El sou Puigdemont i els presos provoca un nou xoc entre el Parlament i JxCat
L'expresident català, que torna dissabte a Waterloo per coordinar el Consell de la República, atribueix els seus ingressos a donacions que no necessita. El seu sou com a diputat era una de les potes sobre les que s'assentava fins ara el finançament de les seves despeses
Resolt finalment l'enigma sobre si Carles Puigdemont seguia cobrant o no com a diputat, queda un altre: com es seguirà finançant l'expresident català, ara que el Parlament ha deixat de pagar-li el seu sou de 2.800 euros bruts mensuals. A Puigdemont li han preguntat sobre l'assumpte en la roda de premsa que ha donat aquest dimecres a Alemanya i ha donat a entendre que viurà de la solidaritat d'altres.
"Tinc ajuda de molta gent a Catalunya que fins i tot abans de l'1-O estan solidaritzant-se amb els drets col·lectius dels catalans. Si hem arribat fins aquí no ha estat pels nostres salaris ", ha tancat Puigdemont en la seva primera compareixença pública després de la retirada de l'euroordre contra ell, i l'última abans del seu retorn, aquest dissabte, a Bèlgica.
El seu sou com a diputat -com també succeeix en el cas de l'exconseller Toni Comín- era una de les potes sobre les que s'assentava fins ara el finançament de les seves despeses des que l'expresident es va anar a l'estranger, inclòs el lloguer de 4.400 euros mensuals de la casa a Waterloo en què es va instal·lar abans de ser detingut a Alemanya, i que també farà les vegades del futur Consell de la República, l'organisme per diplomàtic que, liderat pel mateix Puigdemont, assumirà la tasca de difusió internacional de la causa independentista.
El Pdecat assumeix les despeses legals que comporta la defensa jurídica de l'expresident, però de la resta, només se sap que procedeix de donacions privades. D'una banda, d'afins a la causa independentista, entre els quals, l'empresari i amic íntim d'Puigdemont Josep Maria Matamala, i també alts càrrecs de la Generalitat que han fet aportacions voluntàries.
Puigdemont no es va assabentar fins dilluns
El grup de Carles Puigdemont no va saber fins aquest dilluns de la decisió que l'expresident i els diputats que estan empresonats a la presó de Lledoners no cobressin ja la propera nòmina del Parlament. Tot això sense que la taula de la càmera prengués aquesta decisió ni pogués discutir-la fins passat l'estiu per haver suspès l'última sessió. Aquesta decisió l'havia pres la Oïdora de Comptes, que és la interventora de la Cambra catalana, i ha donat aquesta ordre en compliment de la suspensió decretada pel jutge Pablo Llarena en el seu últim acte.
JxCat ha manifestat el seu rebuig a aquesta decisió i ha subratllat que no ha estat debatuda abans en cap òrgan parlamentari. "No compta amb l'aval polític del nostre grup ni dels nostres representants a la Taula", ha advertit la diputada Gemma Geis. El que no aclareix el grup de Puigdemont és què pensa fer per intentar que l'expresident i els presos puguin recuperar el seu sou.
Fonts pròximes al president del Parlament han explicat que es tracta d'una decisió "tècnica" i que no s'ha adoptat a partir de cap acord a la Mesa. "Cal buscar les fórmules que permetin preservar els drets dels diputats, sempre d'acord amb la voluntat dels presos polítics i els exiliats per no perjudicar-los, i d'acord amb la necessitat de no posar en risc a cap treballador de la Cambra" , han argumentat aquestes mateixes fonts. És a dir, Torrent no assumeix com a pròpia la decisió, però no la qüestiona.
El grup de Puigdemont i ERC porten dies enfrontats per quin ha de ser l'aplicació de l'últim acte de Llarena. JxCat es nega al fet que l'expresident sigui suspès com a diputat mentre que els republicans estaven disposats a prendre aquesta mesura, encara que fos de manera temporal. La bronca ha arribat a tal extrem que per guanyar temps s'ha acordat no celebrar cap altre ple fins al mes d'octubre.
Tradicionalment a finals de setembre ja es celebrava alguna sessió plenària. L'oposició ha criticat que la Cambra no convoqui cap ple durant dos mesos, encara que en aquest cas s'inclou també el d'agost, que mai es considera hàbil.
Junts per Catalunya, que tenen ara la sospita que el que ha passat fos una estratagema del President i el seu partit ERC per no veure embolicats en problemes judicials amb el jutge Larena, afirmen que aquesta decisió no compta amb cap aval polític i que s'hauria d'haver acordat en algun òrgan del Parlament. Ara pel que sembla van intentant conèixer la identitat de qui aquesta darrere del càrrec de Oïdora de Comptes.
Segons les dades de la pàgina del Parlament els càrrecs estarien d'aquesta manera:
Oïdora de Comptes: Maria Guiu Sallent
Interventor adjunt a l'Oïdor de Comptes: (no consta)
Tresorera; Carme de Tomàs Viñals
Coordinadora de pressupostos i comptabilitat; Montserrat Rovira i Sadurní
Coordinadora de nòmines, previsió social i assegurances; Laura Martínez Fernández
No hay comentarios:
Publicar un comentario