'Gandalf' i 'Lisa' són els caps de l'Equip de Resposta Tàctica

Carles Puigdemont (Lisa) i Quim Torra (Gandalf) durant una trobada a Brussel·les / EFE

L'aixecament de el secret de sumari de l'dels 9 CDR detinguts per terrorisme està donant molt de si. Diversos resums de l'ABC, Confidencial i Cronica Global aborden des de diferents punts de vista d'un nou cop ara frustrat. Un dels investigats va declarar a la Guàrdia Civil que el president es tancaria al Parlament perquè el grup pogués ocupar

Els membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) investigats per presumpte terrorisme a l'Audiència Nacional tenien noms en clau per a l'actual president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, i el seu antecessor, Carles Puigdemont. A el primer ho denominaven Gandalf i a el segon, Lisa.

Així es desprèn de l'sumari de la causa, a què ha tingut accés Europa Press, segons el qual un dels investigats, Ferran Jolis, ho va confessar a la Guàrdia Civil durant les hores d'interrogatori que va mantenir en dependències policials després de la seva detenció a la fi de setembre.

En aquelles compareixences, abans de declarar davant del jutge instructor Manuel García Castelló, els investigadors van preguntar a Jolis si va rebre l'encàrrec de l'organització a la qual suposadament pertany, l'Equip de Resposta Tàctica (ERT), per a la seguretat informàtica i de telecomunicacions de una hipotètica ocupació de Parlament de Catalunya.

Torra, tancat al Parlament

Jolis va manifestar llavors que no recordava qui va fer l'encàrrec, però sí que va deixar clar que "li van dir que venia de part de Presidència", i que "la intenció era que Quim Torra (amb el nom clau Gandalf) es quedés tancat dins per al dia D ".

Segons la declaració de Jolis, "volien garantir les comunicacions una setmana i que no hi havia límit de despeses" per emprendre l'ocupació de la Cambra autonòmica. Per això, va afegir, li van demanar "consell sobre si seria viable o no", tal com consta en el sumari.

El detingut "els va dir que es necessitaven dos emissors potents i un receptor potent amb un repetidor intern, així com gent capaç de solucionar problemes en cada punt", però no va tornar a tenir notícies sobre aquest assumpte.

Jolis també va comptar en la seva declaració davant la Guàrdia Civil que va conèixer a la germana de Puigdemont en un "sopar popular a Santa Perpètua per recaptar diners per a la caixa de resistència", i que algú li va suggerir a ella que ell podia "fer-li un sistema de comunicació segur ".

Montse Puigdemont

Per això, ha explicat que té guardat en la seva agenda telefònica a la familiar de l'expresident com Montse L. i que la 'L' ve de el nom clau de Puigdemont, que és Lisa.

A més, en una conversa telefònica el 8 d'octubre de 2018, Jolis li va dir a Xavier Buigas, un altre dels investigats en l'anomenada operació Judes, que "fa qüestió de dos o tres setmanes" havia organitzat una reunió amb la "germana de Lisa ", a qui li va explicar que era el" que està amb els flamencs a Bèlgica, el capitost ".

"Llavors estic treballant amb ells per blindarles comunicacions i assegurar-los una comunicació també amb Gandalf, que Gandalf és el que és aquí, el que ja saps qui és, oi?", Ha afegit.

Assalt dels CDR a Parlament: Torra anava a tancar-

Un dels CDR empresonats, Ferran Jolis, va involucrar a el president de la Generalitat en la seva declaració davant la Guàrdia Civi «La intenció de Presidència era que Torra es tanqués dins el dia D»

Un dels CDR empresonats pels plans per atacar a Catalunya després de la sentència de l' «Procés», Ferran Jolis, va involucrar en la seva declaració davant la Guàrdia Civil al Quim Torra en l'hipotètic pla per ocupar el Parlament català. «La intenció era que Quim Torra (amb nom clau Gandalf) es quedés tancat dins per al dia D. Volien garantir les comunicacions una setmana, i que no hi havia límit de despeses», transcriu la seva resposta la Guàrdia Civil en un atestat que forma part de el sumari, a què ha accedit ABC. Aquesta compareixença va tenir lloc el 24 de setembre a les 23:40 a la comandància de la Guàrdia Civil a la localitat de Tres Cantos.

A Jolis, un dels arrestats que va confessar part dels fets en les declaracions judicials, els investigadors li van preguntar si havia rebut l'encàrrec de la seguretat informàtica i de les telecomunicacions en aquest suposat pla per assaltar la Cambra regional per protestar per la sentència de l' Tribunal Suprem.

En la seva resposta, el CDR va assegurar, segons l'atestat de la Guàrdia Civil, que aquesta idea venia de Presidència, «d'un moviment més burgès», i que no era idea dels CDR. Per dur a terme aquesta acció, calien dos emissors potents i un receptor potent amb un repetidor intern, així com gent capaç de solucionar problemes en cada punt, va revelar Jolis davant els investigadors. Segons la seva declaració, va exigir conèixer als que realitzaven l'encàrrec per conèixer les intencions reals i no va tornar a tenir notícies.

Els set empresonats són acusats pel jutge investigador, el magistrat Manuel García-Castelló, de formar un grup radicalitzat dins dels CDR, els anomenats Equips de Resposta Tècnica (ERT), i els atorga el caràcter d'organització terrorista. És la primera que la Justícia vincula a l'ala radical de l'secessionisme català amb les pràctiques terroristes des de Terra Lliure.

El detingut també declara, si diligència d'imputació davant la seva lletrada, que el paper que tindria ell un cop assaltat el Parlament Català seria encarregar-se de la seguretat informàtica i de les telecomunicacions; dit d'una altra manera aquesta persona s'encarregaria de crear una xarxa de comunicació pròpia, perquè totes les persones, entre les quals es trobaria el «president» Torra.

Els CDR tenien 6.000 euros per resistir una setmana tancats al Parlament

El motiu de la tancada i atrinxerament a l'interior d'Parlament tindria com a finalitat l'evitació de la seva detenció, un cop realitzada la proclamació unilateral d'una República Catalana. Aquesta xarxa pogués ser intervingut pels cossos policials i poder aguantar al menys una setmana amb el Parlament assaltat, anomenant l'inici d'aquesta presa de Parlament com a dia «D».

El CDR Ferran Jolis declarant davant el jutge. (Imatge: EC)

La Guàrdia Civil va interceptar una conversa telefònica entre dos membres dels CDR detinguts el setembre passat que provaria que el grup va arribar a contactar amb l'entorn de Carles Puigdemont i tenia plans per arribar també fins Quim Torra. La cèl·lula va desenvolupar presumptament un sistema de comunicacions segur per informar puntualment dels seus plans per col·locar artefactes i assaltar el Parlament quan es conegués la sentència de Tribunal Suprem contra els líders de l'Procés.

La trucada va ser intervinguda el 8 d'octubre de 2018 i en ella van participar Ferran Jolis i Xavier Buigas, segons el sumari de l'anomenada operació Judes, a què ha tingut accés El Confidencial, durant un moment de la conversa, Ferran va relatar al seu company que havia mantingut una cita amb una persona molt propera a l'expresident de la Generalitat.

"Fa qüestió de dues o tres setmanes vaig organitzar una reunió amb la germana de Lisa. Lisa, perquè m'entenguis, és el nom en clau de què està amb els flamencs a Bèlgica, el capitost perquè m'entenguis ", va explicar Ferran. Segons el parer dels investigadors, no hi ha dubte que Lisa era el nom en clau per referir-se a Puigdemont. La germana amb la qual es van reunir va ser suposadament Montserrat, que forma part dels propis CDR i s'ha manifestat en multitud d'ocasions a favor seu.

"Sí, sí, Waterloo", va respondre Xavier Buigas, antic regidor d'ERC, a l'altre costat de el telèfon. "Correcte", ha prosseguit Ferran. "Llavors estic treballant amb ells per blindarles comunicacions i assegurar-los una comunicació també amb Gandalf, que Gandalf és el que és aquí, el que ja saps qui és oi?". Aquest altre sobrenom era l'assignat a Torra, precisa la Guàrdia Civil. "Sí, sí, sí", va reaccionar Xavier, per demostrar que l'havia entès.

A partir d'aquest moment, Ferran, que era el membre de el grup expert en tecnologia i comunicacions, ha detallat detalladament quins eren els seus plans. "Amb tot això vam fer un operatiu amb emissores, amb SIMs, amb cacauets perquè m'entenguis, i amb transports públics i vam fer, amb avançades i cotxes per darrere per a vigilància, una reunió mòbil dins d'un vehicle amb ella [la germana de Pugidemont ]. I vaig passar el que havia de passar, amb quatre o cinc coses que si ens enganxaven no ho poguessin trobar ". Els agents van comprovar que aquesta reunió efectivament es va produir i va tenir lloc als carrers de Barcelona, ​​enmig d'un enorme dispositiu de contravigilància per evitar ser descoberts.

Ferran va explicar a continuació que el seu objectiu era fer el mateix amb Gandalf, és a dir, Torra. "Amb Gandalf vam contactar a través de Juliá [un altre CDR] amb el fill [de Torra] i el fill el que farà és gestionar una reunió semblant. Dic semblant perquè com té el servei de seguretat que no ho pot deixar, haurem de fer un ... ". Els agents no van poder escoltar com concloïa aquesta frase.

El mateix Ferran va detallar després que aquestes reunions clandestines tenien com "finalitat blindar unes vies de comunicació segures" entre Puigdemont i Torra. "Perquè si hem de planificar alguna cosa de manera estratègica, o hem de parlar directament, que ho puguem fer sense patir", va acabar.

Converses posteriors intervingudes igualment per la Guàrdia Civil ratifiquen que el grup es va proposar citar-se amb Torra per traslladar-li els seus plans i muntar aquesta suposada xarxa de comunicacions segura que li mantingués en contacte amb Puigdemont i amb els propis CDR. Totes les missions s'abordaven en el més absolut secret. Es mensajeaban a través de xats a la xarxa social Signal que renovaven mensualment i tenien un codi de colors per classificar la informació en funció del sensible que era. El verd estava reservat per a la menys delicada; el groc només podia ser compartit amb grups de CDR però no per xarxes socials; el vermell era per a persones de màxima confiança i el negre s'assignava a la informació més clandestina i havia de ser lliurada en mà.

Ferran Jolis tenien altres missions assignades per la cèl·lula, entre elles, posar en marxa un sistema de comunicacions autònom per poder prendre el control de Parlament durant a l'almenys una setmana. Volien posar en marxa les seves pròpies xarxes d'informació i comptar amb al menys dos pisos francs. Tot havia d'estar a punt per quan s'anunciés la sentència de Tribunal Suprem contra els líders de l'Procés.

"Esquema bomba"

La Guàrdia Civil va intervenir també a un dels CDR, Jordi Ros Sola, un full de mida quartilla amb diverses anotacions manuscrites, entre elles una amb el títol "esquema bomba", seguit d'anotacions i un dibuix per les dues cares, segons consta en el sumari.

L'indici B.1.53 es va consignar en el registre en el domicili del carrer Romeu de Sabadell el 23 de setembre, el dia que van ser detinguts en l' 'operació Judes' nou integrants de l'Equip de Resposta Tàctica (ERT). Segons el sumari, la Guàrdia Civil considera que Jordi Ros va obtenir precursors d'explosius la "venda estaria molt restringida i limitada a activitats professionals o industrials", i que ell mateix es referia a l'habitatge de Sabadell com "laboratori". En aquest domicili, segons els investigadors, "estarien confeccionant materials incendiaris com el tèrmit", per l'assalt a Parlament.

"La finalitat última, proclamar la independència"

"En definitiva, totes les accions en fase de preparació, estarien dirigides a aconseguir o facilitar la fi última de proclamar la república i aconseguir la independència de Catalunya", assegura la Guàrdia Civil a les seves diligències. "És summament greu l'aparició de notes manuscrites amb instruccions per a la confecció de l'explosiu cloratita, àmpliament utilitzat per grups terroristes a causa de la senzillesa que és de confeccionar", afegeix l'Institut Armat.

L'explosiu s'estava fabricant en al menys dos llocs: en el domicili de Sabadell de Jordi Ros ia Sant Fos de Campsentelles, participant també Alexis Codina i Germinal Tomas, als quals se situa en el "nucli productor" de l'ERT.