Només Déu pot jutjar Torra

Quim Torra i la seva dona al costat dels seus dos advocats a la porta d'entrada de l'TSJC / EFE

Torra assegura estar per sobre dels jutges que el van acusar de desobediència.

El president ha declarat, en el judici que ha començat al TSJC, que la col·locació de símbols independentistes a la Generalitat es deu al fet que "els catalans som gent demòcrata"

Un judici rutinari i exempt d'èpica des del punt de vista judicial, però utilitzat pel president Quim Torra com a plataforma secessionista. El president de la Generalitat ha assegurat en el judici que ha començat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el seu càrrec està per sobre dels jutges de la Junta Electoral Central (JEC) que el van denunciar per desobediència per col·locar símbols independentistes a la Generalitat. Ha afegit que "els catalans som gent demòcrata en contra de la judicialització de la política" i de la "existència de presos polítics".

S'ha negat a respondre a la Fiscalia i l'acusació popular, exercida per Vox. El mandatari català ha dit que l'ordre de la JEC "era il·legal" i que, per tant, era impossible acatar l'ordre. I encara que inicialment va afirmar que no es reconeixia en l'escrit d'acusació, finalment va dir: "Sí, desobedecí".

Fidel a la tradició secessionista, Torra també té el seu procés judicial. Després del judici d'Artur Mas per la consulta de l'9N i el processament de Carles Puigdemont pel referèndum 1-O i fugat a Bèlgica, el seu successor és jutjat avui al TSJC per desobediència. És a dir, per incomplir l'ordre de la JEC que l'obligava a retirar els símbols independentistes de les seus de la Generalitat durant la campanya de les eleccions generals d'abril.

El deslluït passeig amb pocs fans

Després del passeig, també tradicional, en què Torra va poder donar-se una deslluït bany de masses --no va ser necessari tallar el trànsit com en altres ocasions, ja que només hi van anar unes desenes de activistas-- i Torra va recórrer els escassos metres que disten des del Arc de l'Triomf a la seu de l'TSJC acompanyat de dirigents de Junts per Catalunya i ERC, així com de consellers de la Generalitat, entre ells el vicepresident Pere Aragonès. També van acudir dirigents de les entitats independentistes Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium.

Consignes secessionistes - "fora la Justícia espanyola", "llibertat presos polítics" - i aplaudiments, tant per a l'acusat com per al seu defensor, Gonzalo Boye, consagrat ja com a advocat estrella de l'Procés. La seva parella, Isabel Elbal, també ha assistit a el president en la sessió.

No respon ni a Fiscalia ni a Vox

L'acompanyament popular va donar pas a la solitud de la banqueta, amb el magistrat Jesús María Barrientos, com a president de la sala. Torra s'ha negat a respondre a les preguntes de Vox, a la qual ha qualificat de "partit franquista" --el que li ha valgut una reprimenda de Barrientos--, ni a la Fiscalia. Només ha contestat Boye.

El president, que ha anat llegint les seves respostes preparades prèviament amb el seu lletrat, ha dit que la resolució de la JEC és il·legal perquè "no és un òrgan superior" al president de la Generalitat, per la qual cosa va impugnar les seves resolucions per la via del que contenciós-administratiu. Es va querellar també contra els jutges de la Junta perquè "crec que prevaricaron", ja que "volen situar el president de la Generalitat davant la disjuntiva d'obeir un acte molt il·legal o fer-li prevaricar. I també crec que hi va haver un delicte de coacció "en l'ordre de retirar pancartes en contra de l'empresonament de dirigents independentistes.

Contra els magistrats de la JEC

Torra ha carregat contra el jutge de la JEC Carlos Vidal Prado, membre de l'PP, qui "s'ha significat contra l'independentisme", abans, durant i després de l'procediment que va obrir aquest organisme per desobediència contra el mandatari català. També s'ha referit a un altre membre de la JEC, el jutge Andreu Betancor, simpatitzant de Cs, a qui acusa així mateix de pronunciar-se contra el secessionisme.

Va penjar les pancartes perquè "els catalans som gent demòcrata en contra de la judicialització de la política, aquest és un gran consens que va més enllà dels partits independentistes". Ha afegit que el Parlament, "seu de la sobirania dels catalans", va votar en dues ocasions per més de dos terços, en contra de retirar aquests símbols dels edificis oficials. Ha esmentat resolucions internacionals, així com d'observadors i d'Amnistia Internacional --confía, que en breve-- que avalen el dret a decidir de Catalunya. "La pregunta no és per què hi havia la pancarta a la Generalitat, sinó perquè no estava en altres edificis de Govern en concordança amb les resolucions internacionals", ha declarat.

Les peticions de les parts

El fiscal Francisco Bañeres s'ha oposat a totes les qüestions plantejades per la defensa. Rebutja la tesi d ' "un complot" per perjudicar el president català i recorda que ja es van debatre i van resoldre les recusacions dels jutges. "Els professionals de la Justícia no poden estar en una bombolla sense poder pronunciar-se, perquè llavors mai podran exercir la seva funció", ha dit. L'acusació popular s'ha sumat a les tesis de l'fiscal. El president de la sala ha rebutjat la nul·litat demanada per la defensa.

La Fiscalia demana per a Torra un any i vuit mesos d'inhabilitació, així com una multa de 30.000 euros per al president, mentre que Vox eleva aquesta sol·licitud a dos anys d'inhabilitació i 72.000 euros de multa.