Des de 2010, any en què va començar el seu camí el cas dels ERO, han passat tants anys que amb prou feines es recorden tots els elements essencials. Per que cal fer un resum dels diferents avatars de l'procés per la major causa de corrupció tenint en mai al nostre país.
El 19 gener 2011
La jutge de Sevilla Mercedes Alaya obre les diligències prèvies número 174/2011, que van donar lloc a el cas ERO. Es tracta de la major causa de corrupció oberta mai al país, que va posar a l'descobert la presumpta trama dissenyada per la cúpula de el Govern andalús de l'PSOE per sustentar el seu propi poder a través d'un arbitrari repartiment de fons milionaris a canvi de lleialtats i favors . Inicialment, s'anava a investigar un presumpte frau en ajudes públiques de la Conselleria d'Ocupació a empreses en crisi.
15 novembre 2011
La jutge Mercedes Alaya apunta per primera vegada en un acte a l'aleshores president de la Junta d'Andalusia, José Antonio Griñán, com "cúspide" d'una "estructura piramidal" que va propiciar el presumpte frau durant una dècada.
9 març 2012
Declara al jutjat l'exdirector general de Treball de la Junta, Francisco Javier Guerrero, que a l'endemà ingressa a la presó. És el primer exalt càrrec que va a la presó pels ERO fraudulents i el principal acusat en aquesta causa. Guerrero va ser alt càrrec durant nou anys, des de 1999 fins a 2008, amb tres consellers d'Ocupació diferents: Guillermo Gutiérrez, José Antonio Viera i Antonio Fernández, sempre en l'etapa de Manuel Chaves com a president de la Junta d'Andalusia.
16 març 2012
Juan Francisco Trujillo, que va ser xofer de l'exdirector general d'Ocupació Javier Guerrero, declara davant la jutge Mercedes Alaya que va arribar a gastar fins a 25.000 euros a l'mes a la compra de cocaïna per a consum propi i del seu cap amb els diners de les ajudes públiques de la Junta que van rebre irregularment les seves empreses. D'acord amb el testimoni de l'ex xofer, Guerrero també hauria rebut entre 60.000 i 80.000 euros en metàl·lic, quadres, un piano, antiguitats, roba per valor de 2.000 euros i mil euros més en consum de telefonia mòbil. Molts d'aquests regals se'ls hauria portat a casa del Pedroso el propi ex conductor.
24 abril 2012
Després de quatre dies declarant al jutjat, la jutge Mercedes Alaya envia a la presó l'exconseller d'Ocupació Antonio Fernández. Surt a l'agost de 2012 després de pagar 450.000 euros de fiança. En el seu acte de presó, la jutge va acusar Fernández d'haver fet "desistiment absoluta" de les seves funcions, generant "enriquiment injustificat per a uns i d'empobriment per a les arques" d'Andalusia a causa de el "malbaratament continuat" dels fons públics. De la declaració de l'exconseller es deduiria, segons la jutge, que les ajudes socioeconòmiques de el programa 31L eren repartides per la Junta "indiscriminadament" i no eren de "públic coneixement" per als ciutadans.
20 març 2013
La Guàrdia Civil desplega l'operació Heracles amb desenes de detinguts i registres en asseguradores i bufets d'advocats que presumptament es van lucrar amb sobrecomisiones per tramitar els ERO davant la Junta. Al febrer de 2018, un informe remès a l'jutjat d'instrucció 6 de Sevilla pels pèrits de la Direcció General d'Assegurances revela que les comissions cobrades per mediadors en ERO finançats per la Junta superen fins a un 550% la mitjana que les asseguradores pagaven a aquests mateixos intermediaris en altres casos.
Els pèrits de la Direcció General d'Assegurances de el Ministeri d'Economia van realitzar en 2014 -a petició de l'anterior instructora de el cas, Mercedes Alaya- un informe en el qual van detectar que en els ERO finançats de forma irregular per la Junta es van pagar més de 66 milions d'euros en comissions per sobre de la mitjana de mercat, una mitjana que van fixar en el 2% entre el 2000 i el 2011.
20 juliol 2013
El llavors president de Govern andalús, José Antonio Griñán, anuncia la seva dimissió, formalitzada el 27 d'agost de 2013, per "preservar" a la Junta de la "erosió" de el cas ERO. A l'anar-se'n assegura: "No hi ha cap figura delictiva de la qual em pugui imputar". El 7 de setembre el substitueix Susana Díaz, llavors consellera de Presidència.
31 juliol 2014
La jutge Mercedes Alaya remet a l'Tribunal Suprem l'exposició raonada amb els indicis de delicte que veu en els expresidents de Govern andalús Manuel Chaves i José Antonio Griñán, a més dels exconsellers andalusos Gaspar Zarrías, José Antonio Viera i Mar Moreno, tots diputats o senadors en aquella data.
16 juny 2015
Mercedes Alaya deixa el jutjat d'instrucció 6 de Sevilla després d'aconseguir una plaça a l'Audiència i la succeeix María Núñez Bolaños. Es consuma així la maniobra per apartar Alaya de la instrucció de el cas ERO i d'altres causes de corrupció, com el cas Avals, el cas IDEA o el frau dels cursos de formació.
Alaya pretenia retardar la seva incorporació a l'Audiència i continuar amb la instrucció d'aquestes macrocausas, però el Consell General de Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) van aprovar un pla de reforç de l'Jutjat d'Instrucció 6 de Sevilla que va enterrar aquesta possibilitat.
Alaya va quedar apartada després de qüestionar la falta de preparació de la jutge Núñez per instruir macrocausas, perquè portava allunyada de la jurisdicció penal des de 2001. També va considerar compromesa la seva imparcialitat per l'amistat del seu marit -Juliol Guija Vila, metge forense i exdirector de l'Institut de Medicina Legal de Sevilla- i l'aleshores conseller de Justícia, el fiscal en excedència Emilio de Llera. En una entrevista amb Abc al maig de 2018, la jutge Alaya va dir que el PSOE i el PP van votar al CGPJ "apartar" de les macrocausas perquè hi havia por que seguís investigant els cursos de formació, on havien trobat fets "summament greus" .
20 juny 2015
El Suprem imputa als expresidents de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves i José Antonio Griñán, a més de als exconsellers i llavors diputats Gaspar Zarrías i José Antonio Viera. Després de set mesos d'investigació, el jutge Alberto Jorge Barreiro va dictar dues resolucions en què conclou que Chaves i el seu successor, Griñán, van poder prevaricar a l'permetre que durant una dècada es donessin ajudes a empreses mitjançant un sistema "clarament il·legal". Els mateixos indicis observar contra Zarrías i Viera. A aquest últim li va imputar, a més, un delicte de malversació. Dels cinc exalts càrrecs andalusos als que va investigar el Suprem, Barreiro només va exculpar a la llavors senadora socialista Mar Moreno.
26 juny 2015
L'escàndol dels ERO provoca que els expresidents de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves i José Antonio Griñán i l'exconseller andalús Gaspar Zarrías deixin els seus escons a les Corts, amb efecte pel 2 de juliol de 2015. L'ex conseller d'Ocupació andalús José Antonio Viera no abandona el seu escó i es passa a el Grup Mixt, després de donar-se de baixa en el PSOE. Finalment, Viera dimiteix el 24 de setembre del 2015.
31 juliol 2015
La nova jutge instructora Maria Núñez Bolaños divideix la macrocausa dels ERO en peces separades que es reparteix amb el jutge de reforç Álvaro Martín. La seva antecessora, la jutge Mercedes Alaya, sempre s'havia oposat a la divisió de la causa. En canvi, la Fiscalia Anticorrupció si va ser partidària que el cas se separés en tantes peces com ajudes irregulars es van concedir amb càrrec a la partida pressupostària 31L, també coneguda com el 'fons de rèptils ".
1 juny 2016
Els expresidents Manuel Chaves i José Antonio Griñán i els exconsellers Gaspar Zarrías i Francisco Vallejo es donen de baixa al PSOE un dia després que el jutge Álvaro Martín els notifiqués la interlocutòria de transformació en procediment abreujat de el 'cas ERO', el pas previ per a asseure'ls a la banqueta. El PSOE andalús va explicar llavors que cap dels investigats havia de presentar la seva renúncia a la militància fins a l'obertura efectiva de judici oral. Per això, la direcció socialista va qualificar de "generosa" la decisió dels expresidents, ja que així evitaven la utilització política de la seva militància durant la campanya electoral per a les eleccions generals que es van celebrar pocs dies després, el 26 de juny del 2016.
3 novembre 2016
El jutge Álvaro Martín obre judici oral i remet a l'Audiència de Sevilla el processament de 26 acusats (quatre són després desimputados) per delictes de prevaricació, malversació i associació il·lícita. La Fiscalia i les acusacions de l'PP-A i Mans Netes demanen entre 2 i 10 anys de presó i la Junta d'Andalusia l'arxiu. La Fiscalia Anticorrupció s'eleva a 741 milions d'euros el botí de l'PSOE pels ERO.
13 desembre 2017
Comença a l'Audiència de Sevilla el judici per la peça principal de l' 'cas ERO', amb els expresidents de Govern andalús Manuel Chaves i José Antonio Griñán, 6 exconsellers -Magdalena Álvarez, Gaspar Zarrías, Antonio Fernández, José Antonio Viera, Carmen Martínez Aguayo i Francisco Vallejo- i 13 exalts càrrecs dels seus governs a la banqueta. El judici es va perllongar durant un any al llarg de 152 sessions en què van declarar 120 testimonis. Va finalitzar el 17 de desembre de 2018 i va quedar vist
19 novembre 2019
La sentència principal d'el cas dels ERO supera els 1.700 folis. El magistrat Juan Antonio Calle Peña ha comptat amb un alliberament especial per redactar-la. La decisió ha de determinar si la cúpula de el Govern andalús de l'PSOE va dissenyar una trama per sustentar el seu propi poder a través d'un arbitrari repartiment de fons milionaris a canvi de lleialtats i favors.
Chaves i Griñán s'enfronten a una condemna d'inhabilitació per prevaricació, però sobre el segon penja també la petició de condemna de la Fiscalia Anticorrupció de sis anys de presó per malversació continuada.
El PSOE al centre de la corrupció
A l'igual que no es recorda la manca de col·laboració de la Junta amb la jutge Alaya -documents comprometedors per a Gaspar Zarrías no van arribar mai a l'Tribunal-, ni els atacs i deslleialtats que la magistrada va rebre fins i tot de membres de el Consell General de Poder Judicial.
Per posar un sol exemple escandalós, el llavors president de el Consell General de l'Poder Judicial i de el Tribunal Suprem, el "progressista" Gonzalo Moliner, que ja havia criticat el retard de la instrucció de Mercedes Alaya en públic quan tot just feia dos anys instruint, va menjar amb el llavors president de la Junta d'Andalusia, José Antonio Griñán, dijous, dia 23 de maig de 2013, al Palau de San Telmo.
Al dinar van ser convidats el president de Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, Lorenzo de el Riu, el conseller de Justícia, Emilio de Llera i un vocal de CGPJ nomenat a proposta de l'PSOE. Aquesta menjar a esquena de la jutge Alaya va permetre Griñán concloure que la seva imputació en el cas dels ERO era inevitable, pel que va posar en marxa un procés d'eleccions primàries que havia negat fins aleshores, amb Susana Díaz com a substituta.
Tampoc es recorda la intervenció de l'Tribunal Suprem en el cas. La seva participació estava assegurada ja que tant Manuel Chaves com José Antonio Griñán i altres -José Antonio Viera i Gaspar Zarrías- eren aforats per ser diputats i / o senadors i era obligat que l'alt tribunal es pronunciés sobre la concessió o no dels suplicatoris corresponents .
El cas va correspondre a l'magistrat Alberto Jorge Barreiro, que va emetre dues exposicions raonades. Una, destinada a la formalització de suplicatori a al Congrés dels Diputats pel que fa als següents imputats que presenten en la causa la condició d'aforats: José Antonio Viera Chacón, Gaspar Zarrias Arévalo i Manuel Chaves González; l'altre, respecte a la seva competència respecte a el cas de José Antonio Griñán.
La intervenció de l'Tribunal Suprem era obligada perquè la jutge instructora Mercedes Alaya havia elevat una exposició raonada amb documentació exhaustiva -DVDs amb gairebé 300 tomos- per sol·licitar la imputació formal dels implicats. Però el magistrat Barreiro va haver de fer una valoració, naturalment al voltant dels indicis presents en la instrucció, sobre el que ha passat en els ERO per decidir si procedien o no les imputacions requerides per la jutge Alaya.
En la seva exposició de 127 folis es va fer una anàlisi de el cas i es va concloure, textualment, el que segueix pel que fa als casos de Chaves, Zarrías i Viera. Segons el magistrat s'havia perpetrat un menyscapte patrimonial de l'erari públic derivat de diferents modalitats d'actuació: lliurament de diners a empreses que no procedia, ja sigui perquè no es trobaven en crisi o ja perquè es preveia diàfanament que els diners no anava a ser destinat a reflotar l'empresa; abonaments d'ajudes sociolaborals il·legals, ja fos perquè els treballadors ni tan sols pertanyien a l'empresa, ja perquè les quantitats concedides superaven àmpliament les que procedien per llei; lliuraments de sobrecomisiones a les entitats mediadores d'assegurances que ultrapassaven de forma ostensible els percentatges vigents en el mercat; pagament a bufets jurídics per intervenció professional en alguns dels ERO, tot i que els honoraris no corresponia abonar-los a la Junta d'Andalusia; i lliuraments de diners als sindicats majoritaris sense un fonament legitimador que, en principi, les recolzi.
En tots aquests casos s'estava disposant dels cabals públics en perjudici de la Junta d'Andalusia i en benefici lucratiu il·lícit de tercers. No obstant això, la veritat és que no consten indicis que els imputats Gaspar Zarrias i Manuel Chaves intervinguessin en aquestes lliuraments de fons públics. Ni tampoc consten dades indiciàries que sabessin que s'estava disposant dels cabals públics pressupostats per als ajuts / subvencions amb destinació a l'lucre il·lícit de terceres persones. Sí sabien que el procediment de concessió de les subvencions era clarament il·legal, però, per aquest Instructor, no consten indicis que coneguessin que amb la materialització de sistema s'estiguessin desviant importants sumes de diners per afavorir el benefici il·lícit de terceres persones.
En canvi, no es pot afirmar el mateix pel que fa a l'imputat José Antonio Viera. En aquest cas sí que apareixen dades indicatives que l'exconseller d'Ocupació intervenia en la concessió de diners a empreses a les que beneficiava il·lícitament per no concórrer els requisits per proporcionar-los ajuda alguna. Així ho constata indiciàriament la declaració judicial prestada pel director general de Treball, Francisco Javier Guerrero, tal com es va referir en el seu moment.
Ja hem anticipat que la Junta d'Andalusia sota la presidència de Susana Díaz mai va lliurar a la instrucció de el cas el document que implicava directament a Gaspar Zarrías en el lliurament de fons públics a una empresa "amiga".
Segons ABC, el document que mai va arribar a tribunal i que el Suprem no va poder analitzar va ser un conveni signat per Zarrías el 2 de desembre de 1999 per a anticipar a l'empresa Campocarne Andalusia SA, filial regional de Campofrío, una subvenció de 2.830.000 d'euros -471.000.000 de pessetes- per crear ocupació i reflotar Fills d'Andrés Molina SA (Hamsa), la fàbrica de xoriços de Jaén on va tenir el seu origen el cas ERO.
El cas de José Antonio Griñán va ser tractat a part pel Tribunal Suprem perquè havia renunciat al seu aforament en qualitat de senador per la Comunitat Autònoma d'Andalusia. En aquest cas, el Suprem, per mitjà del seu instructor, el magistrat Barreiros, va escriure en un acte en el qual va definir la seva competència sobre el cas Griñán, que havia estat conseller d'Economia des de 2004 i president de la Junta des de 2008.
Doncs bé, en tot aquest sistema il·legal de concessió d'ajudes / subvencions va tenir un paper molt rellevant la Conselleria d'Economia i Hisenda, atès que era qui controlava l'elaboració dels pressupostos i les modificacions pressupostàries. De manera que, com s'especifica en l'Exposició Raonada, eren les Conselleries d'Ocupació, Innovació (IDEA) i d'Economia i Hisenda les més implicades en tot el sistema.
En conseqüència, i d'acord amb les dades indiciàries referits respecte a l'conseller José Antonio Griñán, és clar que la seva conducta no pot ser jutjada separadament de la dels altres consellers aforats que es troben implicats en els fets. Doncs tots ells ocupen el mateix esglaó de l'estructura piramidal de la Junta d'Andalusia i era la seva Conselleria la que controlava tot el tema pressupostari, autoritzant presumptament l'imputat l'operativitat de el nou sistema, mitjançant el qual es feien servir fraudulentament les transferències de finançament per a concedir ajudes / subvencions i s'alterava maliciosament el pressupost de l'IFAIDEA.
Per la qual cosa, el presumpte delicte continuat de prevaricació que se li imputa (arts. 404 i 74 CP) ha de ser investigat i jutjat, si escau, en aquest Tribunal, a l'resultar inescindible dels fets que se li atribueixen als restants aforats. No obstant això, s'ha de deixar constància que, si més no a dia d'avui, no consten dades indiciàries incriminatòries contra José Antonio Griñán com a presumpte autor d'un delicte de malversació.
Però aquestes consideracions de el Tribunal Suprem no podien tenir en compte les proves i testimonis que han marcat el judici que va acabar fa gairebé un any i que va conduir a la Fiscalia ia l'acusació particular, mantenir l'existència d'delicte de prevaricació en tots els processats i apuntalar el delicte de malversació de cabals públics en José Antonio Griñán ja 17 exalts càrrecs més, amb penes de presó -sis anys per Griñán- i inhabilitació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario