el possible per evitar el sorayato fa suposar que posarà els seus poders al servei de Casado a la segona volta, la dels compromissaris que decideixen de veritat, perquè el que voten els militants és només el descart. Així que la descartada haurà de valorar si segueix fent política per un Partit Popular que s'assembla una mica més al de Casado que al de la seva enemiga, la qual li va prendre el candidat d'Andalusia José Luis Sanz per imposar a l'oportú peó Moreno Bonilla.
Així dins del si dels mes integrats en l'aparell del partit ha aparegut sentiments tan dispars com la il·lusió, el pessimisme, el desconcert, confusió, o la ira (fins i tot contra els seus propis dirigents) pels els resultats de la primera volta de les seves primàries.
No hay comentarios:
Publicar un comentario