El de Javier Ortega Smith-Molina es podia esperar el que el va passar el dia de la dona maltractada i va caure en el parany qual passerell. Ni tan sols la va mirar a la cara a Nadia quan ella li recordava que a la seva germana la va matar la seva parella i que per això va en cadira de rodes. Smith-Molina davant tal escenificació es va mostrar impassible davant el dolor d'aquella dona sabent el seu no va ser violència domèstica, sinó una lluita de poder entre famílies de narcos, de què la susdita ha estat traient sucosos rèdits.
El diu que el que ha passat va ser un parany per fer callar la seva veu i té raó. Va ser una basta venjança orquestrada pel comunisme aliada amb els de la Sexta, rabiosos davant l'ascens de Vox al Congrés, utilitzant al seu favor els sentiments de les maltractades. Però davant el fenomen feminista no es pot seguir pregonant en públic que li importa un rave.
Ara per on vagi, ningú ho escolta, ja és un empestat i sobre les seves paraules ja són les del seu partit, que és el que es pretenia. Ara l'esquerra odiadora ja va per aconseguir la il·legalització de Vox.
No hay comentarios:
Publicar un comentario