El coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, opina avui dimecres a Sant Sebastià sobre el preacord assolit entre el PSOE i Unides Podem i exigeix que cal buscar una solució per al que anomena "deportats" i "exiliats", que no són altra cosa que terroristes fugits de la Justícia.
El que es demana per a aquests individus és que puguin tornar a casa seva sense haver de rendir comptes davant els tribunals; i que siguin els seus representants els que administrin les possibles responsabilitats que puguin tenir pels crims comesos.
Serà casualitat o no, però el tema es posa sobre la taula en aquests moments, quan, segons tots els indicis, el nou Executiu donarà un gir a l'esquerra i pot ser especialment receptiu a aquest tipus d'assumptes.
No són deportats, són fugits de la justícia
Si estan "deportats" en aquests països és per la seva pròpia voluntat, ja que si tant volen tornar a Espanya n'hi ha prou que es lliurin a l'Audiència Nacional i, si no hi hagués res contra ells, sortirien en llibertat; en cas contrari, és clar, ingressarien a la presó. I aquest dubte és per la qual no volen passar, per a més escarni de les víctimes.
Etxerat és l'organització que agrupa els familiars dels presos i "deportats" i que actua sota el control de Sortu i del seu líder, Arnaldo Otegui. El gran "triomfador" dels comicis a l'aconseguir grup parlamentari per EhBildu al Congrés i poder fer valer aquests vots en una investidura.
Tot i que la reunió que van celebrar amb una entitat que s'autoproclama "Fòrum Social" va ser el passat dissabte, no és casualitat que l'assumpte es plantegi ara, quan els antics proetarres pretenen que el president de Govern, Pedro Sánchez, els tingui en compte per a la investidura, com ja va fer en el seu moment a l'acceptar els vots de EhBildu.
Admeten que ja han aconseguit el retorn a l'País Basc d'alguns "deportats" i reclamen per a ells pensions com si haguessin cotitzat tota la vida. "A l'tornar es troben amb mancances importants en la seva vida laboral i personal. El treballat allà on vivien, ha estat en condicions irregulars i, per tant, tenen una jubilació precària ", diu Etxerat.
Entre les propostes acordades amb el referit "Fòrum", figura la d'exigir a "les institucions pertinents la volta d'aquelles persones fugides contra els que no hi hagi procediments judicials oberts o que, si n'hi va haver, hagin prescrit".
No es queden aquí i per poder ficar a tots en el mateix sac, afegeixen demanen "la volta de persones sobre les que únicament hi hagi acusacions basades en testimonis obtinguts sota tortura". No expliquen com ho acreditarien, però és igual. L'important és acusar les Forces de Seguretat.
Afegeixen que "en el marc d'una justícia transicional (que exculparia als terroristes), articular una solució jurídica per a totes aquelles persones que pateixen la pena de deportació".
Per convèncer els dissidents, que n'hi ha, els recomanen que "siguin participants actives en el desenvolupament de l'procés de pau i normalització". I si queda algun, assenyalen que "en els casos restants, determinar mesures de justícia transicional per als que decideixin tornar, en el marc d'un procés de pau i reconciliació".
Otegui i els seus saben que si arriba a quallar el Govern de coalició entre el PSOE i Podem, tenen força possibilitats de posar l'assumpte dels "deportats" i dels presos sobre de la taula. És un dels flancs febles de l'dirigent de l'esquerra abertzale a què els dissidents d'ATA l'acusen que, després de moltes promeses en el "procés de pau", ha deixat materialment "tirats" als reclusos. ATA és la "competidora" d'Etxerat en el món dels presos.
D'entre els que es troben en la situació de "deportats", l'entorn proetarra ha "seleccionat" a dotze que, en l'actualitat, estan a Cuba (tres); Veneçuela (quatre), Cap Verd (quatre) i Sant Vaig prendre (un), tot i que reconeix que la xifra dels que pretenen tornar a Espanya és d'una trentena.
Les llistes de què disposen fonts antiterroristes, no coincideixen amb les xifres que facilita Etxerat, per la qual cosa es pot pensar que s'han traslladat d'un país a un altre, han tornat a Espanya al no tenir causes pendents o no estan en la línia "oficialista ". Els quals figuren en Cap Verd, són només dos: Félix Manzanos Martinez i José Antonio Olaizola Achúcarro.
A Cuba, Jesús Abrisqueta Curta, Miguel Ángel Apalategui Ayerbe, Agustín Azcárate Inchaurrondo, José Ignacio Rodríguez Muñoa i Elena Bárcena. Tres d'ells serien els elegits per Etxerat.
A Veneçuela, Eugenio Barrutiabengoa Zabarte, Oier Eguidazu Bernas, Asier Gurudi Zaloña, José Ignacio de Juana Chaos, Luis Maria Olalde Quintela, Martin Sant Sebastià Aguirre, José Ángel Uriz Zabaleta. D'aquests, són quatre els seleccionats.
I en Sant Prengui estava des de fa temps, Alfonso Echegaray Achirica. La seva situació actual es desconeix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario